dimarts, 9 de juliol del 2024

Vallgorguina i Olzinelles

Sortida per el Baix Montseny, des de la població de Vallgorguina al Vallès Oriental amb en Víctor Ligos el passat dimecres 13 de desembre de 2023


Sortim de la mateixa població de Vallgorguina passant per Can Mora tot seguint un tram del GR 92. Ens endinsem en el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai d'interès natural. De moment la vegetació dominada per els pins i les alzines no ens deixen veure cap vista. Trobarem l'indicador que ens acostarà a la Vall d'Olzinelles on de moment anem trobant petites basses que recullen l'aigua. És del cas de la bassa de Cal Agustí, una gran masia. Seguin la ruta i el paisatge i les vistes s'obren una mica. Trobem el forn de Cal Agustí que semblaria que era de calç tot i que també es diu que era de ceràmica. Per una zona de plataners arribem a Can Valls on també hi ha altres arbres monumentals.

Un camí de plataners ens acosten a la bassa de l'Aranyal i a tocar de la casa de Can Valls hi trobem uns forns de pega que daten del segle IX. La pega era utilitzada per aïllar botes de vi o impermeabilitzar els cascs dels vaixells entre d'altres. Ens endinsem de nou entre mig dels boscos per anar a buscar l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Abans passem per la font del rector que gaiebé no raja mai. I arribats a Olzinelles trobem un conjunt amb l'església, la rectoria i el cementiri. D'estil romànic amb diverses modificacions en desctaca el campanar d'espedanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau amb volta de mg punt i tres trams i l'absis és circular. De l'església romànica primigènia en queden restes dels fonaments de l'absis, visibles des de la rectoria. La rectoria és un interessant casal de finals del segle XVI o principis del XVII.


I ja només ens queda fer la tornada per un altre camí per aquest si, ens obre les vistes i fa que acabem de gaudir de la sortida tot tornant cap al poble on també hi destaca la parròquia de Sant Andreu.

dimecres, 26 de juny del 2024

Calella

Sortida a la comarca del Maresme, des de la població de Calella el passat dissabte 9 de desembre de 2023 amb en Josep Grau.


Gairebé és obligat començar la ruta a ran de mar i si pot ser, coincidint amb la sortida del sol. Ens situem a la platja de les Roquetes i les seves cales. Hem aprofitat aquest moment màgic i per iniciar la ruta ens dirigim cap a muntanya. Agafem el camí anomenat com a Ruta de les Torretes. Amb un desnivell d'uns 300 metres travessa part dels municipis de Sant Pol de Mar i Calella. 











A mida que anem pujant podem anar guanyant vistes panoràmiques d'aquest sector de la costa del Maresme. Ens anem endinsant a la muntanya i arribem a les Torretes de Calella, dos edificis de planta quadrada. La primera de les torretes és una mica més baixa que la segona i és d'estructura militar. La segona és de tipus civil. Van ser construïdes per el servei de transmissions com a telegrafs òptics que funconaven per un sistema de senyals. La primera es va construïr l'any 1848 com deiem per a un us més militar. La segona és de l'any 1857 per un us més civil i que gairebé no va funcionar. Estàn restaurades i apuntalades per mantenir en el record el que queda d'elles. I dom deiem les vistes son meravelloses. El camí és de pujades i baixades per camins on cal anar amb compte amb el sauló que pot provocar relliscades. Anem trobant alguns dels turons que envolten la ciutat de Calella. Un d'ells és el Puig de la Cabra on hi trobem les antenes de comunicacions com la televisió. Hem de seguir ara la ruta dels Turons que també coincideix amb la ruta de la Guilla, un itinerari molt popular que travessa la costa nord. El punt més alt de la sortida és el Puig de Golinons a 261 metres d'altitud i que ens regala potser les millors vistes de la zona. Fins i tot veiem part de la ciutat de Barcelona. I un altre dels turons és el Puig de Popa de 209 metres.











I ara toca fer la baixada de mica en mica per camins i pistes. Entre la vegetació també hi sobresurten camps de conreu i zones amb hivernacles. Com ja sabeu Calella i part del Maresme és conegut per les seves maduixes que són d'una qüalitat única amb l'ajuda del seu microclima o l'orografia de la zona muntanyosa. De mica en mica ens anem acostant al final de la ruta. Hem escollit acabar a un dels símbols per excel·lència del municipi, el Far de Calella. Antigament era una torre de guaita i defensa que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. Les vistes a les seves platges son espectaculars.











A l'interior del Far hi trobem el centre d'interpretació que pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest envers el seu entorn. Ho fa a través de tres punts de vista: les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació de les embarcacions, les terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, i finalment la comunicació urbana amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars. En definitiva es tracta d'una visita que sense cap dubte, val la pena. A més està concebut per a ser visitat per a adults i per a infants ja que disposa de jocs interactius i de participació. I com dèiem, a fora és una balconada i un mirador privilegiat de passar-hi una bona estona.


dimarts, 11 de juny del 2024

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.








Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 








Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.

diumenge, 26 de maig del 2024

Hostalric

Sortida a la bonica població d'Hostalric, a la comarca de la Selva, el passat dijous 16 de novembre de 2023 amb en Salvador.


La Vila d'Hostalric és declarada Bé d'Interès Nacional i conserva un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.  Situat en un emplaçament privilegiat, al costat del riu Tordera i a les portes d'entrada al Montseny. Comencem la caminada endinsant-nos dins la vila. El primer punt és la Torre d'Ararà, que deu el seu nom a la casa de la qual estava adossada. També és coneguda com a Torre de l'Homenatge o Torre de la Presó. Està considerada la torre més noble de tot el recinte amb 22 metres d'alçada. S'hi pot accedir i és un excel·lent mirador. Seguim el tram de muralla per la seva part exterior que segueix el traçat de l'antic camí Ral i data del segle XIV. 











Se'n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell que presideix el poble. Si seguim ens trobem amb el Portal de Barcelona, una de les quatre entrades al recinte emmurallat i una de les imatges icòniques de la vila. Ens endinsem en els seus carrerons on cada racó és ben curiós. Arribem a l'església de Santa Maria dels Socors situada a la part alta del poble. L'edifici actual és del segle XV. La notícia més antiga sobre l'existència de l'església data del 1280. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb capelles en els contraforts, d'estil gòtic tardà i volta de creueria. El campanar és quadrat amb façana amb elements barrocs.











Arribant a la part més antiga de la vila emmurallada trobem el Portal de les Hortes. És l'únic dels quatre portals que es conserva tal i com era originàriament. Aquí i trobem el camí que baixa a les hortes i al molí. I és cap on ens dirigim nosaltres. Al acostar-nos al riu trobem un antic molí que també va funcionar com a central elèctrica des de principis del segle XIV. Més endavant va servir de molí com a molí de gra i va estar en us fins a mitjans del segle XX. Actualment s'utilitza com habitatge i a l'interior s'hi conserva la maquinària que es feia servir per elaborar la farina.  











La nostra ruta s'endinsa ara per l'horta i la ribera de la Tordera. El bosc de ribera i els colors de tardor son els protagonistes. En aquestes dates hi hem trobat poca aigua. Un riu que neix al Montseny i acaba al mar entre Blanes i Malgrat de Mar formant el delta de la Tordera i que ha estat notícia els darrers anys per les crescudes i inundacions en el seu tram final. Entre punt i punt té un recorregut de 55 kilòmetres. Durant el recorregut també podem veure algun edifici que era una antiga farga. Eren petites fàbriques on s'obtenia ferro per transformar-lo en reixes, claus o eines del camp. Passem també per una zona de conreu vitivinícola, i tot sense perdre de vista el Castell, punt on ens dirigim. Cal suar una miqueta però, ja que està una mica enfilat. Val la pena pujar-hi ja que com hem dit,  és un dels llegats més notables de l'època medieval catalana. De seguida hi arribem a través del camí ral. Es troba situat sobre un aforament de pedra basàltica. El castell compta amb quatre cisternes. La que trobem en el nostre camí fins i tot és visitable. Té una profunditat de 88 metres. La provisió d'aigua era un dels problemes del castell i calia tenir aquestes cisternes per solucionar-ho. Tot seguit ens trobem amb el Portal de Carros, construït al segle XVIII. Era la porta principal d'accés a l'interior de la fortalesa. Hi ha un pont que en els seus orígens tenia un tram llevadís i fou construït per permetre-hi l'accès al trànsit rodat. Unes espitlleres a cada costat de la porta expliquen com es feia la defensa del pont. 











Ens acabem d'enfilar tot gaudint de molt bones vistes tant de l'entorn, com de la població i les seves torres de la muralla que tenien a funció de defensa de tot el conjunt. Més amunt ens topem amb la Torre del Rellotge. Antigament hi havia funcionat un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Actualment és utilitzada com a rellotge de la vila. I encara ens queden unes escales per arribar fins al pati d'armes i els espais centrals a partir dels quals es distribueixen les dependències de la fortalesa. Tot i que és de visita lliure us recomanem fer una visita guiada per els seus espais i així conèixer tots els seus racons i curiositats.  


El cos de guàrdia, el polvorí, galeria a prova de bomba ... Al tractar-se d'una fortificació militar tot el recinte té el sistema balauart, o hi trobem els típics elements defensius de l'època, tals com recinte interior, fossat, obres exteriors i camí cobert. I des d'aquest punt podem baixar directament cap al centre de la vila i tornar a passar per el seu casc antic. Una ruta genial que ha combinat història i patrimoni amb paisatge i natura.


dissabte, 4 de maig del 2024

Sant Vicenç d’Obiols, molí del Bellús i Graugés.

Us proposem una excursió pel baix Berguedà, pel municipi d’Avià, amb tres elements patrimonials interessants, com son l’església de Sant Vicenç d’Obiols, el molí de Bellús i Graugés, amb la seva zona agrícola i l’estany. (Divendres 10 novembre 2023) Antoni Llagostera.

Iniciem el nostre recorregut al pàrquing de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, una joia del preromànic català, amb una interessant història, que es remunta a l’època visigòtica, fou una de les possessions berguedanes del monestir de Santa Maria de Ripoll i té un element espectacular en les tomba excavades sobre la roda on s’assenta el monestir. Estem davant una construcció del segle X, preromànica, amb una portalada del segle XIII i un campanra posterior, dels segles XVII-XVIII. Al seu entorn hi trobem tres edicicis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre una base de roca natural. Nosaltres hem visitat l'interior i realment val la pena.








L'espai interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes. Actualment, Sant Vicenç d'Obiols és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa i interessant necròpoli de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades.

Un cop vist aquest espai i també les seves vistes espectaculars començem a caminar seguint el GR 1 i passant per la font d'Obiols. Envoltats de camps de conreu arribem al colletó de Bellús. I tot seguit arribem a la masia de Bellús, de grans dimensions. Havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià. 








Com tota gran casa pairal, Bellús comptava amb mes de capella, amb un molí, i, segurament, amb una teuleria. Doncs seguim baixant a l'esquerra on trobarem el Molí de Bellús, a tocar de la riera de Graugés. Es tracta d'un antic molí fariner. La propietat està documentada ja al segle XVI. De fet, però, el molí fou construït a finals del segle xvii o principis del següent. Actualment és utilitzat com a residència. L'edifici és al costat d'un desnivell on la riera fa una petita cascada d'uns 10 m per sobre d'una balma. El salt i bauma de Bellús son espectaculars. La gran bauma del salt del molí de Graugés té 80 m d'amplada, 10 m d'alçada màxima i 10 m de fons màxim., amb l’erosió del substrat argilós. L’aigua de la riera de Graugés s’escola per entre les roques per formar el salt de Bellús, de 10 m d’alçada. Seguim la ruta deixant el GR-1 i agafant un corriol on els camps de conreu i les masies agafen el protagonisme pel que fa al paisatge. Ens anem acostant a la colònia Graugés. El primer que trobem és el Salt de Vilajoana a tocar de la casa del mateix nom. A l'altre costat del camí tocant a la riera d'Avià hi ha el molí de Vilajoana (Les Llums). El nom de Les Llums té relació amb que des d’aquesta lloc es produïa energia elèctrica. Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval. Després d'una bona caminanda arribem a Graugés. Es tracta d'un nucli el municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola, agrària o agropecuària. Una colònia agrícola, agrària o agropecuària és un nucli urbà, d’habitatges o població de nova creació establerta per a fer productius terrenys erms, a vegades de l'Estat, que estan sense conrear o bé per a introduir nous mètodes de cultiu o nous cultius, sempre sota la supervisió de l'Estat, si bé també es poden enclavar en terrenys privats. L'any 2014 aquest nucli de la colònia agropecuària de Graugés tenia 163 habitants. L'antiga Colònia constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; uns estanys, i carreteres. Actualment una part d'aquests edificis s'ha destinat a un restaurant, una altra part resta abandonada i una altra fou ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000.








Hem comentat que també hi ha algún que altre estany. L’estany de Graugés és la unitat més gran del conjunt hidrològic artificials creat pels Rosal per la seva granja-colònia. És molt bonic situat en un paratge per passejar excel·lent, amb un recorregut curt i fàcil entre vegetació i bosc de ribera. Hi ha instal·lats bancs, lletreros informatius , taules de picnic i un restaurant. A més de l'estany gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La bassa més gran de totes, coneguda amb el nom de llac o Estany Gran de Graugés, té una extensió de 7 hectàrees, una profunditat d’entre 2 i 18 metres, i una capacitat d’uns 600.000 m3 ; es va construir a la part baixa de la finca per tal de poder acumular el màxim possible d’aigua. Només ens queda fer el camí de tornada cap al punt de sortita. Es tracta d'uns dos kilòmetres per una pista de molt bon fer, seguint de nou el GR-1. Ens trobem algunes masies com cal Roca o cal Gris. En aquesta darrera hi trobem unes antigues tines. De fet per aquesta zona en podem trobar forçes, fet que demostra que hi havia hagut vinyes. De fet encara n'hem trobat alguna.


I finalment arribem al punt de sortida fent una excursió en el temps amb diferents punts interessants de veure i gaudir.