Santa Magdalena de Cambrils

Fantàstica excursió a la població de Vallfogona de Ripollès amb la Carme Freixa. L'objectiu, arribar fins a Santa Magdalena de Cambrils.

 

 

Vallfogona de Ripollès és un petit poble de la comarca del Ripollès amb molt d'encant. Sortint de la mateixa població ens endinsem en els seus boscos situats a la Serra de Milany, Santa Magdalena. Un espai protegit amb un entorn de pel·lícula. Deixant el poble enrere i seguim un tram de la riera de Vallfogona. L'entorn sembla de pel·lícula, aprofitant les darreres plujes i la verdor que hi ha. Juntament amb el so de l'aigua el fan un espai únic. Travessem la riera i pujant per uns prats arribem a la masia de Ciutadia, envoltada de vegetació. Anem pujant de mica en mica seguint les marques grogues d'Itinerànnia. 

A mida que guanyem alçada les vistes van millorant. I veiem una altra masia, la de l'Om o el Mas Vilallonga. I més aigua, en un entorn espectacular. Ens trobem amb la Gorga del Frare. Més amunt passem per la barraca d'en Mònic, una construcció de pedra seca. Seguim un tram més el torrent de la Bauma i el travessem per un pont i ens incorporem a una pista on hi ha la font dels Burros. I seguim pujant amunt amb força desnivell envoltats de faig. 

Ens trobem ovelles que pasturen que son de la casa que trobem més amunt, el Puigvassall. Una masia on es dediquen a elaborar formatges, iogurts i brossats a partir de la llet d'ovella. Hem saludat al Quim i la Gemma que porten aquesta explotació i hem aprofitat per fer-hi l'esmorzar. Ens endinsem de nou a la vegetació i continuem pujant cap al proper objectiu, Santa Magdalena de Cambrils. El tenim davant nostre, però costa de veure per culpa de la vegetació. De nou ens endinsem en una explèndida fageda amb exemplars d'una altitud sorprenent. I de seguida arribem al l'ermita que probablement fou edificada al segle XIII. Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. L'edifici principal està format per una petita nau rectangular amb volta de canó. Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d'aquest estil. Al seu interior s'hi venera una antiga imatge gòtca d'alabastre de Santa Magdalena. Les poques vistes que tenim son espectaculars. Aquest punt està a la llista de 100 cims de la Feec. Ens trobem a 1.547 metres.

Ara toca fer el camí de tornada, per fi de baixada. Ho fem seguint la carena de la Serra de Santa Magdalena que comparteix terme amb Vidrà. Al cap d'una estona girem a l'esquerra per travessar el Pla de Falgars que acull la llegenda que dóna nom al gegant de la població. És també una bona zona per a boletaires. Passant per la Collada Verda arribarem al coll de Canes on hem previst deixar-hi un cotxe. 

Ens trobem a la carretera N-260 A que uneix Ripoll i Olot. Només ens cal tornar a baixar cap a Vallfogona de Ripollès i us recomanem que volteu per els seus carrers. El nucli antic és un conjunt arquitectònic de gran interés, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases. Antigament aquest nucli estava enmurallat. Una ruta fantàstica a la comarca del Ripollès.

Viladamat

VILADAMAT – PALAU BORRELL – SANT FELIU DE LA GARRIGA

Un bonica caminada per terres de l’Alt Empordà, pel terme municipal de Viladamat. (16 maig 2023 - Mª Clara Martínez)

Aparquem a primera hora al costat del camp de futbol i comencem a caminar en direcció oest, passem per sota la carretera C-31 i enfilem cap a Palau Borrell. Anem seguint marques blanques i vermelles, que es corresponen amb el GR-1, o Sender Històric. Aquest sender de gran recorregut uneix la població de Sant Martí d’Empúries, a l’Alt Empordà, amb Finisterra, a Galícia. Creua la península de est a oest, de la Mediterrània a l’Atlàntic, en un recorregut de més de 1.600 kilòmetres, i farcit de localitats amb molts monuments de gran valor històric, atès que va en paral·lel amb el Camí de Santiago.

En arribar al petit nucli de Palau Borrell, tres masies i un parell de casalots, junt amb l’església de Santa Eulàlia, busquem un pou de glaç que suposadament ha de ser força gran i estar en bon estat. Però no som capaços de trobar-lo. Un tancat metàl·lic ens impedeix passar a l’altre costat, i al no trobar cap pas ni cap indicació, al final desistim. Travessem el nucli per la pista i comprovem que totes les edificacions es troben ben reformades i amb moltes flors, moltes de elles destinades a segones residències. Seguim per la pista, que fa de molt bon caminar, i al poc de deixar les cases, trobem el pont, els boscos i el forn de calç de Palau Borrell. Segons el Catàleg de Protecció de l'Ajuntament de Viladamat, la construcció del forn de calç s'ha d'adscriure als segles XVII – XVIII. En aquells temps, el morter de calç es feia servir per a la construcció de les cases, i hi havia moltes masies que en tenien o en compartien. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces. Amb la panxa plena, seguim el nostre camí, ara cap a Sant Feliu de la Garriga. Cal remarcar que per tota aquesta zona hi ha gran quantitat d’encreuaments que ens poden fer despistar i portar a algun lloc on no teníem previst arribar, i que per tantes molt recomanable l'ús de GPS. Sense cap dificultat, però acompanyats per una forta tramuntana, ara ens encaminem cap a Sant Feliu de la Garriga, un conjunt format pel castell i l'església, tot formant part d’una propietat privada. Es una edificació de grans dimensions i planta rectangular, del segle XVII, formada per quatre grans cossos adossats al voltant d'un pati central. Annexa al castell hi ha l'església de Sant Feliu, de la que es té constància ja a l’any 889. Actualment es troba molt deteriorada i en un estat d'abandó considerable. A terra s’hi poden veure els espais que ocupaven les sepultures de personatges de l'època. El conjunt no es pot visitar, es privat, però per fora es pot contemplar i admirar la seva magnitud i la seva bellesa. Fa molt vent, una forta tramuntana que en els llocs que queden més exposats ens molesten moltíssim, pel que optem per escurçar una mica la ruta que portàvem prevista. Per tant, des del Castell de la Garriga, posem rumb de tornada a Viladamat. Per evitar tanta pista forestal, tallem per un sender que s’endinsa pel bosc i que passa per l’Olivet d’en Pujol, un antic assentament romà que va ser aixecat sobre un petit nucli d'origen iber. Ens anem apropant a Viladamat, i quan hi arribem no dubtem en fer una passejada pels seus carrers i places, i admirar l'església de Sant Quirze. 

De tornada als cotxes ja donem per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem ala propera.

Powered by Wikiloc

Albinyana

Sortida a Albinyana (Baix Penedès) a la falda de la Serra del Quadrell, el passat 5 de maig de 2023 amb la companyia d'en Josep Grau.

Albinyana és un petit poble amb molta història i el primer que fem és endindar-nos per els seus carrers i plaçes. Moltes de les seves cases tenen una gran història i moltes curiositats. Per exemple la casa de les Orenetes on hi ha unes escultures a la façana en forma d'orenetes i una pila de nius. Al carrer major hi trobarem cal Groc també conegut com a cal Esquerrà. Una casa amb molta història, fins i tot d'època romana i on l'escriptor barceloní Joan Perucho, hi tenia un dels seus refugis. En una de les plaçes hi podem veure un Trull on antigament s'hi premsava l'oli.

Des de qualsevol punt podem veure el campanar de l'església de Sant Bartomeu que destaca per els seus angles aixamfranats i per estar coronat amb un panell que és un àngel petitó. I com aixó podreu veure una infinitat de racons curiosos i com deiem, cases amb molta història. Nosaltres anem deixant el municipi enrere, envoltat de camps de conreu. vinya i oliveres, i començem a enfilar cap al proper objectiu. Es tracta de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua que ja veiem. El camí va pujant, alguna estona més picat que ens fa suar una mica. Al fons veiem el que havia estat Rioleon Safari, avui en dia convertit en un parc aqüàtic conegut com Aqualeón. Un mirador ens permet veure una fantàstica vista del poble. Després d'uns metres arribem a l'ermita de Sant Antoni, un bon lloc per recurerar forçes i gaudir de l'entorn. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans de la guerra del 1936. Un altar barroc tardà d'últims del segle XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior. Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. Destaca l'espedanya d'un sol cos que s'aixeca aprofitant una gran penya. Adossada a l'ermita s'hi troba l'antiga casa de l'ermità abandonada des del 1936. 

Una mica més amunt hi trobem les restes del Castell de l'Esquernosa o de l'Esquena Rosa, esmentat al segle XI. Les restes que es conserven són del que era la muralla i la base d'una torre de vigilància. Des d'aquest punt també hi ha un bon mirador de la zona amb panells informatius i ja tenim una primera vista de la cova que visitarem. Després d'un bon esmorzar continuem caminant, ara amb una bona pujada que ens ha de portat fins al cim del Puig de Sant Antoni a 409 metres i que està iclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC. De seguida anem deixant l'ermita als nostres peus, a vista gairebé d'ocell i també del poble que ens acompanya constantment. Arribem al cim coronat per un vèrtex geodèsic, el punt més alt de la nostra sortida, cosa que agraïm. És una bona talaia de la zona i amb dies clars veiem els Pirineus i fins i tot el mar. 

Ara ja ens dirigim cap a la cova de Vallmajor que té una entrada en forma de pòrtic d'uns 3 metres d'alçada per 5 d'amplada i que dóna principi a les galeries de la cavitat que s'endinsen a la muntanya amb una forta inclinació. Cal anar amb molt de compte. Des d'una de les galeries s'accedeix a una sala de 9 per 2,50 metres en la qual es localitza un conjunt de pintures. Són de l'època del bronze i estan protegides per una reixa. Representen animals i signes, s'individualitzen 17 figures corresponents a  quadrúpedes, cèrvols i possibles cavalls, arcs, una creu inscrita en un cercle, traços i restes de pigment. També s'hi han trobat restes de ceràmica, silex, os i metalls.

No cal dir que des de l'exterior continuem gaudint de molt bones vistes. Tornem a recuperar el camí per ja tornar cap a Albiyana passant per infinites hectàrees de vinya, oliveres i conreus de cereals, fet que fan que el paisatge i la tornada sigui molt agradable.

Plana de Vic

PLANA DE VIC – CREU DE LA MIRANDA – COSTES MALES – SENTFORES

Divendres 28 abril 2023 (Mª Clara Martínez)

Bonica sortida per la Plana de Vic. Sortint del petit nucli de Sentfores, al municipi de Vic, prenem l’Antic Camí de Muntanyola, i poc més d’un km més endavant, en arribar a una bifurcació, deixem els cotxes en l’entrada d’un pla, ben arrambats, que no facin nosa. Comencem a caminar allà mateix prenent el camí de l’esquerra, en direcció a Fontarnau, on ens aturem a visitar la petita ermita de Santa Margarida, i el mas Fontarnau. Aquest es un antic mas consignat al fogatge de 1553 sota el nom de Joan Font Arnau, La masia té una estructura complexa, fruit de les ampliacions realitzades al segle XVIII. La capella és l'antiga església de Santa Cecília del pla de la Carrera, sufragània de l'antiga parròquia de Sant Martí de Sentfores. Consten notícies des del 1150.

Deixem enrere el mas i seguim per la pista forestal, en suau ascens, passant per davant la Caseta de Fontarnau i iniciant el tram mes costerut del recorregut d’avui, l’ascens al mirador de la Creu de la Miranda. La pista fa unes llargues llaçades que ens permeten arribar al coll, on iniciem una anada i tornada al mirador de la Miranda. La Miranda es una antiga casa senyorial situada a vuit quilòmetres de Vic, en un bonic entorn natural. Als voltants es poden fer nombroses activitats a l'aire lliure com senderisme, cicloturisme, equitació o vol en

globus aerostàtic. A pocs metres, al cim del turó hi ha la Creu i el Mirador de la Miranda, des d’on tenim espectaculars vistes de tot el nostre entorn: la Plana de Vic als nostres peus; davant nostre part del Montseny: Tagamanent, Pla de la Calma i Matagalls; al fons Cabrera, Pla d’Aiats, Puigsacalm... i més lluny, el Puigmal i muntanyes del seu entorn. Aquest es un lloc idíl·lic, en el que no dubtem en fer una aturada per esmorzar i gaudir del paisatge.

Amb la panxa plena, desfem el camí fins el coll, continuem per la pista, passant pel costat de les runes de l’antiga masia de La Telleda i en poca estona arribem a Cal sord. En front d’aquesta masia, a l’esquerra, surt un corriol que en forta baixada ens porta a donar una ullada a la cabana de Mn Alfons. En aquesta cabana hi va viure el capellà administrador de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, l’any 1936, fugint de la Guerra Civil. Tornem a Cal Sord i no tardem en arribar a un dels punts més interessants del recorregut d’avui: les Costes Males, Batlands, o Xaragalls... 

Aquests turons són fruit de la sedimentació d’un mar interior de fa 50 milions d’anys i la seva posterior dessecació i erosió. Pugem i baixem uns quants turons i no parem d’admirar la bellesa del paisatge. 

Ens tornem a posar en marxa, encara falta un darrer punt en que tornem a fer una anada i tornada: l'Església Vella de Sant Martí de Sentfores, que es troba quasi en runes i engolida per la vegetació. I ja tan sols falta seguir la pista fins tornar al lloc on tenim els cotxes. Una sortida molt fàcil, apta per a tothom, que es pot fer amb nens i en un matí. No hi ha punts d’aigua, per tal cal que a l’estiu aneu preparats. I sobretot, sigueu respectuosos amb els camps i propietats privades que travessem. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Ruta del Vent

Tothom coneix el Massís del Montgrí i el seu castell o la vall de Santa Caterina i la seva ermita. Uns espais que ja hem visitat amb el Caminant Per aixó aquesta vegada us proposem la Ruta del Vent, una sortida que transcorre per l'interior del Massís, potser no tant conegut, i amb la companyia d'en Toni Roviras, gran coneixedor de la zona. (Divendres 21 abril 2023)

Iniciem la caminada a tocar del Mas Ramades, a la urbanització de Torrevella a Torroella de Montgrí. El Mas Ramades és una masia catalana del segle XVIII i d'origens encara més antics, actualment convertit en casa rural i restaurant. Iniciem aquest recorregut que ens acostarà a l'activitat tradicional del Massís del Montgrí i que agafa el nom de la Ruta del Vent per la coneguda Tramuntana. El primer que trobem és una carrerada, un antic camí ramader i també alguna zona de pas de carros. 

Després d'un tram de pujada arribem a una zona més planera i el camí es fa més agradable, i començem a veure les primeres parets de pedra seca i més marques que ens mostren el pas dels carros. Més endavant arribem al forn de calç de coll de les Sorres i deduïm que aquestes roderes eren provocades per el transport de la calç. Per tant ja trobem una primera activitat industrial al Maassís dels segles XVII al XIX. Seguim i començem a veure barraques de pedra seca. També passem per els pins vells, que com indica el nom son pins que destaquen per les seves dimensions. Els panells informatius ens ajuden a conèixer tots aquests elements que anem trobant. Seguim i ens trobem una cruïlla de camins on passa el GR 92. Nosaltres el farem de tornada ja que la nostra ruta fa una mena de vuit. Passem per la coma Llobera, un terreny força sec. Precisament ens trobem amb una Dolina, una mena de dipòsit que servia per acumular l'aigua per a l'us dels pastors i pagesos. Més endavant trobarem els Cisternons que tenien la mateixa funció de retenir i enmagatzemar la poca aigua que hi ha a la zona.

I més pedra seca, ara en forma d'eixarts, uns murs que delimiten els espais agricoles. A la zona de l'eixart d'en Busqueta hi ha un parell de barraques espectaculars, com la dels Hereus. És una de les més impressionants del Massís. Val la pena fixa-se en aquestes estructures fetes amb pedra seca i sobretot, respectar-les tal com estan. 

Seguint envoltats de vegetació i alguna que altra flor, trobem un altre forn de calç a tocar del camí per facilitar-ne el transport. Si abans hem trobat pins, ara és el torn de les alzines. La pedra seca continua sent la gran protagonista. Més endavant trobem un Pou, el del còrrec del Mustinyà. Un antic pou municipal construït per l'ajuntament de Torroella de Montgrí al costat del córrec que li aportava aigua gairebé tot l'any. Ja funcionava al segle XVII, data a partir de la qual un gran nombre de persones va establir-se a la muntanya. Envoltats de romaní i alzines anem acabant aquesta ruta tornant de nou al Mas Ramades. Una sortida de 7 kilòmetres sense cap dificultat i que us recomanem que feu en dies de poca calor. Nosaltres hem aprofitat per acostar-nos a tocar de l'aigua ja amb el cotxe, just davant de les Illes Medes.