dissabte, 21 de desembre del 2024

Gallifa

Sortida a la comarca del Vallès Occidental, al poble de Gallifa i el seu entorn amb la companyia d'en David Garcia (historiador) (dissabte 1 juny 2024)

 

Gallifa disposa d'un ric patrimoni històric i artístic amb esglésies romàniques i també castells medievals. Es tracta d'un indret ideal per passejar i gaudir de la natura. La població, té un cens de poc més de 200 habitants. Tot i estar al Vallés Occidental, la relació sempre ha estat més propera amb el Vallès Oriental. El punt de sortida el trobem a tocar de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. És d'estil romànic de la segona meitat del segle XI, d'una sola nau i absis trilobulat amb decoració de tipus llombard. Apareix documentada per primera vegada l'any 1060. 








Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població. Molt a pop hi trobem la rectoria amb el campanar. És curiós ja que està adossat a una masia que en el seu moment també havia fet la funció d'escola. Comencem a caminar i de seguida trobem un altre punt d'interès. Es tracta d'un forn de ceràmica o de maons. Gallifa té una estreta relació amb la ceràmica i aquest forn només és una mostra. Acabem de recórrer el petit poble i travessant un pintoresc pont ens comencem a enfilar amb vistes al poble disseminat i els cingles de Sant Sadurní. Un tram de pendent pronunciat ens fa suar una mica però de seguida trobem una pista de molt bon fer i que ens acosta fins al Castell de Gallifa. Es conserven part de les muralles que envolten el turó, amb un portal fortificat, la capella romànica i alguns vestigis d'altres edificacions, com els fonaments d'una torre exempta de planta circular. El castell ja està documentat des de l'any 999, però s'hi han trobat restes ibèriques del segle VIII aC que demostren l'ocupació del lloc des d'una època ben reculada. Només podem veure les muralles ja que està tancat. Dins el clos del castell hi ha l'ermita de Santa Maria del Castell també romànica del segle XI. El primer pis és rectangular amb un absis. Al segle XII es va elevar un pis més per fortificar-la. Les vistes des d'aquest punt son magnífiques i podem fer-hi una bona aturada per esmorzar.








El camí a partir d'aquí comença a fer baixada i recuperem la pista de bon fer i continuem envoltats de pins i de prats coincidint al pas per la Quintana del Puig. Una mica més lluny tenim una bona imatge de la situació del castell i la seva església i com les mateixes cingleres fan de muralla protectora. Passem a tocar de Cal Font. Després de fer un petit tram del GR 5 el deixem i passem per una altra masia, can Polvoré. Malauradament està completament en runes. A uns metres hi trobem Santa Maria del Grau, situada al mig del bosc. És també una església romànica del Segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única. amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Ha tingut diverses reparacions força peculiars com ens explica en David al programa. La última l'any 2002. I a uns 50 metres encara trobem unes altres restes d'una altra possible església. S'intueix un absis com si es volgués fer un altre edifici. No se sap ven bé quina es va fer abans i el perquè es van fer pràcticament a tocar. 








Tenim també molt a prop l'església de Sant Sebastià de Motmajor també d'estil romànic que us recomanem visitar ja que és un dels monuments per excel·lència del romànic vallesà. Nosaltres que a vegades anem a pas de cargol no hi hem acabat arribant i hem continuat cap a un corriol d'anada i tornada per visitar el gorg de les Elies. Situat a la part final de la Vall de Gallifa es tracta de la riera del mateix nom i que a partir d'aquí es converteix amb la riera de caldes. Un bon lloc per refrescar-se a l'estiu. Recuperem el camí i el tornem a deixar per veure el Gorg Negre de la mateixa riera. I de mica en mica ens anem acostant al final de la ruta, a Gallifa. 

Una ruta circular de molt bon fer d'uns 11 kilòmetres i 350 de desnivell.

Powered by Wikiloc

dilluns, 16 de desembre del 2024

Les Pallargues

Excursió al poble de les Pallargues i el seu entorn a la comarca de la Segarra. (24 maig 2024)


Començem al mateix poble situat en un tossal a la dreta del riu Sió, agrupat a redós del temple parroquial i del gran casal o castell que s'aixeca al punt més alt. Un llogaret molt interessant de visitar que nosaltres hem deixat per el final del programa. Així que ens posem en marca deixant el poble enrere tot descobrint els paisatges de la Segarra. Seguim la ruta de la Pleta, nom que prové de les construccions rurals de pedra destinades a guardar-hi el bestiar i que constitueixen una de les manifestacions més genuïnes  de l'arquitectura popular segarrenca. Passem a tocar del canal Segarra-Garrigues que ha donat vida a aquestes terres podent regar moltes hectàrees de cultiu. La Segarra també es caracteritza per al conreu de secà. 











Ens desviem a l'esquerra per anar a visitar la Pleta de les Pallargues. És de dimensions considerables i servia per refugiar els ramats i pastors. La part interior sembla un claustre romànic i es pot considerar una meravella de l'arquitectura popular. La tècnica de construcció és similar a la de les cabanes de pedra seca. Seguim caminant envoltats de cabanes i barraques de pedra seca. De mica en mica ens acostem al poblet de Ratera. El nom sembla que prové del zoònim comú rat, tot i que és difícil una interpretació d'aquesta versió. El si que hi trobem es una mena d'escultura en forma de ratera. És habitual entrar-hi per un portal a una petita plaça on hi ha totes les cases ben disposades. El primer que veiem és la petita església de Sant Llorenç. Un edifici del segle XVIII que no es pot descartar que tingui orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l'any 1098.











Seguim ara cap cal Castell de Ratera. Abans però passem per la petita església de Sant Vicenç. Ens anem acostant al castell molí de Ratera que durant els segles XIV i XV es va convertir en un gran casal gòtic, al segle XVI. Quan els Erill esdevenen els amos, es va transformar en un molí fariner que aprofitava les aigües del riu Sió. Actualment podem observar-ho com a antic castell fronterer medieval que tenia les funcions residencial i productiva que encara es conserven gràcies a la restauració del conjunt realitzada a mitjans del segle XX. Es tracta d'una casa fortificada d'estil gòtic, més que un castell. És de propietat privada i no es pot visitar. Seguim de nou el camí entre camps i masies, la majoria abandonades i que van caient de mica en mica. I una altra església, la Mare de Déu de Bellvilar, situada als afores del nucli de Sisteró. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau. Encarem la recta final de la excursió enfilant una carretera que ens porta fins a un altre poble amb encant: Pelagalls. Abans d'arribar-hi ens trobem amb l'església vella romànica de Sant Esteve. És d'una sola nau i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi va afegir un creuer i un robust campanar de pedra ben tallada. La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Hi veiem vuit columnes coronades per sis capitells. L'absis és de grans dimensions i semicircular. 




 






Ens acostem fins a Pelagalls, que pertany al poble dels Plans de Sió. El llogaret és ben petit i té el seu encant. I a uns dos kilòmetres ens espera de nou el poble de les Pallargues. Hen deixat pel final endinsar-nos per els seus carrers i sobretot fer una visita al seu castell. El seu interior ens permet fer un viatge al passat i veure amb els nostres ulls com vivien al segle XI. 











La família Rovira, actuals habitants i propietaris del Castell, és la que avui ens deixa visitar part de les seves dependències i gaudir d'un plàcid passeig pel passat de tots aquests mil anys d'història. Estances que ens transporten a la vida quotidiana dels Senyors del Castell: l'entrada, el celler, la cuina, la sala principal, la capella, la presó ... i que fan que sigui una visita inoblidable. És recomanable fer la reserva prèviament ja que en funció de l'època de l'any poden canviar els horaris i dies d'obertura.


Una sortida recomanable cent per cent que ofereix paisatge i patrimoni a la comarca de la Segarra.