dijous, 3 d’octubre del 2019

Ruta de les Bruixes

PRATS DE LLUÇANÈS – RUTA DE LES BRUIXES
Dissabte 31 agost 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una ruta molt interessant pel Lluçanès, bàsicament per terme de Prats de Lluçanès. El Lluçanès és una subcomarca natural en forma d'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Terra rural humil i de tradició, fou un dels nuclis d'origen de les carlinades a Catalunya i escenari principal dels aixecaments d'armes i guerres carlines. A més de la història, en destaca el fenomen de la bruixeria. Durant el segle XVII, a Catalunya es van viure els coneguts “mal anys”, uns anys on les sequeres a l’estiu i els gèlids hiverns van malmetre molt a la població. El món pagès, en voler trobar el responsable d’aquell fenomen que tant els havia perjudicat, van creure que havia estat obra del mateix diable junt amb l’ajut dels seus fidels terrenals, les bruixes i els bruixots. Per les pressions populars, durant els anys 1617-1627 hi va haver una dura persecució per atrapar i condemnar a totes les bruixes i bruixots. El recorregut que farem, recorrerà tots dos escenaris. Ruta en forma de vuit, amb dos recorreguts que surten i acaben a Prats de Lluçanès.
Iniciem la caminada posant rumb a Sant Pere del Grau, un bonica església situada dalt d’un turó, prop de casal del Grau. Les primeres noticies que se’n tenen són de l’any 905. 

 









Per la dreta de la casa surt una pista que en pocs minuts ens porta a La Cadira d’en Galceran, un aflorament rocós que per dalt té forma de seient. Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l'enemic a la Vall de Merlès. I una mica més endavant, el Roc de la Bruixa Napa (o Roc Foradat), amb una curiosa llegenda. 

 









Seguim caminant i ens arribem a l’ermita de Sant Sebastià, també situada sobre un turó i dominant la població de Prats de Lluçanès. La primitiva capella, molt possiblement es va originar arran d’alguna de les epidèmies de pestes. A redós dels murs de l’ermita, fem una aturada per esmorzar i recuperar forces.
Enfilem cap a Prats de Lluçanès, tancant així el primer recorregut, i disposant-nos a fer el segon. Visitem l’església de la Bona Sort. Aquesta era l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Prats de Lluçanès. Ara prenem direcció sud, per anar a trobar un parell d’antigues masies que compten amb antics relats i llegendes de bruixes. 

 









Ens arribem al mas de la Pedregosa i, tal i com ens ho estaven anunciant el núvols i els trons, ens comença a ploure. Un bon ruixat ens cau al damunt, amb el que passem de llarg un parell de masies més (Cal Barxó i La Tria) per tant d’arribar el més aviat possible al poble. Semblava que havia de caure un bon diluvi. Però com sempre sol passar, en arribar a Prats de Lluçanès a deixat de ploure per complert, i aprofitem per fer una visita obligada al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. 
 

Situat en un punt elevat, al cim de l'anomenada costa de Lourdes, a l'est del nucli urbà dominant la major part del Lluçanès i algunes de les principals formacions rocoses del Principat, com els Pirineus orientals, el Montseny o Montserrat. De la mateixa manera, la seva esvelta silueta és visible des de gran part de la plana. Donem un tomb per l’entorn, gaudint de les espectaculars vistes i, atès que és obert, podem entrar a admirar la bellesa de la imatge de la Mare de Déu de Lourdes i de la capella en general. La seva proximitat al poble, i el seu accés fins i tot amb cotxe, fan que sigui un lloc molt visitat i venerat. La féu construir, en acció de gràcies, el reverend Sebastià Obradors, el qual s’havia guarit de greus malalties després d’encomanar-se a la verge apareguda a la població francesa de Lurdes i veure la seva miraculosa aigua. Part de la ruta d’avui ha sigut dissenyada per COOLTUR, una empresa de turisme cultural i patrimonial, n’ha dissenyat moltes d’altres, per a tothom i per a tots els gustos. La que hem fet nosaltres ha sigut molt planera i fàcil de fer, per bons camins i pistes forestals, apta per a tothom.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.