Amics, companys i seguidors, que tingueu un molt Bon Nadal i un feliç 2016 tot Caminant per Catalunya !
dijous, 24 de desembre del 2015
divendres, 18 de desembre del 2015
Serinyà
Comencem a la població de Serinyà, on visitem la seva església de Sant Andreu, edificació romànica, d’un estil molt pur, amb poques transformacions, que dona personalitat al poble.
Creuem el poble i al poc e deixar-lo enrere passem per sota la carretera C-66,davant mateix del casalot de can Gatielles, amb airoses galeries.
Ara caminem per la carretera vella, sense trànsit, fins a passar per l’antic pont sobre el riu Ser, a una considerable altura. Caminem uns 60 metres i ens aturem a visitar l’ermita santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor.
Ara iniciem un tram de pujada per un camí pedregós, fins a una pista, que seguim cap a la dreta. Passem per davant de can Cabrit, i la casa de turisme rural de can Cofí, i tornem a arribar a la carretera C-66, que tornem a creuar. Aquest cop amb molt de compte, donat que ho fem per sobre. Ja a l’altre costat seguim la pista que tenim en front i passem molt a prop d’alguns masos, com Can Rasclaire, can Pou i la Canova de l’Illa.
Comencem a baixar, fins el tram final del riu Ser, d’alt interès ecològic i faunístic. Tot baixant veiem el casalot de Les Planetes, i creuem el Ser pel pont que porta el mateix nom: Pont de les Planetes. Creuat el Ser, continuem pel Camí de les Rescloses, vorejant el riu Fluvià i descobrint i gaudint de racons de gran bellesa. Ens acompanya una abunant vegetació de ribera, que amb la tranquil·litat que s’hi respira, fa que aquest un indret important per a la nidificació i hivernada d’ocells aquàtics, i per a la llúdriga, reintroduïda, i que de vegades es deixa veure. Mes endavant trobem una zona de pollancres, plàtans i altres espècies, fins arribar a la Resclosa de Serinyà.
Continuem passant per camins emboscats i espesses arbredes, amb el riu Fluvià a prop nostre. Arribem a la Presa de Martís o Presa del Mig, amb la central elèctrica al seu costat. Des d’aquesta presa, al davant nostre, veiem les restes de la curiosa Ermita de Sant Miquel de la Roca, Excavada dins ‘una cavitat rocosa natural, al bell mig d’un cingle, a l’altre banda del riu.
Deixem enrere aquesta darrera presa i ara ens comencem a allunyar del riu tot iniciant un tram de pujada, cap el Pla de Martís. Passem pel costat de la Casanova d‘en Monner i del restaurant “Les Heures” Darrera aquest restaurant es troba la Cova Mariver I a la banda est de la casa del Enginyers, tot baixant uns metres per un sender, al cingle, s’hi troba l’entrada de la cova de Les Encantades. Una mica mes endavant hi ha el Casal de Martís o Casa dels Enginyers, popularment coneguda com a casa del Pantà.
A partir de la casa del Enginyers el camí es converteix en una carretera local, i passat poc mes d’un quilòmetre arribem al veïnat de Martís de Baix, on podrem visitar el Salt de Martís (no sempre porta aigua...), al Rec d’Espolla.
Mes endavant arribem a la Creu de Terme i el Pont Medieval. Ara el camí passa per una ample planúria agrícola, de colors canviants segons l’època de l’any. Aquesta joia paisatgística va ser escenari històric de la Guerra Civil Espanyola, quan es va convertir en camp d’aviació.
Seguim entre camps i conrreus, en direcció a Serinyà. Però no podem marxar sense fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Les Coves del Reclau, obertes en el talús de la riba dreta del riu, constitueixen un patrimoni arqueològic d’interés internacional que presenta la millor seqüència paleolítica de Catalunya. Ja tan sols ens queda recórrer el camí que ens porta de nou al poble de Serinyà i donar per finalitzada la sortida d’avui.
Text: Mª Clara Martínez Fotos: Eudald Teixidor - Josep Mª Baró
dilluns, 14 de desembre del 2015
Congost del Mu
5 desembre 2015
Aquest dissabte hem fet una excursió molt interessant a la comarca de la Noguera, concretament l'hem iniciat al municipi d'Alòs de Balaguer a la província de Lleida. Aquest petit poble es troba una mica allunyat de les vies principals de comunicació pel que manté d'alguna manera aquest encant particular dels pobles allunyats de l'enrenou d'altres localitats més grans.
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre al sud de la serra del Montsec.
El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.
Precisament aquest Congost és el nostre principal objectiu d'avui, recorrerem el riu endinsant-nos en aquest congost d'extraordinària bellesa.
Sortim del poble per la part oest just al costat del pont que dóna accés a la via principal, en aquest punt accedim al camí conegut com "camí del Sola" Troben cartells informatius del camí que farem, es tracta d'una pista en molt bon estat, en menys de dos kilòmetres arribem a la zona d’esbarjo anomenada l’Espadella on trobem una font molt curiosa on brolla l’aigua d' una paret granítica esplèndida i un conjunt format per taules i una petita cabana on es pot fins i tot fer una barbacoa.
Seguim fent camí i a mesura que avancem el paisatge s’estreny i pràcticament estem a tocar la vora del riu. Decidim fer una parada per fer un mos abans de començar el que es pròpiament el Congost ja que en primer lloc tenim que passar per unes passeres metàl·liques que penjen de la paret del Congost i ho volem fer tot seguit. En realitat anyirem resseguin el Congost de Mur o de Mu com també es coneix fins arribar a l'aiguabarreig que es el punt on es troben els dos rius el Segre per un canto i el Noguera Pallaresa que prové de l'embassament de Camarasa.
Un cop hem deixat enrere les primeres passeres el paisatge es magnífic comencem a guanyar alçada i apreciem al fons la impressionant mola que forma el Mont-Roig a la nostre esquerra trobem la serra carbonera amb el pic de Mur del que pren el nom el Congost i a la nostre dreta podem admirar el serrat del Poll amb el puig de lo Castellar que es la màxima altitud de aquesta contrades 772 mts.
Ara ja arribat aquest punt comencen a davallar de nou a trobar el riu i divisem perfectament el pont penjant que travessarem per arribar en primer lloc a la petita central hidroelèctrica del Alos i uns metres mes enllà la molt mes potent Central de Camarasa just on es e l'aiguabarreig que es el punt final de la excursió de avui.
La tornada la duem a terme desfent el camí fet i un cop som de nou al poble decidim pujar a visitar el Castell d'Alòs. Aquest és interessant encara que només resten unes poques parets i part de la seva torre d'homenatge. Va ser construït pels àrabs vora l'any 1000 dC, el castell d'Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l'expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del compte, no va ser fins a l'any 1024 que es va reconquerir definitivament i se'n donà el domini directe al comte d'Urgell.
Hem fet una excursió sense dificultat poc desnivell uns 400 mts i un recorregut aproximat de 16km.
Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Ramon Busquets
dimarts, 1 de desembre del 2015
Puig de les Cols
Puig de les Cols des de Sant Feliu de Guíxols (28 novembre 2015)
Aquesta ruta, ens permet conèixer els elements naturals i arquitectònics que defineixen el massís d’Ardenya.
Iniciem el recorregut a Sant Feliu de Guíxols, a l’estació d’autobusos i caminem pel costat de la riera de les Comes, per la Vall de Mascanada. Un antic molí de vent es testimoni de la importància de l’aigua en aquesta vall, que en els seus temps havia subministrat aigua al poble.
Anirem seguin les marques blanques i vermelles del GR-92 fins el coll de l’Escorpí. El primer que ens crida l’atenció, al poc de deixar el poble, es la casa-museu Ratpenat, a la que dedicarem uns minuts. Es ca l’Almar, la casa de Josep Almar, un artista ´de Sant Feliu molt complert, i un dels especialistes en miniatures navals amb mes prestigi de Catalunya. En aquesta casa, en Josep Almar, l’any 2008 hi va obrir un museu amb una inacabable col·lecció de vaixells en miniatura i a escala, estris mariners i màquines i enginys de tota mena. La visita es fa curta, el lloc es encisador....
Però hem de seguir. Continuem seguint la riera de les Comes, vall fèrtil i plena de masies, amb pous i basses on encara es fa una mica d’horta.
El Mas Panarro, can Puignau, Mas Abric, can Ralet, exemples de masos molt ben conservats... Tot seguit deixem la vall per enfilar-nos cap a la serra del Puig de les Cols. Aquesta serra, és part important de la conca de la riera de les Comes i, a la part alta, veurem uns bonics roquissars.
Per un entretingut corriol de pujada arribem al Coll del Vidre. Abans de saltar a l’altra banda, si ens girem, gaudirem de vistes sobre Sant Feliu i el Puig Gros, on hi ha unes monumentals antenes. Un cop passat el coll, a l’altre costat, gaudim d’una esplèndida vista dels doms granítics anomenats Carcaixells d’en Dalmau i el Montclar. El Montseny i les Guilleries a la llunyania, a l’altra banda de la plana selvatana.
Ens desviem per un corriol per assolir el cim del puig de les Cols, tot passant per la Roca Verdera, un conjunt de monumentals roques que reben aquest nom per la gran quantitat de verdet que cobreix gran part de la seva superfície.
Des del cim del puig de les Cols (416’8m), gaudim de 360º d’esplèndides vistes, fins on allarga la vista. La costa empordanesa, gran part del massís d’Ardenya, el Montseny, Guilleries, Plana de Girona.... i al fons el Pirineu. Tot un luxe pels nostres sentits.
Aquest es un lloc immillorable per aturar-nos a recuperar forces amb un bon i merescut esmorzar. Tornem al camí principal per on hem vingut i continuem la ruta, fins el coll de l’Escorpí. Aquí girem a l’esquerra, cap el Coll de la Creu d’en Barraquer.
En aquest coll, a més d’una creu de ferro, hi trobem un mosaic i tot d’elements en record d'un jove adolescent de Sant Feliu que, fent una marxa popular, va morir sobtadament en aquest mateix lloc.
Seguim per pistes forestals, fins l’ermita i el mas de Sant Benet, tot abandonat en total estat ruïnós. A partir d’aquí, el descens es fa més evident.
Baixem per senders fins el collet de la Mare de Déu i ens desviem uns metres per veure el racó de les Tres Fonts. Passem per un tram de camí romà, amb un empedrat força ben conservat, i arribem a la carretera de Tossa.
Passem per la urbanització de ‘‘les Penyes’’. Com el nom indica, som a sobre d’un tram de costa a 90 m per sobre el mar. Podrem gaudir de boniques vistes sobre el litoral. Tot seguit, val la pena, acostar-se a l’Ermita de Sant Elm, des d’on gaudirem de bones vistes de Sant Feliu i la costa d’alts penya-segats en direcció a Tossa de Mar.
D'aquí ja baixem fins la platja de Sant Feliu, i enfilem fins el Monestir, la Porta Ferrada i l’Arc de Sant Benet, on donem per acabada la sortida d’avui. Una ruta molt entretinguda i agradable, no molt exigent, apta per a tothom qui tingui un mínim de preparació.
Text: Maria Clara Martínez - Fotos: Eudald Teixidor
dijous, 26 de novembre del 2015
Serra del Corredor
Aquest dissabte 21 de novembre, hem fet una excursió per la serralada litoral, concretament a la serra del Corredor. La Serra del Corredor és un sector de la Serralada de Marina, Serralada Litoral Catalana, situada entre el Maresme i el Vallès Oriental. Molt a prop del seu cim (642,2m.) hi ha el Santuari del Corredor, i junt amb el Montnegre forma el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.
Nosaltres hem fet una de les rutes clàssiques que és seguir el SL-C80 i ens ha permès de visitar algunes icones de aquesta zona molt interessants.
Seguin les marques d'aquest sender local hem arribat al primer punt interessant de la excursió d’avui es tracta del pou de glaç de can Bosc. Una tanca de ferro baixeta l'envolta, i te una fondària d'uns 7 metres. Quan el pou estava en ús, l'aigua d'una propera font del ferro era derivada fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalfor solar.
A pocs metres arribem a la font del ferro que ara no porta aigua, seguin el nostre recorregut arribem a la masia de Can Miloca on disfrutem d'unes precioses vistes del massís del Montseny. Ara ja ens apropem al Dolmen de Ca l'Arenes, situat dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga. És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final. Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes d'arqueòlegs.
A pocs metres arribem a la font del ferro que ara no porta aigua, seguin el nostre recorregut arribem a la masia de Can Miloca on disfrutem d'unes precioses vistes del massís del Montseny. Ara ja ens apropem al Dolmen de Ca l'Arenes, situat dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga. És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final. Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes d'arqueòlegs.
Un cop vist el lloc ens dirigim al proper punt d'interès, es tracta de les roques de Nyacara, un conjunt de roques granítiques molt interessants que podrien haver servit d'aixopluc en la prehistòria, una mica mes enllà arribem a un altre punt curiós de la excursió, el pi cargolat. Com el seu nom indica es tracta de un pi pinyoner que el seu tronc ha pres una forma recargolada molt curiosa.
Hens acostem a la part mes extrema de la nostra excursió d’avui i deixem el camí per arribar a la pedrera, coneguda també amb el nom de Roques del Pare Jaume, ens trobem en una antiga explotació artesanal de granit i sauló. En aquesta encara podem veure, en algunes roques, el sistema de forats que feien servir per separar la pedra. Les muntanyes del Corredor s'alcen damunt un gran bloc granític. El granit és una roca aparentment dura i resistent que, en ambients humits i amb temperatures benignes, es descompon i esdevé el material tou de textura sorrenca que es coneix com a sauló.
Creuem un bonic bosc de alzines i arriben a la explanada herbada del Santuari, aquí ens aturarem una bona estona per fer un mos i visitar el Santuari del Corredor dedicat a la verge de Nostra Senyora del Socors.
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
Un cop hem gaudit d'aquest preciós paratge emprenem la tornada pel costat de marina. Seguim el sender SL-C80 y el GR-92 que van junts en aquest tram de tornada al principi seguim paral·lels a la pista que ve del coll de Bordoi però al cap de una estona ens desviem per arribar a la font del grèvol, una font mol ben arreclada envoltada de tres Grèvols de grans dimensions que li donen el nom. Un cop ens hem refrescat desfem al camí fins arribar de nou al sender general però no hem fet molts metres fins a una nova cruïlla que ens duu fins un mirador que fa de balcó a las serres de Vallalta y Polseruda des de on el mar mediterrani es deixa veure.
Ara si retornem al sender principal i seguim fen camí fins arribar a un nou sender estret que ens endinsa dins del bosc on apreciem la frondositat de aquest indret ple d'alzines sureres i heures per tot arreu fins arribar a una pista forestal més ampla que ja no deixarem fins arribar al inici de la excursió.
Una sortida molt senzilla per fer tota la família sense cap complicació, no molt llarga i sense gaire desnivell.
Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Julio Santiago
Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Julio Santiago
dimecres, 18 de novembre del 2015
Puigdefrou
El passat dissabte 14 de novembre vàrem fer una sortida per la població de la Cellera de Ter, per fer el cim de Puigdefrou de 843 metres. Una ruta circular que passa per llocs emblemàtics de la població com la font del Bassi.
Aquesta va ser arrenjada als anys setanta, i antigament era molt aprofitada per els treballadors del bosc. Ara és un espai privilegiat, habilitat com a espai de pícnic i barbacoes. Com no podia ser d'altra manera, nosaltres hi hem esmorzat ben entaulats.
També hem passat per antigues masies de rellevància com can Vinyes o la casa del Ferrer, aquesta ultima abandonada. I de tornada per can Torra, a el Plantadís, i el Gornés, una de les masies més grans que actualment s'està restaurant.
I tot envoltat de bones vistes i paisatges, sense oblidar la mateixa població, amb l'església parroquial de Santa Maria de Sales, o el mateix riu Ter que també te el seu protagonisme en aquesta població de la comarca de la Selva.
Tampoc hi han faltat històries de bruixes, molt arrelades a la Cellera i els seus entorns, fins i tot la colla gegantera ha fet un gegant, la Violeta, fent honor a la llegenda de les bruixes de Puigdefrou.
I tot amb la companyia dels amics de l'entorn que ens han fet de guies per aquestes contrades.
Tampoc hi han faltat històries de bruixes, molt arrelades a la Cellera i els seus entorns, fins i tot la colla gegantera ha fet un gegant, la Violeta, fent honor a la llegenda de les bruixes de Puigdefrou.
I tot amb la companyia dels amics de l'entorn que ens han fet de guies per aquestes contrades.
Fotos: Pere Chueca
dimecres, 4 de novembre del 2015
Puig Estela
Puig Estela pels escalers i coves del sector occidental (31 d’octubre de 2015).
Desprès de dos intents de fer i completar aquesta excursió (8 d’agost i 5 de setembre de 2015), avui l’hem feta completament, en una dia magnífic (un dia de primavera tardoral) i amb al·licients no previstos.
Avui hem tingut una nova incorporació al grup de Caminant per Catalunya, l’Olga, de Sant Joan de les Abadesses. A l’arribada al coll de Camps, el sol ja donava una llum increïble als colors de la tardor, amb una mostra de colors vermells i grocs de gran bellessa.
El recorregut previst, que passava per la explotació minera del cel obert de Camps, amb una referència al passat de la zona com a part del somni industrial català del segle XIX, a continuat pujant als llisos de Maus, per encarar els escalers. Hem trobat una parada de caçadors, que suposo encalçaven porcs senglars, dels que hem trobat proves d’activitat, ja que havien llaurat diferents indrets de la zona.
Els escalers han encantat als que no coneixien aquesta camí tant savi, que puja 350 metres de desnivell en un pam de terreny. Dalt dels escalers hem albirat parets de pedra seca i ens hem dirigit cap on, segons els plànols hi ha la barraca d’en Coll. No sols hi ha una cabana de pedra al costat d’una roca, sinó que una mica més enllà hi ha una petita pleta.
Arribats a la pleta i cabana d’en Camps, absolutament esplèndida i imponent, amb murs de pedra de més de mig metre, hem admirat la ubicació del lloc, un prodigi d’arquitectura popular. La pujada cap al Puig Estela cap fer-lo amb empenta i calma. Sempre s’arriba, sols cal marxar al ritme personal.
Dalt del cim, hem fet una referència al cilindre de pedres, l’antiga fita alçada pels físics que varen mesurar el meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona, a finals del segle XVIII. L’agost de 1792 varen alçar un monument, que ara serveix al excursionista per aportar una pedra nova al cimbori.
Tot esmorzant, ens hem trobar amb un convidat no esperat: Una guilla, que fent honor al seu nom, ha fet moviments d’exploració, fins acostar-se a pocs metres i obtenir aliments. Mai, cap del grup havia vist tant prop una guilla, que era molt atrevida i confiada.
Tot baixant cap la Portella d’Ogassa hem visitat la cova de la Coma d’Olla i, posteriorment l’entrada, a la comarca de la casa homònima, el Forat del Miquelet, que amb els seus 90 metres de profunditat, sembla un repte massa complicat per les nostres capacitats.
Tot baixant cap la Portella d’Ogassa hem visitat la cova de la Coma d’Olla i, posteriorment l’entrada, a la comarca de la casa homònima, el Forat del Miquelet, que amb els seus 90 metres de profunditat, sembla un repte massa complicat per les nostres capacitats.
Sant Martí d’Ogassa ha estat el final de la nostra excursió, amb un record amable a un sant carolingi que fou descobert per uns ànecs.
Antoni Llagostera Fernández
Fotos: Ramon Busquets
Fotos: Ramon Busquets
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Cingles de Bertí
Dissabte 17 octubre - Avui hem fet una excursió pels voltants de els cingles de Berti, Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.
Tetxe: Josep Mª Baró, Fotos: Mª Clara Martínez
Nosaltres hem sortit del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós en direcció al mirador de la Trona, els primers metres els hem fet per baixar al bac de Puiggraciós per situar-nos en la part inferior de la cinglera, la qual hem recorregut per la solella de la Rovira fins a arribar al grau de Montmany, aquest grau és un camí sense cap dificultat, es tracta d'un sender preciós empedrat en algun tram i que en ziga zaga ens permet accedir a la part superior de la cinglera molt fàcilment.
Un cop arribem a la part superior podem gaudir d'unes espectaculars vistes sobre de la vall del Congost, continuem per un sender que ens porta fins al mirador del sot del grau i a la taula de pedra on vam decidir parar i donar compte del esmorzar. Ara ja seguint el traçat del GR 5 recorrem la cinglera creuant els camps de can volant deixant a la nostra esquerra un dels cims emblemàtiques dela cinglera de Bertí, es tracta del Puigfred de 943 mts. Passem les restes de la masia de can Rombella i des d'aquest punt ja podem divisar el sortint de roca que conforma el mirador de la Trona, en poca estona arribem al creuament on abandonem el GR5 per apropar-nos a la trona per on accedirem a través del Grau de la Trona. des del punt més alt de la trona tenim una vista magnífica de la cinglera que hem estat recorrent, als nostres peus queda el sot del Bac a la llunyania, aquest lloc es encantador i popular entre els escaladors degut a les agulles i sostres de pedra que permeten practicar aquest esport.
Un cop vist el lloc desfem el camí fins arribar de nou a l'encreuament amb el GR5, ara nosaltres ens dirigim cap a la masia de Bellavista vella, abandonant per un temps la cinglera seguim un sender cap al coll de Nou, creuem un bosc d'alzines preciós fins assolir la Font del Pollancre on parem un moment per descansar, lamentablement no hi ha aigua suficient perquè la font broti però el lloc és ideal per reposar una estona. Seguim el nostre camí ara ja per pista forestal en direcció a les restes de la masia de Barnils on prendrem un sender que en suau descens ens porta al petit nucli de Bertí, on visitàrem l'exterior de la masia de Cal Magre i l'església romànica de Sant Pere. Un cop visitat el lloc ens dirigim al Clascar o castell de Bertí com també se li coneix, lamentablement es troba en estat ruïnós però conserva gran part de la seva estructura exterior. Ara travessem la solella del Clascar en direcció de nou a les cingleres fins al grau del Mercader per on accedirem al coll de tripeta que ens dóna pas de nou al sender que ens condueix en poca estona al santuari de Puiggraciós d'on hem començat la nostra excursió d'avui, visitem l'interior del santuari on admirem la imatge de la mare de déu, també a la part exterior visitem la torre de telègraf òptic que es troba a pocs metres i on donem per finalitzada l'excursió d'avui, una excursió no molt llarga d'uns 13 km i 500 mts de desnivell que es fan molt còmodes per un paratge excepcional amb unes panoràmiques magnifiques.
Un cop vist el lloc desfem el camí fins arribar de nou a l'encreuament amb el GR5, ara nosaltres ens dirigim cap a la masia de Bellavista vella, abandonant per un temps la cinglera seguim un sender cap al coll de Nou, creuem un bosc d'alzines preciós fins assolir la Font del Pollancre on parem un moment per descansar, lamentablement no hi ha aigua suficient perquè la font broti però el lloc és ideal per reposar una estona. Seguim el nostre camí ara ja per pista forestal en direcció a les restes de la masia de Barnils on prendrem un sender que en suau descens ens porta al petit nucli de Bertí, on visitàrem l'exterior de la masia de Cal Magre i l'església romànica de Sant Pere. Un cop visitat el lloc ens dirigim al Clascar o castell de Bertí com també se li coneix, lamentablement es troba en estat ruïnós però conserva gran part de la seva estructura exterior. Ara travessem la solella del Clascar en direcció de nou a les cingleres fins al grau del Mercader per on accedirem al coll de tripeta que ens dóna pas de nou al sender que ens condueix en poca estona al santuari de Puiggraciós d'on hem començat la nostra excursió d'avui, visitem l'interior del santuari on admirem la imatge de la mare de déu, també a la part exterior visitem la torre de telègraf òptic que es troba a pocs metres i on donem per finalitzada l'excursió d'avui, una excursió no molt llarga d'uns 13 km i 500 mts de desnivell que es fan molt còmodes per un paratge excepcional amb unes panoràmiques magnifiques.
Tetxe: Josep Mª Baró, Fotos: Mª Clara Martínez
dimecres, 14 d’octubre del 2015
Coma d'Or
Magnífica excursió la d'aquest dissabte a la Catalunya Nord. (10 octubre 2015) Feia temps que teníem previst fer una ruta a la zona del departament francès de Ariege, nom que prové del riu que travessa aquesta part del territori. Alguns dels nostres companys del Caminant per Catalunya ens van comentar l'espectacularitat de l'entorn del Cim de la coma d'Or, per la qual cosa vam decidir que abans que el mal temps que sol haver-hi en aquesta zona a la tardor i principis del hivern, realitzar aquesta emblemàtica ruta.
Estem concretament al port de Puymorens, molt a prop de les pistes d'esquí de Porte-Puymorens aquesta zona situada a l'àrea de la regió francesa de Migdia-Pirineus que limita amb Andorra i amb l'alta Cerdanya.
El nostre objectiu d'avui era recórrer la coma d'en Garcia o Engracies com també se la coneix fins aconseguir pujar al pic de coma d'Or desde on hi ha una visió de 360 graus d'aquesta zona, no molt coneguda per l'excursionisme català però molt apreciada per l'excursionisme francès i principalment freqüentada per esquiadors d'esquí de muntanya. La tornada l'hem fet vorejant la serra de les Lloses pel Cortal Rossó.
Hem deixat els nostres vehicles molt a prop del port de Pimorent on encarem ràpidament la coma d'en Garcia a través del sender GR 107 el qual hem abandonat quan hem arribat a l'encreuament en el qual el també conegut com "camí dels bons homes" (GR 107) gira cap la població de l'Hospitalet i nosaltres seguim direcció est. L'ascens és relativament suau fins a passar al Pic del Tossal Mercader que amb els seus 2.547 metres d'altitud queda a la nostra esquerra.
Arribats a aquest punt abandonem el sender perfectament marcat per apropar-nos a la bassa de Mercader la qual passa completament desapercebuda a causa de que es troba uns metres per sobre del sender, nosaltres en tenir referència del lloc no se'ns ha escapat la visita.
Un cop contemplada aquesta petita bassa el camí segueix cap a una petita comella en forta pujada que dóna pas a una zona herbada molt més planera, al final d'aquesta zona i ara si en forta pujada fins a aconseguir la Portella d'en Garcia a 2.534 mts. En aquest punt hem decidir recuperar forces amb un magnífic esmorzar.
S'obre davant nostre una espectacular vista del Puig de Coma d'Or i del Puigpedrós de Lanos. Ara iniciem un curt descens per passar la portella i de seguida veiem a la nostra dreta l'estany de coma d'Or que visitarem de tornada, vam iniciar novament una forta pujada que ens porta fins al collet a la base del cim de Coma d'Or, aquí vam decidir primer pujar al Tossal del Cortal Rossó que es troba a l'oest del coll i posteriorment pujar al cim del Coma d'Or de 2826 mts.
Des d'aquest punt tenim una vista espectacular tant del Carlit com l'estany de Lanos i ja veiem el camí que farem de tornada a través de la preciosa vall del Cortal Rossó.
Iniciem el descens que ens porta fins a l'estany de Coma d'Or el qual voregem, en aquest punt iniciem un llarg descens sense camí molt marcat, únicament algunes fites ens fan intuir el camí fins arribar al fons de la vall on trobem el Rec del Cortal Rossó, un canal cobert per plaques de formigó que ens condueixen fins a un ample sender que ens permet avançar al llarg d'aquest preciós vall i que ja no deixarem fins arribar als nostres vehicles, a mesura que ens acostem al nostre destí final la vall es va estrenyent fins arribar a una cascada d'aigua, en aquest punt la vall s'eixampla de nou i ja veiem el petit refugi lliure de Cortal Rossó, ja només ens resta vorejar la jaça Gran per arribar novament a l'inici de la ruta amb la visió del poble de Porte en el fons de la vall.
Una excursió fantàstica en què hem gaudit de l'entorn amb un clima poc usual en aquestes dates.
Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Julio Santiago
dijous, 1 d’octubre del 2015
Monturull i Perafita
Magnífica sortida per la Cerdanya, aquest passat dissabte 26 de setembre. Aprofitant la jornada de reflexió en Josep Mª ens ha portat a fer un parell de cims, el Monturull de 2760 m. i el Perafita de 2753 m. Tots dos fantàstics i espectaculars. L'accès el vem fer per els estanys de la Pera.
Des de Lles de Cerdanya o des de Aransa podem arribar amb una pista fins el refugi de Pollineres on hi ha un bon aparcament i una zona molt ben acondicionada per passar el dia. Des d'aquí seguim un camí paral·lel a la pista que ens porta al refugi dels estanys de la Pera. De seguida i davant nostre, veiem un dels cims que avui ens espera, el Perafita. Passem per els dos estanys de la Pera i tirant a l'esquerra. Estem ben be a sota del Perafita, però des d'aquest punt és pràcticament impracticable.Més amunt hi ha la petita bassa de Claror, on hem de girar de nou a l'esquerra deixant el Monturull davant nostre.
Per pujar-hi hem d'anar a buscar la carena de la serra Airosa, que com indica el seu nom corre l'aire. Desprès d'una forta pujada accedim a la carena i girant a la dreta ens acostem al primer cim d'una forma més placida. El darrer tram torna a fer una bona pujadeta que ens fa suar de nou. Ens trobem al límit de la Cerdanya, Andorra i l'Alt Urgell. El Monturull també és conegut com la Torre dels Soldats. No cal dir que les vistes son impressionants, i més avui que ens ha fet un dia magnífic, veient clarament tot el Pirineu, destacant la Pica d'Estats o la Maladeta i l'Aneto i més a prop els cims d'Andorra. I darrere la serra del Cadí o el Puigmal, amb la plana de la Cerdanya.
Per pujar-hi hem d'anar a buscar la carena de la serra Airosa, que com indica el seu nom corre l'aire. Desprès d'una forta pujada accedim a la carena i girant a la dreta ens acostem al primer cim d'una forma més placida. El darrer tram torna a fer una bona pujadeta que ens fa suar de nou. Ens trobem al límit de la Cerdanya, Andorra i l'Alt Urgell. El Monturull també és conegut com la Torre dels Soldats. No cal dir que les vistes son impressionants, i més avui que ens ha fet un dia magnífic, veient clarament tot el Pirineu, destacant la Pica d'Estats o la Maladeta i l'Aneto i més a prop els cims d'Andorra. I darrere la serra del Cadí o el Puigmal, amb la plana de la Cerdanya.
Just davant nostre també veiem el Perafita, el proper objectiu. Cal baixar fins al coll de Claror, amb una pendent força dreta que ens fa estar molt atents. I de nou cal tornar a pujar intensament, amb alguna grimpadeta i tot fins arribar de nou al cim. Tot i això no es que sigui complicat, simplement un "divertimento".
El Perafita, també és conegut amb el nom del Tossal de les Truites. Aquest és una d'aquestes muntanyes que et queden gravades per la seva forma peculiar semblant a una piràmide. Les vistes es repeteixen, amb els estanys de la Pera a vista d'ocell. Continuem la baixada fent camí nou per anar a buscar el collet de Sant Vicenç i desprès cap al refugi dels estanys de la Pera. En aquest cas la baixada és molt més compensada i tranquila, que convida a gaudir del paisatge i les vistes.
El Perafita, també és conegut amb el nom del Tossal de les Truites. Aquest és una d'aquestes muntanyes que et queden gravades per la seva forma peculiar semblant a una piràmide. Les vistes es repeteixen, amb els estanys de la Pera a vista d'ocell. Continuem la baixada fent camí nou per anar a buscar el collet de Sant Vicenç i desprès cap al refugi dels estanys de la Pera. En aquest cas la baixada és molt més compensada i tranquila, que convida a gaudir del paisatge i les vistes.
Un cop al refugi, descans obligat amb cervesa inclosa, tot i que el temps s'ha complicat i sembla que en algun punt de la cerdanya ja plou.
Des d'aquest punt hi ha poc tros i l'hem fem baixant per un sender envoltat d'aigua. Primer en forma de cascada i tot seguit de petits rierols que ens acompanyen fins al final.
Una sortida molt maca amb un dia radiant, tot i que ens hem abrigat durant gran part del trajecte. Una bona proposta per reflexionar amb calma. Ah! i avui ens hem quedat sense coca ja que l'Andreu estàva de vacances, i al cim no hi havia la típica coca de Perafita !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)