El passat dissabte,
dia 20 de juliol de 2013, l’equip de Caminant
per Catalunya va voler gravar un programa fent el camí dels enginyers. El
vam gravar, però la baixada des de Coma de Vaca a Queralbs es va veure
enterbolida per una tormenta, un xàfec descomunal, amb calarmarsa com balins.
L’autor d’aquesta
explicació ha fet sencer el camí dels enginyers tres vegades i cada cop ha acabat igual, fent
l’ànec, donada la quantitat d’aigua que li ha caigut a sobre, sempre entre Coma
de Vaca i Queralbs. Serà una maledicció? Serà un conjur que pesa sobre ell!
Els camí dels enginyers,
de Núria a Coma de Vaca és un dels camins més espectaculars de Catalunya, sense
cap dubte. No té una gran distància, ni guanyes grans alçades, però es un espectacle
total, amb una paisatge encisador, agresta i punyent, variat i ple de gran
moments.
El plantejament del
camí és que fou utilitzat durant els primers anys del segle XX per estudiar la
conveniència de crear embassaments reguladors a Núria i Coma de Vaca, entre
altres indrets de l’alt Ter. Estem en una etapa posterior a la construcció de
la central de Daió, l’any 1907, per obtenir electricitat per la ciutat de Vic.
Però estem davant
un camí que en essència comunicava les zones de pastura estival de la zona de
Núria, de Siat, sota el control de Serrat de Queralbs del costat de Núria (de
Coma del Clot, les Pedrisses i Jaça Roja), amb les del costat de Coma de Vaca (de
la Jaça de la Balma, de l’Escaleta, de al Solaneta de Coma de Vaca i jaça dels
xais i del pla gran de Coma de Vaca). Enmig d’aquestes dues zones de pastura hi
havia el Clot de Malinfern, que com el seu nom diu és un lloc poc aconsellable,
almenys a l’hivern.
Però el Clot de
Malinfern, en ple estiu, és un lloc atractiu per la seva cruesa, embalum de
pedres i torrenteres, amb zigues-zagues, pujades i baixades, recons i
fondalades. Un espai espectacular sempre penjat sobre les gorgues del Freser,
amb la vista tancada al davant pel gran cos del Balandrau, mostrant la seva
cara mes ferotge, i les marrades i llosardes que pugen cap a Coma de Vaca per
les gorgues del Freser.
Texte: Antoni Llagostera Fotos: Ramon Busquets