Nova sortida aquest passat dissabte 28 de juliol amb en Toni Vilaró desprès d'acabar totes les etapes del GR II. En aquest cas ens ha protat a la Vall del Bisaura.Una excursió amb molts atractius començant per el punt de sortida, Vidrà. Un petit poble de la comarca d'Osona i que curiosament forma part de la província de Girona.Una vall ja esmentada l'any 960 amb una interessant etapa medieval. Seguint la carretera direcció a Sant Quirze de Besora, i fent uns 500 metres, hem trencat a l'esquerra direcció Bellmunt per el camí del Boscatell. és una bona alternativa per pujar a aquest Santuari, potser no tant utilitzada.
Cal seguir una pista que va planejant poc més de 2 kilòmetres. De seguida veiem la silueta de la muntanya que hem d'assolir. Estem seguint el GR III que ve de Sant Joan de les Abadesses, i l'hem de deixar una estona per anar a Bellmunt seguint el GR 151, que primer baixa fins el coll d'Hi era de massa per, amb 30 minutets, enfilar fins al Santurari. Estem ja en terme de Sant Pere de Torelló al punt més alt de la serra de Bellmunt, 1.246 metres.
Això ens permet tenir una vista privilegiada de la plana de Vic i també del pirineu. Tornant al coll, hem parat a esmorzar mentre en Toni ens explicava la llegenda d'on sur aquest nom tan peculiar. Recuperant el GR III ara el seguim avall unes dues hores i 30 minuts seguint la Vall del Bisaura. Aquesta deriva del nom llatí del castell de Santa Maria de Besora i compondria una subcomarca de frontera entre el Ripollès i Osona. Alguns dels pobles pertanyien a la nostra comarca.
I precisament les vistes a Santa Maria de Besora i el seu castell no es fan esperar. Durant una bona estona anem carenejant la serra de Cogulera, sempre de baixada fins a trobar el riu i el molí de la Foradada.
Un cop aquí ja ens falta molt poc per Sant Quirze de Besora, on hem aprofitat per fer una mica de visita, especialment al seu nucli antic.
Una bonica excursió d'uns 12 kilòmetres que nosaltres hem suat de valent, ja que el sol avui apretava força, i en alguns trams amb el terreny i la manca d'aire semblava que trepitjàvem l'infern.