Turó de Sant Roc

Sortida des de Ripoll per fer un dels seus cims més emblemàtics i populars, el Turó de Sant Roc. (Antoni Llagostera, 23 agost 2025)

Tot i que la majoria som de Ripoll, hem fet l'inici de la ruta des del Monestir de Santa Maria. Alguns dels nostres caminadors venen de fora i sempre és agraït gaudir d'aquest monument emblemàtic. I ho hem fet des del darrere, des dels absis. Des d'aquest punt podem agafar el Passeig Elies Rogent que passa just a tocar del Monestir per la part del darrere, i així es pot gaudir d'una vista ben peculiar de la torre del campanar i just a tocar l'església de Sant Pere, que era l'església parroquial de Ripoll fins l'any 1893. Del Monestir en podríem fer un programa a part. Us recomanem visitar-lo algun dia, on destaca el seu claustre i la portalada. O el seu interior, on hi ha enterrat el Comte Guifré el Pilós. Nosaltres seguim la ruta per el raval de Sant Pere que de mica en mica ens portarà als afores de la capital ripollesa. Anem trobant molts punts interessants, la font de Sant Eudald, alguna casa modernista o el traçat de la Sèquia Molinar, un canal que portava aigua al molí situat al recinte del Monestir de Ripoll. 

Just al sortir de les darreres cases del poble es passa per la font del Sant, un altre punt emblemàtic de les passejades dels ripollesos. Hi ha bancs per seure-hi una estona a l'ombra. El camí segueix per una forta pujada, per sort molt curta, direcció a Campdevànol. Coincidim un tram amb la ruta que es pot fer amb bicicleta. A més o menys un kilòmetre podem deixar aquesta via verda i trenquem a la dreta per començar a enfilar-nos cap a Sant Roc. Ens endinsem als plans de la Querola, i més endavant veiem la casa per la part del darrere. Una gran masia que actualment s'està reformant. A partir d'aquí ens endinsem al bosc per un camí molt bonic i de bon fer que es va enfilant de mica en mica. És molt habitual trobar ripollesos que pujen o baixen per fer una mica d'esport. A la tardor també és zona de bolets. Hi podem veure bones vistes a la població veïna de Campdevànol i també al Puigmal. Cal anar girant cap a la dreta per anar a buscar la carena i enfilar cap amunt entre un fantàstic bosc de pins. Ja a la part alta de la muntanya, a uns 934 metres,  el recorregut es fa més pla. Amb vistes a la casa de Sant Roc i a l'ermita cal girar a la dreta i tot travessant un camp ens acostem directe a la petita ermita. És un indret fantàstic ja que hi ha una bona vista general de Ripoll i el seu entorn. 

L'ermita és un petit edifici de planta quadrada que recentment s'ha netejat i condicionat tot i que li faltaria una bona reforma. Al seu interior hi ha un petit Sant Roc i un llibre de signatures per deixar constància del nostre pas. Un cop hem esmorzat hem continuat fent una petita ruta circular per l'entorn. Tornant enrere però cap a la dreta, just al costat del camí, hi podem veure un búnquer que està força camuflat. Es pot entrar al seu interior. Era un búnquer de la Guerra Civil i estava pensat per posar-hi una metralladora. Una mica més a l'esquerra seguint el camí, passem per una petita bassa natural que quan hi ha aigua és ben curiosa de veure, envoltada de flora i vegetació abundant. Un dels objectius de la ruta, ja sabeu que nosaltres sempre intentem afegir-hi valor històric i cultural, era trobar el Pla d'en Pere. De seguida hi hem arribat. Ara el que es tractava era de trobar un antic dipòsit on s'hi havia trobat bronze. Sembla que a l'any 1.915 es va trobar una quinzena de peces de bronze que van ser enterrades en aquest lloc i trobades per casualitat a finals del segle XIX i que actualment es troben en diferents museus, un parell a Ripoll. Pel que sembla devien estar en transit cap a la zona mediterrània per comerciar i es desconeix la causa del perquè van ser enterrats en aquest pla. El nostre recorregut segueix encara una mica més enllà per veure la casa de Comallevosa, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. El conjunt està format pel mas original, un edifici annex i una cabana. La masia més antiga consta de planta baixa, dos pisos i golfes, coberta amb una teulada a dues aigües. Destaca la seva façana sud d'estil colonial amb una gran balconada i una singular glorieta adjunta feta de ferro, fusta i vidrieres. Les vistes continuen sent fantàstiques. 

Un cop vista la casa des de fora, fem un gir a l'esquerra per anar a buscat el coll de Baubs. Un punt de confluència de camins tradicionals d'aquesta zona. Nosaltres cap a l'esquerra per pujar de nou cap al Turó de Sant Roc i recuperar de nou l'ermita. Des d'aquest punt comença la baixada, molt agradable, cap a Ripoll. Amb uns dos kilòmetres tornarem a ser al centre de la Vila. Arribant a la casa de cal Violí, hi ha unes restes que ens diuen que en aquest punt hi havia hagut un fortí. Es tracta d'una antiga estructura defensiva històrica. L'origen i el moment de màxim protagonisme es remunta al segle XIX, en el context de la primera Guerra Carlina. Malauradament en queden poques restes amagades per la vegetació. I de seguida som al barri de Sant Pere de Ripoll. Per unes escales baixem fins al Monestir de Santa Maria on també hi ha el Museu Etnogràfic on podem fer-hi una visita i observar les peces de bronze que es van trobar al pla d'en Pere. Un recorregut de poc més de 9 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

El Turó de Sant Roc té altres punts per accedir-hi que fan que et puguis fer la ruta al teu gust i gaudir de la muntanya i les seves vistes.

Tossal de Lletó

Sortida a la comarca de l'Alt Urgell per fer un 100 cims del llistat de la FEEC, el Tossal de Lletó. (Divendres 22 agost 2025)

El punt de sortida el trobem al poble de Vilanova de Banat, com deiem a la comarca de l'Alt Urgell, i més concretament en terme municipal de Alàs i Cercs, molt a prop de la capital, la Seu d'Urgell. Podem aparcar a un dels extrems d'aquest petit llogaret amb una vintena d'habitants. Fem un petit tram de carretera i de seguida la deixem agafant un camí cap a l'esquerra que es va enfilant de mica en mica envoltat de camps i natura. Les vistes al poble comencen a ser protagonistes a les nostres esquenes i davant la majestuosa serra del Cadí. També hi ha bestiar que pastura per la zona. 

El primer objectiu és assolir el Turó Galliner de 1.614 metres i que es troba a uns 3 kilòmetres del poble. Es tracta d'un mirador espectacular on s'hi ha instal·lat una estructura de fusta, en forma de balconada. També està pensat per la observació de rapinyaires migradors. Un bon punt per esmorzar. Seguim caminant un parell de kilometres més, primer baixant una mica i després tornant a pujar, poc desnivell, arribem al 100 cims. Haurem passat per la Collada Ampla i la Collada de Lletó. 

Situat a 1.631 metres té molt bones vistes a la Serra del Cadí i les seves parets de la cara nord. També es pot veure part de la vall del Segre i molts dels cims de la Cerdanya. 

Després de gaudir una bona estona hem tornat enrere fins a la collada de Lletó on s'ha de trencar a la dreta per arribar precisament al nucli que dona nom al cim, Lletó. Es tracta d'un antic poble, de molt poques cases, avui pràcticament abandonat. El fort aïllament d'alta muntanya va fer que els seus habitants marxessin a mitjans del segle XX. Tot i això encara s'hi mantenen antigues cases de pedra en un estat relatiu de conservació. El patrimoni més destacat que es conserva és l'església de Sant Esteve de Lletó. La primera referència data de l'any 1044. I des d'aquest punt hem de fer poc més de tres kilòmetres per tornar al punt de sortida, coincidint amb el camí de pujada a la part final. El paisatge continua destacant amb detalls i vistes que impressionen. 

Ens endinsem als carrers de Vilanova de Banat on les cases es van construir damunt del camí de l'entrada a l poble. Hi podem veure racons molt fotogènics i plens de tranquil·litat. També hi trobem l'església dedicada a Santa Cecília que es va cremar juntament amb la resta del poble l'any 1562. Hi destaca el campanar de torre de secció quadrangular amb quatre finestres en arc de ferradura. S'accedeix a l'església per una gran porta adovellada en arc de mig punt i dovelles molt amples. El poble encara viu de l'agricultura i la ramaderia, però també del turisme rural. És un lloc ideal on el temps sembla que s'ha aturat i on el silenci només es trenca pel so de les esquelles dels ramats que hi pasturen. Un recorregut que no arriba als 10 kilòmetres amb un desnivell de 460 metres.

Powered by Wikiloc

Coves de Serinyà

Ja ho diu el títol, coves de Serinyà. Una ruta per conèixer alguna de les coves que hi ha a l'entorn i acabar fent una visita a les coves del Reclau aprofitant les excavacions que s'hi feien. (Dimarts 12 agost 2025).

Hem iniciat la ruta al centre del poble i de seguida hem agafat un camí per la zona esportiva i ens hem endinsat al bosc. I a molts pocs metres ja trobem la primera cova, la Bora Gran d'en Carreres. Es tracta del primer Jaciment Paleolític de Catalunya. Un espai obert en forma de balma, amb conglomerats. Les altres coves que trobem al municipi són de tova calcària, unes coves provocades pel pas de l'aigua. La Bora Gran d'en Carreres va ser descoberta l'any 1866 per un frare que ho va fer saber. Dos anys més tard, el 1868 es va fer una primera excavació i durant els anys es van anar trobant restes amb diferents col·leccions molt interessants. A més avui hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Narcís Soler, arqueòleg i catedràtic d'història, i ens ha explicat tota la història. 

El recorregut segueix per les fonts del Sagrat Cor i del Cau del Lleure. Estan a uns 50 metres l'una de l'altre. La ruta segueix un tram del riu Serinyadell que refresca l'ambient. En algun punt cal travessar-lo fent equilibris tot i que el cabal no era molt abundant. Després d'una petita pujada el camí s'obre i el paisatge també, amb alguna vista al Santuari dels Munts per exemple. Passem a tocar d'un prat tot buscant una altra cova, la dels Encantats. Podem veure un forat que servia per extreure els materials que s'hi trobaven. Hi ha una mena de reixa de ferro de protecció i és millor no entrar-hi ja que l'accés és complicat. Està situada a la margenera, una cinglera que cau sobre el riu Ser. Un penya-segat on hi ha diverses coves precisament amb el nom de Coves de la Marganera. La més antiga és la cova dels Encantats que també havia estat excavada per diversos arqueòlegs durant els anys. Una pista ens acosta de nou al poble entrant per el carrer del Torrent on hi ha un safareig ben curiós, el rentador de Can Carreres. Seguim per el carrer de Joan Carreres on també hi ha la seva casa. És la casa dels propietaris de la Bora Gran d'en Carreres. Una casa amb molta història. (Veure vídeo). 

I ja que hem tornat al poble, és imprescindible fer una ullada al l'església de Sant Andreu. Es tracta d'un edifici romànic documentat ja al segle XII. Consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada d'accés presenta quatre arcs en degradació fets amb dovelles i un timpà llis. El campanar és una torre de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i s'alça directament sobre la façana principal. Té dues obertures de mig punt a cada costat i una teulada a quatre vessants.  La segona part de l'excursió ha consistit en fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques, les Coves del Reclau. Ens hi hem acostat amb el cotxe. El primer que hem pogut veure és una exposició que ens posa al dia dels 50 anys d'excavacions iniciades l'any 1975. També hi ha un audiovisual molt interessant. 

Ja a l'exterior, fent un petit recorregut s'arriba a la cova de l'Arbreda. La nostra visita va coincidir amb una campanya d'excavacions que es sol fer a l'estiu. Per tant també hem gaudit de la visió i explicació d'aquests arqueòlegs. El nostre acompanyant, en Narcís, ha participat activament en les excavacions durant molts anys. Ara és el seu fill, en Joaquim, qui manté la passió per l'arqueologia. Hem acabat visitant les altres coves del complex com les d'en Molet o la del Reclau-Viver o la d'en Pau. Abans de marxar també hem pogut veure de primera mà els treballs de neteja i classificació del material que es va trobant. 

Una ruta apassionant coincidit amb aquest grup d'arqueòlegs. Us recomanem fer-hi una visita.

Powered by Wikiloc

Salt del Mir

El Salt del Mir és una visita obligada per els amants de l'excursionisme i la natura, a la comarca d'Osona. Nosaltres hi hem accedit des de Santa Maria de Besora amb l'Antoni Llagostera (31 juliol 2025).

El punt de sortida l'hem fet des de la Cabana del Mir, a Santa Maria de Besora. Cal tenir en compte però que s'hi arriba per una pista d'uns 3 kilòmetres des del poble. Està prohibit circular-hi i aparcar-hi. Només es pot passar si es va al restaurant de la Cabana del Mir. Nosaltres ho hem solucionant deixant un cotxe ja que un parell de companys hi han anat a dinar al final de la ruta, i així els altres hem deixat els cotxes a Santa Maria de Besora. El nostre objectiu era acabar a Sant Quirze de Besora, per tant també hi hem deixat un cotxe i al acabar la ruta hem pogut tornar a buscar els cotxes i deixar els companys al restaurant. L'alternativa és fer els 3 kilòmetres a peu per el GR 151. En tot cas hem sortit del aparcament del restaurant on al costat també hi ha la casa del Mir, una autèntica casa de pagès. 

El camí s'inicia per una pista que va baixant cap a la riera envoltats d'ombres. Hi a un moment on es pot agafar un caminet a l'esquerra que baixa encara més ràpid ¡ evita les corbes de la pista. De seguida arribem a la riera de la Foradada on podem travessar per una passera. Aquí podem veure restes de l'antiga resclosa que recollia l'aigua per el molí que visitarem. Una mica més endavant ja podem veure el salt des de dalt, la bassa on arribava l'aigua i la canalització molt peculiar que s'endinsa a una roca. El recorregut baixa de cop cap als tres molins fariners que hi ha a la zona. dos d'ells enllaçats. Aprofitaven el desnivell i l'aigua que anava baixant. Tot i estar en runes, l'estructura és d'una bellesa espectacular. Estem parlant dels molins del Mir. Al primer molí hi veiem un parell de pedres espectaculars i intuïm el que era la casa del moliner. Més avall, al següent molí, podem veure l'estructura i les restes de la turbina de ferro. I per unes escales arribem al llit de la riera on hi ha el tercer. 

Aquí ja es pot veure l'espectacular salt del Mir. Tot i que aquest dia no baixava gaire aigua, val la pena veure'l. Fa uns 35 metres d'altura. Destaca també la gran acumulació de calç a la paret sota el salt i les cassoletes formades per l'erosió de l'aigua a les roques. Una mica més avall hi ha les restes de la central en una caseta ben petita molt camuflada per la vegetació. A dins encara hi ha la turbina i tots els enginys però en força mal estat. Un cop vist tot això cal tornar a recuperar el camí per anar a buscar la pista que baixa del restaurant. És una bona sortida i ben fàcil de fer i acabar amb un bon dinar, però nosaltres hem de fer més recorregut per omplir el programa. Així que un cop a la pista, enlloc de pujar cap a la Cabana del Mir, hem trencat a l'esquerra que segueix per la pista de molt bon fer i amb força ombres. Les vistes s'obren al Castell de Besora i si ens hi fixem, també al poble de Santa Maria de Besora. Seguim baixant i recuperem l'aigua amb el petit salt del Rodal. Una mica més avall tornem a trobar la riera de la Foradada que seguirem gairebé fins al final del nostre recorregut. I cal travessar-la forces vegades. Si el cabal no és molt abundant és de bon fer tot i que en algun lloc ens hem mullat els peus. És divertit i alhora refrescant. Tot i que hi ha alguna pujada, el recorregut és en descens i molt agradable de fer. 

Ja a la part final tornem a creuar la riera ja per un pont i deixant el municipi de Santa Maria de Besora i entrant a Sant Quirze de Besora. També hi ha un moli,  aprofitant la mateixa riera. Es tracta del moli de la Foradada o de Can Domènech. La casa de la Foradada, en runes, es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior. El 1806 es va reformar i va deixar de funcionar el 1975. La casa està abans de creuar el pont i el molí ja travessat, per tant en terme de Sant Quirze. Encara avui es conserven elements de la seva estructura original, com les parets superiors fetes de terra i les bigues de fusta. Actualment és un habitatge familiar i encara manté la turbina, la resclosa i la maquinària interna en un estat de conservació excel·lent. Entrem a Sant Quirze per la zona del polígon industrial i trobant el riu Ter, on també arribem les aigües de la riera de la Foradada. 

Hem començat amb la industrialització en forma de molins i acabem a tocar d'empreses del sector metal·lúrgic com és Some o l'antiga fàbrica de Can Guixà que es dedicava al sector tèxtil. Aquí val la pena visitar uns petis jardins amb bambú i curioses escultures. Al fons hi ha una petita capella amb la imarge de la Mare de Déu de Montserrat. I acostant-nos al nucli urbà ja teniem el cotxe aparcat per acabar amb la logística que us hem comentat. Un recorregut de 11 kilòmetres amb un desnivell positiu de 100 metres i negatiu de 400 metres.

Powered by Wikiloc

Castellgalí

Sortida a la comarca del Bages, al poble de Castellgalí i el seu entorn (Dissabte 19 juliol 2025) i la companyia d'en Joan Soler.

El punt de sortida el trobem a un dels extrems del poble, a tocar del castell enfilat en un turó. Les vistes ja son privilegiades a Montserrat. Ens hem endinsat pels seus carrers on hi passava el camí ral per arribar a l'església de Sant Miquel. Els orígens són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. La reforma més profunda data del segle XVII. El campanar de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies d'aquest segle d'aquesta comarca del Bages. Posteriorment, al segle XIX, fou engrandida i decorada amb estil neogòtic com es pot veure al portal principal. 

El recorregut ha seguit sortint del poble pel carrer de Santa Margarida i agafant una pista que s'enfila una mica. Passem per la creu del Pla de la Creu. Ens han caigut quatre gotes però hem pogut seguir la nostra ruta. Amb un anar i tornar visitem la tina de Can Viudet. Amb molt de compte ens hem endinsat a dins per contemplar-la. A la part inferior recollien el vi. Des de fora sembla una masia però és una tina dedicada a la vinya. D'aquesta manera quan es collia el raïm ja el podien fermentar i acabar collint el vi. Això ens demostra que la comarca del Bages havia estat molt important pel que fa al cultiu de la vinya. Tornant a recuperar la pista es segueix per un corriol que continua pujant. Les vistes es van obrint amb Castellgalí als nostres peus i precisament també es pot veure algun conreu de vinya. Cal seguir cap a l'esquerra i ens enfilar-se una mica més per arribar fins a el Talló, a 445 metres. El punt més alt de la ruta on hem aprofitat per esmorzar. Fins i tot hi ha alguna taula. Les vistes son espectaculars amb la muntanya de Montserrat al fons i altres punts. Pel que fa al bosc predomina el pi i es mostra molt dens i ens fa reflexionar de que cal cuidar-lo i mantenir net. Amb la panxa plena hem, iniciat el descens amb el so estrident de les cigales. Ens hem trobat amb una barraca de pedra seca i també una petita cisterna. 

Seguim baixant pel mig del bosc i hem arribat a l'ermita de Santa Margarida que està mig derruïda. És de planta rectangular i només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera. No hi ha teulada. Per seguretat no es pot entrar, hi ha una reixa. Si que es pot veure però, des de fora, alguns detalls interessants. Es conserven part de les motllures barroques a l'interior de la nau, a la part on arrencava la volta, fetes al segle XVIII. També és coneguda com a Santa Margarida del Pla o del Mon. És un indret molt estimat per la gent de Castellgalí. El tercer cap de setmana del mes d'octubre s'hi celebra un aplec, amb la celebració d'una missa i altres activitats. Hi ha més edificis al seu entorn, un dels quals correspon a un antic convent i del que encara es conserva una volta de pedra, un forn de pa i una cuina. Hem seguit per una pista de molt bon fer amb un sol de justícia. Les cigales fins i tot ens ha fet un concert amb el seu soroll estrident i que sembla que va vinculat amb la temperatura. Com més calor, més sona. En Joan ens ha explicat moltes curiositats d'aquests insectes. I hem anat trobant més construccions relacionades amb el passat. Es tracta de es tines del Camí de Casaies. L'estructura és de pedra seca, de planta rectangular, i una mica elevada respecte al nivell exterior, construïda per aprofitar el desnivell del terreny. També hem vist el Mas Vilomara, d'origen medieval com ho demostren els seus arcs en forma de diafragma i les pedres en forma d'espiga. El mas es situaria entre els segles XIII i XIV i hi ha diferents dates gravades a la llinda de la porta o fins i tot al balcó. Se'n conserva l'estructura però està en estat ruïnós. És de grans dimensions i es poden veure diverses parts construïdes en èpoques diferents. Tot i així gran part de l'habitatge respon a una gran reforma del segle XIX. 

Després de seguir un tram més per la pista on hem continuat trobant antigues masies i altres edificacions enrunades, hem agafat un caminet que ens ha acostat fins a la riera de Castellet amb una mica d'aigua. I més endavant una barraca de pedra seca força endreçada. La tornada ha set força ràpida per pistes amples tot passant per la riera del Gall i la casa homònima. El mas és un dels antics del municipi, està documentat al segle XVI. També hem passat per la pedrera Balçamuller. Té una estructura geològica molt impactant, formant una cantera en forma de ferradura que fa una plataforma de pedra sobre el balç de la riera i de la que s'han anat fent les extraccions als costats. És molt antiga, i el nostre guia d'avui, en Joan ens ha explicat com es treballava antigament per treure pedres amb la força de l'home. I els darrers passos de la sortida han set de nou per pistes amples i de bon caminar. Un cop a Castellgalí ens hem fixat de nou amb l'església i hem acabat als peus de l'antic castell on en Joan ha acabat el programa. (veure vídeo). Un recorregut de 13 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc