dimarts, 23 de març de 2021

Montserrat des de Collbató

Sortida novament a Montserrat el passat dijous 11 de febrer amb l'Antoni Llagostera. En aquest cas ho hem fet des de Collbató. Podem deixar el cotxe a l'aparcament de les coves del Salnitre, també molt recomanables de visitar. De seguida veiem el camí a seguir. Pujarem per les escales que ens porten al peu de la cova i just abans del darrer tram de graons girarem a la dreta per un corriol senyalitzat amb un cartell de fusta (GR-172 i GR-5) direcció al Monestir de Montserrat. Caminem un bon tros planejant pel serrat de Les Garrigoses i serrat del Monjos, tot resseguint els replecs de la muntanya. Si mirem enrere anem deixant una molt bona vista del poble de Collbató.












Passarem, seguint el dit camí de les Canals, pel Pas de la Barra, un petit enorjat, en el potent torrent Fondo i de la font dels Escolans. Més endavant ens trobarem un camí que puja per la nostra dreta, el GR-6, que ve de Ca n’Astruc i del poble d’Olesa. Continuem recte pel camí que s’enfila progressivament fins a topar amb el torrent de la Bellasona i Clot de Casanelles on, des d’aquest punt, el camí comença a remuntar amb ziga-zagues. És el tram més costerut del recorregut, conegut amb el nom de les Girades. Travessem el coll de la Fita (652 m alt), entrant a la vall del Llobregat, amb unes vistes magnífiques de la serra de l’Ordal. Passats uns cinquanta metres trobarem un encreuament de camins, el de l’esquerra ens portaria a Sant Miquel i el de la dreta, ens duria a la Santa Cova, per on tornarem. Pujarem cap a Sant Miquel, a trobar el camí vell de Collbató a Montserrat.  Aqui haurem fet l’esforç principal. El camí des del coll de la Fita es dirigeix cap al sud i gira de cop cap el nord. Un cop al pla de Sant Miquel o dels Soldats haurem fet el punt més alt de la sortida (849 m) i haurem assolit els 400 metres de pujada que hi ha des de l'aparcament on hem sortit. En aquest punt també ens trobem amb el camí vell de Collbató.











Ens trobem en un altiplà on de seguida veiem l'ermita de Sant Miquel i una mica més avall val la pea desviar-se cao a la dreta, pocs metres, per poder gaudir d'una magífica vista de Montserrat des de la creu de Sant Miquel. Recuperem el camí i ja de baixada ens acostem fins al Monestir benedictí situat a 720 m alt.
És un símbol a Catalunya (“la muntanys sagrada”) i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.


Amb aquests temps de pandèmia hi hem trobat molt poca gent, sense turistes, i hem pogut gaudir del cant de l'escolania de Montserrat al final de la missa del migdia, i com no, de visita obligada hem saludat la Mare de Déu, la Moreneta. És una de les verges negres més conegudes i venerades de món











La tornada cap a Collbató hem decidit prendre el camí dels Misteris o de la Plata, que ens portarà fins a la Santa Cova, on la tradición diu que on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (880). El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 (a l'inici del segle XVIII) gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i es anomenat
"camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Cal remarcar el gran valor artístic d'aquest quilòmetre i mig de recorregut, amb obres de Gaudí, Puig i Cadafalch i Llimona, i el valor simbòlic de la capella on es va trobar la Mare de Déu de Montserrat. La capella té planta de creu llatina, i està inserida sobre una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la basílica del monestir.











Ara ens caldrà fer una darrera pujada, de la Santa Cova (605 m alt) fins al coll de la Fita (652 m alt), una cinquantena de metres. I d'aquesta manera ens retrobem amb el camí que hem fet de pujada i per tant ens cal seguir-lo fins al pàrquing.
Ens trobem en una àrea de pícnic on també hi ha en un turonet l'ermita de la Salut. Acabem aquí amb una bonica vista de Collbató


dissabte, 6 de març de 2021

Granera

GRANERA I EL SEU ENTORN
Mª Clara Martínez (dissabte 30 gener 2021)

Una bonica sortida sense massa complicacions i majoritàriament per bons camins i que ens permet gaudir d’alguns punts ben interessants.  
Aparquem i iniciem la ruta a l’ermita de Santa Cecília, al costat del cementiri. Allà mateix trobem un bon grup de caçadors que es disposen a fer batuda de senglar, precisament pel mateix lloc per on hauríem d’iniciar nosaltres la caminada. Solució, fem la ruta en sentit contrari de com pensàvem fer-la, i quan nosaltres arribem al lloc de la batuda, els caçadors ja marxen. A la muntanya hi cabem tots. Santa Cecília és una ermita ja documentada al 1065, que es va ensorrar sobtadament el 1924 i que va ser acabada de reconstruir el 1975. Al seu interior hi ha interessants pintures romàniques. 












Iniciem caminada, per bon camí, fins la masia de La Riera. Una antiga i gran masia que està a la venda... Continuem, resseguint el Torrent de La Riera, fins a un punt on ens desviem per anar a veure el Forat Negre. No està marcat. Caldrà GPS o prestar molta atenció al mapa per trobar-lo. Cal creuar la riera. Hi ha una petita presa, però si us sembla perillós fer-ho havent-hi aigua, uns metres més avall es pot travessar en sec. Es tracta d’una esquerda de la roca, alta i estreta, amb uns pocs metres de recorregut. De nou a la pista, tornem a travessar la riera, en aquest cas per una passera, i arribem al Pantà del Marcet, construït amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica tèxtil del Marcet. Una mica més enllà del pantà, hi ha l’antiga colònia tèxtil del Marcet, abandonada des dels anys 80. Aquesta era una fàbrica dedicada al tint de fils i teixits. Hi varen treballar unes 25 o 30 persones, del poble i rodalies. Actualment, alguna de les antigues dependències s’han habilitat com a habitatges de segona residència.












Hem de seguir per la pista, amb el Torrent de les Tutes per sota nostre. Quan la pista fa un gir a l’esquerra i creua el torrent, en pocs metres veiem una fita a l’esquerra i un sender que baixa. El seguim i anem a visitar la Tuta, una cova formada per conglomerats, que presenta una gran boca principal que dona accés a un ampli vestíbul, del que en surten diverses galeries, la majoria autèntiques gateres. En conjunt és prou interessant. Tornem a la pista, fins a creuar la carretera pel Pont del Marcet, i posem rumb a la masia fortificada medieval de La Manyosa. Aquest conjunt d’edificacions ha sigut rehabilitat i convertit en casa de turisme rural, o hotel de muntanya. Però ara es troba tancat i no es pot accedir al seu interior. No podem veure res... A mesura que anem avançant pel camí, s’ens mostra davant nostre els propers objectius: la Serra de Granera amb els seus turons. El primer que ataquem és El Castellar, o Còdol del Castellar. Format per conglomerats calcaris, i amb una alçada de 832 metres, ens ofereix unes excel·lents vistes de tota la contrada i molt més enllà.












Seguim per la carena, amb l’opció de pujar a la Roca de l’Àliga (és un anar i venir i no hi anem), i seguim fins a pujar al Pedró, on hi ha una torra de vigilància forestal. Baixem del cim, passem pel Collet de Llebre, i en pocs minuts ja som al castell de Granera. En queda tot el perímetre dels seus murs, aixecats sobre un penyal i bona part de les dependències interiors, alguna d'elles sense sostra. És un castell medieval majoritàriament del segle XI, amb elements de castell roquer probablement força anterior, bastit en el cim del turó que rep el mateix nom del castell. És una propietat privada i no es pot accedir al seu interior, tan sols veure-ho a través de la reixa d’entrada. A la dècada dels setanta del segle XX, es va fer un intent de reconstrucció, per tal de dedicar el conjunt a hostatgeria, però no va prosperar. Als peus del castell hi ha les cases del Barri del Castell, que val la pena visitar. I ja tan sols ens queda seguir baixant fins el Barri de l’Església, on hi trobem l’església parroquial de Sant Martí, la Rectoria, i la Casa de la Vila, a part d’unes poques edificacions més. Ja tan sols ens queda tornar a l’ermita de Santa Cecília, a poc més de 400 metres d’on som, i tancar així la sortida d’avui.



Ruta sense complicacions, entretinguda, i amb un bon munt de punts interessants que val la pena visitar. 
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.




Powered by Wikiloc

diumenge, 21 de febrer de 2021

Turons de Barcelona

Turons de Barcelona - Antoni Llagostera (Dijous 28 gener 2021)

Sortida interessant per Barcelona fent algun dels seus turons més urbans que ens permeten gaudir de molt bones vistes de la ciutat Comtal. Comencem al Turó de la Peira, (136m alt) situat de ple en la trama urbana i convertit en parc. Dona nom a un barri i té una gran creu al seu cim, on també trobem un mirador esplèndid amb bones vistes, especialment cap a mar i al turó de la Rovira.. Malgrat comptar amb un mirador és poc visitat, fora dels veïns. S’estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees (quasi vuit camps de fuútbol),formava part d’una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellbell. Estem davant una de les característiques de la nostra excursió d’avui. Molt sovint els parcs de Barcelona son antigues pedreres.








Ens trobem al districte de Nou Barris. Retornarem cap al centre del barri d’Horta, i pel carrer Tajo i Lisboa, passant pel costat del Mercat d’Horta, anirem cap la rambla del Carmel. Estem davant una mostra molt clara dels canvis que ha sofert aquesta zona de Barcelona entre 1980 i ara. L’urbanisme dels primers mandats dels ajuntaments democràtics ha canviat moltes fesomines urbanes. El cas de la rambla del Carmel n’és un bon exemple. En origen era una zona de torres amb petites parcel·les amb jardins o horts, la majoria segones residències de famílies que passaven aquí les vacances. El 1987, a causa de les obres d'obertura del túnel de la Rovira, es van expropiar i van enderrocar diversos edificis de la rambla. Actualment sota de la rambla hi ha un poliesportiu. Un exemple clar d’aprofitament de grans obres per reequipar la ciutat amb servis públics. Ens acostem a l'entrada del Túnel de la Rovira on hi trobem l'obra David i Goliat (Homenatge a les Brigades Internacionals), obra de Roy Shifrin (1988). Va ser creada en record de les Brigades Internacionals que van lluitar en la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa sovint es realitzen ofrenes florals en record a aquests lluitadors de la llibertat.  









Enfilem carrers amunt per acostar-nos al Turó de la Rovira (262 m alt). Passem a tocar del Santuari del Carmel i trencant a l'esquerra arribarem al proper turó. Potser és un dels més emblemàtics i visitats, també pels turistes. Les vistes que ofereix son realment espectaculars. Però també hi ha molta història. Uns panells indicatius de Memòria Històrica ens recorden que aquest mirador va ser un punt clau a la Guerra Civil i va tindre instal·lades unes bateries anti-aèries fins a finals del segle XX, els mal anomenats "búnkers" del Carmel. Més enllà de les restes del antiaeris, també és una mostra en viu de restes del barraquisme. La creixent immigració de postguerra va comportar l'aixecament de gran poblats de barraques. encara trobem algunes restes d'aquestes construccions. I també es creu que hi havia un poblat ibèric que va funcionar entre els segles IV i els inicis del I abans de Crist.








Un cop hem gaudit de les bones vistes tornem a baixar cap a la zona del Santuari i de seguida pujem cap al Turó del Carmel, en un moment hi som. És el més alt del pla de Barcelona tot i que segurament no te tan bones vistes com el de la Rovira. També és conegut com el Turó del Carmel o la Muntanya Pelada (266 m alt). De fet veiem que hi ha molt poca vegetació. Antigament també era conegut com a Turó de la Móra. I de nou ens toca baixar per anar a buscar un tram urbà pel passeig de la Mare de Déu del Coll i anem a buscar el parc de la Creueta del Coll, organitzat també dins d'una antiga pedrera amb terrasses i un petit llac al mig que a l'estiu serveix de piscina. Anirem vorejant el llac per la seva dreta i remuntant les terrasses fins un replà al peu del penya-segat de la pedrera. D’aquí surt un empinat corriol que ens portarà fins la carena i girant a la dreta pel costat d’una barana de fusta fins el cim de la Creueta del Coll (245 m.), on hi ha una creu de ferro i de nou una meravellosa vista sobre la ciutat. El fet d’haver estat una pedrera, el fa ser el més agresta dels turons.








I ens queda un altre Turó encara, el de les Tres Creus (183 m alt). Aquest te la peculiaritat que es troba dins del Park Güell, per tant si volem fer-lo haurem d'entrar-hi. Nosaltres hem pogut accedir-hi gràcies al propi Park per poder fer la gravació del programa. El Turó en si, potser no te moltes vistes, però al estar en aquest indret el fa molt peculiar. I evidentment no podiem acabar la sortida sense gaudir d'aquest espai. El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetres quadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d'un arquitecte, i l'estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment.








Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.


Una fantàstica sortida amb un gran final, que a més hem pogut gaudir del Park gairebé sense visitants, degut a la situació actual. Val la pena aprofitar doncs els que sou de la zona per gaudir-ne, abans que els turistes tornin a omplir l'espai, que també fa falta que ho facin, senyal que tornarem a la normalitat.

dissabte, 13 de febrer de 2021

Sobrànigues - Celrà

SOBRÀNIGUES – FLAÇÀ – SANT JOAN DE MOLLET – BORDILS – CELRÀ
Dissabte, 13 gener 2021 - Mª Clara Martínez
Avui fem una caminada per la comarca del Gironès, per les Riberes del Baix Ter, a tocar de la comarca veïna del Baix Empordà. Descobrirem la bellesa dels nuclis antics de quatre municipis d’origen medieval, i gaudirem d’un recorregut envoltat de camps de conreu, arbres fruiters, i algunes sorpreses. Aquesta ruta no és circular, pel que el primer que hem de fer és deixar cotxes a cada extrem. La caminada la podem fer en tant en una direcció com en una altre. Nosaltres comencem a Sobrànigues, un diminut nucli de població pertanyent a Sant Jordi Desvalls, i posem rumb a Flaçà. 











A pocs metres de Sobrànigues hem de travessar el riu Ter, i ho fem per un passallís o passera quasi arran d’aigua que ens permet gaudir de la bellesa del riu amb el sol ixent. Va costar molt que es fes aquesta obra, antigament hi havia un pas de carros per on costava molt travessar.
El primer poble on fem aturada és Flaçà. La majoria de gent coneix aquest poble per l’estació de tren, però el seu nucli antic és una autèntica meravella. L’estructura dels carrers d’aquest nucli és força complicada, urbanísticament desordenada i ombrívola en moltes raconades, amb l'església de Sant Cebrià al centre, però amb un encant molt especial.
Deixem aquest poble i ens endinsem per una pista asfaltada, entre camps de conreu i d’arbres fruites, arribant en poc temps a Sant Joan de Mollet, on hi destaca l’església de Sant Joan. L’economia d’aquest municipi s’ha basat quasi sempre en l’agricultura, activitat molt beneficiada de la sèquia d’en Vinyals. 











Mentre ens encaminem cap a Bordils, el següent poble, ens fixem que a la riba del Ter hi ha gran quantitat de plantacions de pollancres, i es que no es pot parlar de Bordils sense parlar del Bordilenc, una varietat de pollancre que des de molt antic s’ha cultivat en aquesta zona de la riba del Ter. Bordils sempre va ser un poble abocat al cultiu dels pollancres, i per una bona raó: la zona pel conreu de pollancres era immillorable quan, en absència dels pantans de Sau i Susqueda, el Ter en les èpoques de pluja inundava una zona considerable de Bordils, on espontàniament creixien pollancres. La fusta del pollancre era molt preuada per ser molt útil per la construcció, el pi encara no s'havia introduït i el castanyer era un disbarat talar-lo per construir quan era una font d'aliment. Al poble de Bordils hi destaca l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, edificada en la segona meitat del segle XVI, d’estil gòtic tardà i amb detalls renaixentistes, on hi destaca el seu campanar octogonal i, flanquejant la façana principal, dues garites de caràcter defensiu.











Abans de dirigir-nos a Celrà, passem per la masia de La Canova, on hi ha un refugi antiaeri de gran capacitat, testimoni de quan aquests camps de conreu van ser un aeroport republicà en temps de guerra, i la masia va ser utilitzada d’allotjament pels aviadors. Més endavant hi ha un altre element d’importància, el polvorí. Ja posem rumb a Celrà, el darrer poble que visitarem avui, i ho fem anant a trobar la Sèquia d’en Vinyals, que resseguirem durant una estona. Entre el 1748 i el 1750, l’hisendat Mateu de Vinyals de Flaçà, aconsegueix dues concessions per a l’aprofitament de les aigües del Ter, així com la construcció de dos molins, un a Campdorà i l’altre a Bordils. La séquia és un exemple del desenvolupament de l’agricultura catalana del segle XVIII, la qual permeté regar terres desaprofitades fins llavors. Nombrosos ponts en forma d’arc ens permeten anar creuant d’una banda a l’altre de la sèquia, amb un important cabdal d’aigua.











Després d’un bon tram resseguint la sèquia, travessem el polígon industrial, que tenim a dues passes, i ja fins l’estació del tren de Celrà, on al matí hem deixat un cotxe. Abans però, ens fixem en unes construccions d’estil industrial modernista i una gran xemeneia. Són edificis rehabilitats de l’antiga fàbrica Pagans, dedicada a l’extracció de tanins i que va ser molt important i donar feina a molta gent del poble. Als anys 80 va ser cedida a l’Ajuntament i ara alberga equipacions públiques. També és una bona idea fer una visita al nucli antic, format per l’església de Sant Feliu, envoltada del poble vell. Ja tan sols ens queda anar a buscar l’altre cotxe i donar per acabada la sortida d’avui. 


Una ruta apta per a tothom, completament plana, i que podem dissenyar al nostre gust. La quantitat de pistes i camins per recórrer són infinits, sense por a perdre’s, doncs al ser terreny pla i net, ens podem orientar perfectament. Molt recomanable fer-la a la primavera, quan els camps són verds i els arbres florits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc

dimarts, 9 de febrer de 2021

Sant Fost de Campsentelles

Dimecres, 13 gener 2021 - Salvador Arquer
Sortida del caminant a Sant Fost de Campsentelles, una excursió plena d'atractius. Sant Fost és un municipi de 8.737 habitants (2019) situat a la comarca del Vallès Oriental. I ho em fet estrenant conductor del programa. amb en Salva, aprofitant que coneix a fons el seu poble.
Hem sortit del centre i hem gaudit primer de tot de la zona on cada any s'acostuma a fer el pessebre vivent per Nadal organitzat per un grup de gent amant de les tradicions. També s'hi poden trobar diversos oficis a l'entorn del pessebre.











Seguim la ruta cap al celler de Can Torrents que data del segle XVII. Actualment és un espai per celebrar casaments i banquets. No és d'extranyar doncs que anem trobant també diversos camps de vinya. En aquest sector també hi trobem la primera menció escrita de Sant Fost com a poble data de l’any 967, quan un document parla de la vila de Campsentelles (Campo Sentigis). La primera notícia sobre la parròquia és de l’any 978, any en què ja existia una petita església dedicada a Sant Faust o Fost, soldat màrtir de Còrdova. L’antiga església parroquial es trobava a l’actual plaça de les Glòries Catalanes o del Lledoner i fou consagrada el 4 de desembre de 1141 pel bisbe Arnau de Gurb. Durant l’Edat Mitjana l’actual terme de Sant Fost estava dividit en dues parròquies independents que s’uniren el 1504: Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes. I precisament seguim cap a l'església de Cabanyes, monument romànic del segle XII, fou consagrada el 3 de juny de 1192 i és el principal edifici històric-artístic del municipi. És d'etil romànic i d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts. A la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T. Hi trobem en Pau que vetlla per la conservació de l'espai.











Seguim cap a l'antiga pedrera de Can Rovira i més endavant trobem un pou de glaç. És un dels pous més grans del Vallès, amb una cúpula d'uns 40 metres de perímetres i una profunditat d'uns 15 metres. Fou edificat per ordre dels monjos de Montalegre entre els segles XVI i XVII. Es feia servir per treure gel a l'exterior a través de cinc portes a diferents nivells.  
Seguim fins a trobar el riu Besós, per seguir-lo un petit tram i trenquem a l'esquerra tot enfilant direcció a l'ermita de Sant Pere de Reixach que passem de llarc ja que la visitarem en una altra sortida. El nostre proper objectiu és el Turó de les Maleses on hi trobarem les restes d'un Poblat Ibèric. El recorregut ens fa suar una mica però la recompensa val la pena. Ens trobem amb unes fantàstiques vistes del sector del Barcelonès, una part del Maresme i gran part del Vallès com la Llagosta i Mollet i també Sabadell i Terrassa. 











Ens trobem a la Serralada de Marina, a 462 metres. Trobem les restes del poblat que s'hi han fet diverses intervencions des del 1928. Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans. L'urbanisme de la zona seguia el patró tradicional d'un carrer central que dividia en dos el poblat. Desprès de gaudir una bona estona de l'espai i les vistes seguim la ruta per la muntanua de l'Amigó i cap al sector de la Conreria on ja hem previst un cotxe per tornar al punt de sortida.


Una ruta de 16 kilòmetres i gairebé 600 metres de desnivell acumulat.


Powered by Wikiloc