Santa Oliva i Sant Miquel de Banyeres

Fantàstica sortida per la comarca del Baix Penedès, entre els municipis de Santa Oliva i Banyeres del Penedès amb la companyia d'en Jordi Baseda, gran coneixedor d'aquestes contrades. (Dissabte 14 juny 2025)

 

La ruta comença a Santa Oliva, aquest petit poble del Baix Penedès carregat d'història. El primer que fem és conèixer una mica el Monestir de Santa Maria on hem deixat els cotxes. Es tracta d'un antic priorat que data del segle XII. Està documentat que l'any 1170 ja funcionava amb una petita comunitat de monjos dirigida per un prior que depenia directament de Sant Cugat del Vallès. També hi podem veure unes restes romanes trobades en el subsòl durant una excavació arqueològica que delaten que els orígens del conjunt arquitectònic són molt antics. El Monestir mostra diferents etapes constructives que s'han conservat com a testimonis de cada época. Si ens fixem en l'església és d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. L'absis és semicircular. La façana romànica està rematada per un campanar de cadireta de tres cossos a sobre. Dins l'edifici de l'antiga rectoria, on hi ha les restes romanes, també hi podem visitar un petit museu dedicat a la vida rural i objectes del camp amb elements i fotografies històriques promogut per l'Associació per a la difusió de la història de Santa Oliva. El nostre guia d'avui, en Jordi, n'és el president. 

Deixem el Monestir i ens endinsem al poble amb places i carrers plens d'història. Enfinant-nos per unes escales hi trobarem el castell de Santa Oliva. El poble va anar creixent als seus peus. Està documentat des de l'any 1012 i era d'origen defensiu. Conserva una imponent torre de planta rectangular de 19 metres d'alçada i coronada amb merlets. El castell tenia una segona torre de base circular que es va decapitar i construïr-hi a sobre un campanar de cadireta de l'església adjunta que és la Mare de Déu del Remei i està integrada a la mateixa estructura fortificada compartint murs amb el castell. També és conegut com a castell de la Verge del Remei. La Mare de Déu és la patrona de Santa Oliva i és un gran referent devocional. Durant la festa major rep moltes ofrenes i fins i tot es fan processons. En Jordi en parla al vídeo del programa.

 

Anem sortint del poble veien part de la muralla i el safareig que es va construir originalment al segle XIX. Anem sortint del poble recorrent l'antic rec major, ara tapat, que portava aigua al safareig i als regadius del poble. Ens acompanyen ara els ametllers i un paisatge més agrícola on no hi falten les vinyes. Seguim per una carrerada on antigament hi transitava el bestiar. El camí passa entre vinyes i vinyes i de tant en quan trobem una cabana de pedra seca. I entrant en terme de Banyeres del Penedès, trobem l'ermita de Sant Roc envoltada de vinyes. És d'estructura senzilla i pintada de color blanc. Consta d'una petita nau de planta rectangular i coberta amb una volta. Està situada dins de la hisenda de Cal Roig. Després de passar per el Mas Roig, seguim per la riera de Sant Miquel, avui sense aigua. És una zona molt tranquila on fins i tot hi ha una àrea de lleure. I més sorpreses dins del nostre recorregut. Es tracta de la Ciutat Ibèrica de les Masies de Sant Miquel, també en terme de Banyeres del Penedès. Es tracta d'un dels descobriments arqueològics més excepcionals i importants de les últimes dècades a Catalunya. Està considerada una de les grans capitals dels ibers. Tot i que en el moment de la nostra caminada no era visitable, hem tingut el plaer de poder-ho veure amb la companyia de l'Aitor i la Jennifer de l'associació d'amics de la Ciutat Iberica de Banyeres del Penedès. Cal dir que en aquell moment s'estava treballant perquè fos visitable. 

Seguim cap a les Masies de Sant Miquel que donen nom al jaciment i que estan molt a prop. Es tracta d'un raval o veïnat situat a dos kilòmetres del centre de la població de Banyeres del Penedès. Hi destaca l'ermita de Sant Miquel, una obra popular del segle XVIII tot i que està documentada des de l'any 1414. Té un campanar d'espadanya per a una sola campana. Només hem fet uns 5 kilòmetres i deu ni do les coses que hem trobat i gaudit. La resta de la ruta, uns 6 kilòmetres, és per tornar cap al punt de sortida tot gaudint més del paisatge i l'entorn i no tant de patrimoni i història. Tot i així no hi falten noves barraques de pedra seca molt interessants. Vinyes, però també plantacions de patates o d'albergínies entre d'altres. I de mica en mica ens anem acostant de nou a Santa Oliva on en Jordi ens continua explicant curiositats i detalls que fan que la sortida d'avui hagi estat excepcional i plena d'interès. Marxem enamorats d'aquest territori.

Powered by Wikiloc

Sant Pau de Segúries - Camprodon

Ruta entre les poblacions de Sant Pau de Segúries i Camprodon, a la comarca del Ripollès, per antics camins tot descobrint patrimoni industrial i històric i tres batalles, sense deixar de gaudir del paisatge i la natura. En nostre guia d'avui l'Antoni Llagostera que ens ha preparat alguna sorpresa. Dilluns 16 juny 2025.

Sortim des de l'església de Sant Pau Vell, situada en un dels extrems de Sant Pau de Segúries. Situada als peus de l'antic camí ral d'Olot a Camprodon, és de tipus barroc rural, amb una nau ample i capella lateral. Iniciem la ruta amb la companyia del Cònsol de la República Eslovaca a Barcelona, el sr Xavier Medina. Només començar l'Antoni ens ha explicat la Batalla del Capsacosta de l'any 1794 i que va tenir lloc en els paratges propers de la nostra sortida. Seguim la ruta per una pista seguint les marques del GR-210 I d'Itinerànnia amb vistes a el Mariner una gran casa. També tenim vistes a la Rovira i el Peiró. 

Ens acostem fins aquesta darrera casa. Per fer-ho hem de travessar el pont de la carretera que ens porta cap a Camprodon. En aquest punt ens espera en Lluís Bassaganya que ens parla de la batalla de la Guerra Civil a Catalunya i de la importància de Sant Pau de Segúries. (veure vídeo). Aquestes cases eren utilitzades per comandaments o fins i tot per tenir-hi presoners. Recuperem el camí travessant de nou el pont del riu Ter i seguir la nostra ruta. Passem per la pedrera del Carbur on hi podem veure els estrats a la pedra que varen formar-se ha uns 50 milions d'anys en ple període Eocè i en diferents etapes de sedimentació. El carbur de calci es feia servir per fer llum a les mines, o per fer soldadures per exemple aprofitant la calor que provoca. Hi havia hagut una fàbrica. Al costat hi ha un aqüeducte per on i passa el canal que ens va acompanyant i que servia per alimentar algunes centrals hidroelèctriques disposades al llarg de la vall. Passem també per una fageda ben atapeïda de vegetació. Al fons podem veure el nucli de la Ral que pertany encara a Sant Pau de Segúries. Passem també per la font de Teresa i seguim amb vistes a la Serra Cavallera. Tampoc hi falta un ramat de vaques que pastura al voltant de la pista. I parlant de bestiar ens hem acostat fins al gual de can Beia, a tocar del riu Ter. 

Era el punt on travessava el bestiar per anar a buscar les pastures a Serra Cavallera. Seguim a tocar del càmping Vall de Camprodon i pel costat de la casa Nova. Seguint a tocar del Ter podem veure l'estret de les Rocasses. És tot un espectacle veure baixar l'aigua. Ens tornem a desviar de la ruta, travessant de nou el riu per acostar-nos fins a una central. Ho fem seguint el canal de la farga que surt de la resclosa de les Rocasses. L'aigua s'aprofita cada metre per generar energia. Recuperem de nou el camí ara convertit en carril bici i que ens acosta a Camprodon. Hi podem veure un búnquer de la línia Pirineus. Aquí hem parlat de la Guerra Gran. (veure video). Trobem un parell de búnquers més. Ens endinsem a Camprodon per el parc de la Mare de la Font, un dels punts emblemàtics de la vila, amb un petit llac i una zona d'esbarjo. 

I ja només ens queda endinsar-nos al poble per els seus carrers i places fins arribar a l'espai cultural de Cal Marqués on posarem el punt i final de la ruta. Aquí hi trobem el museu de la Retirada on ens rep de nou en Lluís Bassaganya, que és el gestor del centre d'estudis de la retirada. Un espai de memòria que amaga molts tresors i que il·lustra a partir d'imatges, explicacions i cites bibliogràfiques, les dures escenes dels exiliats republicans que l'hivern de l'any 1939 recorrien centenars de kilòmetres per arribar a territori francès. La mostra vol ser un homenatge a totes les persones que van viure i patir en primera persona els efectes de la retirada i fa un repàs dels moments en què militars i famílies senceres van emigrar cap a l'altra banda dels Pirineus a partir de la caiguda de Barcelona en mans dels franquistes durant la Guerra Civil espanyola. I és moment també de desvetllar la relació que hi ha amb el nostre convidat d'avui, el consol. I es que hi podem veure armes eslovaques ja que hi va haver la intervenció de bastants ciutadans de la República Txecoslovaca, en aquells moments, van participar en les brigades internacionals de la Guerra Civil. Es calcula que més de tres mil. També per la fabricació d'armes curtes i per aquest motiu al museu, podem trobar bastant material. I com a curiositat també hi ha una bala, un fusell i una màscara de gas. En Lluís ens ha mostrat un fusell Txecoslovac fet a Breno. Un lligam ben curiós per acabar aquesta ruta plena d'història.

Powered by Wikiloc

Pedra seca del Montmell

Nova ruta amb la pedra seca com a protagonista. En aquest cas ho fem des de la població de la Bisbal del Penedès amb bona companyia. (Dissabte 7 juny 2025).

Iniciem la ruta a tocar del cementiri de la Bisbal del Penedès i de seguida ens endinsem en zona agrícola amb vistes a les vinyes i les primeres construccions de pedra seca. El recorregut continua per la pujada de Cal Rotllat. Es tracta d'un camí parcialment empedrat que ha estat arranjat amb la col·laboració ciutadana, l'ADF Clot de Bou i l'ajuntament del municipi. Es pot travessar amb tranquil·litat però es demana transitar-hi amb cura i respectar el seu fràgil traçat. L'empedrat i les roderes ben marcades son mostres d'un passat que segueix ben present. 

De mica en mica anem pujant i anem guanyant amb vistes mentre deixem el terme de la Bisbal del Penedès i entrem en terme municipal del Montmell. Seguim pujant per arribar a la primera barraca, és la de la Blaia. I tenim la sort de que ens acompanya en Ramon Rovira que ha restaurat bona part d'aquestes barraques com a homenatge a la gent que havia treballat les terres i utilitzava aquestes barraques com aixopluc o per guardar eines entre d'altres. Gràcies a les fotografies que ens ha portat hem pogut veure com estaven i com les ha arranjat. Realment una feina impressionant. Amb l'ajuda del seu germà i d'altres voluntaris van anar aprenent la tècnica de construcció per podre així anar restaurant les barraques. Al costat hi ha la barraca Bessona que també ha estat restaurada. Seguim el camí envoltats de marges de pedra seca i altres elements com un pou. Anem pujant direcció el coll de Vilafranca, un antic camí que venia de Valls i anava direcció a Vilafranca. Un cop al coll i a tocar hi veiem una nova barraca. Aquí en Ramon ens explica que ell venia cada dia a peu des de la Bisbal amb la seva aixada, un calderó, una escarpa i una maseta. La pedra aprofitava la que hi havia a la zona amb la dificultat de que eren molt irregulars. Hem esmorzat en aquest punt tot gaudint de les vistes de l'entorn presidit per la Talaia del Montmell. 

Ara el recorregut ja ve de baixada i seguim descobrint noves barraques i les tècniques que ens explica en Ramon. Realment és fascinant la feinada que s'ha fet en aquesta zona. Les fotografies que ens ha mostrat ens podem fer una idea de la feinada que ha tingut. Ens comenta que tant a la Bisbal com a la Juncosa del Montmell hi poden haver més de 400 barraques, moltes d'elles derruïdes i perdudes en mig del bosc. Vistes les construccions hem de tornar cap al punt de sortida fent part del mateix recorregut que hem fet pujant. També ens ha acompanyat el Robert Vallès que ha elogiat la tasca que fa en Ramon de manera totalment altruista. També ha aprofitat per presentar-nos el seu llibre "caminades per la Bisbal del Penedès, patrimoni i paisatge" on hi podem trobar fins a deu rutes molt interessants per la zona. I nosaltres cap als cotxes per tancar aquesta ruta d'11 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.

I només queda donar les gràcies a en Ramon i en Robert que avui ens han ajudat a descobrir aquest territori i conèixer la feina que hi ha al darrere de la recuperació d'aquest patrimoni de pedra seca que tant admirem i visitem en moltes de les nostres sortides.

Powered by Wikiloc

La Calma - Sales de Llierca

Sortida als peus de l'Alta Garrotxa per fer el cim de la Calma des de Sales de Llierca amb la companyia d'en Marc. (Divendres 6 juny 2025)

Ens situem a tocar del Mas Monteia. Situat a uns 700 metres d'altitud, el mas té més de vuit-cents anys d'història. La seva arquitectura és d'origen medieval. Si pot arribar per una carretera asfaltada des de Sales de Llierca. Els seus diversos edificis estan destinats a turisme rural. Uns metres abans de la casa iniciem el nostre recorregut per un camí que s'enfila pel mig del bosc. 

I amb un kilòmetre de recorregut arribem a Sant Miquel de Monteia. És una església romànica d'una sola nau de principis del segle XIII. Sembla que estaria construïda sobre les restes d'un temple anterior. Hi destaca un absis amb tres finestres i un campanar d'espadanya d'un sol ull. Està situada en una zona muntanyosa i encinglerada. Seguim per un sender ampli i de bon fer i continuem pujant de mica en mica. No tenim gaires vistes ja que el bosc no deixa finestres on contemplar l'entorn. Un cop arribats al coll de Monturiol ens desviem a l'esquerra per acostar-nos fins a un oratori. El trobem a uns 300 metres. Es tracta de l'oratori de Sant Jordi i aquí si que se'ns obren les vistes. Està dedicat al sant que es venerava a Sales i se l'invocava per evitar pedregades. Va ser restaurat l'any 1997 per un grup de voluntaris del poble. Recuperem el camí fins al coll i iniciem l'ascens fins al cim que el tenim a uns 2 kilòmetres i 250 metres de desnivell. 

El camí està macat amb fites. Hem de passar per el pas de la Guilla, una zona exigent per un camí empedrat que s'enfila ràpid. Res complicat si ens ho agafem amb calma. S'ha de fer una petita grimpada entre el rocam però és divertit. També trobem marques grogues d'Itinerannia. Trobem petites balconades que ens permeten descansar i gaudir de les vistes. Recuperem una pista ample i seguim pujant i de nou un corriol. I finalment arribem al cim de la Calma situat a 1.083 metres d'altitud. I el nom ja ho diu, calma total. Les vistes son espectaculars. Es tracta d'un cim força rocós i allargassat on hem exmorzar amb les vistes panoràmiques. Amb la panxa plena toca fer la baixada en el sentit contrari d'on hem pujat. El camí ens baixa ràpidament fins a Colldejou. Una cruïlla de camins de diverses rutes però nosaltres seguim recte cap a un altre coll, el de la Bassa on evindentment hi ha una bassa. El recorregut s'endinsa enmig del bosc en un paratge màgic ple de boixos, pins, alzines... I fins i tot un castanyer. És un tram per gaudir sense gaires esforços. Ens desviem un moment a l'esquerra per anar fins a la Balma d'en Ranella. Es tracta d'una cavitat poc profunda i sense potencial arqueològic. Si que té una història curiosa que ens ha explicat en Marc (veure video). 

Recuperem el camí i un kilometre més avall el tornem a deixar un moment, en aquest cas cap a la dreta, per veure el Teix del Torrent de l'Orri. Es creu que pot arribar a tenir uns mil anys. El perímetre del tronc, a la base, és d'uns sis metres i té una alçada de 12 metres. L'amplada de la capçada, atenció, fa més de setze metres. Ni amb 5 persones el podem encerclar si ens agafem de les mans. Realment fantàstic. Recuperem de nou el recorregut principal i una mica més avall, de nou, el tornem a deixar per acostar-nos fins a una cova. Realment son uns 5 kilòmetres entre anar i tornar que si voleu us podeu estalviar. Això si, el camí és de bon fer per una pista ample. Es tracta de la cova de l'Orri de 157 metres de longitud i que presenta dues sales grans plenes d'estalactites. El problema és que l'accés és complicat i cal fer un ràpel d'uns 5 metres per baixar-hi. Nosaltres al final no hem baixat ja que era una mica tècnic, tot i que en Marc portava material i anava equipat per baixar-hi. Ell mateix ho ha desaconsellat i és que domina força l'escalada i ha optat per no complicar-nos la vida a nosaltres. Així que vista la zona hem tornat a recular tota la pista que se'ns ha fet llarga la veritat ja que gran part d'ella és de pujada. Un cop hem recuperat el trencant encara hem de fer 2 kilòmetres més per tornar als cotxes. Al final hem marxat tant escapats que no hem pensat a fer la foto de grup. Sort que hem reaccionat i almenys l'hem fet una mica més avall.

En total una ruta de 15 kilòmetres amb un desnivell de 700 metres.

Powered by Wikiloc

Sitges - Ermita de la Trinitat

Sortida al Massís del Garraf, a l'ermita de la Trinitat, amb la companyia del Centre Excursionista Sitges i treballadors de la Xarxa. (Dissabte 31 maig 2025)

Ens situem al coll de la Fita, a prop de Sitges, on podem deixar els cotxes per iniciar la ruta. Avui amb una cuarentena d'excursionistes preparats per descobrir el territori. El primer tram segueix la pista fins al collet de la Fita on també podríem deixar el cotxe. A la dreta seguim un corriol que es va enfilant de mica en mica tot seguint la carena del Turó Rodó. I a gairebé 3 kilòmetres trobem el primer punt interessant, la Creu de Sant Isidre. Es tracta d'una creu d'uns 8 metres d'alçada, de forma cònica i amb tres graons com a base, i fa 8 metres d'alçada. Hi podem veure l'escut de l'Agrupació Muntanyenca de Sitges i altres elements. Fou bastida entre el 1953 i el 1955. Si busquem, a prop, hi trobem una barraca. El recorregut segueix ara de baixada per un corriol que ens obliga anar en fila india envoltats de la vegetació típica del Garraf. Pel camí podem veure una cisterna feta amb pedra seca i una mica de morter. I una mica més avall hi ha una barraca de pedra seca de forma cilíndrica. Es tracta de la Barraca d'en Marsal. De fet avui també ens ha acompanyat en Sergi, de l'Associació de Pedra Seca del Garraf, que ens ha explicat amb tot detall tots els elements que hem anat trobant i la importància d'aquestes construccions per la flora i la fauna. No us perdeu el vídeo. De mica en mica anem sortint de la densa vegetació i podem veure algunes panoràmiques. Ens incorporem al GR-92 que ve de Portbou i el seguim fins a l'ermita. Hem de fer un kilòmetre i mig per arribar-hi. Anem guanyant en vistes com la població de Sitges o el peatge de l'autopista del Garraf entre d'altres. 

Uns metres més i arribem a l'ermita de la Trinitat, el lloc triat per fer parada i fonda. L'edifici és de tipus popular i té al costat una construcció de caràcter modernista. Està emblanquinada i té un aspecte ben cuidat. És molt antiga i ja apareix en un document del 1375 en que consta que ja hi havia ermitans. La tradició diu que es va construir perquè en aquells indrets es va trobar una creu amb la imatge de la Santíssima Trinitat. L'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va enfonsar la teulada i es va haver de reconstruir i es va fer més gran l'edifici. Avui part de les explicacions ens les ha fet la Beli, historiadora de l'art, i per tant hem gaudit molt dels seus coneixements. També ens ha acompanyat en Toni. Ell és un bon testimoni de la colònia de Vallcarca ja que hi havia viscut. De fet la podem veure als nostres peus. Hi havia una fàbrica de ciment que aprofitava l'explotació de les pedreres de la zona que ja funcionava als inicis del segle XX. Era un lloc ideal ja que a més hi passa el ferrocarril i fins hi tot hi havia una estació a Vallcarca. El ritme de producció de la fàbrica va necesitar molta ma d'obra i per aquest motiu es va crear la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 ja es comptava amb una seixantena de cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes. El punt més àlgid va ser l'any 1960 quan es van censar 5.500 habitants a la colònia. La fàbrica de ciment ja no produeix ciment. El que si que encara funciona parcialment és la pedrera. 

I ara, amb tota la informació i la panxa plena hem de tornar enrere fent part del camí per el GR-92. Al cap d'una estona el deixem i ens endinsem de nou al bosc, trencant a la dreta, i així fer un recorregut alternatiu de tornada. I ara és el torn de la Mª Dolors, membre del Club Excursionista i coneixedora de la zona, que ens ha explicat tots els detalls d'aquest segon tram de la ruta. És el cas de les restes de dues masies que hem trobat, les Basses i Can Daniel. Més endavant ens hem aturat a la font de les Basses tot i que no baixava gens d'aigua. I la part final l'hem fet per un camí per evitar la tram que hem fet de pista i així hem gaudit més del paisatge i del mirador de l'hivern. Es tracta d'una zona on els amics del Garrafó, un grup de gent gran, han habilitat un espai ben decorat i amb una taula per gaudir de l'entorn fent un bon àpat o petits tiberis. I suposo que el nom de l'hivern és perquè a l'estiu, segons a quina hora, no es deu aguantar la calor. I entre murs de pedra seca i vistes a Sitges i la seva església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, hem arribat als cotxes. En total son uns 10 kilòmetres de molt bon fer amb un desnivell de 300 metres. 

I a nosaltres només ens queda donar les gràcies al Club Excursionista Sitges i en especial a la Beli, en Sergi, en Toni i la Mª Dolors que ens han parlat davant de càmera per ilustrar millor la excursió. I als companys de la Xarxa per la paciència.

Powered by Wikiloc