diumenge, 5 de febrer de 2023

Madremanya - La Pera - Millàs

MADREMANYA – PEDRINYÀ – LA PERA – PÚBOL – MILLÀS
Dissabte 19 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)


Avui una sortida que cal ferla amb molta calma, passejant i recorrent tots els carrers i racons dels pobles pels quals anirem passant. Pobles amb impressionants esglésies d’estil romànic, i amb carrerons, placetes i racons que ens mostren el seu passat medieval. Iniciem caminada a Madremanya, comarca del Baix Empordà, i que es troba a redós del massís de les Gavarres. 











El nucli antic d’aquest poble es troba enfilat dalt d’un turó sobre la plana, presidit per la gran església parroquial fortificada de Sant Esteve, documentada des de l’any 994. Ens entretenim una estona passejant pels carrers tortuosos i petites placetes d’orígens medieval que ens mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Deixem enrere Madremanya en direcció Pedrinyà, passant primer pel barri del Pedró. Aquí hi trobem una creu de pedra, reconstruïda després que fos destruïda l’any 1936, i aixecada de nou sobre quatre graons circulars. Al seu costat un altar de pedra per ofrenes. Això s'utilitzava per fer la benedicció del poble. 











Seguim endavant, passem per amplies zones de camps de conreus, i ens arribem al petit nucli de Pedrinyà, petit nucli de tan sols una vintena d’habitants, i ja en terres de la comarca del Gironès i agregar al municipi de La Pera. Aquí hi ha la petita església romànica de Sant Andreu, i la senyora Montse, molt amablement, ens ha obert les seves portes i hem gaudit d’un interior senzill però molt bonic. El mur i la volta del presbiteri eren decorats amb pintures romàniques que es conserven al Museu d’Art de Girona. D’aquí posem rumb a La Pera, que es a un quilòmetre, mes o menys. El territori de La Pera és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, al NO, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter.


En aquest poble hi destaca l’església parroquial de Sant Isidor, a més de petits i estrets carrers que també ens mostren un passat medieval molt interessant. Ja divisem el proper poble que visitarem, que no es massa lluny, Púbol, una entitat de població que pertany a la Pera. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l’església de Sant Pere a l’indret més prominent, dominant per llevant els edificis agrupats entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. Hi ha edificis d’arrel gòtica i alguns casals dels segles XVI - XVIII. L’església de Sant Pere de Púbol és un notable edifici gòtic, que substituí l’anterior. Quasi es visita obligada el castell, fortificació gòtica-renaixentista, i que l’any 1970 Salvador Dalí va regalar a Gala i ara convertit en museu.











I ja iniciem el camí de tornada a Madremanya, passant pel castell de Millàs, casa senyorial que conserva el pati d'armes, amples sales i finestrals gòtics del segle XV. Dels jardins del castell, en destaca, per la seva mida, un esplèndid lledoner. L’església de Sant Iscle i Santa Victòria, edifici romànic del segle XI, va ser l’antiga capella del Castell de Millàs. I ara ja sí que tornem a Madremanya, el lloc on al matí vàrem començar aquesta esplèndida caminada. 



Apta per a tothom, atès que la podem adaptar a les nostres necessitats i escurçar o allargar al nostre gust. Grans paisatges, molta història, petits racons de gran bellesa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dimecres, 1 de febrer de 2023

Peralada - Mollet de Peralada

PERALADA – VILARNADAL – MASARAC – MOLLET DE PERALADA
Dissabte 12 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)


Magnífica caminada per l’Alt Empordà, prenent com a punt de sortida el municipi de Peralada, un poble que data de l’any 500 aC, quan ja hi havia un poblat ibèric. En destaca el Castell de Peralada, bastit alsegle XIV, el Convent del Carme, el Claustre-Museu Sant Domènec, l’església de Sant Martí, la Plaça Gran i molts mes edificis i racons de gran valor arquitectònic i històric.











Deixem Peralada i prenem direcció a Vilarnadal, per una pista forestal que va en paral·lel al riu Llobregat d’Empordà. A uns quatre kilòmetres hi ha el Mas del Sepulcre, on es conserven les restes de l’antic priorat dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. Es suposa que aquesta casa de l’Empordà es va establir en una propietat d’aquell orde a mitjan del segle XII. 











Una mica més endavant hi ha el Castell-Celler de Biart. Segons documentació que es conserva, el castell de Biart era una enorme fortalesa de l'època; Pere Biart va viure en aquest indret; és d'aquí, doncs, que ve el nom de “Castell de Biart”. Va ser destruït per les invasions napoleòniques i va quedar pràcticament en ruïnes, i va ser durant dècades camp de pastura. Més endavant s'hi va plantar vinyar, ja que era una zona adequada per a aquest tipus de cultiu. En l'actualitat s'ha reconstruït i alberga un celler.


Per pista asfaltada ens arribem fins a Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac, presidit pel Castell de Vilarnadal, que va ser propietat d’una branca de la família Canadal, senyors del castell de la Jonquera. Al centre de la població hi ha l’església de Sant Pere, en una plaça molt adient per fer-hi una aturada. 












Encara ens queden llocs per visitar, per tant seguim la ruta, ara cap a Masarac, per una pista de terra, resseguint la Serra d’Altrera, i arribant a Masarac sense massa esforç. A Masarac, al cim del turó, hi ha l'església de Sant Martí, un temple petit d’una nau amb absis trapezial considerat pre-romànic (segles VIII-IX). Del temple original, que ha sofert modificacions posteriors, en queden els murs de la nau i de la capçalera. En el carrer principal que travessa el poble, hi veiem cases molt antigues, que han sigut construïdes directament sobre la roca, amb una notable antiguitat. Deixem el poble i de seguida trobem El Priorat. Se situa aproximadament a uns dos quilòmetres del nucli de Masarac, és un petit nucli urbà construït al voltant de l'assentament religiós. En destaca l'Església de Santa Maria de l'Om que data del segle XI-XII. Als seus inicis es tractava d'una petita comunitat augustiniana depenent de Vilabertran i que fou suprimida pel papa Climent VII el 1592. 











I ja tan sols ens falta acabar d’arribar a Mollet de Peralada, documentat des de l’any 944, amb el nom de «Moleto». Va ser possessió del monestir de Sant Quirze de Colera i del monestir de Santa Maria de Vilabertran. En destaquen l'Església de Sant Cebrià, un temple romànic (s. XII) amb moltes transformacions posteriors on destaca el campanar per la seva altura. L’any 1954 es va fundar la Cooperativa vitivinícola. Per fer aquesta sortida, que no ha sigut circular, hem deixat cotxes a Peralada i a Mollet de Peralada. Però la podríem dissenyar de la manera que volguéssim; més llarga, més curta, o visitant pobles diferents. Apta per a tothom, completament plana, per fer amb mainada o gent no acostumada a caminar... Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dijous, 26 de gener de 2023

Sant Antoni de Calonge - Sant Feliu de Guíxols

TORRE VALENTINA – PLATJA D’ARO – SANT FELIU DE GUÍXOLS
Magnífica sortida pel Baix Empordà per recórrer el Camí de Ronda entre Torre Valentina a Sant Antoni de Calonge, i la Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols.


Es un tram sense complicacions tècniques, amb trams molt bens arranjats, molta historia i racons de gran bellesa. De tota manera, es molt important anar ben calçats. Hi ha algun tram una mica rocallós i que pot relliscar, i platges pedregoses. Iniciem la caminada a Torre Valentina, quan s’acaba el passeig de Sant Antoni de Calonge, al final de la platja Gran. En aquest punt, davant d’un gran complex d’apartaments, hi ha la Torre Valentina, una antiga torre de guaita que formava part del sistema de vigilància i defensiu del municipi de Calonge – Sant Antoni en l’Edat Mitjana i en temps de la pirateria i altres atacs.











Aquí mateix comencem a caminar, per un tram molt ben arranjat en que el camí serpenteja i puja i baixa a cales molt petites però de gran bellesa. Roques Planes, Roca del Paller, Els Esculls... són algunes de les moltes cales per les que anirem passant, fins arribar a la primera platja gran, de sorra, abans de Platja d’Aro: la Platja de Can Cristus. A prop d’aquesta platja hi ha tres grans càmpings, cosa que provoca que a l’estiu estigui força plena. Continuem per la Platja de Ses Torretes, un reguitzell més de petites cales, i ens trobem en front d’un gran illot (queda unit a terra per un braç de sorra). Es el Cap Roig, nom que li ve pel seu color, terròs i vermellós. Aquest braç de terra forma dues platgetes: un primera de petitona, que és la Cala de Cap Roig, i una més gran que és la Platja de Cap roig o Platja de Sant Jordi. El camí ens va guiant, de vegades amb trams amb esglaons per salvar algun desnivell, o amb túnels per travessar alguna penya.











Ens queden les boniques platges de Belladona i cala Rovira, entre d’altres, i entrem al magnífic Passeig de Platja d’Aro. Ens cal travessar tot aquest passeig marítim, la façana marítima del municipi de Platja d’Aro amb una gran platja de quasi dos kilòmetres, per arribar a l’entrada de la Marina Port d’Aro. Aquí s’ha format una ria que ha sigut aprofitat per a convertir-la en un port esportiu de més de 860 amarratges i diferents serveis pels seus usuaris. Aquest és un altre escull que tan sols podem esquivar donant-li la volta per complert, uns dos kilòmetres més, si volem continuar el Camí de Ronda en direcció a Sant Feliu. Un cop a l’altre banda del port, reprenem el Camí de Ronda per la platja de Sa Conca i unes petites cales que voregen les urbanitzacions de S’Agaró, fins la Punta d’en Pau, un excel·lent mirador de la magnífica Platja de Sant Pol.
El temps s’ha girat una mica, i nosaltres ens hem entretingut molt per arribar fins aquí, pel que en lloc de continuar seguint el Camí de Ronda fins a Sant Feliu, que es torna una mica trenca cames, optem per deixar aquest tram per un altre dia i finalitzar aquí mateix la sortida d’avui. Unes nuvolades prou fosques i els primers trons ens ho aconsellen...



Caminada molt recomanable per la seva vistositat, que podrem allargar o escurçar al nostre gust, atès que els principals nuclis de població pels que anirem passant estan units per línia regular d’autobusos. A l’estiu podrem gaudir del bany en alguna de les seves fantàstiques cales i platges, però alerta, a l’estiu hi fa molta calor i les ombres són escasses... Cal anar ben calçat, portar aigua, roba adequada i estar disposats a passar una jornada inoblidable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc

diumenge, 22 de gener de 2023

Canet d'Adri

CANET D’ADRI – COVA BORATUNA – GORGS RIERA DE CANET
Dissabte 15 octubre 2022 (Mª Clara Martínez)


Magnífica caminada per terres de la comarca del Gironès. L’inici de la ruta la fixem a Canet d’Adri, en un aparcament que hi ha als afores del poble, just al costat de l’església de Sant Viçens. Situat prop la confluència de les rieres d'Adri i de Rocacorba, el poble es compon d'unes quantes cases agrupades entorn a l'església parroquial de Sant Vicenç, mentre la majoria del poblament és disseminat, amb mitja dotzena de diminuts nuclis agregats. L'església és romànica, de tres naus, separades per grans arcades, del segle XI. Va ser modificada al segle XVI, amb una torre campanar damunt la nau i fent nova la porta. Té adossada una torre de planta quadrada. El 1698 era lloc reial.











Comencem a caminar, passem per la Plaça del Poble, i el primer que trobem, a la nostra dreta, es l’entrada de les Gorgues de la Font de la Torre, encara que això ho deixem per fer al final del recorregut. Nosaltres ens dirigim a Ca l’Estanyol, passant primer per un pont, construït el 1804 i refet el 1840 pels propietaris del mas. Anem per pista forestal, guanyant alçada en pocs minuts i gaudint de bones vistes sobre Canet d’Adri a mesura que anem pujant. Anem trobant petits cartells indicadors en quasi tots els encreuaments, com al collet de Miralles, que ens indiquen no tan sols el camí que seguim, sinó també, les possibles opcions d’altres rutes per l’entorn. Aquí deixem la pista i continuem per sender, còmode de caminar, malgrat que continua pujant. Boratuna es un cova espectacular, coneguda des de temps molt antics, on s’hi han trobat restes de l’Edat del Metall i de que s’havia fet servir com a cova sepulcral. Té una entrada de 2’5 per 1’5 metres i de seguida trobem un ressalt que ens fa baixar a una gran sala. Podem fer un bon recorregut, pujant i baixant ressalts i grans blocs. 












Cal anar amb compte amb el cap... a les parets hi ha restes de tosques, estalactites i estalagmites. Parem a esmorzar davant l’entrada, un lloc molt tranquil. Per continuar la ruta, ens podem enfilar per unes lloses de roca que hi ha just a l’esquerra de la boca de la cova. No es gens difícil. A uns vint metres hi ha el camí, un sender preciós, sense massa complicacions, i que anirem seguint, carenant tota la serra de Boratuna, admirant la bellesa de de la Vall de Llémena, i els cingles i muntanyes de l’entorn, amb Llorà i tot un munt de petits nuclis als nostres peus. Fem el punt més alt d’aquesta serra, la Muntanya de Velers, de 545 metres, i a partir d’aquí iniciem el descens que, en alguns punts pot ser haurem de posar mans a terra i vigilar no relliscar, sobretot al inici de la baixada. Després es suavitza, fins el coll de Palomeres, on tornem a trobar indicadors.











Acabem de baixar, fins a trobar la riera de Canet, que malauradament es quasi seca, i per tant, el primer tram el fem seguint la pista forestal. Passat Can Canet ens desviem per anar a trobar les Gorgues de la Font de la Torre, on trobem uns camins ben arranjats, amb baranes i escales que ens faciliten el recorregut. A l’estiu s’ha de demanar hora per internet i ens ofereixen una visita guiada sense cost. Es per no massificar l’entorn i per que es una propietat privada. Aquest es el lloc que al començament de la ruta hem deixat per fer al final. Quan deixem el recinte de les gorgues tornem a ser a prop de l'església de Sant Viçens. Tornem als cotxes i donem per finalitzada la sortida d’avui.




Powered by Wikiloc

dissabte, 14 de gener de 2023

Vall d'Àssua

La tercera sortida al Pallars Sobirà la vàrem dedicar a recòrrer part de la Vall d'Àssua. Antoni Llagostera (dijous 6 octubre 2022)


La vall d'Àssua és una vall situada en els termes municipals de Rialp i de Sort. Limita a l'oest amb la Vall Fosca, al nord, amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al sud i a l'est, amb la vall de la Noguera Pallaresa. Els pobles que configuren la vall d’Àssua són pertanyents al termes municipals de Sort
(Altron, Sorre, Saurí, Bernui i Llessui) i a Rialp (Escàs, Caregue, Surp i Rodés). Una vall que ha servit d'inspiració i localització de moltes novel·les d'èxit. La més coneguda potser, la de Jaume Cabré, Les Veus del Pamano. Per aquest motiu es poden trobar diverses rutes literàries preparades per gaudir d'aquests llogarets. Nosaltres hem optat per fer una excursió combinant paisatges i alguns dels poblets que fan referència a alguna de les novel·les.

El punt de sortida l'hem fet doncs des de Llessui, que pertany a Sort. Entre els elements destacables de Llessui es troben les ruïnes de l'església parroquial de Sant Pere i les restes de la capella de Sant Salvador. El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Pere, de la qual avui en dia queda únicament la façana de ponent, el campanar, els murs perimetrals del costat sud i el cos de l'absis. Cal destacar la peculiaritat del campanar: és dels pocs de Catalunya que té
l'entrada de l'església sota mateix, quan, normalment, s'hi accedeix per una obertura de la nau central. Darrerament, habitatges de segona residència i establiments turístics s'han estès en semicercle entre el nucli antic i el pròxim veïnat de la Torre, formant gairebé un continu. La Torre, més a llevant, és format per un grup de cases presidides per l'església de Sant Julià, romànica, restaurada modernament. A migdia dels dos nuclis es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Salvador. 











Llessui compta amb el Museu del Pastor, un centre temàtic que pretén retre homenatge a l0activitat ramadera tradicional del Pallars i, per extensió, de tot el Pirineu. En aquest sentit, a l'entorn del poble es poden observar les restes d'algunes bordes, edificacions de pedra on els pastors tancaven el ramat per les nits. També hi ha les restes d'una estació d'esports d'hivern, ara en desús, que daten dels anys 60 i que foren abandonades el 1987. Vist aquest primer poble iniciem la caminada de baixada seguint direcció a Sorre. Al principi baixa en fort pendent fins als prats de Bernui, una esplanada magnífica de prats de dall. Estem fent el camí anomentat de Santa Llucía, on precisament hi trobem un petit oratori. I de mica en mica tot gaudint del paisatge i l'entorn ens acostem fins a Sorre, nucli també de Sort. El poble compta amb l'església parroquial de Sant Esteve, l'ermita de Sant Anna i la capella de Sant Antoni. També és un poble tradicional amb cases de pedra, molt rustic i amb alguns carrerons empedrats. A part de ser font d'inspiració de les Veus del Pamano, també és l'escenari principal de la novel·la Dones de Ferro de Margarida Codina i l'escenari principal de la sèrie Gran Nord de TV3. 











Sant Esteve de Sorre és una església romànica d'una nau amb absis. L'actual porta es troba als peus de la nau, sota un petit cobert. El campanar torna a ser la construcció que més sorprèn. I seguim cap a Escàs. Ho fem per un corriol delimitat per murs de pedra seca i ben senyalitzat. Ens toca també fer una mica de pujada ja que el poblet es troba enfilat en un turó i hem de travessar a l'altre vessant de la muntanya i travessar el riu Rialbo, afluent del Pamano, per un pont de fusta. I tot seguit el riu Caregue, un altre dels afluents. I ara toca pujar una mica per acostar-nos a Escàs. Ho fem gaudint del paisatge espectacular de tota la vall. I arribem a Escàs, ja en terme de Rialp. 


El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue. Seguim perque encara ens queda un altre nucli, Surp. Aquest està situat en un coster, amb les cases esglaonades i força agrupades. Entre elles formen tres carrers i una placeta, però amb un aspecte indubtablement d'antiga vila closa. L'església parroquial i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional, al lloc més baix, del poble. 











La seva església romànica, està dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. És una construcció d'una sola nau seguida d'un arc presbiteral i que enllaça amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. Al nord d'aquesta, s'aixeca la magnífica torre campanar de secció quadrangular i constituïda per dos pisos separats a l'exterior per arcuacions i una finestra en cada una de les quatre cares de la torre. Ens disposem a encarar l'últim tram de l'excursió. Ens queden uns 20 minuts per arribar al punt final, Rialp. Baixem per un caminent que ens deixarà a les restes del castell de Rialp, situat a la part alta de la poblacó. Aquest està documentat des del segle XIII. En queden poques restes i s'hi han fet obres de consolidació per evitar la seva degradació. S'ha dotat a l'edificació d'una escala de ferro que permet fer un petit recorregut aeri per les parets de la construcció. Podem veure dos panys de paret de la torre de planta rectangular construïts directament sobre la roca. Se suposa que tenia tres pisos d'alçada. 











Als nostres peus ens queda la Vila de Rialp, situada a725 metres d'altitud i a la dreta del riu Noguera Pallaresa. La població també havia estat vila closa i encara avui es conserven alguns elements com una arcada gòtica del portal del Torrent de Sant Antoni. El carrer major conserva també cases porticades antigues. Hi destaca l'església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors.


I fins aquí aquesta ruta molt interessant que podeu fer a la vostra mida recorrent els poblets de la Vall i recordant i visualitzant algunes novel·les literàries.