dilluns, 12 de febrer del 2024

Torre de Capdella

Sortida al poble de la Torre de Capdella  i els seus entorns el passat dimarts 15 d'agost de 2023 amb la Mª Clara Martínez


Ens trobem en plena Vall Fosca, a la comarca del Pallars Jussà. Aquest municipi està format per 19 pobles, tots ells amb molt d'encant i situats en plena muntanya. El punt de sortida doncs el trobem a la Torre de Capdella, el centre administratiu de la Vall Fosca i situat a 1420 metres d'altitud. El riu Flamisell fa d'eix de la vall. Començem al centre del poble on hi presideix l'església de Sant Martí de la Torre, de planta quadrada i amb un petit absis amb arquacions d'estil llombard. Iniciem la ruta agafant el camí de les mines, que de seguida comença a pujar amunt.  Ens anem introduïnt dins del bosc i de seguida tenim bones vistes i anem deixant el punt de sortida al fons de la vall. 











Al cap d'una estona arribem a una zona més plana que ens ajuda a recuperar l'alè. Passem per una zona de roures espectaculars i de tant en quant alguna noguera amb els fruits ben verds. Les vistes ens permeten veure alguns dels nuclis que conformen aquesta vall, tots ells amb el seu campanar i les cases al seu voltant. Un petit pont ens ajuda a travessar el Barranc de les Espones, un dels afluents del Flamisell. Hi ha força aigua i fins i tot veiem que algú s'atreveix a banyar-s'hi. Començem a trobar algun camp i alguna granja, mentre ens acostem al nucli de Mont-ros, un poble amb molt d'encant. Sobresurt el campanar romànic de l'església de la Mare de Déu del Boix, al voltant de la qual els carrerons es tornen ombrívols i estrets. Mont-ros havia estat un poble clos que conserva diversos portals del recinte emmurallat com el portal de llevant o el de ponent, així com un antic camí de ronda interior, actualment un dels seus carrers. Hi ha documents que verifiquen la presència d'un castell documentat l'any 1064. 











Després de gaudir d'aquest llogaret seguim el camí direcció a un altre poblet, Pobellà. Aquest tram el fem per la mateixa carretera que uneix els pobles que estàn molt a prop. Arribem a l'església de Sant Miquel de Pobellà. Situat a 1.233 metres també podriem dir que havia estat un poble clos amb les mateixes cases formant el tancat i un sol carrer de forma circular en el seu interior, a partir del qual se n'ordenen dos de més petits. Després de fer el curiós per tots els racons del poble seguim de nou per la mateixa carretera direcció a Paüls de Flamisell que també conserva característiques de poble clos, amb restes d'una torre de la muralla que el tancava. 











En destaca l'església dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. A prop del poble també hi ha l'ermita romànica de Santa Llúcia. Anem ara de baixada cap al fons de la vall per anar a buscar el riu Flamisell. Hem de travessar el riu per accedir a l'altre cantó de la vall on de seguida ens trobem la Borda del Teixidor. És una borda gran, amb un edifici principal amb dos cossos formant una "u" oberta cap a ponent, arran de carretera, i un edifici més al nord una mica més enlairat que es coneix com la Borda de Raons. 











I molt a prop també hi ha l'església de Sant Martí de Ballmoll o Torre de Capdella. Una església poc típica per les seves dimensions poc proporcionades. I ja ens queda molt poc per tornar al punt de sortida. Una ruta molt encantadora i fotogènica que només és una petita mostra de tot el que ofereix la Vall Fosca.

Powered by Wikiloc

dilluns, 5 de febrer del 2024

Vallibierna i Culebras

Excursió especial la d'aquest estiu acompanyant al Club Excursionista Ripoll en una de les seves tradicionals sortides per fer un parell de cims de 3.000 metres, el Vallibierna i la Tuca de Culebras. (22 i 23 de juliol de 2023)

 
Ens situem a la comarca de la Ribagorza a la comunitat d'Aragó i més concretament en terme de Montanuy. Podem acostar-nos amb cotxe fins a tocar de la presa de l'embassament de Llauset. Un cop hem deixat els cotxes cal creuar un túnel d'uns 800 metres aproximadament i que ens porta fins a l'estany de Llauset, situat a 2.200 metres. Aquí la imatge ja és espectacular amb una bona vista del nostre objectiu, el Vallibierna. 











Aquest embassament té un origen glacial tot i que es va fer més gran artificialment amb una capacitat de 17 hectòmetres cúbics d'aigua i com no, aprofitat per la producció hidroelèctrica. El camí comença vorejant aquest estany que de mica en mica anem deixant enrere. Seguim pujant en diagonal seguint el GR18 direcció el coll de Vallibierna i per unes passeres travessem un rierol. Passem per l'estany de Botornás que haurem d'anar vorejant per seguir pujant, ja amb molt bones vistes. 











Al cap d'una estona arribem al refugi de Llauset situat a 2.425 metres. Es tracta d'un refugi guardat que funciona tot l'any amb 86 places. És un refugi modern pensat per al segle XXI. S'ha procurat que fos un edifici energèticament eficient, amb aïllament tèrmic i reduint costos en el manteniment i l'obra. Un bon lloc doncs per passar-hi la nit. Com que som una bona colla, alguns han de dormir amb tendes a fora, ja que a l'estiu i en cap de setmana acostuma a omplir-se de seguida. Abans de dormir, un bon sopar i una bona tertúlia amb els amics i companys del Club Excursionista Ripoll. De bon matí ja estem apunt per assolir els cims que tenim a tocar. Abans peró haurem de suar una mica i superar els 600 metres de desnivell que hi ha. El recorregut continua passant per petits estanys que milloren el ja espectacular paisatge d'alta muntanya. Els estanyets de Coma Arnau, l'estany Xelat, estany Redó o l'estany Negre. Anem fent parades per reagrupar-nos i descansar i també per anar treien capes de roba. Ara ens cal fer una darrera pujada que ens acosta fins a la carena del mateix cim i fer un tram que ens aporta vistes als dos costats i gairebé de vertigen. I finalment arribem al Pic de Vallibierna de 3.056 metres. Ens trobem en un massís just al davant de la Maladeda, per tant les vistes a l'Aneto son espectaculars.


Després de fer la foto de grup seguim cap al proper objectiu, la Tuca de Culebras que la tenim a tocar. Per arribar-hi cal passar el famós pas de Cavall. Es tracta d'una cresta d'uns 30 metres de longitud i amb caiguda als dos costats. Aquest pas es creua normalment, com indica el seu nom, a cavall per la cresta o també passant per la part nord que està menys inclinada i agafant-nos a la part superior i buscant suports per als peus. I de seguida arribem al Culebras, de 3.051 metres. L'espai és molt petit i gairebé no hi cabem tots al cim.



S'ha girat una mica de vent i decidim començar a baixar. Primer amb molt de compte pr un tram de roques, llavors remuntem cap a l'esquerra per una zona de tarteres fins arribar al coll de Llauset on ens mereixem un bon descans. Ara pràcticament ja hem fet la part més complicada i només ens queda la baixada per la vall de Llauset i que ens ha de portar fins al llac del primer dia, on tenim els cotxes. Anem recuperant la zona d'herba de millor caminar i el so de l'aigua del riu Llauset. I després d'una llarga baixada arribem al túnel que ens porta a l'aparcament. Una gran sortida per cims de 3.000 metres amb els companys del Club Excursionista Ripoll.











Però malauradament, com hem dit també al vídeo del programa, acabem aquesta crònica amb una mala noticia. I es que el president del Club Excursionista Ripoll, en Marià Morera, i que formava part d'aquesta sortida, ens ha deixat. (11 octubre 2023) Un accident a la muntanya, on li agradava estar, ha trastocat a tots els amants de l'excursionisme. Que aquesta sortida del Club sigui un homenatge i un record per molts anys.

dimarts, 16 de gener del 2024

Salt de la Minyona

Sortida clàssica de la comarca d'Osona al Salt de la Minyona, en aquest cas amb en Josep Grau. (7 juliol 2023)

 
Ens trobem en un cingle impressionant per la seva alçada i vercalitat, el Salt de la Minyona. Un mirador fantàstic situat en un altiplà de les Guilleries situat als cingles dels Munts de Vilanova de Sau. Situat a 832 metres d'alçada és el nostre punt de sortida. S'hi pot arribar amb cotxe. També hi trobem en un petit pedró, la Mare de Déu dels Cingles. Primer de tot cal gaudir de les vistes tot i que avui hi trobem la boira a primera hora. Però també és espectacular el mar de núvols que forma la boira. Un espectacle.




 






Un cop en Josep ens ha explicat la llegenda que dóna el nom hem començat a caminar. (Veure vídeo).  Agafem els indicadors que ens portarien cap a Vilanova de Sau seguint un tram del GR-2. Anem seguint la cinglera sense perdre en cap moment les vistes panoràmiques i gairebé de vertigen. A mida que es va aixecant la boira podem veire als nostres peus el Pantà de Sau. Passem per el Cingle de Vilanova i seguint el GR anem a buscar el Puig del Far. Aquest darrer tram ja és per un PR local. El Puig del Far és una espectacular atalaia de gairebé 360 graus. Abans d'arribar-hi passem per una bassa amb molt poca aigua que si ens hi fixem encara veurem alguna granota. Tot seguit hi ha una bauma i amb un pendent pronunciat podem assolir el cim del Puig del Far. 











Les vistes panoràmiques continuen sent les protagonistes. Un cop hem gaudit de tot aquest espai, només ens cal tornar cap al punt de sortida combinant una pista i corriols que s'acosten més a les cingleres. Una ruta imprescindible dels amants de la muntanya que ofereix moltes variants i possibilitats.


diumenge, 7 de gener del 2024

Riudaura

Sortida a Riudaura i l'ermita de Sant Joan de la Font a la comarca de la Garrotxa.  Dilluns 26 juny 2023 (Mª Clara Martínez) 

Avui hem decidit fer una sortida fàcil i molt comode per la Garrotxa. Fa molta calor i busquem camins que quedin el més protegits possible del sol, i això ho trobem al petit poble de Riudaura, molt a prop d'Olot. De fet, hi arribem des de la capital de la Garrotxa i podem deixar els cotxes a tocar de l'església. 








El que primer ens crida l'atenció és el conjunt format per l'església de Santa Maria i una gran casa just al costat anomenada el "Monestir" o "l'Abadia" amb una petita torre medieval rodona. Això és tot el que queda de l'antic monestir benedictí, fundat a l'any 852 pel comte Vifred de Besalú. L'església fou consagrada l'any 858. Aprofitem per gaudir dels carrers i places i del poble amb racons de gran bellesa i fotogènics. Un poble que manté la tradició i la cultura ven viva. És el cas del ball del Gambeto que ballen els homes amb un abric llarg fins a mitja cama i barret de copa. Aquest ball d'ona nom a la plaça de l'ajuntament on tradicionalment es balla. Anem deixant el poble amb les seves cases de pedra i carrers estrets i esglaonats. Agafem una pista forestal que ens ha de portar cap a l'ermita. Al cap d'una estona ens desviem una mica del recorregut per veure les antigues instal·lacions d'extracció de gas i de petroli, per sort abandonades. El camí que anem seguint es va empedrar expressament per poder-hi passar els camions de les obres. 








Seguim per un bosc d'alzines i faig fins arribar a l'ermita de Sant Joan de la Font. Llàstima que la font no raja, però és un lloc idíl·lic on val la pena aturar-se a fer un bon esmorzar. És un petit santuari romànic tot i que es desconeix el seu origen. Es tracta d'una pairalia i església juntes en un sol edifici. L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri. L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria. Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins als peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen és del segle XIII.









La tornada l'hem fet pel coll de Macià. Un tram de ruta on podem gaudir de bones vistes al Puigsacalm o els entorns d'Olot com la Canya o les Preses. I per un camí sense gaire esforç tornem cap al poble de Riudaura. Una sortida fantàstica d'uns 8 kilòmetres i que es pot fer en un matí sense cap complicació.


dimecres, 27 de desembre del 2023

Camí de les Degollades

El Camí de les Degollades és un recorregut molt especial. Es tracta del camí de varen fer un llunyà 21 d'agost de 1858, unes noies de Folgueroles des de Roda de Ter, abans de ser degollades. I ho hem fet amb la companyia d'en Joan Vilamala, que ha estudiat molt atentament els fets ja que la seva besàvia, fou una de les tristes protagonistes. La Maria Serra fou una de les sis "Degollades". Dilluns 19 juny 2023 (Antoni Llagostera)


El resultat del crim foren tres noies mortes i tres ferides greument. Passarem, pel lloc escollit per les autoritats per executar a garrot els dos assassins. El recorregut l’acabarem a Folgueroles, d’on eren filles i visitarem els carrers on vivien. Una caminada que ens permet també conèixer la història industrial d'algunes de les empreses. És el cas del punt de sortida, la fàbrica de Malars, en terme de Gurb i al límit de les Masies de Roda, al tocar del Ter i el Gurri. En els orígens d'aquesta fàbrica hi trobem un bon exemple del canvi cap a la producció industrial de teixits. Antigament hi havia hagut un antic moli fariner i draper abans de ser una fàbrica tèxtil que als inicis servia per cardar el cotó. L’establiment va ser un dels capdavanters de la industrialització a la zona mitjana del Ter, utilitzant de forma innovadora, ja durant el primer terç del segle XIX, la força de l’aigua per fer moure les màquines. Mica en mica va anar ceixent convertint-se en una colònia que donava feina a molts treballadors. Tres de les protagonistes d'aquesta història treballaven en aquesta fàbrica. Seguim doncs la ruta cap a les Masies de Roda i cap a Roda de Ter passant per Can Macià. 











Precisament a Roda de Ter hi trobem una altra fàbrica, Can Ricard, a tocar del poble i del riu Ter. Coneguda com la Blava pel color de les seves portes i finestres, en aquesta fàbrica, hi treballaven les altres noies que varen patir els fets. Era habitual que les noies treballessin en aquestes i a més ben joves ja que les nostres protagonistes tenien entre 13 i 23 anys. La ruta de les 6 noies feia que es trobessin a la creu de Codines, una barriada de Roda de Ter per on passa el camí que anava cap a Vic. Pere Masferrer, de 28 anys, teixidor de Roda de Ter, esperava la sortida de la fàbrica de la seva xicota, amb qui havia renyit el dia de la festa major. Teresa Fussimanya, de 19 anys i veïna de Folgueroles, treballava a la fàbrica de Malars, A Masferrer l’acompanyava Sebastià Solà, àlies Salabrià, de 21 anys, també de Roda de Ter i com ell treballador del tèxtil. Masferrer i Solà estaven a l’aguait i esperaven veure passar Teresa Fussimanya en una taverna de la Creu de Codines. 











Tocades les 12 de la nit va arribar a la Creu de Codines procedent de Malars acompanyada de les germanes Disorgas, Mariàngela, de 23 anys, i Maria, de 14, treballadores també de Malars. En aquest indret es van trobar amb Josefa Sala, de 14 anys, Maria Serra, de 13, i Josefa Pous, de 12, les tres més petites que treballaven a la fàbrica Vella de Can Ricart. Des d’aquell punt emprenien juntes el camí cap a Folgueroles, d’on eren totes sis, per passar el diumenge. Masferrer i Solà, les esperaven amagats dins d’un camp de blat de moro, a la roureda del Banús, a prop del serrat del mateix nom, i les van assaltar. Els dos assaltants les van fer retrocedir i les van obligar a anar, amb amenaces, cap a la roureda de Serrabou i d’aquí per camins enfangats, se les van endur al Sot del Cós on les van apunyalar d’una en una en un cas brutal de violència de gènere. Pere Masferrer va degollar quatre o cinc de les joves treballadores, depenent de les fonts que ho esmenten, i en Sebastià Solà en va apunyalar una o dues. El que se sap del cert és que Solà va intentar escanyar i ferir amb la daga la més petita del grup, Josefa Pous, que fou la primera de les supervivents. Es va poder refer tota sola i a punta de dia va aconseguir demanar ajuda als masovers del Cós que van alertar les autoritats. La més petita, Josefa Pous, que es va poder alçar pel propi peu i va explicar el cas abans que ningú a Joan Sala, el pastor del Cós que va ser qui primer va trobar.











Visitats tots aquests espais i seguint el camí ens podem acostar fins al municipi de Tavèrnoles per trencar una mica amb el guió d'aquesta macabra història. És format per mitja dotzena de cases velles i un allotjament rural, Can Janot, i algunes cases modernes o d'estiueig. La seva història és vinculada a la demarcació senyorial del castell de Savassona. L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic, per bé que la seva bellesa de línies és més externa. Com la majoria de les esglésies comarcanes, fou sobre-aixecada el 1728, se li afegiren altars laterals i fou transformada amb una nova portada al mur de ponent. Una restauració intel·ligent li ha retornat l'aire romànic i ha ressaltat els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot l'absis a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta. En el seu cementiri van ser enterrats els dos asasins després de ser executats.











Només ens queda arribar fins al poble de Folgueroles passant primer per el Banús on en un trencant van ser assaltades les noies. I arribant a Folgueroles podem veure on vivien algunes de les noies, al carrer Nou i al carrer Major. Per completar la història us recomanen llegir el llibre o mirar l'auca de les Degollades de l'autor Joan Vilamala que avui ens ha acompanyat amb la lectura de tots els versos d'aquesta auca i que també veureu al video del programa. Una sortida diferent que ens ha fet reviure aquests fets tant tràgics de la comarca d'Osona.