SERRA DE GISCLARENY I ROCA TIRABAL
Mª Clara Martínez (dissabte 2 març 2019)
Una fantàstica ruta per la serra de Gisclareny, gaudint de la bellesa aclaparadora del paisatge del Berguedà presidit per l’omnipresent Pedraforca d’una banda, i la serra del Cadí-Mixeró de l’altre. Un dia per no oblidar.
Des de Bagà, prenem direcció Gisclareny per una carretera local ben asfaltada i deixem els cotxes en un aparcament que hi ha a tocar del petit nucli del barri del Roser, on hi destaquen l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, el mirador de la Gargallosa, l’Ajuntament i la Rectoria. Des del mirador tenim unes espectaculars vistes del Pedraforca, serra d’Ensija i Catllaràs per una banda, i la Serra del Cadí-Moixeró per l’altre. Aquestes fabuloses vistes ens acompanyaran tota la ruta, predominant unes o les altres segons on ens trobem de la serra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwDuPqULBQCkDHPidQsIv9fC5PSdxhvbZva8UqETwaX6z7DykW8f0ZME-izyBnu8lNJzhWPc7spfZAFCWPlGh9aFc7hctRQ4DwbHTXvvtn9rQCTwn66piKNapKYoIJ4A-nOX-Phplhqm-M/s200/mare+deu+roser.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwDuPqULBQCkDHPidQsIv9fC5PSdxhvbZva8UqETwaX6z7DykW8f0ZME-izyBnu8lNJzhWPc7spfZAFCWPlGh9aFc7hctRQ4DwbHTXvvtn9rQCTwn66piKNapKYoIJ4A-nOX-Phplhqm-M/s200/mare+deu+roser.jpg)
Vist aquest petit nucli de població, ens dirigim al Coll de la Bena, on hi destaca un altre petit nucli de cases i algunes masies esparses. De fet, el terme municipal de Gisclareny no té un nucli pròpiament dit. Te petits veïnats i moltes masies escampades arreu del municipi, sobretot a la zona que ocupa el vesant sud de la serra, que és el més acollidor en quant a climatologia.
Abans d’arribar al Coll de la Bena, un espectacular mirador cap el Pedraforca, Saldes, Ensija.... En aquest punt girem a la dreta i seguim per l’Obaga de la Voltrera, la vesant de la Serra de Gisclareny encarada a Nord. Travessem bonics boscos de pi roig, amb esplèndides vistes al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Seguim avançant per camins molt ben fresats i senyalitzats. Estem seguin senders locals, amb marques blanques i verdes. De fet, hi ha un sender local per cadascuna de les lletres del nom del municipi.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv9kaUAXXQqihU7MkCFTXwYrMKPGfyM-dhu38VR0NCvTvBUFtqfUJTGFQX0EF2S5tlbyB0JDbpHq4ZF5F3CA37AjVmEk07xAfw2D28fV-QPhAA6IDLOBSfoQYDr_fQ8wqjtnnK6xMwNxud/s200/vistes.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv9kaUAXXQqihU7MkCFTXwYrMKPGfyM-dhu38VR0NCvTvBUFtqfUJTGFQX0EF2S5tlbyB0JDbpHq4ZF5F3CA37AjVmEk07xAfw2D28fV-QPhAA6IDLOBSfoQYDr_fQ8wqjtnnK6xMwNxud/s200/vistes.jpg)
Passem a tocar de les Roques del Bisbe i els Castellots i de seguida trobem un magnífic mirador cap a la serra de Cadí-Moixeró. Penyes Altes, Moixeró, Coll de Pendís... I davant de tot, el Cap de la Boixassa... un delícia pels nostres ulls. Hem d’anar amb compte. Som a la cara Nord de la serra, no hi toca massa el sol, i encara queden restes de neu en algunes raconades. I a més, està glaçada.
Arribem al coll de l’Escriga i creuem la carretera per la que hem vingut aquest matí. Aquí hi ha uns plans i restes del que devia haver sigut algun antic mas.
I un altre mirador, aquest a la banda sud, des del que ja veiem l’ermita de Sant Miquel de Turbians i Gisclareny, presidit per l’omnipresent Pedraforca.
Poc abans d’arribar a la collada de Turbians, un pal indicador ens mostra el camí que va a la Roca Tirabal. És un anar i venir, pel que hi ha gent del grup que es queda i així podem deixar les motxilles. El recorregut és d’un km d’anada i un de tornada, i ens porta a un sortint rocós des d’on ens queda la vila de Bagà als nostres peus. Sant Marc de Brocà, la vall del Llobregat.... esplèndid. Tornem on són la resta d’amics i ara posem rumb a l’ermita de Sant Miquel de Turbians.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GryXBdwss4AXky8jJ9fi9uAI_q1Yd_JKvMuw9010IULbbeyP-c9FR_ymMEp4YrnZswvwiCt9FLX4fallITzXbdbGLWsGhe2fYxDHRNetYHOsNmXRtnWXPsFp770VGkA89pCFAYbdAC-c/s200/st+miquel+2.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1GryXBdwss4AXky8jJ9fi9uAI_q1Yd_JKvMuw9010IULbbeyP-c9FR_ymMEp4YrnZswvwiCt9FLX4fallITzXbdbGLWsGhe2fYxDHRNetYHOsNmXRtnWXPsFp770VGkA89pCFAYbdAC-c/s200/st+miquel+2.jpg)
És una petita ermita romànica documentada des del segle X amb el nom de Sant Miquel del Paradís. Fins al segle XVIII va actuar com a església parroquial.
Situada a dalt d'un turó amb una vista impressionant sobre la vall del riu Saldes, el primer o segon diumenge de maig té lloc un aplec on es renova un vell costum de repartir, després de la missa, una peça de pa, cuit amb llenya, a tots els assistents. Tornem a recuperar la pista cap a Gisclareny. Ja falta poc per acabar el recorregut d’avui, però encara trobem un parell d’indrets curiosos. Passat el mas de Cal Ros, enfilat en una paret prou alta, un antic colomar. I una mica més endavant, podem visitar les restes del Castell de Fener. Unes restes que costen d’identificar i que possiblement es corresponguin amb una torra de guaita. Ja som a prop de l’aparcament. Deixem la pista i seguim un sender que
Una ruta espectacular, sobretot per les vistes, de dificultat moderada però que en tot moment ens fa passar per camins molt fressats, fàcils de seguir i molt ben indicats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.