Baumes de Llaés

Sortida per la comarca del Ripollès per visitar les Baumes de Llaés o del Teixidor a Ripoll. (Antoni Llagostera, dilluns 2 gener 2023)

Ens situem al veïnat de Llaés, dins el terme municipal de Ripoll. Una zona plena d'atractius com el castell de Sant Bartomeu, el monólit dels afusellats, l'antic hostal, el Santuari de la Cau ... però avui ens hem centrat en visitar algunes de les baumes. Des de Ripoll podem agafar la pista que va cap a Llaés al barri de Sant Bernabé, a la carretera de Vallfogona. Una altra opció és accedir-hi des de Santa Maria de Besora, a Osona.  La pista ens acosta fins a l'Hostal de Llaés o hi ha un trencant direcció la casa del Teixidor. En aquest punt hem deixat el cotxe.

Val la pena parar-nos per veure el preciós entorn on es troba i el conjunt d'edificacions que conformen la casa del Teixidor destacant, sens dubte, la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del seu davant. En aquesta zona hi ha moltes baumes, algunes d’elles de considerables dimensions (especialment tres de les que veurem) que foren utilitzades abastaments fins fa pocs anys com habitatge o aixopluc. Les tres baumes més importants son la bauma del Teixidor, la Baumassa i la bauma de Fleus.

La que tenim més a prop és la Baumassa. Sembla que va tenir preferentment una utilització com a aixopluc de bestiar i actualment es fa servir de corral d'ovelles. És una de les baumes més grans de la zona i és l’única, juntament amb la del Teixidor, a la qual s’havia pogut arribar en cotxe. Té dos sectors molt diferenciats: un a la dreta i l’altre a l’esquerra. A la part dreta és on trobem un dels habitacles més ben conservats de totes les baumes. Cal tenir en compte que el sostre és molt elevat, de manera que aquest no es podia aprofitar com a sostre de la casa. Això, doncs, obligava a la gent que hi vivia a construir teulades. D’aquestes encara en queda una dempeus, feta amb bigues, un entramat de boix i acabada amb lloses.  A la seva esquerra hi ha unes runes entre les quals es pot intuir el que havia estat el forn, avui ja molt malmès. Tot el frontal d’aquesta bauma està delimitat amb una tanca per tal que quan hi tanquin el bestiar no s’escapi. Al centre hi ha també un abeurador que recull l’aigua que cau del cim. L’últim any en què, de moment, tenim constància escrita d’habitants a la Baumassa és el 1920, quan una tal Margarida Jofre Juncà hi va morir als 40 anys de pneumònia. Tot i això, pensem que podia haver estat habitada fins més endavant, com la veïna bauma del Teixidor.

Molt a prop hi ha la Baumeta. Com indica el nom és d’unes dimensions bastants més reduïdes que l’altra. I per la zona també hi tenim la de la Xoriguera que està bastant enrunada. Cal tornar enrere, cap a la Baumassa, per seguir el recorregut cap a la Bauma de Fleus.  Aquesta bauma és una de les més grans de la zona i de les úniques que encara conserven el forn en perfecte estat, així com també dues piques d'aigua, una d'elles natural. És segurament la més bonica de totes i la més completa, és l'única que hi habitaven dues famílies a la mateixa bauma. De la tradició oral se’n recull la història que una minyona de la casa es va enamorar i va quedar embarassada d’un mosso del Burbau. Per tal que tots dos poguessin continuar fent vida per aquells mateixos verals, els amos els van construir una petita cabanya just a l’entrada de la bauma. D’aquesta, si ens hi fixem, encara se’n poden veure les restes. El primer document trobat fins ara en què es té constància de Fleus és un registre d’òbits del 1709 i el més modern, un del 1899. És molt probable, doncs, que a principis del segles XX encara fos habitada.

Seguim un tram enrere i anem cap a La bauma del Teixidor o de Burbau. Aquesta té uns 85 metres d'amplada, una fundaria d'uns 17 metres per uns 20 metres d'altura. Té uns 100 metres de llargada i uns 30 metres d’altura en la seves parts més altes. Actualment encara s’hi conserven importants restes de construcció tant a la dreta com a l’esquerra de la bauma, sent aquestes últimes les més destacades. Hi trobem diferents estances, algunes en perfecte estat i d’altres, les de més a la dreta, en un estat més ruïnós. Algunes d’aquestes estances aprofitaven la mateixa bauma com a sostre i només calia construir les parets. Dins el conjunt de les baumes més grosses aquesta fou l’última en ser deshabitada, a finals de la dècada del 1950.  Es diu que durant una temporada, segurament en temps tèrbols, s’hi havien fet peçes de les famoses pistoles de Ripoll. Encara actualment podem recollir molts testimonis de gent que recorda perfectament quan la bauma estava habitada i fins i tot algun testimoni de gent nascuts a la mateixa bauma. 

Ja només ens queda retornar cap al Teixidor on tenim els cotxes i acabar aquesta magnífica sortida. Cal recordar que és molt important visitar la zona amb precaució i no malmetre cap estança o construcció per tal de preservar-ho en el temps. És apassionant fer volar la imaginació per comprovar com es vivia en aquesta zona, no fa pas massa anys. 100% recomanable de vistiar.

Òrrius

Nova sortida del Caminant amb en Joan Ferreres, al municipi d'Òrrius i el seu entorn. Dimarts 27 desembre 2022 (Maresme)

El petit poble d'Òrrius està situat en una vall franquejada per la Serralada Litoral i la de Céllecs, i oberta al nord-est amb vistes al Montseny. Hi trobem l'església de Sant Andreu, que data dels segles XVI-XVII. Després de gaudir del poble tot passant per el carrer Major ens endinsem a la natura i començem a fer una mica de pujada. Ja podem veure un dels nostres objectius, el Turó Céllecs, el punt més alt de la sortida.

Ens trobem amb un seguit de màscares entre els arbres, obra de l'artista Jordi González. I de seguida arribem a Sant Bartomeu de Cabanyes després de fer un parell de kilòmetres des del poble. Una petita esglesiola romànica formada per una sola nau capçada amb absis semicircular i coberta amb volta de canó. Té un portal adovellat i un petit campanar d'espedanya, afegit en època tardana, probablement al segle XVIII. Seguim caminant i ens introduïm en un bosc d'alzines i pins. Continuem pujant de mica en mica i anem guanyant vistes al mar. Anem trobant balconades amb bones vistes, com el poble d'Òrrius. I un altre mirador, el de Céllecs, que és l'únic de la zona que mira cap al Vallès. Fins i tot veiem Montserrat i la Mola. Un bon lloc per descansar una mica. I encara una mica més amunt trobem les restes del poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs. Un poblat Laietà amb una superfície d'unes 0,4 hectàrees i que compta amb una potent muralla que envolta el recinte i feia de paret posterior dels habitatges. A més, s'hi han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular adossades a la mateixa muralla. Segons els estudis, la primera ocupació seria del Bronze final cap al segle VII aC.

Seguim ruta cap a un nou mirador. Trobem zones rocoses ideals per fer-hi escalada. I ens acostem fins al cim del Turó Rodó de 536 metres. El trobem a la llista de 100 Cims de la FEEC. Després de gaudir novament de les vistes ens espera la baixada que podem fer amb la calma fins de nou al poble.

I així, d'aquesta manera feiem la darrera sortida del 2022. Un any on hem fet 52 excursions per tot Catalunya. 

Powered by Wikiloc

Girona

Ruta cultural per Girona (dissabte 17 desembre 2022)

Mª Clara Martínez

Avui hem fet una plàcida caminada per la ciutat de Girona. Venint de La Bisbal, passem el Pont de Pedret i deixem els cotxes en un ampli aparcament a la dreta.

Seguim un petit tram del riu Onyar, fins a trobar el Pont de Sant Feliu. Passem fins l’altra banda on hi ha una de les icones de Girona: la Lleona, Una petita estàtua de pedra al cap de munt de una columna. Una antiga llegenda ens diu que: "No pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona", o bé: "Només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona" Actualment, per qüestions d’higiene, no hi ha l’escaleta que permetia pujar fins a tocar la lleona i ho fem en la distancia. Davant nostre la Basílica de Sant Feliu, col·legiata originària dels primers temps del cristianisme i documentada des de l'any 882, tot i que l'edifici actual correspon bàsicament a la construcció gòtica del segle XIV. El seu campanar no acabat, es una estampa típica d’aquesta basílica i de tot Girona.

D'allà ens dirigim a Sant Pere de Galligants, que és una antiga abadia benedictina i des de 1857 és la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Voltem pels jardins John Lennon i ens enfilem a la muralla, per fer un petit recorregut que ens mostra una fantàstica imatge de Sant Pere de Galligants, Sant Feliu i la Catedral, tots tres quasi en primer terme. 

Seguim avançant i per la Plaça dels Jurats, ens endinsem en el call jueu i visitem els Banys Àrabs, singular construcció romànica (s. XII), inspirada en els banys romans, i que durant l’edat mitjana una part dels banys serví, de micvé per la comunitat jueva de la ciutat. Una visita imprescindible. Sortim i ara anem cap a la Catedral, a la que accedim per la seva magnífica escalinata de noranta esglaons. 

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és el fruit de diverses èpoques i estils constructius. L'edifici, que s'alça molt per damunt de les construccions veïnes, constitueix juntament amb l'agulla de Sant Feliu un dels símbols més representatius de la ciutat. La primera catedral romànica es va construir entre el segle X i el segle XI sobre el temple romà de Gerunda cristianitzat. Passem pel darrera de la Catedral, i enfilem la Muralla, i la resseguim en tot el seu recorregut, passat per les torres del Telègraf i de Sant Domènec. Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona. Data del segle I, quan els romans van fundar la ciutat de Gerunda, i ha anat experimentant ampliacions i enderrocs al llarg dels segles. 

El recorregut de la muralla acaba en els jardins de la Muralla, a tocar del riu Güell i de la Plaça de Catalunya, on hi ha un antic refugi antiaeri. Un recorregut per la Rambla i el carrer Ciutadans i travessem el riu Onyar pel Pont de Pedra. Ja a l’altra banda i de tornada, fem una mica de ziga-zaga i passem pels ponts de Peixateries Velles i el de Sant Agustí, cosa que ens permet una fantàstica vista de les Cases de l’Onyar, un dels majors atractius de la ciutat de Girona format per centenars de cases suspeses pràcticament sobre el riu formant un enorme rusc desordenat a banda i banda de l'aigua. 

I ja per finalitzar, un tomb per la Plaça de la Llibertat i pel magnífic Parc de la Devesa, que amb les seves 40 ha de superfície el converteix en el parc urbà més extens. El parc compte amb més de 2.500 plàtans, alguns d’ells de quasi 60 metres d’alçada, zones enjardinades i un restaurant. Un lloc idíl·lic. I des d’aquí ens acomiadem del programa, desitjant que us hagi agradat. Us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Castell de Voltregà

Castell de Voltregà i Sant Martí Xic

Dimarts 6 desembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Magnífica sortida per terres d’Osona, en concret el terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquest es un municipi originat l’any 1796 i format per petits nuclis de població units des de l’antiguitat pel castell de Voltregà. Per arribar al punt de sortida: ens situem a Les Masies de Voltregà i prenem la carretera BV-4608 en direcció a Sant Boi de Lluçanès, fins un trencall al mas Serratosa. Passat aquest mas hi ha un diposit d’aigües i lloc per aparcar. Deixem els cotxes i comencem a caminar, per un sender marcat amb groc i blanc ( marques de PR). Podem anar seguint la pista forestal, però es fa molt llarga, i es pot anar fent dreceres tallant-la i escurçant-la força. 

Anirem trobant molts fòssils i diferents estrats de sedimentació molt visibles en els marges de la pista. Aquesta zona, com quasi tot Catalunya, fa uns 37 milions d’anys va ser un mar interior que, a mesura que les plaques tectòniques van anar pressionant es va anar elevant, i amb elles els fòssils i tot el que hi havia. Sortim al cap de munt de la pista principal, girem a la dreta i ens aturem una estona al mirador de Morro de Bou. Una fantàstica panoràmica s’obre davant els nostres ulls, i a més, ens hem trobat amb el senyor Rabionet, que des de molt petit, s’ha dedicat a arranjar, netejar, senyalitzar i fer mes assequibles alguns dels molts punts de interès, com aquest mirador, en el que la barana de fusta i els esglaons de pedra ens ofereixen molta seguretat a l’hora d’accedir-hi.

Tornem uns metres enrere, fins que a la nostra dreta hi ha uns esglaons metàl·lics i un banc: el Banc de Mig Camí. Seguim pel sender i trobem un pal indicador per anar a la Bauma de La Miranda, on hi ha un altre banc. Tornem a desfer les nostres passes i seguim pel camí per on veníem, fins arribar a la Cabana d’en Rabionet. Aquesta es una barraca de fusta, amb taula i bancs a dins i a fora, on també hi ha una fenomenal barbacoa. Ara el sender ens porta a resseguir la cinglera per la part de dalt, amb unes vistes increïbles de la Plana de Vic, el Cabrerès i el Puigsacalm. En arribar al collet de Sant Martí ens meravellem amb una espectacular visió del Cadí, el Pedraforca, la serra d’Ensija, les Muntanyes de Berga i moltes més. Acabem d’arribar a l’ermita de Sant Martí Xic i al Castell de Voltregà, del que tan sols en queden un parell de panys de paret i les restes d’una torra. Les primeres noticies de Sant Martí Xic les trobem a l’any 1907. Va dependre del castell, va ser església parroquial dels masos dels voltants fins que va deixar d’haver-hi culte el 1656. 

El castell el trobem datat des de 902, ha viscut molts canvis de propietaris i durant la Guerra Civil Catalana va quedar enderrocat.

Tornem al collet de Sant Martí i prenem la pista fins el collet de la Casanova, on hi ha el Pi de les Tres Branques. Anem cap a l’esquerra cap el coll Baulenes, i d’allà al cim del turó on hi ha un grup d’escultures de Pedra Seca, per donar a conèixer aquest antic art constructiu. 

Aquí donem mitja volta i seguim la pista fis a tornar al mirador Morro de Bou i d’allà als cotxes. Una fantàstica sortida, apta per a fer amb nens, i que podem allargar o escurçar al nostre gust. Desitjem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Tossa d'Espinau i Lliurona

Tossa d'Espinau i Lliurona (Garrotxa) 

Dimecres 30 novembre 2022 (Antoni Llagostera)

L’excursió d’avui vol posar en valor una zona relativament poc coneguda de la Garrotxa. Es tracta de pujar a un punt panoràmic interessant, la Tossa d’Espinau (1.089 m alt), que forma part del projecte Cent Cims de l’excursionisme català i visitar Lliurona, un poblet amb una història i una realitat plena d’al·licients. Havent deixat un cotxe a Lliurona, amb el segon vehicle hem anat a la collada de la Tossa d’Espinau per començar l’excursió. Estem al municipi de Beuda, a la Garrotxa. Fins el cim i la carena de la Tossa d’Espinau estarem en terreny de Beuda.

Des d'aquest punt podem fer vàries rutes però nosaltres optem per fer el cim amb una pujada ràpida a la Tossa d’Espinau pel costat sudoest. Només cal una espitregada de deu minuts per arribar fins als 1.087 metres d'alçada.  Si el dia és net i clar, el cim té una vista als 360º espaterrant. Les vistes són espectaculars: Mare de Deu del Mont, Bassegoda, Pic les Bruixes, Comanegra, Vallter, Set homes, Tretze Vents, etc. Fem una lliçó de geografia física sensacional: la Serra d’Ensija i el Pedraforca; l’immens Pirineu, totalment innivat, des del Cadí fins al Canigó; el majestuós Bassegoda amb Lliurona als seus peus, amb les cases restaurades i habitades; El Roc de Frausa i les Salines; la Vall de la Muga i el pantà de Boadella; la plana de l’Empordà, la serra de Roda i la badia de Roses; l’alta i baixa Garrotxa, el Montseny... 

Un cop hem gaudit del cim baixem pel costat nordoest per veure cavitats, que caldrà recercar.  Hi ha fins a tres baumes de la Tossa d’Espinau situades al Sud del cim. A la lleixa d'un cingle, situat a la dreta, trobarem aquest conjunt de tres balmes, la primera és la situada més a l'O. i té 9 metres de fondo. A l'interior  trobem un petit aport hídric i una xemeneia que puja fins a +8,5 metres. Es desenvolupa durant 65 metres en amplada i té entre 5 i 9 metres de fons. La segona bauma té 5 metres de fondo. És aprofitada ocasionalment pels ramats d'ovelles. Es desenvolupa durant 18 metres d'amplada i té entre 5 metres de fons. La tercera bauma del cingles de la Tossa d'Espinau té 9 metres de fondo. La planta de la balma es troba parcialment ocupada per blocs, entre aquests trobem un ressalt de +7,4 metres, el qual torna a baixar per l'altre costat dels blocs. També trobem un altre ressalt de +3,5 metres que ens situa en un curt conducte. Es desenvolupa en amplada durant 20 metres, essent el fondo de 9 metres. Tota la zona és plena de cavitats, ja que estem en un terreny molt calcari.

Seguim baixant direcció Lliurona passant per el coll de Carig. En el coll de les Canals del Carig ens cal anar a veure la font del Bac i la font del Òbits i alguns dels arbres monumentals. Trobem el coll de la Creu del Carig o hi ha una creu. A pop trobariem la casa pairal de Carig. De mica en mica ens acostem a Lliurona per la barriada de la Massanella on hi trobem cases escampades com Cal Ferrer, Can Perusa, Cal Ninaire o Can Iglesias entre d'altres. També hi trobem l'escola de Lliurona. Un cas com un cabàs, molt emblemàtic de la situació a la zona. Estem davant una escola ressuscitada, un exemple del desig de pervivència del poble.  Aquesta escola rural i de muntanya de l’Alta Garrotxa és més que un centre d’educació públic. És el batec que manté viu aquest paisatge. L’escola és l’ànima que manté viu aquest veïnat . S’ha dit que és l’escola més petita de Catalunya, amb el pati més gran.  Son dos barracons d’escola provisionals i un edifici rotonda que fa de biblioteca. I al mig d’un margera, una proa en forma de vaixell, fet de fusta, com a joguina. Amb el repoblament de la zona, al principi la mainada havia de baixar i pujar cada dia a Albanyà. Allò era insostenible, ja que es passaven 3 hores al dia en una pista forestal. Per això el curs 1991-92 van començar a fer classes i van aconseguir que l'escola fos reconeguda oficialment.

Si seguim cap a Lliurona ens trobem l'Hostal de l'Arç, una masia del segle XIX, obra d'arquitectura popular. Actualment és l'únic hostal del poble que es manté en peu tot i que no està obert al públic. I acabem d'arribar a Lliurona que pertay al municipi d'Albanyà (Alt Empordà) però havia estat el nucli habitat més important del municipi de Bassegoda (Garrotxa). Actualment té uns 30 habitants i està situat a 750 metres. Als anys 80 i desprès del despoblament, un grup de joves va tornar la vida al poble i l'obertura de l'escola va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació. Hi destaca l'església de Sant Andreu. Un edifici d'una sola nau amb teulat sobrealçat. En un dels costats s'alça la torre del campanar d'època posterior. El seu interior s'ha convertit en una mena de local social aprofitat per els veïns.

I aqui acabem aquesta ruta que combina el paisatge i la curiosa història de repoblament d'aquest llogaret.