Com que som gent
irreflexiva i descontents de mena, ara en queixem de la vinguda del bon temps,
quan fa pocs dies ho fèiem del mal temps.
L’excursió al
Ferran i Talaixà estava prevista fa unes setmanes i va tenir que abortar-se pel
mal temps. Quan estaven a punt d’arribar al pont trencant varem tenir que
recular, davant una pluja que presagiava molt mal temps, com va succeir.
El dissabte 6 de
juny, quatre intrèpids excursionistes varem emprendre l’itinerari i amb una
previsió que cal lloar.
A les set del matí
iniciàvem la marxa i a les 10 i quart érem dalt del coll de Terès. Havíem
passat pel santuari d’Escales i la casa de Maranyó. Sempre sota la protecció
dels arbres i la frescor del matí.
L’ascens del Ferran
va suposar una prova, no tant per la calor, com per un camí pedregós que no fa
les coses fàcils.
La visita a Talaixà
va ser agradosa, ja que varen trobar una font, detall molt d’agrair, a l’antic
refugi.
La baixada per la
baga del Vaquer, molt previsorament, fou feta sota l’aixopluc dels arbres i
dins d’una relativa frescor.
Però la tornada del
Pas del Lliberals, coll del Puig i el tram de pista entre el pont trencat fins
Can Pei, entre dues i tres de la tarda, fou un suplici, amb un sol que fregia l’esperit
i el cos. Un autèntica tortura.
Sols un dinar a
Oix, ben regat, va donar-nos una certa pau.
Texte i fotos: Antoni Llagostera.