Sortida a Riudaura i l'ermita de Sant Joan de la Font a la comarca de la Garrotxa. Dilluns 26 juny 2023 (Mª Clara Martínez)
Avui hem decidit fer una sortida fàcil i molt comode per la Garrotxa. Fa molta calor i busquem camins que quedin el més protegits possible del sol, i això ho trobem al petit poble de Riudaura, molt a prop d'Olot. De fet, hi arribem des de la capital de la Garrotxa i podem deixar els cotxes a tocar de l'església.
El que primer ens crida l'atenció és el conjunt format per l'església de Santa Maria i una gran casa just al costat anomenada el "Monestir" o "l'Abadia" amb una petita torre medieval rodona. Això és tot el que queda de l'antic monestir benedictí, fundat a l'any 852 pel comte Vifred de Besalú. L'església fou consagrada l'any 858. Aprofitem per gaudir dels carrers i places i del poble amb racons de gran bellesa i fotogènics. Un poble que manté la tradició i la cultura ven viva. És el cas del ball del Gambeto que ballen els homes amb un abric llarg fins a mitja cama i barret de copa. Aquest ball d'ona nom a la plaça de l'ajuntament on tradicionalment es balla. Anem deixant el poble amb les seves cases de pedra i carrers estrets i esglaonats. Agafem una pista forestal que ens ha de portar cap a l'ermita. Al cap d'una estona ens desviem una mica del recorregut per veure les antigues instal·lacions d'extracció de gas i de petroli, per sort abandonades. El camí que anem seguint es va empedrar expressament per poder-hi passar els camions de les obres.
Seguim per un bosc d'alzines i faig fins arribar a l'ermita de Sant Joan de la Font. Llàstima que la font no raja, però és un lloc idíl·lic on val la pena aturar-se a fer un bon esmorzar. És un petit santuari romànic tot i que es desconeix el seu origen. Es tracta d'una pairalia i església juntes en un sol edifici. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria. Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins als peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen és del segle XIII.
