dimarts, 6 de juny de 2023

Fonts d'Argentona

Fantàstica ruta per conèixer algunes de les moltes fonts d'Argentona, amb en Víctor Ligos, gran coneixedor de la zona. (dimarts 21 de febrer de 2023)


Començem doncs aquesta ruta, a tocar del mateix poble, on hi trobem la Font Picant. Ens trobem en un indret emblemàtic on hi concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejages i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant i els típics anissos. Aquestes aigües mineromedicinals es van descobrir a mitjans del segle XIX i es propicià la construcció del Balneari Prats. El 1900 es construeix el passeig que va cap a la font i el parc que l'envolta. Al lloc del balneari es construeix el xalet i la planta embotelladora de Manantial Burriach, que va funcionar fina l'any 1976.  











Seguim la ruta cap a la font del Mig, que també té qualitats mineromedicinals on la gent anava a buscar aigua. Hi trobem un ampli templet, un xic elevat on antigament hi havia un  taulell amb dues aixetes, una amb aigua dolça i l'altre amb aigua ferruginosa. Actualment i després de perdre les canalitzacions, només hi ha una aixeta amb aigua de la xarxa. Ja endinsats dins del bosc trobarem la font de les Sureres que rep el nom precisament per dues impressionants sureres. 











Seguint el camí a tocar de la riera de Burriac, que baixa ben seca, anem robant més fonts. És el cas de la de l'Esquirol i la de l'Esquirolet. Veiem que totes les fonts estàn ben cuidades i arranjades. És gràcies al grup de fonts d'Argentona que vetllen per la seva conservació i manteniment. Val la pena doncs, no fer un mal us i tampoc per cap bretolada, així con deixar els espais nets i polits. Seguim cap a la Font del Ferro o Font de Dalt, descoberta l'any 1861. Aquesta va ser una competidors de la font Picant i la seva aigua també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Fins i tot es va arribar a embotellar i comercialitzar amb el nom de Bellot. I molt a prop hi ha la font del Grup que va ser construïda aprofitant l'aigua provient d'una mina. Un nom posat precisament per el grup de fonts, desprès d'arreclar-la.


Ara el camí comença a fer pujada direcció el coll de Burriac. Les vistes a Argentona i Mataró es van obrint de mica en mica. Nosaltres no ens enfilem fins al castell, si no que anem a buscar un altre turó amb bones vistes conegut com el Mirador de l'Àngel. Hi trobem un àngel dibuixat en una roca i també una girafa ben curiosa. I ja només ens queda la llarga baixada on anem trobant altres petits miradors amb bones vistes. 











El pas per la creu de l'Abellà ens delimita els municipis de Cambrils i Cabrera. I abans d'acabar, una altre font, la del Camí, per posar punt i final aquest recorregut on hem vist una petita mostra de les seves fonts, que sembla que n'hi ha més de 100.

dissabte, 27 de maig de 2023

Tines Vall del Flequer

Sortida a la Vall del Flequer el passat divendres 17 de febrer de 2023 amb l'Antoni Llagostera. Estem dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i anirem a veure un element de pedra seca que és considerat, des de 2018, Patrimoni Cultural immaterial de la UNESCO.


El punt de sortida i arribada de l’excursió és a l'aparcament de Ca n’Oristrell, a Pont de Vilomara. Hi ha escampades tines de vi arreu de la meitat sud de la comarca dels Bages, en diferent estat de conservació, especialment als termes de Talamanca, Mura i Rocafort. Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. Estem davant construccions necessàries per una correcta vinificació, construïdes durant els anys 1860-1890, quan amb la irrupció de la fil·loxera, que va matar tots els ceps francesos i va provocar una alça dels preus del vi i de l’alcohol, va generar una febre vitivinícola, plantant-se vinyes en llocs ben complicats. Posteriorment abandonades les vinyes, els bancals que ocupava la vinya i les tines, anaren essent engolides per la pineda. Els incendis de l’estiu de 2022 al Bages, concretament a Pont de Vilomara, varen arrasat el paisatge que envoltava les tines de la vall del Flequer.  Però aquesta desgràcia, va tenir uns aspectes positius, ja que el conjunt vitivinícola, que es va conservar gairebé intacte per la resistència de la pedra, va quedar més al descobert i podia rebre un tractament específic. Les Tines de la Vall del Flequer estan disposades en petits grups on els agricultors de la zona abocaven el raïm per a premsar i dipositar posteriorment en tines situades a un nivell inferior per a la seva fermentació. A la zona s’han catalogat 103 tines al mig de les vinyes en diferents estats de conservació.











Les tines del Bleda son les primeres que trobem i estan conformades per dues tines i les seves barraques. Aquest conjunt format per dues tines i les barraques respectives, a tocar del camí a Can Flequer, estan datades el 1880. Pel camí hi ha una cabanya de pedra seca, amb un esplèndid sostre, molt ben conservat. Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent. Ara anirem pel costat esquerra del riu o Torrent de Flequer. Ens trobem tot seguit les Tines del Tosques, un grup de  quatre tines amb les seves respectives barraques. Son més boniques del conjunt. A la primavera tenen flors al teulat. I seguim cap a les Tines de l'Escudelleta, un conjunt format per onze tines. Una, la més gran, amb capacitat per a 17.800 litres. La part inferior està feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica enversissada lleugerament corbades. Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins ala cruïlla o bifurcació. 











Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on retornarem a l’aparcament. Continuem vers l’est, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines. Son les d'en Ricardo. És un conjunt format per sis tines de planta circular i dues barraques. Des d'aquí també podem tornar a veure, ara a vista d'ocell les l’Escudelleta i del Tosques. I encara anem trobant més construccions: les tines del camí del Flequer, numerades I, II y III, son també bastant grans, amb quatre tines (una de 19.000 litres) i dos construccions auxiliars. Estem quasi en el fons de al vall del riu o torrent Flequer, on hi ha la casa del Flequer (423 m alt) Aquest mas, que va donar nom al riu o torrent, es compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. Una mica més enllà hi ha la bauma del Flequer, sota la pista o camí. I encara es pot veure un altre grup de tines, a la Bauma Roja, on també hi trobem edificacions troglodites. Pel fet que estan situades sota una roca baumada és una conjunt molt impressionant, fantàstic i inigualable. Val la pena arribar-s’hi per apreciar aquestes edificacions. La Balma Roja una balma molt amplia que es feia servir de corral, amb tines i la pedra d'una antiga premsa de vi. Ara sols en cal retornar pels mateixos indrets o per l’altra costat del riu o torrent fins a l'aparcament. Una sortida molt maca  alhora emotiva tot veient l'abast de l'incendi del passat estiu.


dimecres, 10 de maig de 2023

Banyoles

Sortida a Banyoles amb en Josep Grau per gaudir de l'estany i el seu entorn. Dilluns, 13 febrer 2023


Sortim a tocar de l'estany ben d'hora i així ens permet gaudir d'imatges espectaculars amb la combinació del sol i les boires matinals. Aquest és l'estany natual més gran de Catalunya amb més de 2 kilòmetres de llargada per uns 700 d'amplada. Començem doncs vorejant-lo per gaudir de cada racó. També trobem algunes fonts, com la de la Filosa, la font del Ferro o la font del Vilar. 











De mica en mica anem arribant a l'església de Santa Maria de Porqueres, una joia del romànic del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular. Al seu interior hi destaquen els capitells decorats, l'arc triomfal i la pica baptismal. Just al costat de l'església hi ha un comunidor o reliquiari destinat a beneïr el temple.











Continuem la nostra ruta i ens endinsem en un camó muntanyós, fàcil de fer, que de mica en mica va pujant. L'objectiu és arribar fins al Puig Clarà, a 315 metres d'alçada on hi trobem un parell de miradors espectaculars. Des d'aquest primer veiem muntanyes com el Canigó o l'alta Garrotxa. El segon, conegut com el Mirador de l'Estany, ja ens diu que podem veure l'estany i la ciutat de Banyoles als nostres peus.











Un com hem gaudit i contemplat les vistes anem de baixada recuperant la proximitat de l'estany on podem veure les Llacunes de Can Morgat, formades per unes zones artificials i inundables.  La llacuna de l'Aulina o la de l'Artiga ens permeten veure peixos i aus a més d'una espectacular vegetació. Més endavant hi ha la llacuna d'en Magarit on fins i tot i ha un mirador. I abans d'acabar encara podem veure l'estanyol Nou o de Can Silet. Està formant enmig d'una plantació de pollancres. La seva coloraió és verdosa i és un estanyol lleugerament eutròfic. I seguin la ruta ens tornem a topar amb l'estany i els seus miradors. El mirador de la Cuaranya per exemple, és un altre dels punts per contemplar la vegetació i la fauna autòctona. I hem acabat a una altra font, la del Rector.
Una sortida que us recomanem per gaudir d'aquest espai tant singular de Catalunya.


dissabte, 6 de maig de 2023

Ruta Megalítica a Espolla

Sortida per visitar un seguit de monuments megalítics a l'entorn de les poblacions d'Espolla i Sant Climent Sescebes, amb l'Antoni Llagostera el passat 30 de gener.


L'Alt Empordà és terra de dolmens. A tota la comarca hi ha una cinquantena de tombes megalítiques que daten entre el 3.500 i el 1.800 ANE. La major part d'aquests megàlits es troben a la serra de l'Albera o el Cap de Creus. Hi ha localitzats 10 dolmens i un menhir a Espolla i 6 dolmens a Sant Climent Sescebes i 2 menhirs. Agafarem una pista forestal (pintura groga) que surt de la cara sud del poble que uneix Espolla i Sant Climent Sescebes, fins que arribem en un camp d'oliveres, el creuarem en direcció nord i entrarem a la carretera per seguir-la un tram, fins que trobem la cruïlla (pal indicatiu) de la Cabana de l'Arqueta. Conegut de molt antic, era anomenat popularment Cova dels Alarbs. L'any 1879 es va donar a conèixer científicament. Va ser doncs un dels primers dolmens publicats a Catalunya i el primer que amb nom concret es donà a conèixer a les nostres comarques. Situat en un pujol de 150 m, té unes magnífiques vistes sobre la plana empordanesa. Construït entre el 2700 i el 2500 ANE, és un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est; la cambra fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt. Es tracta d'un sepulcre de corredor de cambra rectangular feta de lloses de granit amb el corredor també de lloses de granit i de pissarra, aquestes darreres arranades.











Continuarem per un camí que surt per la cara nord i al darrera del dolmen a trobar una pista forestal que ens portarà al dolmen del Prat Tancat (senyalització de pintura blava). Entrem ja en terme de Sant Climent Sescebes. Les dimensions de la cambra d'aquest dolmen són de 1’80 metres de llarg per 1’40 d'ample per també 1’40 metres d'alçada. És un sepulcre de corredor de cambra rectangular que presenta a la llosa de coberta 16 cassoletes rituals i té una cronologia semblant a l'anterior, vers el 2.700-2.500 ANE. Tarrús l'ubica cronològicament entre el 3.500- 3.000 ANE.












Retornarem a la pista per anar al dolmen de les Tires Llargues i d'aquí al dolmen de la Gotina. Pasem a tocar del nucli de Vilartolí que pertany a la població de Sant Ciment on hi destaca les restes d'un pont medieval sobre la riera de l'Anyet. El dolmen de Tires Llargues és el més humil i menys espectacular del dolmens que visitarem. En canvi el de la Gotina presenta un excel·lent estat de conservació i una mostra clara del que són aquests tipus de monuments. Es tractaria d’un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de granit i passadís, fet de murs de paret seca del túmul artificial de tendència circular, i del peristàlic de blocs ajaguts en queden restes. Es un sepulcre de corredor amb cambra subirregular o subcircular, on una de les lloses de la cambra sembla que és un menhir reaprofitat. Sepulcre de corredor fet amb lloses de granit i passadís de murs de paret seca, amb restes del túmul i peristàlit. La cambra, formada per set lloses (una d’elles potser seria la resta d’un possible menhir) i la gran coberta; amida interiorment 2,75 metres de llarg, per 2,50 metres d’amplada, per 2 metres d’altura màxima. La datació és idèntica a l'anterior, pel tipus arquitectònic:3.550-3.200 anys ANE, en el Neolític Mitjà. A tocar hi veiem els estanys de la Gotina, un sistema de llacues format per dos estanyols que ocupen una superfície d'unes dues hectàrees. Aquest dia estaven completament secs. Constitueixen una zona humida de gran interès natural, amb comunitats vegetals i poblacions animals de notable singularitat que fan recomanable la seva protecció. També fem una ullada a l'abric de la Gotina i ens dirigim ja cap al proper objectiu: el Menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil). En realitat es un conjunt de dos menhirs, un a tocar de l’altre. 


El gros és estel·liforme i el petit fal·liforme. Tot i així es dubta de que el petit estigui en la seva ubicació original ja que el monument es coneix des de fa molt de temps i presenta senyals d’haver estat mogut. És una gran roca granítica fal·liforme i de secció triangular de 3,45 m d'alçada i 1,65 m d'amplada, amb un gruix de 4 cm, implantada en la seva localització actual. Pel tipus arquitectònic del menhir, i sobretot per la cronologia dels diversos sepulcres de l'entorn, es datat entre els 3500 i 3000 ANE, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític. Un cop visitat desfarem uns metres de la pista per seguir un camí força brut (però podem passar bé) per anar a trobar una pista que tenim per la cara nord; la seguirem en direcció a Llevant fins a trobar la cruïlla de camins que puja al Puig del Pal i és un bon mirador (242m alt). 











La baixada la farem per la cara sud fins trobar la pista que ha voltat el Puig i que seguirem fins Espolla. Abans però encara ens hem desviat per veure un darrer dolmen que agaga el nom del Puig del Pal. Una interessant sortida que ha acabat amb un bon dinar a la Fraternal on no hi falta l'arròs i els caragols.


Powered by Wikiloc

dijous, 20 d’abril de 2023

Rajols - Rocallarga

Sortida molt fàcil i apassionant a la comarca d'Osona, el passat dissabte 21 de gener amb l'Antoni Vilaró.


Ens feia molta gràcia retrobar-nos amb en Toni Vilaró, gran excursionista i col·laborador d'aquest programa durant molts anys. A més, gran coneixedor de les muntanyes i rutes i en especial per Osona. Vàrem escollir una ruta en que part ja havíem fet anys enrere, però que valia la pena repetir. Es tracta d'acostar-nos fins a la impressionant Rocallarga, al municipi de Tavertet. La excursió es pot fer tant des de Rupit com des de Tavertet. Nosaltres ens hem acostat fins a la casa de Rajols a tocar del Pla Boixer i així ens estalviem una bona pujada des de Rupit seguint el GR.











Així que un cop situats, hi ha un lloc per aparcar, ens hem posat en marxa. Erem una bona colla tot i el fred que feia. Primer de tot reculant uns metres per la mateixa pista que ens ha portat a la masia de Rajols, podem anar a veure la font de Rajols. Hi podem veure una taula de pedra allargada i una capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Gelada. Està evoltada d'una impressionant fageda.
Tornem cap a munt i agafem un camí que s'enfila cap a la dreta i amb uns 25 minuts ens porta fins al collet de Rajols. Les vistes ja comencen a ser impressionants a banda i banda. Un cop al collet, trenquem a l'esquerra per un camí ample que va carenejant direcció a la Rocallarga. Creuem el Pla de Rajols i ens acostem al punt més alt, el Puig de Cortils. Just al seu costat i trobem una petita bauma curiosa de visitar.











Cal seguir carenejant per un camí molt ample passant per el collet del Vent, i de seguida a l'esquerra, podem arribar a la Rocallarga. Com el seu nom indica és una roca llarga que sobresurt fent una espectacular balconada amb molt bones vistes. Cal anar en compte de no caure. Situada a 1.187 metres s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic. Tenim el Collsacabra als nostres peus.











Desprès d'un bon esmorzar i escoltar els consells d'en Vilaró, que a més és un expert en botànica i coneix totes les flors, plantes, arbres i arbustos, seguim caminant tot baixant de mica en mica per anar a buscar un grau que ens porta directes a la gran casa de l'Avenc. Es tracta d'una gran masia que es coneix de fa més de 700 anys i és un dels millors exemples de l'arquitectura catalana rural. Hi ha una part gòtica del segle XIII, que es va engrandir i embellir al 1559 amb l'ajuda de picapedrers de Gascònia. Els portals esculpits i les decoracions elaborades al voltant de les obertures de les finestres superiors són un exemple exquisit de l'art de la pedra del segle XVI. Més recentment la masia va estar habitada per masovers fins arribar al 1950, quan es va abandonar i només es feia servir d'aixopluc del bestiar. Afortunadament s'ha recuperat i torna a tenir vida, ara com a complex turístic rural.











Només ens queda tornar als cotxes, ara seguin una pista cap a l'esquerra (a la dreta anyriem cap a Tavertet) i fem el mateix recorregut que hem fet abans, però ara per baix. Tenim una bona vista de la Rocallarga des de sota on encara es veu més la part que sobresurt. I a la dreta les espectaclars cingleres de l'Avenc que completen les vistes a tot arreu. Travessem el Pla Boixer, que déu el seu nom a les matades espesses de boixos que el cobreixen en bona part. Abans d'acabar, ens aturem al mirador del Silenci.  Espectacular !!! Quines vistes, i quina pau!  Aprofitem per fer la foto de grup i cap als cotxes.


Una ruta ben senzilla i entretinguda de poc més de 5 kilòmetres, amb la companyia d'en Vilaró i una vintena d'excursionistes.