Sortida a Esparreguera per gaudir del seu entorn amb el guiatge d'en Joan Soler, un gran coneixedor de la zona. (7 desembre 2024).
Situats a la comarca del Baix Llobregat i en terme d'Esparreguera ens disposem a fer una sortida amb molts punts interessants. El punt de sortida el situem tocar de la carretera C-55 on hi ha una mica d'aparcament a prop de l'antic Balneari de la Puda. Està a l'altura del kilòmetre 7. Hem començat ben d'hora i la primera imatge ja ha estat espectacular amb el riu Llobregat, el Congost del Cairat i la muntanya de Montserrat al fons. A partir d'aquí agafem el camí de Can Tovella que en aquest punt coincideix amb el GR-270 que segueix el riu Llobregat. Ens desviem un moment a l'esquerra per veure les restes del Balneari de la Puda. La surgència d'aigües sulfuroses amb qualitats terapèutiques i medicinals van motivar la creació del Balneari. Es començà a bastir un primer establiment al segle XVII - XVIII que va atraure gent d'arreu. Les aigües eren beneficioses per afeccions a la pell, l'asma, el reuma i la gota entre d'altres malalties. El servei de balneari va durar fins al 1958, moment en que la gent començava a anar a estiuejar a les platges. Un cop tancat es van aprofitar les instal·lacions per oferir servei de restaurant. Al setembre de l'any 1971 unes fortíssimes pluges van castigar greument el balneari i l'entorn. Si que encara podem veure la sortida de l'aigua sulfurosa amb aquest color tant característic.
Un cop vist aquest espai recuperem el camí que fèiem per anar cap a la resclosa del Cairat. Les vistes ens mostren com el riu Llobregat es va obrir pas per aquest congost separant la muntanya de Montserrat. Veiem masies fantàstiques com Can Paloma o Ca n'Estruc Vell. Ens acostem fins a la resclosa per copsar aquesta obra construïda entre les Serres del Cairat i de Can Rubió l'any 1878. A la resclosa hi surt un canal que portava aigua a la colònia tèxtil Sedó, una fàbrica que disposava d'una gran turbina per donar energia a les seccions de filatura i tissatge. Uns anys més tard, el 1903 es va construir la central hidroelèctrica del Cairat, a peu de la presa, la que es considera com a primera central elèctrica de Catalunya.
Des dels peus de la resclosa veiem el Monestir de Montserrat, enfilat a la muntanya. Tornem una mica enrere per seguir cap a Can Tovella. Travessem la via de tren Manresa - Barcelona. Hem trobat un bon punt per esmorzar amb tranquil·litat i bones vistes. Can Tovella està datada per primer cop des del 985 i des de llavors ha estat propietat de la mateixa família. Hem pogut gaudir de l'interior del recinte de la Masia però no ens han deixat gravar-ho. I amb la panxa plena iniciem potser la part més dura de la caminada ja que ens esperen uns 250 metres de desnivell fins al cim del Tossal Rodó. Per tant ens ho agafem amb calma. Sort que les vistes a Montserrat i tot el Massís son espectaculars mirem per on mirem. El cim també és conegut com el Pla de les Bruixes i és un autèntic mirador natural.
La baixada l'hem fet en direcció l'Era de les Bruixes per una pista de molt bon fer. El recorregut encara ens depara algunes sorpreses com les Coves de Can Tovella, unes cavitats conegudes des de temps immemorials per la gent de la contrada. No és, però, fins a principis del 1972 que diferents grups fan una campanya de catalogació i estudi del conjunt de cavitats de la zona.
Trobem també vinya i una barraca, la dels Bous. És un pel peculiar ja que és força gran. Una de les pedres indica que es va construir l'any 1889, una data que va acompanyada d'una creu llatina. I ja només ens queda tornar a enllaçar amb el camí que ens porta de nou cap al Balneari i l'aparcament. Un fantàstic recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell d'uns 500 metres. No us perdeu el vídeo de la excursió.
Powered by Wikiloc