Muntanyes de Tivissa

TIVISSA – TOSSA DE TIVISSA – MAS GENESSIES

Dissabte 23 novembre 2019 - Mª Clara Martínez
Fantàstica ruta per les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs. El punt d’inici és un aparcament que hi ha just darrera del camp de futbol de Tivissa, on trobem els primers pals indicadors i una magnífica panoràmica de la població de Tivissa. Per tal d’aprofitar el recorregut i arribar a veure tot el que volem fer, portem cotxes al punt on hem decidit que acabi la caminada d’avui, que serà el mas de Genesies. Tivissa, és un municipi d’arrels mil·lenàries on s’assentarien els primers pobladors coneguts. 

El seu nom és d’origen iber, posteriorment llatinitzat pels romans amb el nom de TIBISI. La vila, que conserva la seva fesomia emmurallada amb carrers estrets i sinuosos dóna la impressió al visitant que està en una època anterior. Es mostra majestuosa amb la gran Església Arxiprestral de Sant Jaume, on es conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra, portals d’entrada fortificats, cases senyorials amb escuts, la més antiga de 1408, i balconades centenàries. Però.... nous aconsello que us endinseu amb el cotxe pels seus estrets carrerons. Hi ha llocs molt estrets, amb girs de 90º que poden ser molt difícils de superar. Iniciem la caminada per un camí empedrat, molt antic i amb evidents restes de murs de pedra seca. Passem per la Cova de la Llena, fins el Collet del Tormos de la Margarida. Anem seguint indicacions de La Tossa de Tivissa. 

 









No tardem en arribar-hi. Aquest cim, de 719 metres d’alçada i que està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. Les vistes que s’albiren des d’aquest punt són espectaculars: la vall de l’Ebre, amb Miravet, les serres de Cardó i dels Ports, Llaberia i Montal, la serra del Montsant.... Tot un festival pels sentits! Llàstima que el temps juga en contra nostra: un fort vent i una pluja fina ens comencen a fer la guitza... Però no ens donem per vençuts. L’Espai és una mostra dels relleus calcaris típics de les serres prelitorals meridionals, amb nombroses incisions i valls, i predomini d’afloraments i parets rocoses. Al coll de Monetze fem una aturada per esmorzar, aprofitant que a sota uns arbres monumentals quedem una mica resguardats. Anem per pista forestal fins el mas de les Meliques o Vicentó, envoltats de turons i moles de parets verticals, i el vent, que va guanyant força. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. Anem resseguint el barranc de les Meliques, una mica resguardats del vent, però quan iniciem l’ascens cap el coll del Rourar la força del vent es fa molt difícil de suportar. Caminem per un terreny molt pedregós, quasi tartera, amb fort pendent, i en diverses ocasions, un parell de companyes han tingut problemes. Per tant, en arribar al coll del Rourar, desistim de pujar a la Mola de Genessies. Ja ens costa de mantenir l’equilibri, hem de superar una petita grimpada, i al cim quedem del tot exposats a la fúria dels elements, pel que decidim anar directes al mas de Genessies, on al matí hi hem deixat un parell de cotxes, i donar per finalitzada la caminada d’avui.

Él mas una de les moltes hisendes que es troben dins el terme municipal de Vandellòs i que forma part, juntament amb els llogarrets de Fatxes, l’Almadrava, Castelló, Remullà, Gavadà i mas de Valentí del poblament disseminat d’aquest territori i que en l’actualitat resten deshabitats.
El mas de Genessies fou bastit als vessants meridionals de la Moleta de Genessies, a la part central del nucli muntanyós i a 480 metres d’altitud, en un fondal ben proper a la capçalera del Barranc Fondo també anomenat torrent de Gavadà, envoltat de carenes que aconsegueixen els 743 metres d’altitud. Fou una de les antigues cases fortes de la contrada de la qual se’n tenen notícies a partir del segle XIV i en la que encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria escarpat que havia de pertànyer a l’antiga torre de defensa documentada al segle XVI.

Malgrat no haver pogut fer tot el que teniem previst, ha sigut una caminada fantàstica que esperem us hagi agradat tant coma nosaltres.

Vilajuïga

VILAJUÏGA – RUTA DELS DÒLMENS – MAS VENTÓS – PALAU-SAVERDERA
Dissabte 16 novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a la comarca de l’Alt Empordà per descobrir, a part de l’entorn i les espectaculars vistes, antics vestigis de que aquesta zona va ser poblada des de molt antic. Iniciem el recorregut d’avui a la població de Vilajuïga. Abans, però, hem portat cotxes a Palau-saverdera, on acabarem la caminada, estalviant-nos fer quasi sis km en paral·lel a la carretera.

 

A Vilajuïga visitem l’església parroquial de Sant Feliu, que per les seves característiques, pot situar-se a la primera meitat del segle XI.
Travessem el poble en direcció Nord, vorejant el Puig Castellar i anem a donar un cop d’ull a les restes del poblat medieval de Canyelles. Pot ser no és massa conegut, però paga la pena desviar-nos de la ruta convencional per anar a fer-li una visita. El poblat medieval ocupa una extensió aproximada d’una ha i s’esmenta per primer cop com a ”Cannellis” l’any 1080. Si volem escurçar uns 700m, cal agafar un corriol no gaire fressat que va per sota de la línia elèctrica. Al cap de 350 m, en arribar al camp d’oliveres, cal girar a la dreta a fi de prendre el camí que ens portarà a la pista que va paral·lela a les vies del tren. No te pèrdua. Quan arribem a la pista hem de seguir les indicacions de Ruta dels Dòlmens.

La majoria dels dòlmens de Vilajuïga es troben localitzats al paratge de la Coma de l’Infern. Aquest conjunt, datat entre el IV i II mil·lenni a.C., presenta un grup molt notable de sepulcres megalítics. La seva proximitat i el fet que es trobin en un mateix paratge geogràfic, fa d’aquest indret una de les més singulars concentracions megalítiques de la comarca. El primer dolmen que trobem és el de la Vinya del Rei. Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. Seguim per la carena, enfilant-nos cap amunt, gaudint de les vistes i visitant els dòlmens de la Carena, les Ruïnes, la Talaia, i del Garrollar.
Arribats a la carretera que porta al Monestir de Sant Pere de Rodes, girem a la dreta i ens encaminem al Mas Ventós. El Mas Ventós és un mas en ruïnes que es troba al terme municipal del Port de la Selva, a la serra de Verdera, no gaire lluny el monestir de Sant Pere de Rodes. D'origen antic, la major part de les restes corresponen a la reconstrucció duta a terme durant el segle XIX pels ducs
de Medinaceli, que n'eren propietaris. Actualment està condicionat com a àrea recreativa i de descans. El gran al·licient és un mirador fantàstic sobre la badia de Roses.

 

Per pista forestal de molt bon caminar i amb poc desnivell, encaminem les nostres passes cap l’ermita de Sant Onofre. L’ermita de Sant Onofre es troba enlairada damunt del poble de Palau-saverdera i es veu des de molts punts de l’Empordà. El santuari ja existia l’any 1362, però l’actual edifici, d’un sol cos que integra la capella i la casa de l’ermità, no sembla anterior als segles XVI-XVII.
Destaca una peregrinació invocatòria de pluja per la catastròfica sequera de l’any 1942, en la qual entre Palau i els pobles de la rodalia s’ajuntaren sis capellans i més de mil feligresos. Una ressenya de mossèn Francisco Gallart, evoca que el mateix capvespre i en dies successius plogué intensament. Just a tocar de l’ermita trobem un senderó senyalitzat que, remuntant uns 60 metres de desnivell, ens pujaria a l’Amagatall dels Bandolers, una gran balma aprofitada com a abric natural situada enmig d’un caos de roques sota el cim de la muntanya de Fitó, i que segons les histories locals, va servir per aixoplugar a bandolers i/o fugitius. 

I des d’aquí, directes cap a Palau-saverdera. Del nucli del poble cal destacar l’església romànica i el castell, del qual en destaca la torre de planta quadrada del Rellotge. Entre els edificis històrics o notables cal destacar l’església de Sant Joan de Palau-saverdera, romànica, del segle XI, i el castell de Palau-saverdera, conegut popularment com Can Mèssio.

Una preciosa caminada que esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres.
Fins la propera.

Collserola

Excursió a la Serra de Collserola el passat dissabte 9 de novembre amb la companyia d'en Josep Mª Baró. Ho vàrem fer des de Sant Cugat del Vallés amb la intenció de visitar algunes ermites i fonts que hi ha al Parc Natural de Collserola. Sortim de la plaça del Rotary Internacional de Sant Cugat on ja podem agafar el camí de Can Borrell. De seguida ens trobem amb el Pi d'en Xandri, un pi pinyoner monumental a tocar de Torre Negra. L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d'un pagès anomenat Xandri. És com un simbol per la ciutat ja que en aquests terrenys s'hi volia edificar i un moviment ciutadà ho va evitar.

 

Seguim camí a tocar de Can Borrell i ens desviem per veure l'ermita de Sant Adjutori.  És una costrucció romànica del segle X que ha sofert algunes reformes i ampliacions. Te la peculiaritat de ser una de les poques ermites romàniques circulars de Catalunya. Molt a prop hi podem veure un Forn Ibèric. És una construcció ben conservada que data del període baixrepublicà romà dels segles II i I aC, i va ser reformat integrament l'any 2003. És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció. El forn es destinava per coure-hi peces d'obra i teules. Recuperem el camí direcció la font del camp del Miracle i Sant Medir. És una ermita també d'orígen romànic, encara que degut a les transformacions sofertes no queda gairebé cap vestigi original. Destaca el campanar d'espedanya i la porta d'entrada amb arc de mig punt. Cada any el dia 3 de març s'hi celebra un aplec amb molta afluència i devoció.

Seguint la ruta començem a trobar les primeres fonts com la d'en Sert o la font Groga. Coincidint amb el GR-92 travessem la carretera de l'Arrabassada i ens trobem amb molt bones vistes de Barcelona i l'entorn. A més avui la visibilitat era molt bona. I més fonts direcció al viaducte de Can Ribas, la font de la Salamandra i la de Can Ribas. I es que a Collserola hi ha contabilitzades més de 300 fonts. Moltes d'elles son llocs ideals per passar una bona estona amb falimia, per fer un bon esmorzar o berenar o gaudir de la tranquilitat.

I nosaltres tornem cap a Can Borrell on hi trobem un petit pantà. A l’època medieval, el mas es convertí en lloc obligat de parada per la seva situació en el camí de Sant Cugat a Barcelona. La masia actual fou construïda entre els segles XVII i XVIII. El pas d’excursionistes i gent va fer que es comencessin a servir esmorzars i begudes i, en vistes de l’èxit es convertí en la casa restaurant que és avui. Encara es manté l’activitat agrícola. I ja a tocar del Pi d'en Xandri veiem també la Torre Negra, una masia fortificada que data de l'any 1145. Fou creada com a fortalesa per defensar l'àmbit territorial del Monestir de Sant Cugat del Vallès i va ser reconstruïda entre els segles XIV i XV. Actualment és un mas privat.

I ja ho veieu, una ruta ben fàcil i plena d'elements interessants que ens han fet passar una bona estona tot Caminant per Catalunya.

BONES FESTES

Un any més us volem desitjar unes molt bones festes de Nadal i una bona entrada d'any 2020 i esperem que també sigui ple d'excursions tot Caminant per Catalunya, TV Ripollès i la Xarxa.

Sant Bartomeu i Sant Antoni

Nova excursió amb l'Antoni Llagostera per els entorns de Ripoll, en aquest cas per fer dos dels quatre cims de Ripoll: Sant Bartomeu i Sant Antoni. (Dijous 7 de novembre de 2019). És un recorregut ple d’al·licients i de llocs plens d’interès. Tots quatre cims tenen en comú, a part de les bones vistes, que estàn coronats per capelles, oratoris o ermites, cosa molt adient amb el caràcter monàstic de la vila de Ripoll.

Iniciem la ruta a la plaça de la Lira, que ens permet agafar de seguida el camí de Sant Bartomeu, que surt del darrere mateix de l'Arxiu Comarcal. Un edifici que havia estat l'hospital vell de Ripoll. Agafem doncs de seguida el camí marcat com a PR i enfilem cap a la font de l'Amoroset. És un lloc admirable per la seva panoràmica, i ideal per fer-hi un berenar o una costellada. Una mica més amunt hi ha la casa del mateix nom i que formava part del conjunt d’edificions que constituïren la defensa exterior de Ripoll un cop reconquerida el 16 de març de 1838, desprès de al primera captura carlina per Urbiztondo, el 27 de juliol de 1837.

Seguim pujant de cop, uns 200 metres de desnivell ens separen del cim de Sant Bartomeu. Al seu cim hi trobem unes runes mil·lenàries, que han estat ermita, llatzeret o hospital, fortí, torre de senyals... L’ermita que hi ha a dalt de Sant Bartomeu, és una ermita arquitectònicament molt interessant, de planta basilical, amb un absis i dues absidioles. També tenia tres altars. També és comenta que havia estat un castell, però no hi ha cap referència.

Les panoràmiques de gran part de Ripoll son magnífiques. Molt a prop hi trobem les restes de la casa de Sant Bartomeu, també anomenada com a cal Carlí degut a els fets que hi van passar.

Des d'aquest punt seguim un camí que baixa cap al barri de Vista Alegre i on enllaçem amb l'antic camí ral de Ripoll a Olot. Puguem cap els quintars del Soler i per sobre de les cases del Soler, passem pel torrent de la Font del Soler, per arribar a el Batet. A sota tenim els conjunt de cases de la Font del Sofre.
Continuem anant a passar pel costat de la casa Cirers, cap el Casot de Cirers. Anem a assolir el coll del Cirers (917 m alt) i, a continuació, el collet de les Fosses (922 m alt), sota el turó de la Creu, fins la carretera de Vallfogona, N-260a. En aquest punt deixem el camí ral i ens dirigim cap al coll de la Creu, més conegut com la Casilla. En aquest punt agafem una pista que ens condueix per la llarga carena de Sant Antoni per una impressionant fageda.

 









Abans d'arribar-hi passem per la guixera de Can Fontcoberta on es treia la pedra de guix. Ja tocant el cim passem per les restes de Can Petiu on podem gaudir de bones vistes ja que a Sant Antoni quedem tapats per els arbres.
I finalment arribem a l'ermita de Sant Antoni de Morers. (Antigament la muntanya es deia de Morés). L'ermita actual fou construïda l'any 1740 segons consta en la data cisellada en la dovella de la porta d'entrada, tot i que segurament ja existia anteriorment. Estem davant una edificació bastant espaiosa: uns 1850 m de llargada per 350 m d'amplada, amb tres altars per banda, ornamentació barroca de guix i ben pintada. Disposava de tres altars per banda. Solament hi queden les quatre parets de l’ermita. 

I ja només ens queda una bona baixada per tornar cap a Ripoll. Ho fem passant per la font de Carboners i sortint a Caganell i el Pla de Ginabret. Malauradament la pluja ens ha fet acte de presència i ens ha deslluït la part final de la sortida.

Santa Fe de Montseny

SANTA FE DEL MONTSENY – TURÓ D’ARENYS ( o Turó de Grenys)

Dissabte 2 de novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Una sortida molt interessant, pel sempre impressionant massís del Montseny, tot aprofitant l’esclat de colors de la tardor.
Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de Can Casades, centre d’informació del Montseny, i ens dirigim a l’ermita i l’hotel de Santa Fe.
De l’ermita es tenen noticies escrites des de 1231. L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. L'Hotel de Santa Fe es va construir entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor de Barcelona que va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaràs, de Sant Celoni. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i entre 1920 i 1935 es va construir l’actual pantà de Santa Fe. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica.

 

Vistos l’ermita i l’entorn de l’hotel, prenem un sender molt ben fresat, el PR-C 204, antic camí d’Arbúcies a Santa Fe del Montseny.
Passem per davant la Torre d’en Lleonard, l’Escola de Natura, i de la curiosa Casa Partida, i en dirigim a Coll Samola. El camí és molt agradable, envoltat de faigs i molts castanyers, que ens mostren els colors daurats de les seves fulles, tant típic de la tardor. Arribem al coll i ens desviem uns metres per assolir el cim de la Serra de Collsamola, una fantàstica talaia amb molt bones vistes.
Tornem al coll i enfilem cap a coll de Te, on a pocs metres i ha un restaurant. Aquí prenem un altre desviament per assolir el cim del turó d’Arenys, o de Grenys, segons les cartografies. La pujada és forta, fins assolir els 1116 metres que té aquest cim, però val la pena, per gaudir de les impressionants vistes, sobretot a Les Agudes, cobertes de groc i de roig. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.

 

De tornada al coll de Te, seguim per la pista fins la Font de Marianegra, o Font dels Quatre Raigs, fent al·lusió als quatre brolladors que ragen amb força.
I ara toca una mica de pujada. Hem de remuntar el torrent, fins dalt de l'impressionant salt Salt de Marianegra., que  baixa amb força.

 

I encara ens queda un bon tram de pujada, fins la Font del Conill, que està seca. Prenem la pista fins que som a prop del Convent i allà ens desviem, tot travessant una fageda molt neta sense camí marcat, i en pocs metres ja trobem el camí de Cal Trompo, fins a trobar el Faig Enforcat, un arbre que el seu tronc
sembla haver engolit literalment una forca. És possible que, de petit, aquesta forca quedés arrepenjada i oblidada al seu tronc, i amb els anys s’hi anat integrant. Passem per davant la casa de Cal Trompo i, una mica més avall, girem per tornar a l’ermita de Santa Fe i l’hotel. 

Una preciosa caminada per una zona pot ser no tant coneguda del Montseny com les més clàssiques, però que ens ha permès gaudir dels espectaculars colors i fantàstiques vistes d’un entorn de gran bellesa com és el massís del Montseny. No és planera, però tampoc té cap complicació, excepte els desnivells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Montgrony, pubilles i malpasos

Sortida per la comarca del ripollès el passat dijous 17 d'octubre amb l'Antoni Llagostera per territori de Montgrony, al municipi de Gombrèn. Només començar ja podem gaudir d'un bon espectacle: per les bones vistes i per el mateix Santuari de Montgrony. 

 









Si enfilem escales amunt el primer que ens trobem és la capella de Santa Maria adossada a les roques també utilitzades per fer escalada. Al seu interior hi ha la Mare de Déu de Montgrony. Les primeres notícies del seu culte són del segle XV.

I una mica més amunt, deprès de completar els 170 esgraons, arribem al Pla de Sant Pere. Les vistes ens continuen acompanyant i també la presència de l'església de Sant Pere que deixem per la tornada. Nosaltres agafem el camí cap a l'esquerra que ens porta a passar per el mal pas, un relleu de pedra que ens permet passar sobre les cingleres de la part oest o occidental i arribar al refugi forestal de les Planelles. El refugi és una instal·lació malaguanyada, que diferents brètols han anat fent malbé amb els anys, malgrat l’empeny de la administració local en mantenir aquesta equipament. Seguim ara per un camí que ens porta a passar per les restes de la casa de Sant Hou i la font homònima. I si seguim amunt, anem ara a buscar la cova de les Pubilles fent un ascens força vertical que també ens fa recuperar les bones vistes. 

 









Arribem a la cova, avui precisament ens acompanya en Santi Sanz que ha motivat la recuperació d'aquesta cavitat que estava perduda i costava molt de trobar. Hi podem entrar per veure les diferents raconades que la conformen amb una bona col·lecció d'estalactites i estalacmites. Aprofitem aquest indret per fer un bon esmorzar.

Des d'aquest punt cal continuar pujant de valent amb una petita grimpada que ens porta fins als Corralets. Ens trobem en una zona de pastura sota les Costes dels Anyells i a prop del coll de Coma Ermada a 1.878 metres. Nosaltres però seguim cap a la dreta i ja de baixada per acostar-nos fins a Coll Pan on hi tenim molt bones vistes. I tot seguit una altra de les descobertes, el malpas del Toix. Aquest ens permet fer una bona drecera i baixar directament cap a Coll Roig, un camí gairebé perdut que en Santi també ha netejat i recuperat.

Ja des de coll Roig només ens cal tornar cap al coll Mancillo i ja tenim a tocar el pla de Sant Pere i ara si, l'església romànica que podem visitar. I finalment tornant a baixar les escales arribem on tenim els cotxes.

Una ruta que ens permet gaudir d'aquests indrets tradicionals de l'escursionisme i alhora redescobrir la cova i el malpas. Una sortida de gairebé 12 kilòmetres i uns 600 metres de desnivell, que a més hem fet coincidint amb l'esclat de colors de la tardor. Fantàstic.

Camí Ral Planoles - Ribes

Sortida fàcil i plena d'elements interessants la que hem fet aquest passat dimarts 15 d'octubre amb l'Antoni Llagostera i amb la companyia de l'Enric Gràcia, ex alcalde de Planoles i precisament el que ha promogut la recuperació de part del camí que fem avui: el camí ral de Planès a Ribes de Freser.

Sortim de Planès mateix i el primer que hem de fer es visitar la petita església romànica de Sant Marcel. Té una nau amb absis i un campanar d'espedanya sobre el mur de l'arc triomfal. Ens trobem en aquest petit nucli de cases que pertany a Planoles. Cap allà ens dirigim i de seguida hi arribem.

Destaquem l’església parroquial de Sant Vicenç. Un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Conserva una pila baptismal del segle XII. Ens disposem a fer un tram del camí ral de Cerdanya entre Planoles i Ribes de Freser que formava part d’un antic camí, que anava de Ribes a Puigcerdà. Nosaltres el varem fer fa molts programes de TV del Ripollès, des de Planès fins la Creu de Maians. Avui però fem uns 9 kilòmetres on la principal dificultat era reconstruir un tram malmès per la construcció ferroviària que hi ha en el mateix traçat. La línia de tren Barcelona - Puigcerdà. Per aixó l'any 2017 l'ajuntament de Planoles el va recuperar.

Sortint de Planoles arribem a les Casetes que es construïren per a servei del camí ral. També hi trobem la font de la Boixa i ja trobem la via de tren que hem de creuar per un pont. 

 

Seguim baixant per la llera del riu Rigard on ens trobem algun que altre pont i que permet veure alguns dels pilars del pont de ferro corbat del Solà. Estem davant un conjunt amb un pont metàl·lic en corba, de gairebé 50 metres de longitud i més de 15 metres d’alçada, amb tres arcs. En aquest punt el tren canvia de vessant del riu Rigard, passant a discorre sota la muntanya de Sant Antoni de Ribes, mitjançant un pont i on calia construir un túnel. Fins i tot més avall trobem les restes d'una cabana que feien servir els guàrdies o soldats que vigilaven el pont.

Seguim baixant cap a Roques Blanques on hem de creuar la N-260 que ens portaria cap a Puigcerdà per la collada de Toses. Antigament hi havia un antic hostal que fou aterrat a primers dels anys cinquanta del segle XX. En aquest put el camí ral es perd i cal pujar cap al coll de Segura on coincidim amb el final de la via ferrata de la Roca de la Creu i el camí de tornada cap a Ribes. Entrem a la capital de la vall de Ribes per l'oratori de Sant Cristòfol i el carrer Cerdanya.

 

Aprofitem per visitar l'església parroquial de Santa Maria. És una església moderna, que va reemplaçar la que fou destruïda el 1936. De l'antic edifici romànic s'en conserven tres absis, restaurats i servint actualment com a capelles laterals de la mateixa.  També es conserva el campanar aixecat en època barroca. I fins aquí aquesta sortida recuperant el camí ral de Cerdanya. Uns 9 kilòmetres, gairebé tots de baixada i de molt bon fer.

Osor - Sant Benet

OSOR - SANTUARI MARA DE DÉU DEL COLL – SANT BENET

Dissabte 12 octubre 2019 (Mª CLara Martínez)
Interessant i vistosa sortida a les Guilleries. Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al cor de les Guilleries. La seva orografia és molt abrupta i coberta d’una exuberant vegetació. La Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m) Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries.

 

En quant al poble, els carrers i places d’Osor tenen un encant molt especial. Carrers estrets i empedrats, l’església parroquial de Sant Pere, els dos ponts medievals.... i tota una sèrie d’elements amb regust d’antic que el fan molt atractiu. Val la pena fer una vistia un cop acabada l'excursió.
Aparquem els cotxes a l’inici de la carretera asfaltada que porta al Santuari del Coll i allà mateix comencem a caminar. Anem seguint marques blanques i vermelles de GR, que es corresponen amb el GR-83 (de Mataró al Canigó) i el GR-178, ruta d’en Serrallonga. Arribem a la quasi enrunada capella de la Mare de Déu del Part. Es tracta d’un petit santuari molt antic, existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll. Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.

 

Seguim caminant, en moderat ascens, fins el coll de Nafré. Pas tradicional entre les valls d’Osor i Susqueda. Continuem seguin les marques de GR, que ens fan anar tallant pistes i carretera, per senders de vegades amb força desnivell, fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Coll. El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. Les vistes són impressionants. A banda Nord, el pantà de Susqueda, presidit per les cingleres del Far, de Tavertet i de Rupit. A banda Sud, Sant Miquel de Solterra i la Roca Cercenedes, separats de nosaltres pel fondall de la riera d’Osor. Un lloc immillorable per fer una aturada per fer una aturada i esmorzar una mica.
El tram que ens falta per arribar al cim de Sant Benet és força costerut, però de bon fer. Sant Benet és un dels cims més alts de les Guilleries, amb 1144 metres, i està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. 

Les vistes són espectaculars, i cal anar fins les antenes per gaudir-ne de tot el conjunt. Comencem el descens, que volíem visitant els masos derruïts de la Rovira i el Boscà, seguint un track de GPS, però de seguida ens adonem que els camins estan del tot abandonats, plens de bardisses i molt difícils de seguir.
Completament esgarrinxats, i amb molta lentitud, aconseguim arribar a les ruïnes del mas de la Rovira. Seguim un tram de camí més, direcció Sud, per un bosc d’alzines, i arribem a una pista. Aquí decidim no continuar més avall (el camí és molt perdedor i amb molt fort pendent en descens), i seguim la pista en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i prenem el matei camí que havíem fet al matí per tornar al poble. Una sortida de caràcter moderat pel desnivell acumulat, i que aconsello fer la pujada i la baixada pel mateix lloc si no es vol tornar a casa completament esgarrinxat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.