dimarts, 11 de juny del 2024

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.








Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 








Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.

diumenge, 26 de maig del 2024

Hostalric

Sortida a la bonica població d'Hostalric, a la comarca de la Selva, el passat dijous 16 de novembre de 2023 amb en Salvador.


La Vila d'Hostalric és declarada Bé d'Interès Nacional i conserva un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.  Situat en un emplaçament privilegiat, al costat del riu Tordera i a les portes d'entrada al Montseny. Comencem la caminada endinsant-nos dins la vila. El primer punt és la Torre d'Ararà, que deu el seu nom a la casa de la qual estava adossada. També és coneguda com a Torre de l'Homenatge o Torre de la Presó. Està considerada la torre més noble de tot el recinte amb 22 metres d'alçada. S'hi pot accedir i és un excel·lent mirador. Seguim el tram de muralla per la seva part exterior que segueix el traçat de l'antic camí Ral i data del segle XIV. 











Se'n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell que presideix el poble. Si seguim ens trobem amb el Portal de Barcelona, una de les quatre entrades al recinte emmurallat i una de les imatges icòniques de la vila. Ens endinsem en els seus carrerons on cada racó és ben curiós. Arribem a l'església de Santa Maria dels Socors situada a la part alta del poble. L'edifici actual és del segle XV. La notícia més antiga sobre l'existència de l'església data del 1280. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb capelles en els contraforts, d'estil gòtic tardà i volta de creueria. El campanar és quadrat amb façana amb elements barrocs.











Arribant a la part més antiga de la vila emmurallada trobem el Portal de les Hortes. És l'únic dels quatre portals que es conserva tal i com era originàriament. Aquí i trobem el camí que baixa a les hortes i al molí. I és cap on ens dirigim nosaltres. Al acostar-nos al riu trobem un antic molí que també va funcionar com a central elèctrica des de principis del segle XIV. Més endavant va servir de molí com a molí de gra i va estar en us fins a mitjans del segle XX. Actualment s'utilitza com habitatge i a l'interior s'hi conserva la maquinària que es feia servir per elaborar la farina.  











La nostra ruta s'endinsa ara per l'horta i la ribera de la Tordera. El bosc de ribera i els colors de tardor son els protagonistes. En aquestes dates hi hem trobat poca aigua. Un riu que neix al Montseny i acaba al mar entre Blanes i Malgrat de Mar formant el delta de la Tordera i que ha estat notícia els darrers anys per les crescudes i inundacions en el seu tram final. Entre punt i punt té un recorregut de 55 kilòmetres. Durant el recorregut també podem veure algun edifici que era una antiga farga. Eren petites fàbriques on s'obtenia ferro per transformar-lo en reixes, claus o eines del camp. Passem també per una zona de conreu vitivinícola, i tot sense perdre de vista el Castell, punt on ens dirigim. Cal suar una miqueta però, ja que està una mica enfilat. Val la pena pujar-hi ja que com hem dit,  és un dels llegats més notables de l'època medieval catalana. De seguida hi arribem a través del camí ral. Es troba situat sobre un aforament de pedra basàltica. El castell compta amb quatre cisternes. La que trobem en el nostre camí fins i tot és visitable. Té una profunditat de 88 metres. La provisió d'aigua era un dels problemes del castell i calia tenir aquestes cisternes per solucionar-ho. Tot seguit ens trobem amb el Portal de Carros, construït al segle XVIII. Era la porta principal d'accés a l'interior de la fortalesa. Hi ha un pont que en els seus orígens tenia un tram llevadís i fou construït per permetre-hi l'accès al trànsit rodat. Unes espitlleres a cada costat de la porta expliquen com es feia la defensa del pont. 











Ens acabem d'enfilar tot gaudint de molt bones vistes tant de l'entorn, com de la població i les seves torres de la muralla que tenien a funció de defensa de tot el conjunt. Més amunt ens topem amb la Torre del Rellotge. Antigament hi havia funcionat un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Actualment és utilitzada com a rellotge de la vila. I encara ens queden unes escales per arribar fins al pati d'armes i els espais centrals a partir dels quals es distribueixen les dependències de la fortalesa. Tot i que és de visita lliure us recomanem fer una visita guiada per els seus espais i així conèixer tots els seus racons i curiositats.  


El cos de guàrdia, el polvorí, galeria a prova de bomba ... Al tractar-se d'una fortificació militar tot el recinte té el sistema balauart, o hi trobem els típics elements defensius de l'època, tals com recinte interior, fossat, obres exteriors i camí cobert. I des d'aquest punt podem baixar directament cap al centre de la vila i tornar a passar per el seu casc antic. Una ruta genial que ha combinat història i patrimoni amb paisatge i natura.


dissabte, 4 de maig del 2024

Sant Vicenç d’Obiols, molí del Bellús i Graugés.

Us proposem una excursió pel baix Berguedà, pel municipi d’Avià, amb tres elements patrimonials interessants, com son l’església de Sant Vicenç d’Obiols, el molí de Bellús i Graugés, amb la seva zona agrícola i l’estany. (Divendres 10 novembre 2023) Antoni Llagostera.

Iniciem el nostre recorregut al pàrquing de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, una joia del preromànic català, amb una interessant història, que es remunta a l’època visigòtica, fou una de les possessions berguedanes del monestir de Santa Maria de Ripoll i té un element espectacular en les tomba excavades sobre la roda on s’assenta el monestir. Estem davant una construcció del segle X, preromànica, amb una portalada del segle XIII i un campanra posterior, dels segles XVII-XVIII. Al seu entorn hi trobem tres edicicis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre una base de roca natural. Nosaltres hem visitat l'interior i realment val la pena.








L'espai interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes. Actualment, Sant Vicenç d'Obiols és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa i interessant necròpoli de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades.

Un cop vist aquest espai i també les seves vistes espectaculars començem a caminar seguint el GR 1 i passant per la font d'Obiols. Envoltats de camps de conreu arribem al colletó de Bellús. I tot seguit arribem a la masia de Bellús, de grans dimensions. Havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià. 








Com tota gran casa pairal, Bellús comptava amb mes de capella, amb un molí, i, segurament, amb una teuleria. Doncs seguim baixant a l'esquerra on trobarem el Molí de Bellús, a tocar de la riera de Graugés. Es tracta d'un antic molí fariner. La propietat està documentada ja al segle XVI. De fet, però, el molí fou construït a finals del segle xvii o principis del següent. Actualment és utilitzat com a residència. L'edifici és al costat d'un desnivell on la riera fa una petita cascada d'uns 10 m per sobre d'una balma. El salt i bauma de Bellús son espectaculars. La gran bauma del salt del molí de Graugés té 80 m d'amplada, 10 m d'alçada màxima i 10 m de fons màxim., amb l’erosió del substrat argilós. L’aigua de la riera de Graugés s’escola per entre les roques per formar el salt de Bellús, de 10 m d’alçada. Seguim la ruta deixant el GR-1 i agafant un corriol on els camps de conreu i les masies agafen el protagonisme pel que fa al paisatge. Ens anem acostant a la colònia Graugés. El primer que trobem és el Salt de Vilajoana a tocar de la casa del mateix nom. A l'altre costat del camí tocant a la riera d'Avià hi ha el molí de Vilajoana (Les Llums). El nom de Les Llums té relació amb que des d’aquesta lloc es produïa energia elèctrica. Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval. Després d'una bona caminanda arribem a Graugés. Es tracta d'un nucli el municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola, agrària o agropecuària. Una colònia agrícola, agrària o agropecuària és un nucli urbà, d’habitatges o població de nova creació establerta per a fer productius terrenys erms, a vegades de l'Estat, que estan sense conrear o bé per a introduir nous mètodes de cultiu o nous cultius, sempre sota la supervisió de l'Estat, si bé també es poden enclavar en terrenys privats. L'any 2014 aquest nucli de la colònia agropecuària de Graugés tenia 163 habitants. L'antiga Colònia constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; uns estanys, i carreteres. Actualment una part d'aquests edificis s'ha destinat a un restaurant, una altra part resta abandonada i una altra fou ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000.








Hem comentat que també hi ha algún que altre estany. L’estany de Graugés és la unitat més gran del conjunt hidrològic artificials creat pels Rosal per la seva granja-colònia. És molt bonic situat en un paratge per passejar excel·lent, amb un recorregut curt i fàcil entre vegetació i bosc de ribera. Hi ha instal·lats bancs, lletreros informatius , taules de picnic i un restaurant. A més de l'estany gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La bassa més gran de totes, coneguda amb el nom de llac o Estany Gran de Graugés, té una extensió de 7 hectàrees, una profunditat d’entre 2 i 18 metres, i una capacitat d’uns 600.000 m3 ; es va construir a la part baixa de la finca per tal de poder acumular el màxim possible d’aigua. Només ens queda fer el camí de tornada cap al punt de sortita. Es tracta d'uns dos kilòmetres per una pista de molt bon fer, seguint de nou el GR-1. Ens trobem algunes masies com cal Roca o cal Gris. En aquesta darrera hi trobem unes antigues tines. De fet per aquesta zona en podem trobar forçes, fet que demostra que hi havia hagut vinyes. De fet encara n'hem trobat alguna.


I finalment arribem al punt de sortida fent una excursió en el temps amb diferents punts interessants de veure i gaudir.

dissabte, 27 d’abril del 2024

Plana d'Enveig

Fantàstica sortida a la Cerdanya per fer endinsar-nos a la Plana d'Enveig. Una ruta senzilla i planera entre Puigcerdà i la Tor de Querol que ens ofereix molts atractius. Antoni Llagostera (dimarts 7 de novembre de 2023)


La sortida ja ens ofereix molt interès. Puigcerdà com a capital de la Cerdanya és un punt d'atracció del turisme i les segones residències. Iniciem el recorregut a la plaça Santa Maria on encara es pot contemplar el campanar de l'antiga parròquia de Santa Maria, que fou destruïda el 1936. Se sap que havia estat fundada al segle XII, que fou reconstruïda al XIV (tenia tres naus i un notable portal d’arquivoltes apuntades en gradació) i modificada al XVIII. El campanar de Santa Maria és una alta torre de 35 m d’alçada, de base quadrada (conserva una rosassa medieval) i cos vuitavat, reformat en la part superior al segle XVIII. Des del 1991, en què fou restaurat, és obert al públic. A la part baixa s'hi ubica la oficina de turisme i si pugem dalt del campanar gaudirem de molt bones vistes.

Sortim del centre de la població per la zona de l'Estany de Puigcerdà que visitarem de tornada i agafem el camí amb vistes espectaculars i colors de tardor (una bona època per fer la ruta). Passem per la font del Cucurú. Hi trobem un doll d'aigua que dona nom a l'indret i també diverses taules i bancs de pedra i uns bons fogons per fer-hi brasa. Està molt atapeït d'arbrat amb una bona ombra. A l'entorn, antigament, hi havia hagut un pou de glaç que s'omplia amb el glaç de l'estany aprofitant els durs hiverns.

Seguim amb vistes al poble de Bolvir i al fons la serra del Cadí. Amagat entre les muntanyes ja veiem Enveig, una comuna de la Catalunya Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i que administrativament pertany a l'Estat Francès. Anem seguint envoltats de camps mentre el sol comença a escalfar una mica. Alguns dels cims ja tenen la primera enfarinada de la temporada. Creuem ara la línia de tren que ellaça Puigcerdà fins a la Tour de Querol i seguim avançant ja en terme francès. Més endavant ens trobem amb el riu Querol, també conegut com a Arabó, que neix a les crestes del Pirineu i el Carlit. Seguint paral·lels a les vies iniciem la tornada cap a Puigcerdà, però per una altra vessant i així fer una ruta circular.











Arribem a l'estació de tren de la Tour de Querol - Enveig, una linia internacional. Els primers estudis per fer arribar el ferrocarril a Puigcerdà daten de 1857. La construcció del transpirinenc oriental va fer-se amb una certa diligència i avui és l’únic en funcionament i servei dels tres que es varen acordar (Canfranc, Lleida-Saint-Gitons i Barcelona-Tolosa). El ferrocarril havia arribat a Vic (1875) i a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (1880). La construcció del tram Ripoll-Puigcerdà va haver de solucionar moltes dificultats tècniques i humanes, a més de les econòmiques i polítiques de l'època. La climatologia de la zona és força extrema; s'havien de perforar molts túnels, que en el de Toses era d'una longitud considerable (4 quilòmetres aproximadament); el pendent era tant acusada que per permetre a les locomotores d'aquells temps poder superar-les es va fer una volta de 360° que perllongués el traçat (Túnel del Cargol). Pel costat francès d’Acs a Enveig, les dificultats eren molt semblants. El ferrocarril havia arribat (21 d’abril de 1888),  a Ax les Thermes. Calia perforar el Pimorent (de 6.400 metres de llargada)  i fer també fer un túnel helicoidal per salvar el fort desnivell (túnel de Saillens, de 1.750 metres de llarg, situat entre Mérens les Vals i L' Hospitalet près l'Andorre). L'any 1922 el tren va arribar a Puigcerdà i el 21 de juliol 1929, uns anys d'esperes, però, s’inaugurava oficialment el Transpirinenc, amb presència del rei d'Espanya, Alfons xiii i el president de la República Francesa Gastón Doumergue. Des de fa uns anys (1995), compleix el rol d’estació internacional, ja que cap tren francès arriba a l’estació de Puigcerdà. L’estació de Tor de Querol-Enveig és una de les estacions més peculiars existents a la Catalunya, ja que malgrat que té un tràfic ferroviari molt minso (any 2016: 6.000 passatgers de la línia renfe i 44.196 passatgers de la sncf), hi arriben tres amples de via i electrificació diferents:

- Ample estàndard (1,435m) a la línia «Portet-Saint-Simon–Puigcerdà» en direcció a Tolosa de Llenguadoc, amb catenària i electrificat a 1.500 volts en corrent continu.

- Ample mètric (1.000 mmm) o via estreta a la línia del Tren Groc, o línia de Cerdanya), en direcció a Vilafranca de Conflent, amb tercer rail i electrificat a 850 volts en corrent continu.

- Ample ibèric (1,668m) a la línia Ripoll-Puigcerdà, amb catenària i electrificat a 3.000 volts en corrent continu.

Deixem l'estació i seguim cap al centre d'Enveig on hi trobem molts punts interessants. És el cas de Cal Cavaller on hi ha les restes de l¡antic castell, consistents en una torre, que es troba a l'interior del casal particular. Amb vistes a l'eglésia podem beure aigua a la font de la place Joseph Meranges. L’església de Sant Sadurní o Serní d’Enveig  és de finals del segle xii o començaments del XIII, però fou profundament modificada els segles XVII i XVIIILa finestra absidal romànica de l’absis va ser declarada monument històric (4 de setembre del 1936) de França. L'interior conserva una col·lecció de retaules barrocs molt interessants; el dedicat a sant Sadurní es considera obra del 1760, de Lluís Baixa i Pau Sunyer. Els únics vestigis que romanen de la primitiva església romànica són un fragment de l'absidiola i la molt notable finestra de l'absis. 









Seguim el camí de tornada tot seguint la Sèquia de Puigcerdà. La sèquia, rec o canal de Puigcerdà, neix a Riutés (Quers, segons denominació oficial cartogràfica francesa), prop de la Tor de Querol, prenent les aigües del riu anomenat Querol o Aravó. És la principal sèquia, rec o canal de la Cerdanya, que compta amb moltes infraestructures d’aquest caràcter. Era nomenat Canal Reial o Sèquia de Puigcerdà. L'aigua arriba fins a l'estany de Puigcerdà desprès de 9 kilòmetres i un desnivell de 60 metres. Estem davant una important infraestructura hidràulica del segle XIV (1.310). El principal motiu de la seva construcció fou la molineria urbana, raó per la qual l’aigua era utilitzada en exclusiva pels molins reials i, per contra, n’estava prohibit l’ús per a la irrigació d’horts i prats. Molins no sols fariners, ja que Puigcerdà tenia una important indústria paraire, per tant necessitat de molins drapers. Com tantes vegades ha passat amb els canals i sèquies, han existit molts conflictes, entre els lloc de captació allunyats i del lloc d’utilització. En el cas de la sèquia de Puigcerdà, s’han agreujat per l’existència d’una frontera.

Anem seguin el petit canal per un camí molt fàcil i agradable passant a tocar de la Torre de Gilabert que té moltes curiositats. Passem per Rigolisa, un antic poble del segle X, que va pertànyer al monestir de Sant Miguel de Cuixa fins al segle XVIII. Ens fixem en l'església de Sant Jaume de Rigolisa, un edifici medievalitzant, amb una rosassa sobre el portal, apuntat. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, amb un estilitzat campanar de torre de 17 metres, amb coberta piramidal de pissarra. Ja veieu que aquest camí de tornada està ple d'atractius. Arribem ara a l'estany del Torniquet, un espai també magnífic.








Per el cami dels enamorats seguim la sèquia ja entrant a Puigcerdà i finalitzant la ruta a l'Estany. Un dels llocs més emblemàtics de la vila.  de gran bellesa paisatgística, amb cignes i ombrejat per fileres de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Ocupa 2,28 hectàrees i té un perímetre de 580 m. Alimentat per la sèquia de Puigcerdà, l’estany ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. Acabem aquesta ruta en aquest entorn magnífic i us recomanem que algun dia la feu.

dimarts, 9 d’abril del 2024

Tordera

Excursió a Tordera el passat 17 d'octubre de 2023 amb en Víctor Ligos.


Preparats per una nova ruta on destaquem l'ermita de Sant Ponç on precisament és el punt tant de sortida com d'arribada on hi ha un petit aparcament. De seguida doncs ens topem amb la capella de Sant Ponç. És d'origen romànic i reconstruïda després d'un incendi. Encara avui conserva dels seus inicis, l'absis semicircular i la nau de volta cilindrica. L'ermita ha sofert diverses reformes que també han contrubuït a aquestes modificacions de l'original edifici. La última d'aquestes obres va ser l'any 1729 on es va seguir l'estil barroc i s'hi afegí un notable cobert porxat sostingut per dotze columnes de pedra tallada. Un espai molt lligat a l'agricultura i l'ofici del bosc ja que antigament era el punt de trobada. Encara s'hi realitza un cop l'any l'Aplec de Sant Ponç on no hi falta l'ofici, una processó i una bona arrossada.











Seguim el nostre camí que ens porta a passar per Can Ferrer, una espectacular masia. I continuem tot seguint la riera de la Mina d'Or que rep aquest nom per les mines que hi havia a la zona, que eren de Coure. Van arribar a produïr el 85% de Coure d'Espanya a principis del segle XX.  Deixem la pista principal i agafem un camí a la dreta i començem a pujar una mica més pronunciadament. A mida que guanyem alçada començem a veure el mar al fons. Unes vistes de postal. Un com hem superat la part més alta hem aprofitat per fer un bon esmorzar. La ruta segueix cap al Volcà de Sant Corneli i començem a trobar pedra volcànica. Veiem també unes columnes en forma d'aforaments basaltics que deixen testimoni del volcà. L'explotació de l'aflorament es remunta a més de 200 anys. Antigament l'extracció de basalt era manual, utilitzat com a llambordes. Les pedres extretes i tallades eren transportades en carro fins a Hostalric, on eren distribuïdes en tren fins a diferents punts del territori. Amb els anys l'explotació es va anar industrialitzant i en l'actualitat continua l'activitat, però només sota demanda.











Ara el recorregut és de baixada que ens portarà fins al punt de sortida. Una plantació de caquis donen color entre els camps de conreu on hi destaquen les oliveres. També veiem magranes i altres fruïts. La vinya també és present quan arribem a la bassa de can Saboia. I una mica més avall, la bassa de Can Ferrer, de la casa que ja hem vist al principi. És semi-natural ja que té una petita presa i sembla un petit pantà. I ja només ens queda arribar fins als cotxes per completar aquesta ruta senzilla amb punts realment interessants. Haurem fet uns 7 quilòmetres i uns 200 metres de desnivell.