dilluns, 20 de juny de 2022

Collbaix - Montconill

Dissabte 9 abril 2022 (Mª Clara Martínez) Sortida per la comarca del Bages. 

Sortint de Sant Joan de Vilatorrada en direcció a Fonollosa, passats poc més de dos Km i mig trobem un encreuament de pistes i lloc per deixar els cotxes. Aparquem i comencem a caminar. El primer punt d’interès el trobem molt a prop de mas Campserver. Unes antigues tines a peu de vinya donen fe del passat vinícola de la zona. Una mica més amunt tam´be trobem la Tina de Can Jepot. 












Aquestes tines es construïen lluny del mas, al peu de les vinyes que es treballaves, per evitar d’aquesta manera el cost i l’esforç de portar transportar el raïm de les vinyes, molt allunyades de vegades. El raïm era premsat, fermentat i emmagatzemat en la mateixa tina. Seguim caminant per la pista, fins a trobar un sender que ens indica el camí al cim de Collbaix. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. És un sender ben fressat i marcat, en fort pendent, però arribar a dalt té premi. Les vistes són increïbles, quasi 360o sobre la plana del Bages, presidida per la silueta del massís de Montserrat. 











És un cim format per grans blocs de conglomerat, amb unes grans esquerdes que semblen voler que el turó es parteixi en diferents blocs amb un relleu tabular, en "costa", originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió.
La muntanya es troba dividida entre quatre termes municipals, Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa. Passem una bona estona gaudint de les vistes i iniciem el descens. La baixada és potent i per sender força pedregós, cosa que ens fa anar amb molt de compte, fins que arribem a Torreblanca. Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. Ara el descens es suavitza, fins que per pista arribem a la riera de Fals i a la mateixa riera on un parell de Km a la dreta hi tenim els cotxes. Però nosaltres la creuem i per una pista forestal iniciem l’ascens al Pla de Montconill. 











La pujada, que comença per una pista forestal, s’acaba en un sender, sense dificultat, i que passa per la Font de Montconill abans d’arribar als plans. La font no raja, i no en trobarem més al llarg del camí, per tant cal portar aigua, sobretot de cara a l’estiu. Arribem als plans, amb la masia al fons. La vista que en tenim d’un mar de cereals d’un verd intens amb la gran masia al fons ens deixa bocabadats. El mas Montconill és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Montconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa.
Anem vorejant el pla, fins arribar a una barraca de pedra seca molt ben restaurada, on s’inicia un sender que, en forta baixada, ens deixarà a la plana en pocs minuts. Prenem una pista forestal i en poca estona sóm de tornada al lloc on hem aparcat els cotxes aquest matí. Si tenim temps, és molt bona idea agafar els cotxes i, per la mateixa carretera per la que hem vingut, podem anar a fer una visita al Castell i Torres de Fals. El Cardener era el límit històric de la Catalunya Vella, i les valls que recorren aquest territori d’est a oest, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals en la qual ens trobem, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans vers els territoris de l’oest com la Segarra. Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995.


Ha sigut una ruta molt vistosa, sobretot per les vistes que es tenen des del cim de Collbaix, i vorejant els plans de 
Montconill. Esperem que us hagi agradat.
Powered by Wikiloc

dijous, 26 de maig de 2022

Cànoves

CÀNOVES – PASSEIG FLUVIAL ANTONI CROUS – PANTÀ DE VALLFORNÉS
Dissabte 4 abril 2022 (Mª Clara Martínez) Magnífica sortida a la comarca del Vallès Oriental, al municipi de Cànoves i Samalús.


El municipi de Cànoves i Samalús està situat al sector central de la comarca del Vallès Oriental, als contraforts sud- occidentals del Montseny. El terme comprèn els pobles de Cànoves, cap de municipi, i el de Samalús.
Per fer la caminada d’avui, sortim del nucli de Cànoves. Aparquem els cotxes a l’entrada del poble, en un gran aparcament, ens pengem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar. Passem per davant l’església parroquial de Sant Muç, d’estil romànic, i que encara té com a base un temple romànic del segle XIII. Ens dirigim cap a la dreta i de seguida trobem un pal indicador amb l’inici del Passeig Fluvial Antoni Crous, que puja fins el pantà de Vallfornés tot resseguint la riera del mateix nom. Al llarg del recorregut anirem trobant passeres i ponts per anar creuant la riera, tot molt ben cuidat i senyalitzat. És una agradable passejada, gaudint de racons molt bonics, amb alguns gorgs i saltants d’aigua.











Anem remuntant la riera fins arribar a un ampli aparcament, el del pantà de Vallfornés, on acaba aquest passeig fluvial, i on començarem a seguir una pista fins la base de la presa del pantà. Arribats a la base de la presa, de la nostra dreta surt un corriol que s’enfila ben decidit i que anirem seguint fins arribar a la part de dalt de la presa. Des d’aquí tenim unes vistes esplèndides de quasi tot l’embassament, i decidim que és un bon lloc per fer una aturada i esmorzar una mica. Aquest pantà es va construir tinguen molta cura del medi ambient. El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una muntanyola artificial. 











Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural.  També s’ha repoblat amb fauna i flora autòctona. Ens tornem a posar en marxa, sortim a una pista forestal, i pocs metres més amunt ens desviem a la dreta per una pista asfaltada, en direcció a Can Cuc de Muntanya. És una masia catalana anterior al segle X acollida entre majestuosos boscos d'alzines i pastures que, amb molt de sentiment i romanticisme, s'ha restaurat i convertit en un hotel exclusiu i ple d'encant. A mesura que hem anat guanyant alçada, hem anat guanyant vistes fantàstiques, del Montseny i de la plana.











Seguim la pista i ens aturem uns moments a la Font de la Moixera, una de les moltes que podem trobar per tot el massís del Montseny. Una mica més endavant hi ha l’església de Sant Salvador de Terrades. L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del Pi Novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves. L'edifici actual es va aixecar de nou l'any 1930
sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. És d'estil neogòtic amb alguns elements del romànic. Just davant de l’església hi ha el rastre d’un sender que baixa en fort pendent, i que comencem a seguir. Un pel més endavant hi ha un desviament. De front, faríem el camí de tornada una mica més llarg, però aniríem per còmodes pistes forestals. A la dreta, que és el que seguirem nosaltres, anirem per un sender que baixa molt fort, fins l’aparcament del Pantà de Vallfornés, i després desfem el camí que havíem fet el matí, fins a tornar al poble de Cànoves.


Una sortida magnífica, amb bones vistes i racons de gran bellesa. Molt recomanable quan la riera porta aigua i el embassament es ple. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

dijous, 19 de maig de 2022

Massís del Montgrí

Magnífica sortida al Massís del Montgrí per conèixer els seus atractius més importants amb la companyia de tot un expert coneixedor de la zona, en Toni Roviras. (dimecres 23 de març 2022)



 En concret ens disposem a visitar quatre indrets característics: el cau del Duc, el Castell, l'ermita de Santa Caterina i el cim del Montplà. A tocar del poble de Torroella de Montgrí podem deixar els vehicles i iniciar la excursió amb vistes al massís i el castell. Ens espera una bona pujada que ens agafem amb calma. De seguida podem gaudir de bones vistes. Per arribar al nostre primer objectiu cal deixar el camí tradicional i agafar una drecera cap al cau del Duc. Aquest darrer tram encara és més dret ja que puja de cop, pro val la pena. 











El cau del Duc és una cova càrstica a la vessant sud de la muntanya. Es tracta d'un abric rocós que fou ocupat per homínidis durant el paleolític. S'hi han realitzat vàries excavacions on s'hi han trobat peces que es troben al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. És la cova més gran que hi ha al massís i es creu que hi havia vida fa uns 300 mil anys i que les troballes expliquen com vivien. Una llegenda explica que es comunica amb el castell, però ningú ho ha trobat. Nosaltres ens dirigim cap al Castell però seguint el camí que una mica més amunt es retroba amb el més tradicional que ve del coll de Santa Caterina. Per arribar-hi cap anar amb compte ja que algun tram s'ha de grimpar una mica entre les roques. Als peus de la fortificació hi veiem una pedrera on s'estreia el material per la seva construcció. Des d'aquest punt les vistes ja son espectaculars amb el mar davant nostre i les illes Medes i l'Estartit a tocar.











Acabem d'arribar al castell que manté la seva formació original sent una gran fortificació militar del segle XIII. Es va començar a construir l'any 1.294 pro no es va acabar mai. És una construcció medieval inspirada amb els castells dels templers. Tot i estar inacabat es pot veure el gran treball fet, i fins i tot es pot entrar a l'interior i pujar a tot el perímetre i gaudir de les bones vistes. És un bon lloc per esmorzar i descansar una mica.



Desprès de gaudir d'aquesta impressionant edificació ens tornem a posar en marxa amb una mica de tramuntana de companyia. Baixem seguint el GR-92 fins al coll de la Creu o de Santa Caterina on anem trobant petites capelles. Un cop al coll trenquem a la dreta i ens endinsem a la vall on mica en mica deixem de sentir el vent i recuperem la calma amb un fantàstic paisatge i un silenci acollidor. 











Acabem d'arribar fins a l'ermita de Santa Caterina, un indret molt especial per la gent de les contrades. Fundada al segle XIV es va construir en aquest punt per que sembla s'hi va trobar una verge. Coneguda també per ser ell lloc on transcorre la novel·la de Víctor Català. L'edifici ha sofert multitud de reformes al llarg dels anys. Hi trobem la capella, que ocupa bona part de la planta baixa; les sales del pis superior, ocupades fins l'any 1972 per l'ermità i la seva família, i un soterrani darrera la capella on encara es conserven unes antigues dependències. Un element molt popular és el pou, que es troba al pati del darrera. La tradició popular explica que els nens provenen del fons de les seves aigües. L'ermita està oberta els diumenges i festius i a l'interior hi ha un interessant retaule barroc.
Vist aquest espai seguim la ruta tornant a pujar per anar a buscar la carena que ens ha de portar fins al cim del Montplà. Trobem una barraca de pedra seca utilitzada antigament per la vinya. Cal tenir en compte que al massís hi ha unes 300 barraques i uns 600 km de construccions de pedra seca. 











Sembla impossible. Seguim carenejant fins arribar al cim del Montplà de 310m. i on la boira fa acte de presència i de nou la tramuntana. Des d'aquest punt continuem tenint bones vistes si la boira ho permet i veiem una visió diferent del castell. El mateix nom ho diu, una muntanya plana que ens permet caminar tot gaudint del paisatge tant de l'alt com del baix empordà. Ja només ens queda continuar baixant cap al punt de sortida, passant ara per el coll d'en Garrigàs. Una fantàstica ruta de poc més de 8 kilòmetres i amb un desnivell d'uns 380 metres. Us recomanem però que no la feu en ple estiu ja que la calor acostuma a apretar.

Powered by Wikiloc

dijous, 5 de maig de 2022

Sant Sebastià dels Gorgs

Sortida a la comarca de l'Alt Penedès, al municipi d'Avinyonet del Penedès, el passat dimecres 23 de març de 2022 amb l'Antoni Llagostera.


Avui hem fet una ruta molt fàcil, de molts pocs quilòmetres (prop de vuit amb una altitud mínima i màxima de sols 195 i 249 m alt (uns 50 metres de desnivell positiu i negatiu) però plena d’atractius. Jo indicaria quatre punts interessants i destacats: Per sobre de tot, les restes de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs; el jaciment iber de la Font de la Canya; la finca de la Gramanosa i el conjunt de Sant Pere d’Avinyó. I sobre tot, el paisatge del Penedès, amb les seves
extensions de vinya i d'oliveres. Es trobem a la part més alta del municipi d'Avinyonet del Penedès. Hem sortit del mateix monestir de Sant Sebastià dels Gorgs i el primer que hem fet és acostar-nos fins a l'església de la Mare de Déu de la Llinda, situada a prop. Hi ha un kilòmetre d'anada i un altre de tornada. Primer passem pel costat de cal Bou, un xalet d'estil eclèctic datat entre el modernisme i el noucentisme.











Acabem d'arribat a l'ermita. L'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d'una església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. Retornem a Sant Sebastià dels Gorgs, per visitar una mica el veïnat i el monestir, una joia que éss bastant desconeguda. És un antic priorat benedictí, i avui és església parroquial del poble. És d'una nau rectangular, a dos vents, amb absis d'estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb la representació del Pantodràtor voltat d'àngels i fris coronat. Un altre element important és l'alta torre-campanar de planta rectangular amb finestres geminades. Adossat a les antigues dependències monacals hi ha les importants restes d'un petit claustre: arcades amb capitells treballats amb figures d'animals, un capitell i àbac visigòtic. És interessant pujar dalt del campanar i visitar l'interior de l'església on hi ha molts elements interessants.











Sortim del Monestir i caminem passant a tocar de ca l'Amat, una masia interessant i de seguida ens endinsem entre camps de vinyes seguint la discreta serra dels Xops. Mica en mica les oliveres s'obren pas a les vinyes mentre ens acostem a la finca de la Gramanosa. Ens fixem amb la seva curiosa arquitectura. Aquí s'hi fa oli de primera qualitat.  Ens queda anar a visitar l'església de Sant Pere d'Avinyó. Aquesta és del segle XVI-XVII i fou construïda a on hi havia el castell d'Avinyó. Forma un petit nucli juntament amb una masia que s'utilitza com a casa de colònies. La capçalera de l'església és quadrada. La façana d'estructura senzilla amb un portal amb frontó triangular, ull de bou i coronament ondulat. El campanar de planta quadrada s'eleva sobre una nau lateral.











Seguim caminant per anar a veure el jaciment ibèric de la Font de la Canya i o Turó de la Fontvde la Canya, situat en un turó de 230 m alt, flanquejat per dos torrents, prop dels nuclis d'Avinyó Nou, Sant Sebastià dels Gorgs i Clariana. Forma part de la ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, una cultura que es va desenvolupar entre els segles VI i I ANE i que va a suposar la incorporació de les nostres terres al concert de les civilitzacions històriques mediterrànies. Va ser descobert casualment el 1997 per un veí, Xavier Esteve, arqueòleg professional, durant uns treballs d'explanació agrícola realitzats a la zona. Els descobriments efectuats durant les excavacions arqueològiques demostren sense cap dubte que el cultiu de la vinya a Catalunya es va originar en les rodalies de l'assentament.
I com que parlem de vinya el nostre recorregut continua per la masia de can Fontanals i Caves Avinyó. Una masia del segle XVI on s'hi fa el cava seguint els principis de l'agricultura tradicional transmesa per els avantpassats. Només ens queda tornar cap al punt de sortida per acabar de gaudir d'un paisatge espectacular ple de vinya. Com veiem una excursió curta pro plena d'atractius per gaudir d'una bona jornada.


dimarts, 26 d’abril de 2022

Medinyà - Ravós del Terri

MEDINYÀ – Veïnats, ermites i castells i grans camps de conreu.
Mª Clara Martínez (dimecres 23 març 2022)


Avui fem una ruta a cavall dels municipis de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, i Cornellà de Terri a la comarca del Pla de l’Estany. Iniciem la caminada al nucli de Medinyà que va ser un municipi independent entre 2015, que va independitzar-se de Sant Julià de Ramis, i 2018 que s’hi va tornar a integrar. Aparquem just davant del castell, que podem visitar per tot el seu exterior. Actualment el castell està format per diversos edificis que configuren una planta quadrada. 











La major part d'edificacions responen a reformes realitzades en època moderna i contemporània, adaptant-les als usos i corrents de l'època i on destaca especialment les galeries porticades tant exteriors com interiors, convertint l'antic castell en un gran casal. Vist el castell, sortim del poble i comencem a caminar, per pistes forestals i enmig de immensos camps de ferratges d’un verd intens, i altres de colza florida. Grans masies trenquen la monotonia i esquitxen el paisatge. Creuem el riu Terri per una passera de formigó. Avui va força crescut per les darreres pluges, i ens arribem al petit veïnat d’Olivars, unes poques cases on hi ha l’ermita de Sant Joaquim d’Olivars, quasi ensorrada.











Seguim la pista en direcció a Sant Andreu del Terri, ara ja en terme municipal de Cornellà de Terri. Fem una parada per visitar l’església de Sant Andreu, d'origen romànic, amb absis i campanar gòtics i edificada pels monjos de Santa Maria d'Amer, tal i com es pot comprovar en documents dels anys 840 i 860. Aprofitem per fer una parada i esmorzar una mica. 











A pocs metres del temple trobem un pont d'època medieval. Recentment ha estat restaurat. Està format per tres arcs, el central de grans dimensions, per permetre el pas del riu Terri, malgrat que ara ja tan sols es pot passar a peu. Tornem a la pista principal i posem rumb a Ravós de Terri, que divisem de seguida enfilat en un petit turó. L'actual església de Ravós, església parroquial Sant Cugat, era originàriament la capella del castell que encara avui es pot veure, encara que convertit en casa de pagès. 











El castell, documentat al segle XII, va ser durant llarg temps de senyoria eclesiàstica. Més tard, amb la supressió de les senyories feudals i ja al segle XIX amb la desamortització, el castell esdevé casa de pagès i comença a ser desfigurat amb l'obertura de finestrals i l'enderrocament d'algun merlet. Seguim la ruta, tornem a travessar el Terri, passem per sota les vies del tren d’alta velocitat, i seguim enmig de grans camps de ferratge d’un verd intens. 











Carenem la zona de Les Serres, on no tardem en arribar a un altre petit veïnat compost per un parell de cases i l’ermita de Santa Fe de la Serra. Aquest és un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular sense arcuacions; la porta a la façana de ponent, com també el campanar de paret, corresponen a modificacions posteriors. És documentada des de mitjan segle XIV. I ja tan sols ens queda seguir per la mateixa pista, que ens portarà de tornada a Medinyà, on hem deixat els cotxes aquest matí. 


Avui hem pogut gaudir dels colors intensos del camps florits de colza, alternats amb els verds ferratges. Hem passat per un bon nombre de petits veïnats, amb airoses esglésies i castells. Una caminada del tot planera, per pistes de bon caminar i envoltats de gran bellesa. Molt recomanable.

Powered by Wikiloc