dissabte, 22 de gener de 2022

Viver i Serrateix

Sortida a la comarca del Berguedà el passat dilluns 15 de novembre de 2022 amb l'Antoni Llagostera a Viver i Serrateix.
 

Viver i Serrateix és un municipi situat al sud de la comarca del Berguedà, fruït de l’agregació de tres parròquies: Santa Miquel de Viver, Sant Pere de Serrateix i Sant Joan de Montdarn. El terme municipal té 66,81 quilòmetres quadrats i està situat entre els rius Llobregat i Cardener. Avui compta amb uns 170 habitants, repartits bastant uniformement entre les tres parròquies. Havia arribat a comptar amb 677 habitants (1940).  Comencem la sortida a Viver. Entre un parell de masos hi destaca l'església de sant Miquel de Viver es troba entre Vilanova i cal Sastre. En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha al costat sud de l’absis. El 1187 es va consagrar una església, que és l´esquelet de l´actual; la nau central correspon a l´església d´aquella època. És un edifici romànic de transició al gòtic, cosa poc freqüent a les nostres contrades. Tenia una nau i l´absis era rectangular.





Deixem l'església i comencem el camí on de seguida ens trobem un monument molt digne de visitar. Ens enfilem al serrat o costa de Vilanova just després de passar per la casa i arribem al Castellot de Viver. Està format per una petita torre de planta rectangular de l'època carolíngia, al cim d'una gran roca. Al seu costat hi havia un recinte més ampli, també anterior a l'any Mil. S'hi han trobat diverses tombes excavades a la roca i nombrosos forats que hom pot relacionar amb construccions de fusta. El conjunt és ple de restes de murs i fortificacions.NHi ha un itinerari senyalitzat, amb plafons explicatius. 
Desferem el camí fins situar-nos sobre Vilanova i al costat d’un dipòsit d’aigua pels incendis. Anirem cap el racó de Sailla i, seguidament, a creuar el torrent de Sant Feliu. Pujem cap la casa d’Albareda i anem cap el càmping de l’Hostalet. I amb poc més de 4 kilòmetres arribem al Pla de Serrateix. Al mig dels camps ens sorprèn un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici, així se l'anomenava ja en el segle XVI. La pedra o roc és molt singular. Hi ha impressions de petjades i taques vermelles. Segons la documentació antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant i els altres tres sants màrtirs (sant Zenó, sant Víctor i santa Felícola). Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França, de Bordeus. L’atribució de senyals, petjades i clots a la roca és un fet força habitual en la geografia del territori català.











Seguim cap a Serrateix, situat molt a prop en un altiplà que fa de mirador privilegiat. Podem veure des de Cabrera, a Osona, fins al Montsec a les comarques lleidatanes, des de Montserrat i el Montseny fins al Prepirineu i Pirineu. A Serrateix, hi ha dos edificis d´interès, històricament relacionats: Sant Pere i el monestir de Santa Maria; ambdós tenen importants elements preromànics i romànics i de d´altres èpoques. Aquest conjunt és únic en tot l´eix del Llobregat i del Cardener. Molt interessant és l’església de Santa Pere de Serrateix. Santa Maria de Serrateix i el seu antic conjunt monàstic benedictí, malgrat les reformes que ha patit en els transcurs dels segles, conserva bona part del caràcter original. L’església, amb planta de creu llatina, estava capçada per tres absis dels qual només se’n manté un. A la banda sud, a l’entorn d’un claustre de línies neoclàssiques, hi ha les antigues dependències monàstiques. Destaca la imponent imatge de la torre campanar així com la torre de l’abat. A l’interior, és remarcable el suposat sarcòfag del comte Oliba Cabreta.


Seguim i anem deixant Serrateix passant per Cal Jaume i per Cal Jepet on hi podem veure una tomba excavada a la roca. Caminem per una pista forestal entre camps i ens desviem per un corriol per assolir el cim de Montbordó. No hem de fer gaire esforç per arribar-hi. És una muntanya de 787 m alts, el cim més alt del municipi de Viver i Serrateix, a la part sudoest de la comarca del Berguedà. Podem trobar-hi un vèrtex geodèsic i com no, molt bones vistes.












Tornem a baixar i hem de fer uns 3 kilòmetres per acostar-nos fins a Sant Joan de Montdarn. Abans passem per el Roc Estret, una muntanya destacable. Sant Joan de Montdarn, la tercera parròquia del municipi de Viver i Serrateix, és en una plana, que mira a les muntanyes prepirinenques. Prop de l´església i en altres indrets s’hi han trobat restes d´època íberoromana. En els segles VI-VII, a l´indret de l´actual temple, hi havia vida eremítica;  El 899, es fundà el monestir de clergues, filial del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L´any 922, Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré, hi va fer construir una nova església d'estil preromànic. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l´entorn de l´església és l'únic testimoni que n'ha quedat.  En el segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual només ens n´ha quedat l´absis amb decoració llombarda. El temple va ser ampliat en el segle XIV i especialment en el XVIII; l´any 1784 es va fer l´última modificació, donant-li la fisonomia que té avui. Al costat hi trobem l'antic hostal de Corderoure. Ens queda fer el camí de tornada fins al punt de sortida passant també per llocs interessants com el Roc Estret, un lloc ple de llegendes i històries de bandolers. Una ruta una mica llarga, de gairbé 17 kilòmetres però de molt bon fer.

dissabte, 15 de gener de 2022

Serra del Corb

Les Preses – Serra del Corb – Sant Martí i Sant Miquel del Corb
Dilluns 8 novembre 2021 (Mª Clara Martínez)


Fantàstica sortida per la sempre impressionant comarca de La Garrotxa. El punt d’inici el trobem a Les Preses, al polígon industrial Pladavall. Aparquem just davant l’empresa d’Embotits Turon, al carrer de l’Avellana. Just en la corba del carrer hi ha un corriol que ens enfila cap el Volcà del Racó i la Serra de Xenacs. El camí ens puja fins a entroncar amb un altre sender, a partir d’aquí ben fressat i en el que anirem trobant nombrosos pals indicadors. Arribem a una clariana des de la que tenim una bona vista del cràter circular del Volcà del Racó, de 140 metres de diàmetre. El camí fa força pujada, però els impressionants boscos de faigs, roures i pins ens fan oblidar tot cansament.











Anem pujant de mica en mica, fins a tocar de l’Àrea recreativa de Xenacs, una atalaia perfecta per contemplar la plana de Les Preses, Olot i la Vall d’en Bas. A l’Àrea recreativa de Xenacs hi trobem unes poques taules i bancs, barbacoa, plafons informatius i bar (avui tancat) Un pal amb diferents indicadors ens mostra el camí cap el nostre proper objectiu: el Puig Rodó. Anem seguint les indicacions i marques de Itinerannia, i assolim el cim del Puig Rodó, amb unes esplèndides vistes a 360º que ens deixen bocabadats. La plana d’en Bas, la ciutat d’Olot i les muntanyes que l’envolten, els alterosos cims de l’alta Garrotxa, el Canigó, etc. Així com una de les millors perspectives de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb el veïnat del Corb, la Fageda d’en Jordà, l’altiplà de Batet, els cons volcànics de la Cot, puig Jordà, puig de la Costa, Santa Margarida i el Croscat. És fàcil d’arribar-hi i té una de les vistes més espectaculars de la Garrotxa. Aquest lloc es mereix una bona aturada que aprofitem per esmorzar i recuperar forces. Amb la panxa plena, tornem al collet i seguim les indicacions cap a la Serra del Corb. Aquesta serra forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa sub-pirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter. Anem carenant per la Serra del Corb, fins el Collet del Pujant d’en Camps, lloc per on nosaltres baixarem. Si teniu temps, podeu allargar una mica més i baixar pel Pas d’en Vidal, vorejant la Roca Lladre, o fent el seu cim, amb camí una mica complicat. El camí que hem triat nosaltres baixa amb força, fent giragonses, per un sender ben marcat però amb moltes pedres. No tardem en arribar abaix, a l’ermita de Sant Martí del Corb, una petita construcció romànica amb graonada, porxo sostingut per unes pilastres, teulada amb dues vessants i campanar d’espadanya. En temps de sequera, s’hi anava en processó a fer-hi pregàries per demanar tan desitjada pluja. La seva situació, en lloc ombrívol i fresc, i la font veïna han convidat a fer-hi aplecs i excursions al llarg de tots els temps.











Vista aquesta ermita, seguim caminant, passem pel mas de l’Antiga, amb la seva font davant de la casa, i ens arribem a Sant Miquel del Corb, antiga església romànica. El temple és d'una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d'espadanya de dos ulls. Des d’aquí podríem tornar als cotxes passant pel veïnat del Corb, però nosaltres triem tornar al mas l’Antiga, i prendre la pista que ens porta a la carretera, entre camps i els masos de Els Camps i El Colomer, presidit tot plega per una esplèndida vista del Canigó.
Seguim un tram de carretera, fins el veïnat de Pocafarina, i ja som de tornada als cotxes. 

Una caminada sense complicacions, excepte la baixada des de la Serra del Corb a Sant Martí del Corb, pel fort desnivell, encara que res que no es pugui fer amb calma i molt de compte. Espectacular bellesa si es fa a la tardor, pels colors dels arbres de fulla caduca: faigs i roures... Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

dimarts, 11 de gener de 2022

Sort

DE SORT A BRESSUI, ENVINY I PUJALT PER CAMINS VELLS
Divendres 29 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)


Iniciem la caminada d’avui a la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. La vila de Sort, a part de ser molt coneguda per la famosa administració de loteria La Bruixa d’Or, disposa d’un ric patrimoni arquitectònic, cultural i natural. La columna vertebral és el Parc del Riuet, una extensa zona verda, antiga llera de La Noguera Pallaresa, a l’oest de la qual es troba la part més antiga de la població, on destaquen el carrer Major, via comercial tradicional, i la plaça Major, presidida per l’església de Sant Feliu, que ens fa de magnífic mirador urbà. 











Enfilant els carrers del barri vell s’arriba al Castell dels Comtes de Pallars, des del qual es té una bona panoràmica de la població. Aquesta població també és un important centre d'activitat dels esports d'aventura, on els més atrevits poden baixar la Noguera Pallaresa, un dels rius més braus d'Europa. En aquest sentit, disposa del segell de DTE (Destinació de Turisme Esportiu) en la modalitat de piragüisme d'aigües braves. Ens posem en marxa, en direcció a Bressui, pujant pel camí vell, fent-nos esbufegar de valent, atès que, en 1 Km salvem un desnivell de 150 metres d’una atacada. Bressui es troba situat en suau desnivell, amb les case construïdes sense massa ordre urbanístic, on hi destaca l’església de Sant Miquel a la part baixa. Els camps d'herba i els horts, envolten el poble. 











Travessem el poble i continuem pujant, seguint rètols i marques en direcció a Enviny. Anem seguint els anomenats Camins Vells, camins tradicionals que comunicaven els pobles entre sí, o entre les bordes, les pletes o les ermites. Al març de 2014 neix a Sort l’Associació Camí Vell, i el seu objectiu és recuperar camins històrics del Pallars Sobirà. Els voluntaris que en formen part es proposen mantenir i recuperar aquests camins. L’associació també té com a objectius conscienciar de la importància patrimonial dels Camins Vells per evitar que es malmetin en construir pistes forestals, carreteres, edificis, etc, aconseguir que els camins vells siguin un motor econòmic important del Pallars Sobirà i mantenir i divulgar-los dins i fora de la comarca. Passem per camins empedrats, amb murs de pedra seca i envoltats per fantàstics i colorits boscos de tardor. Enviny és un altre petit nucli, o veïnat de Sort, força enlairat, i en el que destaquen l’església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera, actualment de la Purificació, i una de les cases més destacades de la població, la casa Aytés, que tenia una capella dedicada a Santa Llúcia, avui arruïnada. 











Per un carrer molt costerut ens arribem fins un antic safareig i un abeurador, gaudim de les esplèndides vistes que hi ha des de la part alta del grup de cases i seguim la ruta, en direcció a Pujalt. Entre Enviny i Pujalt trobem un desviament a l’esquerra que ens portaria a la enrunada capella de Sant Roc, un lloc ben enlairat per seguir gaudint de les vistes i els colors dels arbres, que van del groc pàl·lid al vermell més intens, tan típics de la tardor. Tot un espectacle.











Entrem a Pujalt, que queda pràcticament damunt de Sort i també en un lloc enlairat. Aquí hi destaca l’església parroquial de Sant Pere i una magnífica raconada amb el safareig i un abeurador. I des d’aquí iniciem el camí de tornada a Sort. Seguim pels antics camins recuperats que es troben en perfecte estat i molt ben retolats, en forta baixada fent ziga- zagues, passant per algunes fonts, i en poca estona som de tornada a Sort. Ens dediquem una estona a passejar per aquesta antiga i bonica vila, que s’ho val, i donem per finalitzada la sortida d’avui.


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

divendres, 7 de gener de 2022

Ribes de Freser - Campelles

Ribes – Ermita de St. Antoni – Campelles - La Casassa – Ribes
Dilluns 25 octubre 2021 (Ramon Busquets)


Aquesta ruta ens portarà primer a l’Ermita de Sant Antoni, un dels indrets més coneguts de la Vall de Ribes, per arribar seguidament fins a Campelles. Recorregut de dificultat moderada de 10,4 km i que el podem fer en 3h 30m, amb un desnivell positiu de 511 metres. Podem aparcar el cotxe prop del Pavelló poliesportiu de Ribes de Freser, al voltant del qual sempre trobarem lloc. Baixem cap el centre de la vila, a la Plaça del Mercat, des d’on tenim una bona vista de la muntanya de Sant Antoni. Seguim pel carrer Major on hi destaca l'església parroquial de Santa Maria i travessem recte el carrer St. Quintí o Ctra. de Puigcerdà. A l’esquerra de la font que hi ha a peu de carrer parteix el sender que ens portarà fins a l’Ermita de Sant Antoni. El recorregut transcorre al llarg d’un camí ben marcat en plena muntanya, sempre en contínua ascensió i envoltat de vegetació. Aquesta zona forma part de l’àrea del Granòfir de Ribes, una formació rocosa originada al voltant de la xemeneia d’un antic volcà del període Ordovicià superior (Paleozoic) de 443 a 460 milions d’anys.
Al llarg de la pujada ens anirem trobant vegetació arbustiva en la part més baixa (ginesta, boix, catifes d’heura, molsa, alguna parra, arbustos i matolls), una primera zona d’horts i bancals amb retallades de bosc i, més amunt, un tram d’arbres caducifolis (freixe, avellaner, algun cirerer i roures de fulla gran); en l’últim tram, fins a la zona de l’ermita, creix una extensa pineda de pi vermell.
Arribem al cim de Sant Antoni (1271m) on podem descansar una mica i visitar l’ermita. La construcció de la Ermita de Sant Antoni es va fer arrel d’una prometença del rector de Dòrria el segle XVII, mossèn Jaume Bonada, a Sant Antoni de Pàdua, si es curava una noble ribetana de nom Teresa de Solanell i Copons. A finals d’aquell segle, ja tenia els elements bàsics per acollir-hi un ermità: el pou que encara existeix actualment, un hort i una plaça per celebrar-hi aplecs. A meitats del S. XVIII era una ermita amb totes les de la llei, ja que hi havia plaça d’ermità permanent. Ha estat restaurada en diverses ocasions. Podem aprofitar la zona de pícnic, on hi ha taules i barbacoes per recuperar forces. El 13 de juny, dia de Sant Antoni de Pàdua, s’hi celebra un aplec i una arrossada popular, en aquest lloc idoni, envoltat de bosc i naturalesa.


Ens acostem fins al mirador que està a uns 400 metres de l'ermita, Les vistes panoràmiques que podem contemplar són de les millors de la Vall de Ribes: cap a l’est podem veure el terme municipal de Pardines (1226 m), amb el poble sota el Puig Cerverís (2206 m); cap al sud-oest ens trobem amb l’imponent massís del Taga (2039 m) i el poble de Bruguera estès als seus peus; al nord, es contemplen les muntanyes de Vall de Núria i del Puigmal (2913 m), la muntanya més alta d’aquesta part dels Pirineus Orientals; al nord-est amb el cims del Torreneules (2711 m) i del Balandrau (2584m) i cap a ponent, la vista s’estén al llarg de la Collada de Tosses, amb els contraforts de La Molina i fins a la Cerdanya. En un primer pla, els veïnats de Ventolà, Dòrria, Fornells de la Muntanya i Planès i els pobles de Planoles i Tosses. Reculem una mica per on hem vingut, per arribar-nos fins al mirador que hi ha a 300 metres, seguint recte el camí, on tenim una vista quasi vertical sobre Ribes, la Roca de la Creu, que també forma part del Granòfir, i sobre els veïnats de Ribesaltes i Ventaiola. En el mirador, a més de gaudir de les vistes, també podem entrar en un bunker que forma part de la que era la línia defensiva dels Pirineus, i que es va construir acabada la guerra civil, principalment per presoners republicans.


Tornem davant de l’ermita i reprenem l’excursió. Seguim el camí forestal, ara de ciment, durant uns 10 minuts, fins que arribem a una bifurcació en que trobem una pista de terra a la dreta, que prenem per anar a Campelles. És una pista amb molt bones vistes sobre la Collada de Toses. Si decidim no anar a Campelles reduirem el recorregut en 3 km i en aproximadament 1 hora, entre caminar i les parades. Arribem a Campelles (1145m, 137 habitants) on ens rep la monumental obra d’acer que ens anuncia el nom del poble. Activitat agrícola, turística i centre d’estiueig. L’església de Sant Martí del S.XVIII conserva restes de l’edifici romànic del S.XI. Va ser dels primers pobles petits del Ripollès en tenir carretera asfaltada, segons sembla degut a que hi estiuejava el Governador Civil de l’època.











Si ens enfilem cap al punt més alt del poble, dalt d'un turó, podem visitar les restes del Castell que 'ha restauran recentment. Constitueixen una fortificació medieval i és un punt estratègic i de gran interès cultural, històric i paisatgístic amb una visió de 360º. Tornem pel mateix camí per on hem vingut i prenem el carrer on hi ha una placa amb el nom ‘Camí de Sant Antoni’. Al costat hi ha un pal amb marques grogues i marró que s’aniran repetint. Arribem al trencat amb la pista que puja a Sant Antoni. La pista de ciment continua en descens i en direcció a la masia de Cal Rosset; en aquest tram de recorregut, ja en plena zona solana, la vegetació predominant està constituïda per pins i roures, a part de matolls i fragments de prats. Aquesta pista enllaça amb la carretera que puja de Ribes i segueix cap a Campelles. Agafant la carretera en sentit de descens ens dirigirem cap avall fins a trobar una pronunciada corba de la carretera, que abans tenia una bona panoràmica sobre Ribes, però ara la vegetació la ha tapat quasi totalment. Passada la corba seguirem carretera avall fins a trobar la casa de pagès de La Casassa, una magnífica masia de turisme rural i una de les explotacions de pagès més importants de la Vall, envoltada per un bast conjunt de prats d’herba. Situada a l’indret anomenat Pedrera, nom relacionat amb els primers noms coneguts de la vall ‘vallis Petrariense’ (vall Pedrera), ja citat en documents de l’any 886. Antigament era un barri format per quatre cases: Cal Camps, Cal Carol, Cal Truy i La Casassa.











Justament, uns metres abans d’arribar-hi, baixant a mà esquerra, sota la carretera, i exactament 15 metres després del cartell del punt quilomètric 3, prendrem un camí de muntanya i abandonarem el traçat de la carretera. Al inici del camí hi ha un cartell de fusta que indica ‘Ribes Estació’. Aquest camí serà el que ens tornarà a Ribes. Una vegada recorreguts uns 500 metres del camí, passem per la zona de bosc que es va cremar el febrer de l’any 1989 i que hores d’ara està plenament recuperat. Baixant pel camí, podem contemplar davant nostre el Taga i el preciós bosc que voreja la carretera de Bruguera. Arribem a la Font del Ferro. Com el seu nom indica, l’aigua que brolla d’aquesta font presenta la propietat d’incorporar en la seva composició certs nivells d’òxids ferrosos.
El trajecte desemboca al final del poble de Ribes, arribant als dos passos a nivell que hi ha a l’inici de la carretera de Campelles, a la zona de les estacions de Renfe (Barcelona-La Tor de Querol) i del tren Cremallera de Núria. Passem per davant de Can Gusi, on hi ha supermercat, bar i botiga d’esports, i enfilem el Passeig Àngel Guimerà per tornar fins el punt de sortida.

Powered by Wikiloc

dimarts, 4 de gener de 2022

Vallferosa

Torà - Torre de Vallferosa - Bauma de les Embúrnies - Mas Fustegueres 
Dissabte 23 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)
Una fàcil i enriquidora ruta pel municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.


Per arribar al lloc d’inici, prenem una carretera local que surt de Torà en direcció a Solsona, i al Km 6 trobem una pista a la dreta amb una explanada allà mateix. I allà deixem els cotxes. Seguim uns metres la carretera en direcció Solsona, i de seguida trobem indicadors al Clot dels Nens Xics. Està tot ben senyalitzat. Tan sols hem de seguir els indicadors. El Clot dels Nens Xics és una necròpolis medieval que es troba damunt una plataforma rocosa. Les tombes són del tipus banyera, excavades a la roca, amb els cantells de la capçalera rectes i generalment arrodonits als peus. Es pot observar cinc tombes d'adult, dues de mida mitjana i cinc tombes més petites, que han donat nom a la necròpolis. És molt difícil de datar, però podrien ser del segle VIII o IX. 











Seguim la ruta, per un sender ben fresat, i ens arribem a l’església de Santa Maria de Vallferosa, o Santa Maria Sasserra. Aquesta és l’església parroquial del nucli disseminat de Vallferosa, al terme de Torà. Reculem una mica, seguim per una pista, i no tardem en arribar a la Torre de Vallferosa. Impressionant. Tots els adjectius es queden curts. És la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. 33 metres d’alçada, en bon estat de conservació, i amb una sèrie de particularitats que la fan excepcional. Es va optar de fer una torre amb dues anelles, una interior i altra exterior, com una tècnica constructiva. De manera que es pugen les dues torres a l’hora, a tongades i una serveix de bastida de l’altra i a l’inrevés. I encara hi ha més. En un principi va ser datada del segle X, però recents estudis revelen que es pot remuntar a finals del segle VII o el segle VIII. 












Potser no és de moros ni cristians, sinó de gent autòctons del territori, de carolingis, gent ben organitzada i amb 
capacitat econòmica suficient per edificar-la. No forma part de les torres de frontera de la Marca Hispànica sinó que la construcció seria motivada per controls fiscals o econòmics de carrerades de bestiar i vies de comunicació importants per l’època i, per això, no es va construir al cim d’una muntanya, sinó al costat d’una canal. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar.
Ja refets tornem al camí. Baixem per un sender fins a trobar el barranc dels Quadros i més tard la riera de Llanera, on ens desviem per anar a veure la gran bauma de les Embúrnies, molt utilitzada des de temps antics, sobretot per pastors. Diuen que en el seu interior s’hi havien aixoplugat fins a cent ovelles. 











Tornem al camí principal, per pista forestal fins una casa de turisme rural, Cal Cristòfol. Passada aquesta masia i a peu de pista ens sorprèn un conjunt de maquinaria agrícola molt antiga, posada en exposició. I més endavant Fustagueres, una masia molt antiga que, malgrat no tenir l’esplendor d’altres del seu entorn, les necessitats de la gent que hi va viure els va fer al seu entorn hi hagués tot el que necessitaven per ser un mas quasi autosuficient. Ens ha sorprès molt trobar diferents elements com forns de calç, d’obra, un cup excavat a la roca i fins i tot un forn d’oli de ginebra. Aquest oli de ginebra té propietats antisèptiques, cicatritzants, pesticides i antiparàsits. Era molt valuós sobretot pels ramaders, per combatre malalties de la pell com la ronya. És molt recomanable donar un vol per aquest mas i parlar amb els propietaris que molt amablement ens poden oferir molta informació. I ja som a dues passes dels cotxes. En dos minuts hi arribem, molt contens d’haver fet aquesta ruta tant enriquidora. Sense dificultat, molt ben senyalitzat i amb un munt de punts d’interés.


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc