diumenge, 20 de novembre de 2022

Estret del Forn - Queralbs

RIALB – FUSTANYÀ – QUERALBS – ESTRET DEL FORN – VILAMANYA
Fantàstica i atractiva ruta per l’entorn de Queralbs, fàcil de fer malgrat el seu desnivell. (Dissabte 10 setembre 2022) Mª Clara Martínez


Aparquem els cotxes al petit nucli de Rialb. Just passat el pont sobre el Freser, a l’esquerra hi ha una petita zona on podem deixar els cotxes. Iniciem la caminada en direcció a la Casanova, un mas dedicat al turisme rural, i que va ser la font en que es va inspirar Àngel Guimerà per escriure Terra Baixa. Deixem la carretera, passem per sota les cases i anem a veure la Cova de la Casanova, on hi ha una petita capella amb una imatge de Santa Maria i una Creu.











Tornem enrere fins la carretera i ens arribem al petit nucli de Fustanyà, on en destaca l’esglesia romànica de Sant Sadurní. A la façana de migjorn hi ha la porta d'entrada que destaca per la decoració i la disposició de la seva ferramenta, molt freqüent als segles XI i XII. Es pot pujar fins al campanar per gaudir de les vistes i contemplar les campanes. Aquest poble consta de cinc masies, una d’elles es el mas Fustanyà, l'església i pertany al municipi de Queralbs. Segurament aquesta es la població més antiga de la Vall de Ribes, i els seus habitants haurien fundat, més tard, Queralbs i Serrat.











Just a uns metres del camí, baixant una mica, podem veure el Tut de Fustanyà. Un jaciment que correspon a l'època del Paleolític inferior, mitjà, superior i el Neolític. Gràcies als trealls arqueològics duts a terme per l'Eudald Carbonell i en Ramon Busquets entre d'altres, s'hi van trobar restes interessats. La cova està tancada i no s'hi pot entrar.  Vist el llogaret, enfilem cap a Queralbs, baixant primer fins la Central del Molí, a la llera del Freser, i pujant fins a Queralbs seguint el Camí de la Costa, un preciós camí empedrat, similar al Camí Vell de Núria. 











A Queralbs fem parada en la seva església de Sant Jaume, en la que en destaca el pòrtic de l’entrada, compost per sis arcs que reposen sobre cinc columnes de marbre blau-blanc. La porta d’entrada conserva restes de la ferramenta original. Aquí hi trobem un bon lloc per aturar-nos a esmorzar. Deixem Queralbs enrere i ara anem en direcció a l’estret del Forn. Al mateix carrer de l’església hi ha els primers indicadors. Són escassament dos kilòmetres, amb bons camins, aptes per a tothom i que ens porten a un lloc paradisíac.












Es un pas excavat per l’acció erosiva de l’aigua entre roques calcàries. Si porteu xancles de goma podreu caminar-hi pel seu interior, un estret congost d’altes parets que ens fa sentir diminuts. Els que estiguin més ben preparats i en forma, podeu accedir a la cova de l’Estret del Forn, per un estret corriol que s’enfila amunt i on cal fer una petita grimpada. Res de l’altre mon, però cal tenir en compte que de vegades la baixada es més complicada que la pujada...
Passem una bona estona en aquest magnífic lloc, però hem de tornar enrere un bon tros. Poc abans d’arribar de tornada a Queralbs, a la dreta, hi ha el trencant que ens ha de portar a Vilamanya. Per un costerut sender baixem fins el torrent de Toses, passem per un petit pont romà i, ara en suau pujada per un bon sender, arribem a Vilamanya. Aquest es un esplèndid mirador sobre la Vall de Ribes, Roc de Totlomón, Queralbs... Una passada!! Per tornar a Rialb ho fem per la carretera que surt de Vilamanya i en pocs minuts arribem als cotxes. 


Variada i vistosa ruta que desitgem us hagi agradat. Us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dimecres, 16 de novembre de 2022

Cadaqués

CADAQUÉS – PORTLLIGAT – CAMINS DE RONDA
Dissabte 27 agost 2022 (Mª Clara Martínez)
Una sortida molt vistosa i agradable, sense massa complicacions, per gaudir de racons de gran bellesa.


Aparcar a Cadaqués es una tasca molt complicada a l’estiu, igual que a Portlligat. Per això aparquem una mica més amunt, al Residencial Paratge s’Alqueria, al final del carrer d’en Roig. Deixem els cotxes, i al final del camí, on unes oliveres semblen barrar-nos el pas, hi ha un pas, flanquejat per un mur de pedra seca, que ens porta a un sender mig aperduat, que baixa a les cales (o no...) i va resseguint i donant la volta al puig de s’Alqueria. Podem passar pel cim, o anar per baix, més o menys amunt... Podem seguir el camí que vulguem o anar camp a través... Sigui com sigui, les vistes del Cap de Creus són increïbles. En aquest primer tram, el camí es una mica pedregós, i es difumina amb facilitat. Però res de l’altre món... Comencem a seguir un camí més ample i més fresat, en direcció a Portlligat.











A Portlligat hi ha la Casa-Museu de salvador Dalí. Aquí hi van viure Salvador Dalí i Gala, des de l’any 1930 en que van comprar una barraca de pescadors, fins el 1982, en que va morir Gala. Val la pena dedicar una estona a visitar el museu. Intentem accedir al Camí de Ronda. Al final de la platja, a continuació del museu, unes escales de pedra ens enfilen al Camí de Ronda. Però uns metres més endavant, el camí es tallat i hem de passar per unes pedres inclinades que no ens fan massa gracia. No hi ha massa dificultat, però si es té por, vertigen o qualsevol cosa que faci sentir inseguretat, el millor es no passar-hi. Nosaltres no hi passem. 











Des de Portlligat anem a l’ermita de Sant Baldiri, i des d’allà, seguint un carrer recta i que sembla no tenir fi, retrobem el Camí de Rona i seguim endavant.
Anem a sortir a la Punta des Bou Marí, i d’allà ja podem anar cap a Cadaqués resseguint les cales i racons per un camí ven marcat i sense dificultat. Tenim davant la gran illa de s’Aranella, i gaudim de la bellesa de les cales de Confitera, s’Arenella i Pere fet, des d’on tenim una vista d’un illot molt curiós que sobresurt de l’aigua: es Cucuruc. Girem la punta de Sant Pere Fet i ja encarem la preciosa Badia de Cadaqués. La història de Cadaqués es remunta segles enrere i ha estat influenciada per diversos pobles com Grècia i Roma. Sens dubte, la situació geogràfica de Cadaqués, encarat al mar i aïllat de la resta de l’Alt Empordà per la muntanya de Pení, va contribuir a crear el caràcter i l’esperit mariner d’aquest poble que durant segles va fer front als atacs dels pirates i corsaris. Actualment, el principal motor econòmic del poble és el turisme.











Ens arribem fins la Platja Gran, plena de gent de gom a gom, ens endinsem pels seus carrers empedrats i iniciem el retorn. Des de la platja des Poal i pel carrer de la Miranda, comencem a pujar cap a la part alta de Cadaqués, en direcció a Sant Baldiri. Tornem a passar per Portlligat i, ara sense seguir el Camí de Ronda, tronem al lloc on aquest matí hem deixat els cotxes. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.



Powered by Wikiloc

diumenge, 6 de novembre de 2022

Pantà de Sau

Pantà de Sau -  Camí de les Carboneres.
Dissabte 20 agost 2022 (Mª Clara Martínez)


Magnífica sortida per l’entorn del Pantà de Sau. Aprofitem que el nivell de les aigües està molt baix per anar a veure l’antiga església de Sant Romà, que normalment està submergida. Aparquem just abans d’arribar a la presa, on acaba la carretera que ve de Vilanova de Sau. Deixem allà els cotxes i comencem a caminar. Hi ha opció d’anar amb cotxe fins els aparcaments a tocar del Club Nàutic, però s’ha de demanar hora i són de pagament. Anirem caminant, i així podem gaudir de l’espectacular paisatge. 












Passem per la presa i, seguint per la carretera, ens arribem al petit nucli de La Riba. Aquí hi ha l’antic Hotel La Riba, actualment fora de servei, i unes poques cases més. Seguim per la carretera, no l’hem de deixar, i en pocs minuts arribem al Club Nàutic Vic-Sau. Des d’aquí ja es veu l’antiga església de Sant Romà. Des del Club Nàutic podem anar fins l’església vella de Sau per la zona que no fa massa temps encara cobrien les aigües. No es que sigui tant excepcional veure aquesta església fora de l’aigua. De fet, hi ha hagut algun any que fins i tot alguna antiga casa es veia i es podia trepitjar, en un nivell més baix del pantà. 











Aquesta església ja està documentada l’any 917, i el seu campanar, d’estil romànic llombard, es la part que més en sobresurt de les aigües, normalment tan sols la punta, autèntica icona d’aquest pantà, que des de 1962 en que es va construir la presa, es va anegar el nucli de Sau, les cases i l’antiga església de Sant Romà.
Aquesta església ostenta dos rècords mundials: un, el de ser l’església submergida més antiga del món i que encara està dempeus. L’altre per ser la que es troba a major profunditat, a 23 metres. Dediquem una bona estona en fer fotos i gaudir de les excepcionals vistes dels cingles de Tavertet que s’eleven sobre el nostre cap. Un entorn molt bonic.


No massa lluny hi ha una àrea de lleure, amb taules i bancs i un bar, on aprofitem per esmorzar. Ja refets prenem la Ruta de les Carboneres, itinerari molt ben senyalitzat que surt del costat del bar i ens enfila uns metres entre alzines, fins una antiga construcció: el Domus del Pi. Era l’antiga residència dels senyors de Sau, i era fortificada, del segle XII. 











Seguim el camí indicat i anem trobant diverses places carboneres, amb alguns plafons explicatius. Des d’alguns punts del camí podem gaudir d’excel·lents vistes del pantà. Arribem de nou a prop de La Riba, tanquem el cercle de la circular, i tan sols ens queda desfer un tram de camí del que havíem fet al matí per arribar als cotxes. Caminada sense complicacions, camins aptes per a quasi tothom i molt vistosa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dimarts, 1 de novembre de 2022

Els Perics

Nova sortida d'alta muntanya el passat 19 d'agost de 2022 amb en Joan Colomer que ens va portar a fer el cim dels Perics a la Catalunya Nord.


Es tracta d'una clàssica sortida per fer aquests dos cims al Capcir, al municipi dels Angles. La sortida la podem fer des de la Font Grossa on hi ha un aparcament.
Començem a pujar direcció el refugi de la Balmeta i ja de bon començament notem la pujada ja que la excursió és exigent. El primer tram passa per un bosc de pins i de mica en mica es van obrint les vistes. De seguida arribem a l'estany de la Balmeta on aprofitem per descansar una mica. Seguim pujant i a mida que anem deixant enrere l'estany el veiem més bonic. Ens acostem al refugi del a Balmeta on ja podem veure una imatge dels dos Perics i de la pujada que ens espera. 











Ja ens trobem amb un paisatge d'alta muntanya on també destaca el Carlit, situat a prop dels Perics. El paisatge és de postal. El llac de les Bulloses es deixa veure durant tot el recorregut. Ens trobem també en una zona de pastura on hi ha petits estanyols. El camí fins al Peric Petit es deixa entreveure i només cal seguir amunt i amunt. El sol apreta i ja no queda ni un arbre per buscar l'ombra. A més el darrer tram està ple de pedretes i cal anar amb comte de no relliscar. 
Arribem al primer cim a 2.630 metres. Per tant hem fet un desnivell d'uns 700 metres. Afegim nous elements a les vistes El Canigó, el llac de Matamala, els estanys de Camporells ...











Per fer el Peric Gran cal baixar una mica fins al coll i tornar a pujar, doncs som-hi. Continua essent un camí pedregós típic d'alta muntanya. Deu n'hi do la pujada !!!
Arribem al Peric Gran a 2.810 metres. Espectacular. Val la pena tornar a mirar les vistes a 360 graus. I ara toca potser la part més pesada, la baixada fins al punt de sortida. Hi ha vàries opcions. Nosaltres hem tirat pel dret fins anar a buscar el fons de la vall i així recuperar el tram de pujada al refugi de la Balmeta. Una ruta doncs que cal estar en forma per superar aquest desnivell de gairebé 1.000 metres i guardar forçes per la baixada.

dimarts, 18 d’octubre de 2022

Montgrony - Castellar de n'Hug

Fantàstica sortita la que us proposem avui i que vàrem fer el passat divendres 5 d'agost amb l'Antoni Llagostera entre el Santuari de Montgrony - Gombrèn (Ripollès) i la població de Castellar de n'Hug (Berguedà).

La sortida l'hem fet directament des del Santuari de Montgrony, un indret realment espectacular que val la pena visitar. En aquesta zona s'hi trobava el castell de Montgrony, de gran importància històrica i estem en un indret amb nombroses referències al mite del comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony. La primera situada a les escales que pugen fins al pla de Sant Pere i la segona enlairada a dit pla on les vistes son realment espectaculars. 












A l'entrada del santuari hi ha un edifici on hi ha un restaurant i l'hostatgeria que malauradament hem trobat tancat en ple més d'agost. Una llàstima per una comarca que aposta per el turisme. Un espai que te immenses possibilitats per gaudir a part del patrimoni i la fe ja que havia estat un important punt de romiatge. Us recomanem doncs que hi passeu una bona estona. Nosaltres, coneixedors d'aquest espai, ens posem en marxa seguint un tram de la carretera que ens ha portat fins aquí tot gaudint de les impressionants parets que fan d'aquest lloc un punt important d'escalada. 











Abans d'agafar el GR-3 ens desviem un moment a l'esquerra on una mica amagat, hi ha el Dolmen de Can Camps. Una cista d'un tamany considerable (197 x 115 x 135, amb una alçada de 14 cm. Tornem enrere i ens incorporem a la pista que segueix el GR-3 cap a Castellar de n'Hug. A la dreta deixarem una pista que ens acostaria al refugi de les Planelles i més endavant un dels camins tradicionals de pujar al cim del Costa Pubilla o Pla de Pujalts. Seguint la pista passem per algunes cases. 











Primer trobem a l'esquerra les Viles Xiques. Encara que la casa ha estat datada el 1890, la documentació municipal de Gombrèn de 1849 es diu que hi viu Pere i Jaume Colomer, de 68 i 60 any, amb els seu net Bernat, de 16 anys. I una mica més amunt les Viles Grosses, a la dreta del camí. La casa, segons el catàleg municipal, consta com de 1800. El 1849 hi vivien Eudald, de 62 anys, Marià, de 35 anys, Raimon, de 21 anys, Rosa de 24 anys i Francisca Viñas, de 17 anys. I ja més amunt passem a tocar de la casa de Maians. Per la seva posició, col·locació i construcció, estem davant una casa que sembla del segle XVII.











En aquest punt ja s'acaba la pista i entrem en un corriol molt maco i ben marcat amb els colors del GR. Cal estar atents si volem visitar l'amagatall de la Verge ja que ens hem de deixar un moment el camí i seguir unes fites que amb poc tros ens hi porten. Durant la guerra civil de 1936-1939 hi hagué una desgraciada persecució dels capellans i de moltes figures religioses. Una de les que tenia molts el números per ser destruïda era la figura de la mare de Déu de Montgrony, especialment venerada. A l’esclatar la revolta militar dretana el juliol de 1936, la imatge fou amagada per iniciativa del capellà custodi de Montgrony, per uns masovers de confiança, en una petita cavitat. Acabada la guerra l'estàtua de la verge fou recuperada i retornada a Montgrony carregada dalt d'una mula.
Recuperem el GR i seguim la ruta travessant el torrent de les Fontetes de Castellar, en el fons el riu Arija. Aquest és el que delimita les dues comarques i per tant entrem al Berguedà. Canviem de poble, de comarca i de província. Al cap d'una estona passem per Can Torra, una antiga masia, avui en dia molt modernitzada i arreglada. A partir d'aquí tornem a agafar una pista de molt bon caminar. Sobre un penya-segat començem a veure el nostre proper objectiu, Sant Joan de Cornudell. S'hi accedeix per unes escales, deixant un moment el camí. 


Es tracta d'una petita església. Aquesta és de petites dimensions d'una sola nau allargada, amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. A la zona de llevant, on es trobava l'absis; és d'època moderna i va substituir l'absis romànic. Destaquen els contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. També hi ha un petit campanar d'espedanya.











Tornem a posar-nos en marxa i la pista ens deixa a la carrera que puja cap al coll de la Creueta i el Pla d'Anyella i cap a la Molina. Nosaltres però la seguim direcció avall, cap a la Pobla de Lillet i de seguida començem a veure el poble de Castellar de n'Hug. Ens trobem a uns 1.500 metres d'alçada. Un poble que va estar premiat ja l'any 1984 pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més embellits d'Espanya i referent turístic i envoltat d'espais naturals de gran bellesa. Doncs ja està tot dit. 











Val la pena perdre's per els seus carrerons i racons. Nosaltres ens hem fixat amb l'església de Santa Maria situada al centre de la població. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica. I com a bon poble turístic els restaurants no hi falten i nosaltres ho hem aprofitat fent un bon àpat. En el nostre cas hem previst un cotxe per tornar cap a Montgrony i sort, ja que a primera hora de la tarda ha fet un bon xàfec amb calamarsa inclosa. Us recomanem aquest fantàstic camí o si més no visitar qualsevol d'aquests punts que hem visitat.