Castellgalí

Sortida a la comarca del Bages, al poble de Castellgalí i el seu entorn (Dissabte 19 juliol 2025) i la companyia d'en Joan Soler.

El punt de sortida el trobem a un dels extrems del poble, a tocar del castell enfilat en un turó. Les vistes ja son privilegiades a Montserrat. Ens hem endinsat pels seus carrers on hi passava el camí ral per arribar a l'església de Sant Miquel. Els orígens són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. La reforma més profunda data del segle XVII. El campanar de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies d'aquest segle d'aquesta comarca del Bages. Posteriorment, al segle XIX, fou engrandida i decorada amb estil neogòtic com es pot veure al portal principal. 

El recorregut ha seguit sortint del poble pel carrer de Santa Margarida i agafant una pista que s'enfila una mica. Passem per la creu del Pla de la Creu. Ens han caigut quatre gotes però hem pogut seguir la nostra ruta. Amb un anar i tornar visitem la tina de Can Viudet. Amb molt de compte ens hem endinsat a dins per contemplar-la. A la part inferior recollien el vi. Des de fora sembla una masia però és una tina dedicada a la vinya. D'aquesta manera quan es collia el raïm ja el podien fermentar i acabar collint el vi. Això ens demostra que la comarca del Bages havia estat molt important pel que fa al cultiu de la vinya. Tornant a recuperar la pista es segueix per un corriol que continua pujant. Les vistes es van obrint amb Castellgalí als nostres peus i precisament també es pot veure algun conreu de vinya. Cal seguir cap a l'esquerra i ens enfilar-se una mica més per arribar fins a el Talló, a 445 metres. El punt més alt de la ruta on hem aprofitat per esmorzar. Fins i tot hi ha alguna taula. Les vistes son espectaculars amb la muntanya de Montserrat al fons i altres punts. Pel que fa al bosc predomina el pi i es mostra molt dens i ens fa reflexionar de que cal cuidar-lo i mantenir net. Amb la panxa plena hem, iniciat el descens amb el so estrident de les cigales. Ens hem trobat amb una barraca de pedra seca i també una petita cisterna. 

Seguim baixant pel mig del bosc i hem arribat a l'ermita de Santa Margarida que està mig derruïda. És de planta rectangular i només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera. No hi ha teulada. Per seguretat no es pot entrar, hi ha una reixa. Si que es pot veure però, des de fora, alguns detalls interessants. Es conserven part de les motllures barroques a l'interior de la nau, a la part on arrencava la volta, fetes al segle XVIII. També és coneguda com a Santa Margarida del Pla o del Mon. És un indret molt estimat per la gent de Castellgalí. El tercer cap de setmana del mes d'octubre s'hi celebra un aplec, amb la celebració d'una missa i altres activitats. Hi ha més edificis al seu entorn, un dels quals correspon a un antic convent i del que encara es conserva una volta de pedra, un forn de pa i una cuina. Hem seguit per una pista de molt bon fer amb un sol de justícia. Les cigales fins i tot ens ha fet un concert amb el seu soroll estrident i que sembla que va vinculat amb la temperatura. Com més calor, més sona. En Joan ens ha explicat moltes curiositats d'aquests insectes. I hem anat trobant més construccions relacionades amb el passat. Es tracta de es tines del Camí de Casaies. L'estructura és de pedra seca, de planta rectangular, i una mica elevada respecte al nivell exterior, construïda per aprofitar el desnivell del terreny. També hem vist el Mas Vilomara, d'origen medieval com ho demostren els seus arcs en forma de diafragma i les pedres en forma d'espiga. El mas es situaria entre els segles XIII i XIV i hi ha diferents dates gravades a la llinda de la porta o fins i tot al balcó. Se'n conserva l'estructura però està en estat ruïnós. És de grans dimensions i es poden veure diverses parts construïdes en èpoques diferents. Tot i així gran part de l'habitatge respon a una gran reforma del segle XIX. 

Després de seguir un tram més per la pista on hem continuat trobant antigues masies i altres edificacions enrunades, hem agafat un caminet que ens ha acostat fins a la riera de Castellet amb una mica d'aigua. I més endavant una barraca de pedra seca força endreçada. La tornada ha set força ràpida per pistes amples tot passant per la riera del Gall i la casa homònima. El mas és un dels antics del municipi, està documentat al segle XVI. També hem passat per la pedrera Balçamuller. Té una estructura geològica molt impactant, formant una cantera en forma de ferradura que fa una plataforma de pedra sobre el balç de la riera i de la que s'han anat fent les extraccions als costats. És molt antiga, i el nostre guia d'avui, en Joan ens ha explicat com es treballava antigament per treure pedres amb la força de l'home. I els darrers passos de la sortida han set de nou per pistes amples i de bon caminar. Un cop a Castellgalí ens hem fixat de nou amb l'església i hem acabat als peus de l'antic castell on en Joan ha acabat el programa. (veure vídeo). Un recorregut de 13 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Roca Regina

Sortida a la Roca Regina a Castell de Mur (Pallars Jussà) Dijous 17 juliol 2025.

La Roca Regina és una imponent paret calcària i cingle de 727 metres d'altitud, situada al municipi de Castell de Mur. És coneguda com la reina de les parets de Terradets on destaca la seva cara sud, un mur vertical de més de 300 metres que cau a plom sobre el Barranc del Bosc. Un lloc ideal per els amants de l'escalada, però no és el nostre cas. De bon matí ens citem a l'estació de tren de Cellers, de la línia de tren que enllaça Lleida i Balaguer amb la Pobla de Segur. L'edifici de l'estació acollia un restaurant i un alberg però actualment està tot tancat. Així que ens posem en marxa pel costat de la via, que de seguida deixem, i seguim els indicadors direcció camí del Brugal. Seguim per una pista ampla i ens anem enfilant de mica en mica. 

De seguida tenim vistes al pantà de Terradets ja que tenim molt a prop la seva presa. El camí va pujant de mica en mica en un dia de molta calor, però anem fent al nostre ritme. De mica en mica anem seguint la carena del Serrat del Pedregós on les vistes ja son impressionants. Als nostres peus tenim el barranc del Bosc, per on baixarem. De moment ens toca anar-nos acostant al nostre cim. Arribem a un punt on el camí baixa cap a la dreta, aquest serà el de la nostra baixada. Abans seguim recte uns metres més fins a l'extrem de la Roca Regina. Des del punt de sortida hem fet 4 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell. Res de l'altre món, si no fos que hem escollit un dia de calor extrema. Per sort encara corre una mica l'aire. 

I les vistes com no, espectaculars. Veiem de nou el Pantà de Terradets, gairebé sencer. Als nostres peus la via de tren i la carretera que juntament amb el riu Noguera Pallaresa segueixen la vall per un tram ben estret. Es tracta del Congost de Terradets que a més, separa el Montsec d'Ares i el Montsec de Rubies. Un cop hem gaudit de les vistes panoràmiques i fins i tot amb una mica de vertigen, hem tornat enrere uns 500 metres per anar a buscar el camí de baixada. En una bona ombra hem esmorzat amb la calma. I la baixada ha estat força dura, no pel desnivell si no per la forta calor. Al endinsar-nos a la vall i al no passar gota d'aire, semblava un autèntic forn. El desnivell no és molt dur, uns 300 metres fins a baix del barranc del Bosc. A mida que anem baixant es va descobrint la paret vertical de la Roca Regina. és impressionant. Des del fons del barranc cal seguir el camí que es torna a enfilar una miqueta i ens acosta fins a la via del tren, que travessem per sota. I amb molt de compte també travessem la carretera per anar a buscar l'antiga carretera que passa per la presa i ens portarà de nou a l'estació. Primer però cal travessar el pantà per la presa i vorejar-lo una bona estona passant per uns túnels excavats a la roca que agraïm ja que a l'ombra es pot respirar una mica. 

Tornem a travessar un pont i seguim un tram paral·lel a la carretera en format via verda i finalment arribem a l'estació tornant a travessar de nou a la carretera. Una ruta on el paisatge és realment espectacular. Nosaltres però hem tingut algun problema amb un dels nostres acompanyants ja que ha tingut un cop de calor. Al final no podia seguir i hem trucat als bombers, que com sempre, han actuat amb rapidesa i han evacuat a la companya. Nosaltres hem seguit el recorregut i hem acabat patint una mica per manca d'aigua. Tot i ser previsors, tot i portar més aigua del compte, tot i vigilar, hem caigut a la trampa i hem passat alguna estona amb molta calor i fins i tot hem acabat tots els líquids. Per sort, al cotxe, la nevera estava plena a vessar i ens hem recuperat. Per això no ens cansem mai de dir en els nostres programes que és molt important portar i beure aigua. En aquest cas a la ruta, no hi havia aigua enlloc. L'errada nostra ha estat la de no haver suspès la sortida tot i que s'havien anunciat altes temperatures. Suposo que sembla que pel fet de fer muntanyes amb una mica d'alçada, la calor no ha de ser tant extrema, però en aquest cas si. Al final tot ha quedat en un ensurt que ens serveix com a experiència alhora de decidir o no fer una ruta, sobretot amb aquestes onades de calor que estem patint.

Powered by Wikiloc

Si mireu el track veureu que hi falta el darrer tram. Només cal seguir la carretera, creuar el pont cap a l'esquerra i seguir pel costat de la carretera fins arribar de nou a la estació.

Turó del Montalt

Excursió a Sant Vicenç de Montalt (Maresme) per pujar al Turó del Montalt, un cent cims del llistat de la FEEC. (Dimarts 1 juliol 2025).

Ens situem a un dels extrems del poble de Sant Vicenç de Montalt, amb vistes a l'església de Sant Vicenç. Un poble entre el mar i la muntanya i amb molta tranquil·litat. Comencem a caminar i de seguida deixem les edificacions per endinsar-nos a la natura passant per els Pins de l'Andreu, un punt molt transitat per els amants de la natura i l'esport. Passem a tocar de la Caseta d'en Cabot que havia servit com a barraca de vinya.

I seguint pistes i camins tot fent una mica de pujada arribem als Pins d'en Pere, on hi ha una cruïlla de camins. Voregem el Turó d'en Bosc i ja podem veure el nostre objectiu, el Montalt. Hi ha un punt on el camí està tallat ja que entra en una zona privada i sembla que els propietaris no volen que s'hi passi. Tot i les queixes dels veïns de Sant Vicenç per obrir-lo ja que és un camí de tota la vida, no hi ha manera que que es pugui obrir. L'alternativa és agafar un corriol cap a la dreta i continuar amunt. Ens incorporem a una pista i seguim pujant. En algún punt tenim vistes a Mataró i el Castell de Burriac o Canet de Mar entre d'altres poblacions de la costa del maresme. I tot plegat ens porta fins al Coll de la Ferradura, on conflueixen els termes de Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt i Dosrius. Des d'aquest punt tenim dos camins, un que puja de cop i l'altre que voreja una mica i no és tan dret. Optem per el segon que ens acosta al coll de Paietes i llavors, girant a l'esquerra, pugem fins al cim. En poca estona hi som. 

Situat a 596 metres d'altitud és una talaia espectacular amb vistes a la zona de mar. Sembla que hi hauria hagut un castell ja que l'any 1016 ja es documentava l'existència d'una torre de guaita o fortificació. Encara hi podem veure algunes restes de pedra molt antiga d'aquesta construcció medieval. I un cop hem fet l'aturada obligatòria toca baixar, i ho fem per el camí dret que de seguida ens baixa de nou al coll de la Ferradura. I ara optem per baixar per un altre recorregut per no fer el mateix de pujada tot i que els primers dos kilòmetres des del coll coincideixen amb el de pujada. Llavors ens desviem a l'esquerra per passar per el Turó de l'Oriola. A prop, hi trobem unes roques força grans arrodonides on sembla que hi havia hagut un assentament o refugi neolític. I baixant i baixant ens anem acostant de nou al poble on aprofitem per fer-hi una visita. 

Després de travessar alguns carrers passem per una font, cosa que agraïm ja que amb la calor que hem passat s'agraeix. I ens acostem fins a l'església de Sant Vicenç, ja sabeu que ens agrada parlar del patrimoni també al nostre programa. És un edifici d'una sola nau espaiosa d'estil gòtic tardà. La portalada principal és d'estil renaixentista. I el campanar és de torre quadrada i té detalls defensius molt curiosos on es poden veure les mènsules d'un antic matacà que servia per protegir l'entrada dels atacs dels pirates barbarescos. 

Al final hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. La recomanació és que no la feu a l'estiu amb la calor ja que és molt insuportable. En tot cas cal sortir ben d'hora i anar per feina. Nosaltres com que anem a un altre ritme, hi estem més hores i per tant enganxem tota la solejada del migdia i primera hora de la tarda.

Powered by Wikiloc

Tristaina

Excursió al Pic de Tristaina, i també al mirador i als estanys. (Andorra, dissabte 28 de juny de 2025).

A l'estiu és més habitual fer algun cim d'alta muntanya en el nostre grup i també acostumem a visitar el Principat d'Andorra on hi ha moltes possibilitats d'excursionisme. L'objectiu, el Pic de Tristaina. El més pesat potser és el desplaçament ja que s'ha de matinar si es vol ser a primera hora a la parròquia d'Ordino. Es pot pujar fins al sector de la Coma amb el cotxe, però a l'estiu s'ha de fer abans de les 8 del matí ja que llavors queda la carretera tallada exclusivament per als ciclistes. A més a més la nostra visita va coincidir amb una prova automobilística que tallava l'accés des del dia abans. Si que es pot pujar a peu però són uns 300 metres de desnivell, que no son gaires, però tot suma si volem acabar fent el cim. La solució és el Telecabina. Cal comprar el forfet dels Llacs de Tristaina que és un pel car cal dir però ens puja fins a la Coma, fins als 2.200 metres d'altitud. Els vidres transparents ens ajuden a gaudir de les vistes. Fins i tot algunes cabines tenen el terra transparent. Amb 10 minuts arribem a la Coma on iniciem la nostra ruta, però ho fem agafant el telecadira que ens puja encara més amunt. En aquest cas ens ajuda a superar 400 metres de desnivell i ens acosta fins a la carena, situats ja a 2.620 metres. Pujant podem observar a vista d'ocell l'estany de Creussans que dona nom al telecadira. Som una bona colla i de seguida som a dalt i per fi ens posem a caminar per anar a buscar la carena. I aquí ja et quedes amb un pam de nas. Les vistes son espectaculars. La Pica d'Estats es veu impressionant. La carena fa de frontera entre Andorra i França i hem de seguir a la dreta on ja podrem veure el nostre primer objectiu, el Mirador Solar de Tristaina. Tot i que no hem caminant gaire, decidim esmorzar en aquest punt. 

El mirador consta d'una esfera metàl·lica en suspensió de 25 metres de diàmetre i una amplada d'1,25. En una segona fase es va convertir en un rellotge solar. Es pot fer la volta i contemplar les vistes a totes bandes. I aquí ja ens podem fer una idea del que ens espera ja que tenim una bona vista del Pic que volem fer i algun dels estanys. Així que cal anar per feina. Cal dir que hem fet dos grups. El primer per fer el cim i el segon baixar cap als estanys i així fer una ruta menys exigent. Per fer cim seguim per un camí entre el pedregar i amb vistes als tres estanys de Tristaina. Cal arribar fins al port de Tristaina i aquí el camí baixa una mica direcció els estanys. La nostra sorpresa ha estat inmensa ja que deu ni do el que hem baixat i pensant que havíem de pujar al cim et preguntes on anàvem. I ja us podeu imaginar que quan hem començat a pujar ho hem fet de cop. No gaires metres de desnivell, uns 400, però deu ni do. Algún tram s'ha de fer grimpant i suant la gota. Té un punt exigent però sense perill si estem acostumats a fer cims. Ho compensen les vistes a totes bandes. Un cop al coll cal acabar de fer la carena fins al cim de 2.878 metres. Espectacular de nou amb les vistes. La Pica d'Estats, el Pic Verdaguer, i fins i tot l'Aneto o la Maladeta. O el Coma Pedrosa, la muntanya més alta d'Andorra. 

I com és costum en aquest país, a gran part dels cims hi trobem una barra de ferro que ens marca el nom del pic i l'alçada. Es tracta dels estripagecs, uns barrots metàl·lics amb punxes laterals irregulars que es coloquen a les finestres per evitar que hi entri algú. S'ha convertit en tot un símbol de la parroquia d'Ordino. Fins i tot hi ha un repte per poder fer fins a sis pics. El de Tristaina també està a la llista dels 100 cims de la FEEC. I no costa gaire imaginar que la baixada és tant o més exigent que la pujada. A més, hem de fer més desnivell ja que baixem fins als peus del telecadira, 600 metres. Cal tornar una mica enrere per trobar el punt de baixada i fer-ho gairebé de cop, amb molta calma i vigilant de no relliscar per aquest terreny totalment pedregós. Sort que les vistes son espectaculars tota l'estona i de mica en mica ens anem acostant als estanys. Primer veiem l'estany de Més Amunt, desprès el del Mig i finalment el Petit. A la part de dalt, a la dreta també anem veient el mirador solar on hem passat unes hores abans. 

I tot gaudint del paisatge i amb la calma arribem a la part baixa on coincidim amb l'altre grup que ha tingut una ruta més plàcida. Només ens queda arribar als peus del telecabina que ens ha de baixar fins on tenim els cotxes. Cal vigilar ja que nosaltres hem arribat a mitja tarda i ja estava tancat. Per sort, el personal de l'estació ens ha baixat amb furgonetes. Suposo que també és habitual fer-ho. Només faltaria, amb el preu que valen els tiquets, com a mínim aquest detall està molt bé. Cal dir també que nosaltres anem una mica més lents, per sort, ja que anem gravant el programa i tenim aquesta petita dificultat afegida de carregar la càmera i el trípode per poder anar fent les tomes més espectaculars.

Un recorregut exigent de 9 kilòmetres amb un desnivell d'uns 600 metres. És una d'aquelles excursions que acabes recordant en el teu cap, ja sigui per l'exigència, els companys o el paisatge. Avui a més ens han passat petites anècdotes que també queden en el record: sortint de Ripoll i quan érem a la Molina ens hem adonat que ens havíem deixat un company o la por escènica d'algun dels caminadors a fer el cim i l'aguda d'altres per superar-la (al final ha fet el cim com un campió) o algú que ha dit, avui no pujo que no tiro. La veritat és que la calor també ha apretat força. 

Powered by Wikiloc

Santa Oliva i Sant Miquel de Banyeres

Fantàstica sortida per la comarca del Baix Penedès, entre els municipis de Santa Oliva i Banyeres del Penedès amb la companyia d'en Jordi Baseda, gran coneixedor d'aquestes contrades. (Dissabte 14 juny 2025)

 

La ruta comença a Santa Oliva, aquest petit poble del Baix Penedès carregat d'història. El primer que fem és conèixer una mica el Monestir de Santa Maria on hem deixat els cotxes. Es tracta d'un antic priorat que data del segle XII. Està documentat que l'any 1170 ja funcionava amb una petita comunitat de monjos dirigida per un prior que depenia directament de Sant Cugat del Vallès. També hi podem veure unes restes romanes trobades en el subsòl durant una excavació arqueològica que delaten que els orígens del conjunt arquitectònic són molt antics. El Monestir mostra diferents etapes constructives que s'han conservat com a testimonis de cada época. Si ens fixem en l'església és d'una sola nau, dividida en tres trams, amb dues capelles laterals a banda i banda. L'absis és semicircular. La façana romànica està rematada per un campanar de cadireta de tres cossos a sobre. Dins l'edifici de l'antiga rectoria, on hi ha les restes romanes, també hi podem visitar un petit museu dedicat a la vida rural i objectes del camp amb elements i fotografies històriques promogut per l'Associació per a la difusió de la història de Santa Oliva. El nostre guia d'avui, en Jordi, n'és el president. 

Deixem el Monestir i ens endinsem al poble amb places i carrers plens d'història. Enfinant-nos per unes escales hi trobarem el castell de Santa Oliva. El poble va anar creixent als seus peus. Està documentat des de l'any 1012 i era d'origen defensiu. Conserva una imponent torre de planta rectangular de 19 metres d'alçada i coronada amb merlets. El castell tenia una segona torre de base circular que es va decapitar i construïr-hi a sobre un campanar de cadireta de l'església adjunta que és la Mare de Déu del Remei i està integrada a la mateixa estructura fortificada compartint murs amb el castell. També és conegut com a castell de la Verge del Remei. La Mare de Déu és la patrona de Santa Oliva i és un gran referent devocional. Durant la festa major rep moltes ofrenes i fins i tot es fan processons. En Jordi en parla al vídeo del programa.

 

Anem sortint del poble veien part de la muralla i el safareig que es va construir originalment al segle XIX. Anem sortint del poble recorrent l'antic rec major, ara tapat, que portava aigua al safareig i als regadius del poble. Ens acompanyen ara els ametllers i un paisatge més agrícola on no hi falten les vinyes. Seguim per una carrerada on antigament hi transitava el bestiar. El camí passa entre vinyes i vinyes i de tant en quan trobem una cabana de pedra seca. I entrant en terme de Banyeres del Penedès, trobem l'ermita de Sant Roc envoltada de vinyes. És d'estructura senzilla i pintada de color blanc. Consta d'una petita nau de planta rectangular i coberta amb una volta. Està situada dins de la hisenda de Cal Roig. Després de passar per el Mas Roig, seguim per la riera de Sant Miquel, avui sense aigua. És una zona molt tranquila on fins i tot hi ha una àrea de lleure. I més sorpreses dins del nostre recorregut. Es tracta de la Ciutat Ibèrica de les Masies de Sant Miquel, també en terme de Banyeres del Penedès. Es tracta d'un dels descobriments arqueològics més excepcionals i importants de les últimes dècades a Catalunya. Està considerada una de les grans capitals dels ibers. Tot i que en el moment de la nostra caminada no era visitable, hem tingut el plaer de poder-ho veure amb la companyia de l'Aitor i la Jennifer de l'associació d'amics de la Ciutat Iberica de Banyeres del Penedès. Cal dir que en aquell moment s'estava treballant perquè fos visitable. 

Seguim cap a les Masies de Sant Miquel que donen nom al jaciment i que estan molt a prop. Es tracta d'un raval o veïnat situat a dos kilòmetres del centre de la població de Banyeres del Penedès. Hi destaca l'ermita de Sant Miquel, una obra popular del segle XVIII tot i que està documentada des de l'any 1414. Té un campanar d'espadanya per a una sola campana. Només hem fet uns 5 kilòmetres i deu ni do les coses que hem trobat i gaudit. La resta de la ruta, uns 6 kilòmetres, és per tornar cap al punt de sortida tot gaudint més del paisatge i l'entorn i no tant de patrimoni i història. Tot i així no hi falten noves barraques de pedra seca molt interessants. Vinyes, però també plantacions de patates o d'albergínies entre d'altres. I de mica en mica ens anem acostant de nou a Santa Oliva on en Jordi ens continua explicant curiositats i detalls que fan que la sortida d'avui hagi estat excepcional i plena d'interès. Marxem enamorats d'aquest territori.

Powered by Wikiloc