TIVISSA – TOSSA DE TIVISSA – MAS GENESSIES
Dissabte 23 novembre 2019 - Mª Clara Martínez
Fantàstica ruta per les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs. El punt d’inici és un aparcament que hi ha just darrera del camp de futbol de Tivissa, on trobem els primers pals indicadors i una magnífica panoràmica de la població de Tivissa. Per tal d’aprofitar el recorregut i arribar a veure tot el que volem fer, portem cotxes al punt on hem decidit que acabi la caminada d’avui, que serà el mas de Genesies. Tivissa, és un municipi d’arrels mil·lenàries on s’assentarien els primers pobladors coneguts.
El seu nom és d’origen iber, posteriorment llatinitzat pels romans amb el nom de TIBISI. La vila, que conserva la seva fesomia emmurallada amb carrers estrets i sinuosos dóna la impressió al visitant que està en una època anterior. Es mostra majestuosa amb la gran Església Arxiprestral de Sant Jaume, on es conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra, portals d’entrada fortificats, cases senyorials amb escuts, la més antiga de 1408, i balconades centenàries. Però.... nous aconsello que us endinseu amb el cotxe pels seus estrets carrerons. Hi ha llocs molt estrets, amb girs de 90º que poden ser molt difícils de superar. Iniciem la caminada per un camí empedrat, molt antic i amb evidents restes de murs de pedra seca. Passem per la Cova de la Llena, fins el Collet del Tormos de la Margarida. Anem seguint indicacions de La Tossa de Tivissa.
No tardem en arribar-hi. Aquest cim, de 719 metres d’alçada i que està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. Les vistes que s’albiren des d’aquest punt són espectaculars: la vall de l’Ebre, amb Miravet, les serres de Cardó i dels Ports, Llaberia i Montal, la serra del Montsant.... Tot un festival pels sentits! Llàstima que el temps juga en contra nostra: un fort vent i una pluja fina ens comencen a fer la guitza... Però no ens donem per vençuts. L’Espai és una mostra dels relleus calcaris típics de les serres prelitorals meridionals, amb nombroses incisions i valls, i predomini d’afloraments i parets rocoses. Al coll de Monetze fem una aturada per esmorzar, aprofitant que a sota uns arbres monumentals quedem una mica resguardats. Anem per pista forestal fins el mas de les Meliques o Vicentó, envoltats de turons i moles de parets verticals, i el vent, que va guanyant força. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. Anem resseguint el barranc de les Meliques, una mica resguardats del vent, però quan iniciem l’ascens cap el coll del Rourar la força del vent es fa molt difícil de suportar. Caminem per un terreny molt pedregós, quasi tartera, amb fort pendent, i en diverses ocasions, un parell de companyes han tingut problemes. Per tant, en arribar al coll del Rourar, desistim de pujar a la Mola de Genessies. Ja ens costa de mantenir l’equilibri, hem de superar una petita grimpada, i al cim quedem del tot exposats a la fúria dels elements, pel que decidim anar directes al mas de Genessies, on al matí hi hem deixat un parell de cotxes, i donar per finalitzada la caminada d’avui.
Él mas una de les moltes hisendes que es troben dins el terme municipal de Vandellòs i que forma part, juntament amb els llogarrets de Fatxes, l’Almadrava, Castelló, Remullà, Gavadà i mas de Valentí del poblament disseminat d’aquest territori i que en l’actualitat resten deshabitats.
El mas de Genessies fou bastit als vessants meridionals de la Moleta de Genessies, a la part central del nucli muntanyós i a 480 metres d’altitud, en un fondal ben proper a la capçalera del Barranc Fondo també anomenat torrent de Gavadà, envoltat de carenes que aconsegueixen els 743 metres d’altitud. Fou una de les antigues cases fortes de la contrada de la qual se’n tenen notícies a partir del segle XIV i en la que encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria escarpat que havia de pertànyer a l’antiga torre de defensa documentada al segle XVI.
Malgrat no haver pogut fer tot el que teniem previst, ha sigut una caminada fantàstica que esperem us hagi agradat tant coma nosaltres.
Fantàstica ruta per les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs. El punt d’inici és un aparcament que hi ha just darrera del camp de futbol de Tivissa, on trobem els primers pals indicadors i una magnífica panoràmica de la població de Tivissa. Per tal d’aprofitar el recorregut i arribar a veure tot el que volem fer, portem cotxes al punt on hem decidit que acabi la caminada d’avui, que serà el mas de Genesies. Tivissa, és un municipi d’arrels mil·lenàries on s’assentarien els primers pobladors coneguts.
El seu nom és d’origen iber, posteriorment llatinitzat pels romans amb el nom de TIBISI. La vila, que conserva la seva fesomia emmurallada amb carrers estrets i sinuosos dóna la impressió al visitant que està en una època anterior. Es mostra majestuosa amb la gran Església Arxiprestral de Sant Jaume, on es conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra, portals d’entrada fortificats, cases senyorials amb escuts, la més antiga de 1408, i balconades centenàries. Però.... nous aconsello que us endinseu amb el cotxe pels seus estrets carrerons. Hi ha llocs molt estrets, amb girs de 90º que poden ser molt difícils de superar. Iniciem la caminada per un camí empedrat, molt antic i amb evidents restes de murs de pedra seca. Passem per la Cova de la Llena, fins el Collet del Tormos de la Margarida. Anem seguint indicacions de La Tossa de Tivissa.
No tardem en arribar-hi. Aquest cim, de 719 metres d’alçada i que està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. Les vistes que s’albiren des d’aquest punt són espectaculars: la vall de l’Ebre, amb Miravet, les serres de Cardó i dels Ports, Llaberia i Montal, la serra del Montsant.... Tot un festival pels sentits! Llàstima que el temps juga en contra nostra: un fort vent i una pluja fina ens comencen a fer la guitza... Però no ens donem per vençuts. L’Espai és una mostra dels relleus calcaris típics de les serres prelitorals meridionals, amb nombroses incisions i valls, i predomini d’afloraments i parets rocoses. Al coll de Monetze fem una aturada per esmorzar, aprofitant que a sota uns arbres monumentals quedem una mica resguardats. Anem per pista forestal fins el mas de les Meliques o Vicentó, envoltats de turons i moles de parets verticals, i el vent, que va guanyant força. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. Anem resseguint el barranc de les Meliques, una mica resguardats del vent, però quan iniciem l’ascens cap el coll del Rourar la força del vent es fa molt difícil de suportar. Caminem per un terreny molt pedregós, quasi tartera, amb fort pendent, i en diverses ocasions, un parell de companyes han tingut problemes. Per tant, en arribar al coll del Rourar, desistim de pujar a la Mola de Genessies. Ja ens costa de mantenir l’equilibri, hem de superar una petita grimpada, i al cim quedem del tot exposats a la fúria dels elements, pel que decidim anar directes al mas de Genessies, on al matí hi hem deixat un parell de cotxes, i donar per finalitzada la caminada d’avui.
Él mas una de les moltes hisendes que es troben dins el terme municipal de Vandellòs i que forma part, juntament amb els llogarrets de Fatxes, l’Almadrava, Castelló, Remullà, Gavadà i mas de Valentí del poblament disseminat d’aquest territori i que en l’actualitat resten deshabitats.
El mas de Genessies fou bastit als vessants meridionals de la Moleta de Genessies, a la part central del nucli muntanyós i a 480 metres d’altitud, en un fondal ben proper a la capçalera del Barranc Fondo també anomenat torrent de Gavadà, envoltat de carenes que aconsegueixen els 743 metres d’altitud. Fou una de les antigues cases fortes de la contrada de la qual se’n tenen notícies a partir del segle XIV i en la que encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria escarpat que havia de pertànyer a l’antiga torre de defensa documentada al segle XVI.
Malgrat no haver pogut fer tot el que teniem previst, ha sigut una caminada fantàstica que esperem us hagi agradat tant coma nosaltres.