dijous, 7 de març del 2024

Creu de Canet

Nova sortida a la comarca del Maresme, en aquest cas a la Creu de Canet, amb la companyia d'en Josep Grau. (2 setembre 2023)

 
El punt de sortida el trobem a Arenys de Munt i ens dirigim direccció Can Boter i una zona de masies. Passem per la riera que amb els seus plataners ens ofereixen una ombra molt agradable. Ja coneixem però aquestes rieres del Maresme que quan plou son perilloses. Després dels primers metres passem a tocar de Can Boter, també coneguda com a Villa Mercedes i Ca l'Amar de la Torre. Una masia consstruïda entre els segles XVI i XVII. Està fortificada amb una torre de defensa quadrada. Consta de tres cossos i tres pisos. L'entrada de la casa és adovellada i la torre és acabada amb merlets.











Seguim per una pista que comença a fer una mica de pujada. I de nou passem per una altra masia, Can Sala de Dalt.   És de planta regular amb teulada a quatre vessants, igual que la torre que té adossada. Les seves dimensions són tan grans que fins i tot compta amb una capella. La primera notícia de la casa data de 1.115 i els hereus van conservar el nom fins ben entrat el segle XVIII, que va ser extingit en quedar una pubilla. La seva situació permet tenir unes vistes privilegiades tant a la zona marítima del Maresme com a Badalona i Barcelona. També trobem vinya en el nostre recorregut que ens porta a passar per el coll Safiguera. Una pujada una mica més pronunciada ens va acostant cap a la Creu de Canet sense perdre de vista el mar. Primer ens trobem el Mirador de la Creu, on hi trobem un petit cobert que ens pot servir d'aixopluc. I uns metres més enllà arribem a la Creu de Canet que també és coneguda com la creu de Pedracastell. Es tracta d'un espai privilegiat per les vistes panoràmiques de la comarca a dreta i esquerra i per l'extensió de la vall amb el mar Mediterrani al fons banyant la costa del Maresme. La creu ha viscut la història local de primera mà. 


La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Després de ser beneïda l'any 1902, al 1926, una forta ventada durant la nit de Sant Esteve va fer caure el monument. La segona creu fou una còpia de la primera i va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Aquesta segona creu també va caure. En aquest cas, però, fou al juliol de 1936 a l'inici de la Guerra Civil. I durant els anys 40 s'hi va colocar una creu de fusta. Després de fer una recaptació de fons es va encarregar un nou projecte a l'arquitecte Isidre Puig. L'any 1954 es va beneir la nova Creu, d'estil gaudinià, i és la que podem veure encara avui en dia. Després de gaudir una bona estona de l'espai i reposar una mica tornem a caminar, ara de baixada i anant en compte de no patinar degut a que el terra és de sauló. Passem per una altra masia, Can Bellsollell de la Torre. I de mica en mica ens acostem al poble d'Arenys de Munt on podem aprofitar per visitar-lo. Hi destaca l'església de Sant Martí.




 

dilluns, 26 de febrer del 2024

Núria - Lló

Sortida a la Vall de Núria el passat 22 d'agost de 2023 amb l'Antoni Llagostera, fins a la Vall de Lló.


Si seguiu aquest blog o el programa Caminant per Catalunya, sabreu que en Llagostera ja ens ha preparat vàries sortires des de Vall de Núria, en especial per els antics camins de romiatge fins al Santuari. Son uns camins mil·lenaris amb els seus ramals secundaris que conformen la xarxa bàsica de comunicació del territori que avui és el Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser. Hi ha un total de 7 camins, la majoria dels quals ja hem fet. Cal recordar que la majoria d'ell son d'alta muntanya i per tant no es poden fer durant tot l'any, sobretot si hi ha neu. En aquest cas ens disposem a fer el camí fins al poble de Lló.











Després de pujar de bon matí amb el cremallera fins a la Vall de Núria iniciem la ruta direcció al coll de Finestrelles. La primera part del recorregut coincideix alb el camí que ens portaria fins al cim del Puigmal passant pel pla dels Eugassers i la Coma de l'Embut. El Forat de l'Embut és una notable cavitat, un fenòmen geològic càrstic que engoleix l'aigua de la Coma de l'Embut. L'aigua s'escola entre marbres per reaparèixer uns 800 metres més lluny i cent metres més avall, gairebé en el desguàs al torent de Finestrelles. El forat té 67 metres de desnivell o fondària i 955 metres de recorregut. Seguim pujant entre zones de pastura i pujades que ens han de portar cap al coll de Finestrelles. Potser és el tram més dur de la sortida ja que hem de superar uns 600 metres de desnivell en poc recorregut. Un cop al coll de Finestrelles a 2.605 metres hi ha una senyal fronterera, la 507. Un bon punt per esmorzar. Les panoramiques ja son espectaculars. Al fons hem deixat la Vall de Núria. Al nord-oest veiem el Massís del Carlit. A l'est el Pic Superior de la Vaca, el Torreneules, el Balandrau. I moltes més vistes.











A partir del coll de Finestrelles, a poc de baixar, ja tenim dos ramals diferents, per anar a Er o Llo. Abans de passar una petita torrentera, la de la font Blanca, ens trobem amb el camí que marxa tot planejant al sud-oest. És el conegut com Camí de Núria, que porta a la Font de Segre i Er. A la clotada de Comadedou [Coma Dolça] hi ha una bifurcació de camins, ja que d’aquí partia l’antiga traça del camí de romiatge cap a Llo, passant pel pla i font de Carbecers, en direcció a la Jaça de Palandrau. Nosaltres anirem cap a l’esquerra. Avui però el camí indicat per Cèsar August Torras, té una variant moderna, més directa, que baixa cap el refugi de la Culassa (1.834 m alt).  Un cop arribem al refugi ens trobem encara a uns set quilòmetres de Llo. El refugi de la Culassa és una típica construcció relativament moderna, per tenir aixopluc quan es guardar el bestiar a muntanya. Sota del refugi ja ens trobem trobem el riu Segre que neix una mica més amunt. De baixada ens acompanya aquest riu tant important que acaba desembocant a l'Ebre. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu.  Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.











Tot baixant ens trobem amb el pitó del Castell de Vidre que domina les gorgues. Es tracta d'una espectacular formació geològica. Les roques que les componen pertanyen a la formació de Canaveilles, la més antiga del territori, que remunta a l'Ediacarià superior (580-540 milions d’anys). Hi ha vies d’escalada i una Via Ferrada. Ens anem acostant a Llo situat en un racó de la plana cerdana. És un nucli bastant agrupat, però no forma cap mena de recinte clos, on es conserven encara alguns noms de cases tradicionals, com Cal Miquel, Cal Rigola i el Senyaló. Modernament, el poble s'ha anat eixamplant sobretot construint en els costers darrere del poble, i s'hi ha format la urbanització del Camp Gran. Hi destaca l'església parroquial de Sant Fructuós de Llo, un temple romànic que data de principis del segle XI.  L'església està ubicada fora del nucli urbà del poble, en el seu extrem de ponent, al costat sud de la carretera que prové de Sallagosa. El conjunt parroquial està conformat per un petit cementiri i el temple dedicat a Sant Fructuós de Tarragona, un dels primers màrtirs cristians documentats de la península Ibèrica. A l'exterior, a la part de l'oest hi ha un mur més alt que la resta de l'església que es converteix en el campanar de cadireta, distribuït en dos pisos, al primer amb dos ulls i un al segon.





 





En aquest bucòlic poble acabem aquesta ruta per un dels camins de romiatge de la Vall de Núria

dilluns, 12 de febrer del 2024

Torre de Capdella

Sortida al poble de la Torre de Capdella  i els seus entorns el passat dimarts 15 d'agost de 2023 amb la Mª Clara Martínez


Ens trobem en plena Vall Fosca, a la comarca del Pallars Jussà. Aquest municipi està format per 19 pobles, tots ells amb molt d'encant i situats en plena muntanya. El punt de sortida doncs el trobem a la Torre de Capdella, el centre administratiu de la Vall Fosca i situat a 1420 metres d'altitud. El riu Flamisell fa d'eix de la vall. Començem al centre del poble on hi presideix l'església de Sant Martí de la Torre, de planta quadrada i amb un petit absis amb arquacions d'estil llombard. Iniciem la ruta agafant el camí de les mines, que de seguida comença a pujar amunt.  Ens anem introduïnt dins del bosc i de seguida tenim bones vistes i anem deixant el punt de sortida al fons de la vall. 











Al cap d'una estona arribem a una zona més plana que ens ajuda a recuperar l'alè. Passem per una zona de roures espectaculars i de tant en quant alguna noguera amb els fruits ben verds. Les vistes ens permeten veure alguns dels nuclis que conformen aquesta vall, tots ells amb el seu campanar i les cases al seu voltant. Un petit pont ens ajuda a travessar el Barranc de les Espones, un dels afluents del Flamisell. Hi ha força aigua i fins i tot veiem que algú s'atreveix a banyar-s'hi. Començem a trobar algun camp i alguna granja, mentre ens acostem al nucli de Mont-ros, un poble amb molt d'encant. Sobresurt el campanar romànic de l'església de la Mare de Déu del Boix, al voltant de la qual els carrerons es tornen ombrívols i estrets. Mont-ros havia estat un poble clos que conserva diversos portals del recinte emmurallat com el portal de llevant o el de ponent, així com un antic camí de ronda interior, actualment un dels seus carrers. Hi ha documents que verifiquen la presència d'un castell documentat l'any 1064. 











Després de gaudir d'aquest llogaret seguim el camí direcció a un altre poblet, Pobellà. Aquest tram el fem per la mateixa carretera que uneix els pobles que estàn molt a prop. Arribem a l'església de Sant Miquel de Pobellà. Situat a 1.233 metres també podriem dir que havia estat un poble clos amb les mateixes cases formant el tancat i un sol carrer de forma circular en el seu interior, a partir del qual se n'ordenen dos de més petits. Després de fer el curiós per tots els racons del poble seguim de nou per la mateixa carretera direcció a Paüls de Flamisell que també conserva característiques de poble clos, amb restes d'una torre de la muralla que el tancava. 











En destaca l'església dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. A prop del poble també hi ha l'ermita romànica de Santa Llúcia. Anem ara de baixada cap al fons de la vall per anar a buscar el riu Flamisell. Hem de travessar el riu per accedir a l'altre cantó de la vall on de seguida ens trobem la Borda del Teixidor. És una borda gran, amb un edifici principal amb dos cossos formant una "u" oberta cap a ponent, arran de carretera, i un edifici més al nord una mica més enlairat que es coneix com la Borda de Raons. 











I molt a prop també hi ha l'església de Sant Martí de Ballmoll o Torre de Capdella. Una església poc típica per les seves dimensions poc proporcionades. I ja ens queda molt poc per tornar al punt de sortida. Una ruta molt encantadora i fotogènica que només és una petita mostra de tot el que ofereix la Vall Fosca.

Powered by Wikiloc

dilluns, 5 de febrer del 2024

Vallibierna i Culebras

Excursió especial la d'aquest estiu acompanyant al Club Excursionista Ripoll en una de les seves tradicionals sortides per fer un parell de cims de 3.000 metres, el Vallibierna i la Tuca de Culebras. (22 i 23 de juliol de 2023)

 
Ens situem a la comarca de la Ribagorza a la comunitat d'Aragó i més concretament en terme de Montanuy. Podem acostar-nos amb cotxe fins a tocar de la presa de l'embassament de Llauset. Un cop hem deixat els cotxes cal creuar un túnel d'uns 800 metres aproximadament i que ens porta fins a l'estany de Llauset, situat a 2.200 metres. Aquí la imatge ja és espectacular amb una bona vista del nostre objectiu, el Vallibierna. 











Aquest embassament té un origen glacial tot i que es va fer més gran artificialment amb una capacitat de 17 hectòmetres cúbics d'aigua i com no, aprofitat per la producció hidroelèctrica. El camí comença vorejant aquest estany que de mica en mica anem deixant enrere. Seguim pujant en diagonal seguint el GR18 direcció el coll de Vallibierna i per unes passeres travessem un rierol. Passem per l'estany de Botornás que haurem d'anar vorejant per seguir pujant, ja amb molt bones vistes. 











Al cap d'una estona arribem al refugi de Llauset situat a 2.425 metres. Es tracta d'un refugi guardat que funciona tot l'any amb 86 places. És un refugi modern pensat per al segle XXI. S'ha procurat que fos un edifici energèticament eficient, amb aïllament tèrmic i reduint costos en el manteniment i l'obra. Un bon lloc doncs per passar-hi la nit. Com que som una bona colla, alguns han de dormir amb tendes a fora, ja que a l'estiu i en cap de setmana acostuma a omplir-se de seguida. Abans de dormir, un bon sopar i una bona tertúlia amb els amics i companys del Club Excursionista Ripoll. De bon matí ja estem apunt per assolir els cims que tenim a tocar. Abans peró haurem de suar una mica i superar els 600 metres de desnivell que hi ha. El recorregut continua passant per petits estanys que milloren el ja espectacular paisatge d'alta muntanya. Els estanyets de Coma Arnau, l'estany Xelat, estany Redó o l'estany Negre. Anem fent parades per reagrupar-nos i descansar i també per anar treien capes de roba. Ara ens cal fer una darrera pujada que ens acosta fins a la carena del mateix cim i fer un tram que ens aporta vistes als dos costats i gairebé de vertigen. I finalment arribem al Pic de Vallibierna de 3.056 metres. Ens trobem en un massís just al davant de la Maladeda, per tant les vistes a l'Aneto son espectaculars.


Després de fer la foto de grup seguim cap al proper objectiu, la Tuca de Culebras que la tenim a tocar. Per arribar-hi cal passar el famós pas de Cavall. Es tracta d'una cresta d'uns 30 metres de longitud i amb caiguda als dos costats. Aquest pas es creua normalment, com indica el seu nom, a cavall per la cresta o també passant per la part nord que està menys inclinada i agafant-nos a la part superior i buscant suports per als peus. I de seguida arribem al Culebras, de 3.051 metres. L'espai és molt petit i gairebé no hi cabem tots al cim.



S'ha girat una mica de vent i decidim començar a baixar. Primer amb molt de compte pr un tram de roques, llavors remuntem cap a l'esquerra per una zona de tarteres fins arribar al coll de Llauset on ens mereixem un bon descans. Ara pràcticament ja hem fet la part més complicada i només ens queda la baixada per la vall de Llauset i que ens ha de portar fins al llac del primer dia, on tenim els cotxes. Anem recuperant la zona d'herba de millor caminar i el so de l'aigua del riu Llauset. I després d'una llarga baixada arribem al túnel que ens porta a l'aparcament. Una gran sortida per cims de 3.000 metres amb els companys del Club Excursionista Ripoll.











Però malauradament, com hem dit també al vídeo del programa, acabem aquesta crònica amb una mala noticia. I es que el president del Club Excursionista Ripoll, en Marià Morera, i que formava part d'aquesta sortida, ens ha deixat. (11 octubre 2023) Un accident a la muntanya, on li agradava estar, ha trastocat a tots els amants de l'excursionisme. Que aquesta sortida del Club sigui un homenatge i un record per molts anys.

dimarts, 16 de gener del 2024

Salt de la Minyona

Sortida clàssica de la comarca d'Osona al Salt de la Minyona, en aquest cas amb en Josep Grau. (7 juliol 2023)

 
Ens trobem en un cingle impressionant per la seva alçada i vercalitat, el Salt de la Minyona. Un mirador fantàstic situat en un altiplà de les Guilleries situat als cingles dels Munts de Vilanova de Sau. Situat a 832 metres d'alçada és el nostre punt de sortida. S'hi pot arribar amb cotxe. També hi trobem en un petit pedró, la Mare de Déu dels Cingles. Primer de tot cal gaudir de les vistes tot i que avui hi trobem la boira a primera hora. Però també és espectacular el mar de núvols que forma la boira. Un espectacle.




 






Un cop en Josep ens ha explicat la llegenda que dóna el nom hem començat a caminar. (Veure vídeo).  Agafem els indicadors que ens portarien cap a Vilanova de Sau seguint un tram del GR-2. Anem seguint la cinglera sense perdre en cap moment les vistes panoràmiques i gairebé de vertigen. A mida que es va aixecant la boira podem veire als nostres peus el Pantà de Sau. Passem per el Cingle de Vilanova i seguint el GR anem a buscar el Puig del Far. Aquest darrer tram ja és per un PR local. El Puig del Far és una espectacular atalaia de gairebé 360 graus. Abans d'arribar-hi passem per una bassa amb molt poca aigua que si ens hi fixem encara veurem alguna granota. Tot seguit hi ha una bauma i amb un pendent pronunciat podem assolir el cim del Puig del Far. 











Les vistes panoràmiques continuen sent les protagonistes. Un cop hem gaudit de tot aquest espai, només ens cal tornar cap al punt de sortida combinant una pista i corriols que s'acosten més a les cingleres. Una ruta imprescindible dels amants de la muntanya que ofereix moltes variants i possibilitats.