Coves de Serinyà

Ja ho diu el títol, coves de Serinyà. Una ruta per conèixer alguna de les coves que hi ha a l'entorn i acabar fent una visita a les coves del Reclau aprofitant les excavacions que s'hi feien. (Dimarts 12 agost 2025).

Hem iniciat la ruta al centre del poble i de seguida hem agafat un camí per la zona esportiva i ens hem endinsat al bosc. I a molts pocs metres ja trobem la primera cova, la Bora Gran d'en Carreres. Es tracta del primer Jaciment Paleolític de Catalunya. Un espai obert en forma de balma, amb conglomerats. Les altres coves que trobem al municipi són de tova calcària, unes coves provocades pel pas de l'aigua. La Bora Gran d'en Carreres va ser descoberta l'any 1866 per un frare que ho va fer saber. Dos anys més tard, el 1868 es va fer una primera excavació i durant els anys es van anar trobant restes amb diferents col·leccions molt interessants. A més avui hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Narcís Soler, arqueòleg i catedràtic d'història, i ens ha explicat tota la història. 

El recorregut segueix per les fonts del Sagrat Cor i del Cau del Lleure. Estan a uns 50 metres l'una de l'altre. La ruta segueix un tram del riu Serinyadell que refresca l'ambient. En algun punt cal travessar-lo fent equilibris tot i que el cabal no era molt abundant. Després d'una petita pujada el camí s'obre i el paisatge també, amb alguna vista al Santuari dels Munts per exemple. Passem a tocar d'un prat tot buscant una altra cova, la dels Encantats. Podem veure un forat que servia per extreure els materials que s'hi trobaven. Hi ha una mena de reixa de ferro de protecció i és millor no entrar-hi ja que l'accés és complicat. Està situada a la margenera, una cinglera que cau sobre el riu Ser. Un penya-segat on hi ha diverses coves precisament amb el nom de Coves de la Marganera. La més antiga és la cova dels Encantats que també havia estat excavada per diversos arqueòlegs durant els anys. Una pista ens acosta de nou al poble entrant per el carrer del Torrent on hi ha un safareig ben curiós, el rentador de Can Carreres. Seguim per el carrer de Joan Carreres on també hi ha la seva casa. És la casa dels propietaris de la Bora Gran d'en Carreres. Una casa amb molta història. (Veure vídeo). 

I ja que hem tornat al poble, és imprescindible fer una ullada al l'església de Sant Andreu. Es tracta d'un edifici romànic documentat ja al segle XII. Consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada d'accés presenta quatre arcs en degradació fets amb dovelles i un timpà llis. El campanar és una torre de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i s'alça directament sobre la façana principal. Té dues obertures de mig punt a cada costat i una teulada a quatre vessants.  La segona part de l'excursió ha consistit en fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques, les Coves del Reclau. Ens hi hem acostat amb el cotxe. El primer que hem pogut veure és una exposició que ens posa al dia dels 50 anys d'excavacions iniciades l'any 1975. També hi ha un audiovisual molt interessant. 

Ja a l'exterior, fent un petit recorregut s'arriba a la cova de l'Arbreda. La nostra visita va coincidir amb una campanya d'excavacions que es sol fer a l'estiu. Per tant també hem gaudit de la visió i explicació d'aquests arqueòlegs. El nostre acompanyant, en Narcís, ha participat activament en les excavacions durant molts anys. Ara és el seu fill, en Joaquim, qui manté la passió per l'arqueologia. Hem acabat visitant les altres coves del complex com les d'en Molet o la del Reclau-Viver o la d'en Pau. Abans de marxar també hem pogut veure de primera mà els treballs de neteja i classificació del material que es va trobant. 

Una ruta apassionant coincidit amb aquest grup d'arqueòlegs. Us recomanem fer-hi una visita.

Powered by Wikiloc

Salt del Mir

El Salt del Mir és una visita obligada per els amants de l'excursionisme i la natura, a la comarca d'Osona. Nosaltres hi hem accedit des de Santa Maria de Besora amb l'Antoni Llagostera (31 juliol 2025).

El punt de sortida l'hem fet des de la Cabana del Mir, a Santa Maria de Besora. Cal tenir en compte però que s'hi arriba per una pista d'uns 3 kilòmetres des del poble. Està prohibit circular-hi i aparcar-hi. Només es pot passar si es va al restaurant de la Cabana del Mir. Nosaltres ho hem solucionant deixant un cotxe ja que un parell de companys hi han anat a dinar al final de la ruta, i així els altres hem deixat els cotxes a Santa Maria de Besora. El nostre objectiu era acabar a Sant Quirze de Besora, per tant també hi hem deixat un cotxe i al acabar la ruta hem pogut tornar a buscar els cotxes i deixar els companys al restaurant. L'alternativa és fer els 3 kilòmetres a peu per el GR 151. En tot cas hem sortit del aparcament del restaurant on al costat també hi ha la casa del Mir, una autèntica casa de pagès. 

El camí s'inicia per una pista que va baixant cap a la riera envoltats d'ombres. Hi a un moment on es pot agafar un caminet a l'esquerra que baixa encara més ràpid ¡ evita les corbes de la pista. De seguida arribem a la riera de la Foradada on podem travessar per una passera. Aquí podem veure restes de l'antiga resclosa que recollia l'aigua per el molí que visitarem. Una mica més endavant ja podem veure el salt des de dalt, la bassa on arribava l'aigua i la canalització molt peculiar que s'endinsa a una roca. El recorregut baixa de cop cap als tres molins fariners que hi ha a la zona. dos d'ells enllaçats. Aprofitaven el desnivell i l'aigua que anava baixant. Tot i estar en runes, l'estructura és d'una bellesa espectacular. Estem parlant dels molins del Mir. Al primer molí hi veiem un parell de pedres espectaculars i intuïm el que era la casa del moliner. Més avall, al següent molí, podem veure l'estructura i les restes de la turbina de ferro. I per unes escales arribem al llit de la riera on hi ha el tercer. 

Aquí ja es pot veure l'espectacular salt del Mir. Tot i que aquest dia no baixava gaire aigua, val la pena veure'l. Fa uns 35 metres d'altura. Destaca també la gran acumulació de calç a la paret sota el salt i les cassoletes formades per l'erosió de l'aigua a les roques. Una mica més avall hi ha les restes de la central en una caseta ben petita molt camuflada per la vegetació. A dins encara hi ha la turbina i tots els enginys però en força mal estat. Un cop vist tot això cal tornar a recuperar el camí per anar a buscar la pista que baixa del restaurant. És una bona sortida i ben fàcil de fer i acabar amb un bon dinar, però nosaltres hem de fer més recorregut per omplir el programa. Així que un cop a la pista, enlloc de pujar cap a la Cabana del Mir, hem trencat a l'esquerra que segueix per la pista de molt bon fer i amb força ombres. Les vistes s'obren al Castell de Besora i si ens hi fixem, també al poble de Santa Maria de Besora. Seguim baixant i recuperem l'aigua amb el petit salt del Rodal. Una mica més avall tornem a trobar la riera de la Foradada que seguirem gairebé fins al final del nostre recorregut. I cal travessar-la forces vegades. Si el cabal no és molt abundant és de bon fer tot i que en algun lloc ens hem mullat els peus. És divertit i alhora refrescant. Tot i que hi ha alguna pujada, el recorregut és en descens i molt agradable de fer. 

Ja a la part final tornem a creuar la riera ja per un pont i deixant el municipi de Santa Maria de Besora i entrant a Sant Quirze de Besora. També hi ha un moli,  aprofitant la mateixa riera. Es tracta del moli de la Foradada o de Can Domènech. La casa de la Foradada, en runes, es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior. El 1806 es va reformar i va deixar de funcionar el 1975. La casa està abans de creuar el pont i el molí ja travessat, per tant en terme de Sant Quirze. Encara avui es conserven elements de la seva estructura original, com les parets superiors fetes de terra i les bigues de fusta. Actualment és un habitatge familiar i encara manté la turbina, la resclosa i la maquinària interna en un estat de conservació excel·lent. Entrem a Sant Quirze per la zona del polígon industrial i trobant el riu Ter, on també arribem les aigües de la riera de la Foradada. 

Hem començat amb la industrialització en forma de molins i acabem a tocar d'empreses del sector metal·lúrgic com és Some o l'antiga fàbrica de Can Guixà que es dedicava al sector tèxtil. Aquí val la pena visitar uns petis jardins amb bambú i curioses escultures. Al fons hi ha una petita capella amb la imarge de la Mare de Déu de Montserrat. I acostant-nos al nucli urbà ja teniem el cotxe aparcat per acabar amb la logística que us hem comentat. Un recorregut de 11 kilòmetres amb un desnivell positiu de 100 metres i negatiu de 400 metres.

Powered by Wikiloc

Castellgalí

Sortida a la comarca del Bages, al poble de Castellgalí i el seu entorn (Dissabte 19 juliol 2025) i la companyia d'en Joan Soler.

El punt de sortida el trobem a un dels extrems del poble, a tocar del castell enfilat en un turó. Les vistes ja son privilegiades a Montserrat. Ens hem endinsat pels seus carrers on hi passava el camí ral per arribar a l'església de Sant Miquel. Els orígens són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. La reforma més profunda data del segle XVII. El campanar de forma quadrangular és força freqüent en les esglésies d'aquest segle d'aquesta comarca del Bages. Posteriorment, al segle XIX, fou engrandida i decorada amb estil neogòtic com es pot veure al portal principal. 

El recorregut ha seguit sortint del poble pel carrer de Santa Margarida i agafant una pista que s'enfila una mica. Passem per la creu del Pla de la Creu. Ens han caigut quatre gotes però hem pogut seguir la nostra ruta. Amb un anar i tornar visitem la tina de Can Viudet. Amb molt de compte ens hem endinsat a dins per contemplar-la. A la part inferior recollien el vi. Des de fora sembla una masia però és una tina dedicada a la vinya. D'aquesta manera quan es collia el raïm ja el podien fermentar i acabar collint el vi. Això ens demostra que la comarca del Bages havia estat molt important pel que fa al cultiu de la vinya. Tornant a recuperar la pista es segueix per un corriol que continua pujant. Les vistes es van obrint amb Castellgalí als nostres peus i precisament també es pot veure algun conreu de vinya. Cal seguir cap a l'esquerra i ens enfilar-se una mica més per arribar fins a el Talló, a 445 metres. El punt més alt de la ruta on hem aprofitat per esmorzar. Fins i tot hi ha alguna taula. Les vistes son espectaculars amb la muntanya de Montserrat al fons i altres punts. Pel que fa al bosc predomina el pi i es mostra molt dens i ens fa reflexionar de que cal cuidar-lo i mantenir net. Amb la panxa plena hem, iniciat el descens amb el so estrident de les cigales. Ens hem trobat amb una barraca de pedra seca i també una petita cisterna. 

Seguim baixant pel mig del bosc i hem arribat a l'ermita de Santa Margarida que està mig derruïda. És de planta rectangular i només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera. No hi ha teulada. Per seguretat no es pot entrar, hi ha una reixa. Si que es pot veure però, des de fora, alguns detalls interessants. Es conserven part de les motllures barroques a l'interior de la nau, a la part on arrencava la volta, fetes al segle XVIII. També és coneguda com a Santa Margarida del Pla o del Mon. És un indret molt estimat per la gent de Castellgalí. El tercer cap de setmana del mes d'octubre s'hi celebra un aplec, amb la celebració d'una missa i altres activitats. Hi ha més edificis al seu entorn, un dels quals correspon a un antic convent i del que encara es conserva una volta de pedra, un forn de pa i una cuina. Hem seguit per una pista de molt bon fer amb un sol de justícia. Les cigales fins i tot ens ha fet un concert amb el seu soroll estrident i que sembla que va vinculat amb la temperatura. Com més calor, més sona. En Joan ens ha explicat moltes curiositats d'aquests insectes. I hem anat trobant més construccions relacionades amb el passat. Es tracta de es tines del Camí de Casaies. L'estructura és de pedra seca, de planta rectangular, i una mica elevada respecte al nivell exterior, construïda per aprofitar el desnivell del terreny. També hem vist el Mas Vilomara, d'origen medieval com ho demostren els seus arcs en forma de diafragma i les pedres en forma d'espiga. El mas es situaria entre els segles XIII i XIV i hi ha diferents dates gravades a la llinda de la porta o fins i tot al balcó. Se'n conserva l'estructura però està en estat ruïnós. És de grans dimensions i es poden veure diverses parts construïdes en èpoques diferents. Tot i així gran part de l'habitatge respon a una gran reforma del segle XIX. 

Després de seguir un tram més per la pista on hem continuat trobant antigues masies i altres edificacions enrunades, hem agafat un caminet que ens ha acostat fins a la riera de Castellet amb una mica d'aigua. I més endavant una barraca de pedra seca força endreçada. La tornada ha set força ràpida per pistes amples tot passant per la riera del Gall i la casa homònima. El mas és un dels antics del municipi, està documentat al segle XVI. També hem passat per la pedrera Balçamuller. Té una estructura geològica molt impactant, formant una cantera en forma de ferradura que fa una plataforma de pedra sobre el balç de la riera i de la que s'han anat fent les extraccions als costats. És molt antiga, i el nostre guia d'avui, en Joan ens ha explicat com es treballava antigament per treure pedres amb la força de l'home. I els darrers passos de la sortida han set de nou per pistes amples i de bon caminar. Un cop a Castellgalí ens hem fixat de nou amb l'església i hem acabat als peus de l'antic castell on en Joan ha acabat el programa. (veure vídeo). Un recorregut de 13 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Roca Regina

Sortida a la Roca Regina a Castell de Mur (Pallars Jussà) Dijous 17 juliol 2025.

La Roca Regina és una imponent paret calcària i cingle de 727 metres d'altitud, situada al municipi de Castell de Mur. És coneguda com la reina de les parets de Terradets on destaca la seva cara sud, un mur vertical de més de 300 metres que cau a plom sobre el Barranc del Bosc. Un lloc ideal per els amants de l'escalada, però no és el nostre cas. De bon matí ens citem a l'estació de tren de Cellers, de la línia de tren que enllaça Lleida i Balaguer amb la Pobla de Segur. L'edifici de l'estació acollia un restaurant i un alberg però actualment està tot tancat. Així que ens posem en marxa pel costat de la via, que de seguida deixem, i seguim els indicadors direcció camí del Brugal. Seguim per una pista ampla i ens anem enfilant de mica en mica. 

De seguida tenim vistes al pantà de Terradets ja que tenim molt a prop la seva presa. El camí va pujant de mica en mica en un dia de molta calor, però anem fent al nostre ritme. De mica en mica anem seguint la carena del Serrat del Pedregós on les vistes ja son impressionants. Als nostres peus tenim el barranc del Bosc, per on baixarem. De moment ens toca anar-nos acostant al nostre cim. Arribem a un punt on el camí baixa cap a la dreta, aquest serà el de la nostra baixada. Abans seguim recte uns metres més fins a l'extrem de la Roca Regina. Des del punt de sortida hem fet 4 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell. Res de l'altre món, si no fos que hem escollit un dia de calor extrema. Per sort encara corre una mica l'aire. 

I les vistes com no, espectaculars. Veiem de nou el Pantà de Terradets, gairebé sencer. Als nostres peus la via de tren i la carretera que juntament amb el riu Noguera Pallaresa segueixen la vall per un tram ben estret. Es tracta del Congost de Terradets que a més, separa el Montsec d'Ares i el Montsec de Rubies. Un cop hem gaudit de les vistes panoràmiques i fins i tot amb una mica de vertigen, hem tornat enrere uns 500 metres per anar a buscar el camí de baixada. En una bona ombra hem esmorzat amb la calma. I la baixada ha estat força dura, no pel desnivell si no per la forta calor. Al endinsar-nos a la vall i al no passar gota d'aire, semblava un autèntic forn. El desnivell no és molt dur, uns 300 metres fins a baix del barranc del Bosc. A mida que anem baixant es va descobrint la paret vertical de la Roca Regina. és impressionant. Des del fons del barranc cal seguir el camí que es torna a enfilar una miqueta i ens acosta fins a la via del tren, que travessem per sota. I amb molt de compte també travessem la carretera per anar a buscar l'antiga carretera que passa per la presa i ens portarà de nou a l'estació. Primer però cal travessar el pantà per la presa i vorejar-lo una bona estona passant per uns túnels excavats a la roca que agraïm ja que a l'ombra es pot respirar una mica. 

Tornem a travessar un pont i seguim un tram paral·lel a la carretera en format via verda i finalment arribem a l'estació tornant a travessar de nou a la carretera. Una ruta on el paisatge és realment espectacular. Nosaltres però hem tingut algun problema amb un dels nostres acompanyants ja que ha tingut un cop de calor. Al final no podia seguir i hem trucat als bombers, que com sempre, han actuat amb rapidesa i han evacuat a la companya. Nosaltres hem seguit el recorregut i hem acabat patint una mica per manca d'aigua. Tot i ser previsors, tot i portar més aigua del compte, tot i vigilar, hem caigut a la trampa i hem passat alguna estona amb molta calor i fins i tot hem acabat tots els líquids. Per sort, al cotxe, la nevera estava plena a vessar i ens hem recuperat. Per això no ens cansem mai de dir en els nostres programes que és molt important portar i beure aigua. En aquest cas a la ruta, no hi havia aigua enlloc. L'errada nostra ha estat la de no haver suspès la sortida tot i que s'havien anunciat altes temperatures. Suposo que sembla que pel fet de fer muntanyes amb una mica d'alçada, la calor no ha de ser tant extrema, però en aquest cas si. Al final tot ha quedat en un ensurt que ens serveix com a experiència alhora de decidir o no fer una ruta, sobretot amb aquestes onades de calor que estem patint.

Powered by Wikiloc

Si mireu el track veureu que hi falta el darrer tram. Només cal seguir la carretera, creuar el pont cap a l'esquerra i seguir pel costat de la carretera fins arribar de nou a la estació.

Turó del Montalt

Excursió a Sant Vicenç de Montalt (Maresme) per pujar al Turó del Montalt, un cent cims del llistat de la FEEC. (Dimarts 1 juliol 2025).

Ens situem a un dels extrems del poble de Sant Vicenç de Montalt, amb vistes a l'església de Sant Vicenç. Un poble entre el mar i la muntanya i amb molta tranquil·litat. Comencem a caminar i de seguida deixem les edificacions per endinsar-nos a la natura passant per els Pins de l'Andreu, un punt molt transitat per els amants de la natura i l'esport. Passem a tocar de la Caseta d'en Cabot que havia servit com a barraca de vinya.

I seguint pistes i camins tot fent una mica de pujada arribem als Pins d'en Pere, on hi ha una cruïlla de camins. Voregem el Turó d'en Bosc i ja podem veure el nostre objectiu, el Montalt. Hi ha un punt on el camí està tallat ja que entra en una zona privada i sembla que els propietaris no volen que s'hi passi. Tot i les queixes dels veïns de Sant Vicenç per obrir-lo ja que és un camí de tota la vida, no hi ha manera que que es pugui obrir. L'alternativa és agafar un corriol cap a la dreta i continuar amunt. Ens incorporem a una pista i seguim pujant. En algún punt tenim vistes a Mataró i el Castell de Burriac o Canet de Mar entre d'altres poblacions de la costa del maresme. I tot plegat ens porta fins al Coll de la Ferradura, on conflueixen els termes de Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt i Dosrius. Des d'aquest punt tenim dos camins, un que puja de cop i l'altre que voreja una mica i no és tan dret. Optem per el segon que ens acosta al coll de Paietes i llavors, girant a l'esquerra, pugem fins al cim. En poca estona hi som. 

Situat a 596 metres d'altitud és una talaia espectacular amb vistes a la zona de mar. Sembla que hi hauria hagut un castell ja que l'any 1016 ja es documentava l'existència d'una torre de guaita o fortificació. Encara hi podem veure algunes restes de pedra molt antiga d'aquesta construcció medieval. I un cop hem fet l'aturada obligatòria toca baixar, i ho fem per el camí dret que de seguida ens baixa de nou al coll de la Ferradura. I ara optem per baixar per un altre recorregut per no fer el mateix de pujada tot i que els primers dos kilòmetres des del coll coincideixen amb el de pujada. Llavors ens desviem a l'esquerra per passar per el Turó de l'Oriola. A prop, hi trobem unes roques força grans arrodonides on sembla que hi havia hagut un assentament o refugi neolític. I baixant i baixant ens anem acostant de nou al poble on aprofitem per fer-hi una visita. 

Després de travessar alguns carrers passem per una font, cosa que agraïm ja que amb la calor que hem passat s'agraeix. I ens acostem fins a l'església de Sant Vicenç, ja sabeu que ens agrada parlar del patrimoni també al nostre programa. És un edifici d'una sola nau espaiosa d'estil gòtic tardà. La portalada principal és d'estil renaixentista. I el campanar és de torre quadrada i té detalls defensius molt curiosos on es poden veure les mènsules d'un antic matacà que servia per protegir l'entrada dels atacs dels pirates barbarescos. 

Al final hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. La recomanació és que no la feu a l'estiu amb la calor ja que és molt insuportable. En tot cas cal sortir ben d'hora i anar per feina. Nosaltres com que anem a un altre ritme, hi estem més hores i per tant enganxem tota la solejada del migdia i primera hora de la tarda.

Powered by Wikiloc