Talaia del Montmell

Sortida a la Talaia del Montmell, a la comarca del Baix Penedès, amb la companyia d'en Jordi. (Dissabte 25 octubre 2026).

Primera parada a la Joncosa del Montmell, un nucli de població que fa de capital administrativa del municipi del Montmell. Situat a uns 430 metres d'altitud és un llogaret tranquil amb uns 150 habitants. Hi trobem l'església de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Remei amb data de 1862. Des d'aquest punt tenim una bona vista de la Talaia del Montmell, el nostre objectiu. El punt de sortida el trobem a uns 4 kilometres després de seguir una pista en bon estat amb el cotxe. Ens situem doncs a l'àrea recreativa del Montmell. Una zona amb ampli aparcament, taules i bancs sota els arbres, barbacoes, lavabos, una font i fins i tot una zona d'acampada regulada. La ruta comença aquí amb la companya d'en Jordi Basesa, un gran coneixedor de la zona. I amb els primers metres de caminar ja podem veure un primer punt d'interès. Es tracta de l'església Nova de Sant Miquel, la tercera de les esglésies del Montmell. Fa gairebé 400 anys que es va construir. Està formada per una nau central i unes capelles a banda i banda i un campanar de forma quadrada, rematat amb merlets. Al voltant de l'edifici hi podem veure restes d'antigues construccions on hi destaquen velles estructures d'arcs rebaixats de pedra del país i arcades fetes amb maons de gran format. L'església es va construir per evitar pujar a l'ermita antiga que hi ha més amunt, a escoltar la missa. El recorregut continua de pujada direcció a la Talaia. 

Hem de pujar uns 100 metres de desnivell de cop per arribar a l'ermita de Sant Miquel. Aquesta és una construcció del segle XII d'estil romànic amb clares influències llombardes. Està perfectament encaixada en una graonada de la penya i es poden veure unes vistes impressionants. Manté el sostre de volta i la seva estructura en peu gràcies a una iniciativa local en que es va restaurar. Un bon lloc per esmorzar. I el recorregut continua fent una pujada forta superant 100 metres més de desnivell per arribar, desviant-nos cap a l'esquerra, fins al Castell del Montmell. Està situat a 780 metres d'altitud. Es tracta d'un autèntic castell roquer, totalment fusionat amb la carena de la muntanya. És dels més antics de Catalunya, documentat per primera vegada l'any 974. Es conserven els murs d'una antiga torre rectangular de dos pisos que feia uns 10 metres d'alçada. També s'entreveu el que era la capella del castell, una petita estança amb volta de canó que servia de capella privada. I també veiem el que era el recinte del castell i l'antic poblat que va quedar totalment deshabitat a mitjans del segle XX. Un espai fantàstic amb les vistes de nou com a protagonistes.

Des d'aquest punt cal baixar una mica per seguir pujant cap a la Creu del Cap de la Serra. Es tracta d'una creu força gran que es veu des de molts llocs. Més enllà de la seva simbología ha esdevingut un element fotogènic i d'identitat de la muntanya. Antigament havia estat iluminada i era visible des de totes les contrades. Ja hem fet la part més complicada de la excursió. Tot i que el recorregut continua pujant, ara ho fem per la carena i de forma molt més suau per anar a buscar el punt més alt, el Puig de la Talaia situat a 861 metres. 

És un dels 100 cims de la llista de la FEEC i evidentment que té molt bones vistes. Però avui, la boira ens ha fet la punyeta i al moment de fer cim no hem vist res de res. Sort del nostre guia, en Jordi, que ens tenia una sorpresa preparada i que ens ha il·lustrat totes les vistes que es poden veure des d'aquest punt. Ho podeu veure al vídeo del capítol. Al cim no hi falta un llibre de signatures i és el punt més alt del Penedès. I com que la boira ens ha fet la guitza no ens hem entretingut gaire seguint de nou la carena, ara de baixada i fent algun altre petit cim com el Puig de les Comes. Per sort la boira ha desaparegut i recuperem les bones vistes. Trencant cap a l'esquerra el camí va baixant cap a les restes de Cal Jepot i més endavant Vallflor. Es tracta d'un racó ple d'història rural i medieval. Un antic llogaret i zona de masies, avui pràcticament deshabitat. Si que trobem una vall amb molta activitat agrícola. 

Toca seguir cap a l'esquerra vorejant la preciosa Vall de Sant Marc on anem trobant alguna masia. Representa que estem tornant cap al punt de sortida però passant per la part baixa de la Talaia del Montmell. Estem parlant d'uns 4 kilòmetres des de Vallflor. Si que el camí va pujant una mica fins arribar de nou a l'àrea del Montmell. Hem aprofitat l'àrea recreativa per entaular-nos i recuperar forces. Un recorregut d'uns 9 kilòmetres amb un desnivell que no arriba als 400 metres.

Powered by Wikiloc

Rupià - Foixà - Ultramort - Parlavà - Rupià

Ens agrada fer sortides per pobles petits que amaguen molt d'encant i patrimoni. En aquest cas hem enllaçat uns quants municipis del Baix Empordà amb el guiatge d'en David. (Dissabte 18 octubre 2026).

Comencem a Rupià, un poble de poc més de 300 habitants i que està declarat com a Conjunt Històric Artístic. El poble manté pràcticament intacte el seu traçat urbanístic medieval. A finals del segle XV es va emmurallar el recinte, i encara avui es poden contemplar restes molt evidents de l'antiga muralla medieval i els seus portals d'accés. Ens endinsem per els seus carrers màgics i a la plaça d'Avall ens trobem amb el Castell-Palau Episcopal. Va ser construït entre els segles XIV i XV. És un magnífic edifici d'estil gòtic civil de planta rectangular. I uns metres més enllà, a la plaça d'Amunt, hi ha l'església Parroquial de Sant Vicenç. Un temple que combina els estils gòtics i renaixentista. Tot i que l'edifici actual és posterior, l'església ja apareix documentada l'any 1139. 

I anem sortint del poble en direcció a Sobrevila, un petit agregat de Rupià. I aquí si que hem de fer un tram de carretera d'un parell de kilòmetres fins al següent punt. És en aquests punts on deixem per una estona el patrimoni i gaudim del paisatge empordanès dominant per camps i camps de la plana agrícola. Arribant a Foixà, veiem que està format per dos nuclis. El primer que ens trobem és la Vila on al capdamunt hi ha el Castell de Foixà. Es tracta d'una fortalesa documentada des del segle XIII, tot i que té reformes posteriors d'estil renaixentista i neogòtic. L'interior sembla que no es pot visitar ja que és de propietetat privada. Si que s'organitzen visites a través de l'ajuntament. Ens quedem amb la seva silueta que presideix el paisatge d'aquesta zona. Seguim cap a l'altre nucli de la població, separat de la Vila per uns 500 metres. Abans trobareu la Creu del Rei Joan I, un monument històric que marca el punt exacte on l'any 1396, el rei Joan d'Aragó va morir a causa d'una caiguda del cavall mentre caçava per els entorns. 

I ja dins de Foixà ens acostem fins a veure l'església dedicada a Sant Joan. Un temple d'estil gòtic tardà construït al segle XVI. Com que es situa en un punt una mica elevat, les vistes són magnífiques. Deixem aquest petit poble que no arriba als 300 habitants i que té diferents nuclis i veïnats disseminats. El següent poble, Ultramort, el trobem a 4 kilòmetres. Just a mig camí, entre camps, i trobem la Sala. Es tracta d'un petit veïnat de Foixà. Té molt pocs habitants i manté l'essència rural autèntica. Hi ha la Sala d'Amunt i la Sala de Baix. Nosaltres ens hem fixat amb aquesta segona ja que hi passem molt a prop. Hi ha una petita església dedicada a Santa Maria. L'edifici actual és d'estil barroc, construït entre els anys 1741 i 1764. Tot i això, es té constància històrica d'un temple primitiu en aquest mateix lloc ja a finals del segle XIII. Es troba just al costat del Mas Geli, una gran joia d'arquitectura civil. Una masia fortificada originària dels segle XV i XVI. I seguim cap a Ultramort gaudint novament del paisatge i de masies disseminades. Si que fem molts trams per carretera, però és de bon fer i no son molt transitades. Ultramort té poc més de 220 habitants i està envoltat d'una plana completament agrícola. Ens endinsem per els seus carrerons estrets i silenciosos on hi destaquen algunes finestres de tradició gòtica i renaixentista del segle XVI i XVII integrades a les façanes de les cases. 

El cor del poble és l'església de Santa Eulàlia. Un tempre romànic d'una sola nau que data del segle XII tot i que va ser modificat. Té una façana motl senzilla i un campanar de cadireta típic de la zona. A la masia de Can Seras va ser construïda amb pedres i elements aprofitats de l'antic castell medieval d'Ultramort, per tant, pràcticament no en queda res dempeus. I seguim amb la mateixa tònica, hem de fer 2 kilòmetres més fins a un nou poble, Parlavà. Aquest ja és una miqueta més gran amb uns 420 habitants. Es divideix en dos nuclis, el mateix poble i el veïnat de Fonolleres, situat a poc més d'un kilòmetre. Nosaltres ens fixem en el poble on hi destaca l'església de Sant Feliu. Un edifici romànic del segle XII modificat posteriorment. A la fi de l'edat mitjana va ser fortificat per protegir la població dels saquejos. El nucli antic és el típic amb carrers estrets i cases dels segles XVI i XVII. L'antic castell va desaparèixer i els seus materials es van aprofitar per construir alguna de les cases com la coneguda de Can Brancós. I ja només ens queda tancar el circuït tornant al punt de sortida, Rupià. 

I així haurem fet una ruta de 13 kilòmetres i uns 200 metres ideals. Un recorregut genial per omplir un programa més de Caminant per Catalunya. Us recomanem si més no, fer la visita a tots aquests llogarets del Baix Empordà.

Powered by Wikiloc

Tossal Llissol

Excursió al Tossal Llissol, un cim de la comarca del Berguedà poc conegut però impressionant per les seves vistes. (Divendres, 10 octubre 2026) Joan Colomer.

Ens situem a Sant Corneli, una antiga colònia industrial del municipi de Cercs. A la carretera que enllaça amb el poble de Fígols, hi trobem el nostre punt de sortida. Justament al kilòmetre 5 podem deixar el cotxe. Iniciem el recorregut per una pista que ens acosta fins el coll dels Bous. Aquí girem a l'esquerra per agafar un corriol que ens ha de pujar fins a dalt dels cingles de Vallcebre. Ho fem per el Grau dels Boig que ens ajuda a superar uns 400 metres de desnivell en menys d'un kilòmetre. En algun tram del grau ens podem ajudar amb cadenes per pujar millor però no presenta cap dificultat tècnica. Un cop superat aquest primer punt, les vistes ja son impressionants. El nostre cim el tenim a uns 2 kilòmetres que farem primer seguint la cinglera i desprès girant a l'esquerra tot seguint una pista. Si que hi ha una mica de desnivell però res a veure amb el primer tram que hem fet. 

I a més amb les vistes que anem veient ni te n'adones que vas pujant de mica en mica. A més la nostra ruta ha coincidit amb el paisatge de tardor i encara és més espectacular. Les formes rocoses són molt fotogèniques. Passem per el Grau de la Granota on hi ha una carretera que dona accés des de baix fins dalt de la cinglera. Nosaltres no baixem pas i seguim endavant ja que baixarem per un altre grau. Hi ha un punt curiós conegut com la Titola dels Cingles. Es tracta d'una formació rocosa molt curiosa i divertida. La raó d'aquest nom és purament visual. Es tracta d'una roca monolítica allargada i vertical que sobresurt de la cinglera recolzada de forma peculiar sobre altres roques. 

Seguim girant cap a l'esquerra com dèiem. La llista de muntanyes que podem veure és molt llarga. També és habitual trobar bestiar pasturant per la zona. Arriba un punt que seguint la pista el paisatge ens descobreix el Pedraforca. Realment és impressionant. En aquest moment hem de deixar la pista i girar cap a la dreta per arribar al cim que tenim a tocar. Som a 1.326 metres d'alçada, al Tossal Llissol. Un cim que està a la llista dels 100 Cims de la FEEC tot i que no és dels essencials. 

Això si, tornem a repetir que les vistes son brutals. Hi trobem una taula d'orientació geogràfica, una senyera i el cartell amb el nom del cim. Un bon lloc per esmorzar. A partir d'aquí iniciem la baixada seguint endavant per no repetir el mateix recorregut. Cal baixar fins al collet de Sant Ramon on girant a l'esquerra ens acostem fins a l'ermita de Sant Ramon que no està gaire lluny, a uns 200 metres. És d'arquitectura senzilla, de planta rectangular i parets de pedra local. Té una teulada a dues aigües i el que més destaca és el campanar d'espadanya. Està situada en un entorn de postal. 

Recuperem el camí cap al coll i seguim recte a tocar dels Plans d'Alba fent un kilòmetre més o menys per retrobar-nos de nou amb la cinglera. És la tardor i és temps de bolets, algún que altre hem trobat. Un cop a tocar de la cinglera ens desviem una mica a l'esquerra on hi ha un mirador i una curiosa creu que rep el nom de l'Aviador. Es tracta d'un petit monument d'homenatge que recorda un fet real i tràgic de l'any 1958 quan un avió militar espanyol es va estavellar en aquest punt. En Joan ens ha explicat l'efemèride. I continuem als Cingles de Vallcebre i el que toca ara és baixar de nou. En aquest cas per el Grau del Jou que ens fa baixar uns 200 metres de desnivell gairebé de cop, sense gaires complicacions. Quan arribem a la zona més plana passem a tocar de El Jou Nature, un reconegut hotel rural i complex de turisme familiar i escolar. Està situat en un lloc privilegiat. 

Des d'aquest punt hem de fer un anar i tornar fins a un altre punt d'interès, l'església de Sant Salvador de Jou. És un temple originari del segle XI o XII. S'esmenta per primera vegada l'any 1443. Està reconstruïda completament sobre els antics murs romànics que encara quedaven dempeus. És una església rústica i petita, d'una sola nau rectangular amb un absis semicircular. Té un campanar de torre amb teulada piramidal. Just al costat hi trobem les restes de la Torre de Foix. Una antiga estructura de defensa medieval que vigilava el pas de la vall. Consta de plant baixa i tres pisos superiors. Tot i que és de propietat privada hi hem pogut accedir i pujar al punt més alt que serveix de mirador. I tornant enrere només ens queda seguir una pista que ens porta de nou cap al coll dels Bous i posteriorment cap als cotxes. Un recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell d'uns 400 metres.

Powered by Wikiloc

Coaner

Sortida a la comarca del Bages, on a Sant Mateu de Bages hi trobem el conjunt monumental de Coaner i el seu entorn. (Dimarts 7 d'0ctubre de 2025)

En Josep ens ha proposat aquesta interessant sortida coincidint amb la celebració del mil·lenari d'aquest monument. Tot i que es va celebrar l'any 2024, els actes es van allargar fins al setembre del 2025. En concret es celebraven els 1.000 anys de la consagració de l'església de Sant Julià. El punt àlgid de la festivitat va tenir lloc el cap de setmana del 10 i 11 de maig de 2025, coincidint amb la gran festa de cloenda i la inaugiració de les obres de restauració profunda que s'hi van fer tant a l'església com a la torre del castell.

Es tracta d'un dels nuclis medievals i de frontera més ben conservats de la Catalunya Central. Hi podem veure l'església de Sant Julià de Coaner del segle XI. És un temple d'estil romànic llombard amb planta basilical de tres naus cobertes amb voltes de canó i tres absis decorats amb arcuacions llombardes. El seu campanar de torre quadrada s'aixeca sobre la nau central. També sobresurt la Torre del Castell de Coaner dels segles X - XII. És l'únic element que resta en peu de l'antiga fortalesa feudal. Una torre de guaita rodona, esvelta i molt ben conservada. Les obres de restauració han recuperat l'accés al seu interior i fins i tot es pot pujar per unes escales fins al terrat superior i gaudir així de bones vistes. Entre aquests monuments hi trobem la masia de Can Serra, una gran edificació rural tradicional integrada dins del recinte. També hi ha l'antic edifici de la rectoria en no gaire bon estat. El nostre guia d'avui, en Josep, ens ha preparat la sortida amb la companyia d'en Josep Maria Homs, membre de l'Associació d'Amics de Coaner, que ja fa més de 15 anys que vetlla per la conservació d'aquest patrimoni. Molt agraïts per les explicacions i la companyia. Ja veieu que sense gairebé caminar es pot gaudir de tot aquest patrimoni. 

I ja caminant una mica, a uns 200 metres, arribem a un altre punt interessant, el Santuari de la Mare de Déu de Coaner. És del segle XVII-XVIII i es va costruïr quan el temple de Sant Julià va quedar petit a causa del creixement de la devoció popular. L'edifici té una línia arquitectònica senzilla i austera. Potser l'element més interessant es troba al seu interior on es conserva un retaule barroc del segle XVIII. La talla original de la Mare de Déu, una imatge romànica del segle XIII feta de fusta policromada, no es troba dins del Santuari per mesures de seguretat. Un cop hem gaudit d'aquest patrimoni hem completat la nostra ruta fent un recorregut circular d'uns 8 kilòmetres per la zona i així estirar una mica les cames. I tot envoltat d'antigues masies i panoràmiques de la zona. El punt més llunyà coincideix amb la masia de Gobianes. Es tracta d'una antiga construcció rural molt vinculada a la història i a l'entorn de Coaner. El seu orígen es remunta al segle XIV essent una de les explotacions agrícoles clàssiques i més antigues de la vall. La masia va anar patins diverses reformes fins arribar al estat ruinós actual. 

I ja de tornada, les vistes guanyen protagonisme mentre ens acostem a una altra antiga masia, malauradament també en runes. Es tracta d'una gran casa de pagès que durant l'època medieval i moderna era una potència territorial del segle XVI. Disposava d'una gran quantitat de terres, camps de conreu i d'altres masos i coberts sota el seu control econòmic. I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida acabant de passejar per la Serra de Castelltallat. Com deiem, una ruta d'uns 8 kilòmetres i uns 350 metres de desnivell, molt assequible.

Powered by Wikiloc

Hospitalet de l'Infant

Sortida a la comarca del Baix Camp, al municipi de Vandellós - Hospitalet de l'Infant amb el guiatge d'en David. (Dissabte 13 setembre 2025).

Tot i que per les comarques tarragonines no fem gaires sortides, suposo que per que ens queden una mica lluny, ens agrada baixar-hi de tant en quant. I la proposta no està malament, una mica de mar, un cent cims i moltes curiositats i punts interessants per veure. Hem començat a tocar de la platja de l'Arenal a l'Hospitalet de l'Infant. I a més ho hem fet a primera hora gaudint de les primeres hores del sol. 

Els primers metres de la ruta segueixen el mar i la platja i a uns 500 metres podem veure la cova del Gat. Una mena de balma envoltada de pins que antigament utilitzaven els pescadors. Seguint just al costat de l'aigua anem trobant construccions interessants. Es tracta dels Búnquers de Cala d'Oques, una antiga fortificació militar. Un testimoni de la memòria històrica del passat bèl·lic de la costa catalana, pensat per la defensa del litoral. Estaven preparats per posar-hi metralladores. En David, com sempre ens ha posat en context. Ho podeu veure al vídeo. Cal continuar vorejant la platja. Nosaltres ens vàrem trobar algun tram força en mal estat degut als temporals. No se com està en aquests moments. De fet és un poc tros que ens ha de portar a unes escales que ja ens allunyen de la platja. Travessem l'antiga línia de tren per sobre, que serà el nostre recorregut de tornada. Seguim enfilant-nos i ens trobem amb la trinxera del Pla de Rabadà i una mica més amunt trobem fins a tres bateries antiaèries. Es van construir l'any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola formant la segona línia, juntament amb el Coll de Balaguer. Sembla però que mai es van arribar a utilitzar en combat. Desprès d'esmorzar hem continuat enfilant cap al cim. A mida que anem pujant les vistes van millorant. 

Primer hem de superar una part de la Serra de les Rajoles amb un puja i baixa seguint el GR 92. Després de passar per el mirador de la Rajola cal continuar pujant per fer el cim del Torn de només 152 metres. Com que està a tocar del mar, les vistes son bones. És un dels cent cims de la FEEC de la llista dels no essencials. Tenim unes vistes cap a les Terres de l'Ebre i més en primer terme les centrals de Vandellòs. 

Un cop fet el cim cal continuar tot baixant a tornar de nou a nivell de mar. Trobareu també més restes de la Guerra Civil com una bateria antiaèria. Ens trobem a la zona del Coll de Balaguer on hi ha moltes fortificacions, conegut històricament com la fortalesa invisible. Aquí, en poc espai hi passen carreteres, camins, línies d'alta tensió, vies de tren... Un autèntic festival que fa de pas cap a les terres de l'Ebre. Envoltats de bosc cal anar baixant tot trobant alguna cova que era un antic refugi i metres i metres de trinxeres. Arribant ja a la platja, en vàrem trobar la llacuna de la cala Justell. Un petit espai ple de biodiversitat amb flora i fauna. 

I a falta de 4 kilòmetres per acabar la ruta, es pot seguir per l'antiga línia de ferrocarril avui convertida en via verda. Si per l'anada hem seguit la carena i les muntanyetes, la tornada es pot fer a tocar el mar seguint aquesta via verda. El tren enllaçava Sant Vicenç de Calders amb Tortosa i cap a València. Podem veure alguna petita cala i la platja del Torn. És considerada com una de les millors i més emblemàtiques platges nudistes d'Europa. És un entorn verge i protegit amb una extensió de gairebé 1,5 kilòmetres de sorra fina. En un dels extrems hi ha una imatge molt fotogènica en forma de roca que s'endinsa al mar. L'anomenen l'Illot del Torn. Al seu damunt hi ha les restes d'una torre de guaita del segle XVI que servia per vigilar l'arribada dels pirates. La part final s'ha de tornar a fer de nou per la platja de l'Arenal. Un recorregut de 12 kilòmetres i 270 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc