Santuari dels Oms - Sant Julià de Cosp

El dimecres 3 de gener de 2024 ja vam començar l'any amb la primera sortida per visitar el Santuari dels Oms a la comarca del Berguedà i l'església de Sant Julià de Cosp situada en terres Ripolleses.

Per arribar al punt de sortida, el Santuari, hem d'anar fins a Sant Jaume de Frontanyà des del poble de Borredà. Una mica abans d'arribar hi ha un trencant a l'esquerra que ens hi porta. Està a uns 100 metres de la carretera. El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici del segle XVIII, construït sobre una base romànica del segle XIII. Consta d'una nau amb capelles a banda i banda i presbiteri de grans dimensions on s'hi troba el cambril de la Mare de Déu, una imatge gòtica força restaurada. També hi trobem pintures murals que decoren tot l'interior. Incendiat durant la guerra civil va perdre el seu retaule barroc. El seu campanar és quadrat amb pinacle típic del període barroc. I just al costat hi trobem una gran masia, els Oms.

Un cop visitat el Satuari ens posem en marxa direcció les Lloberes de baix, una masia que ja veiem a prop. Una mica més amunt al coll de Lloberes ens endinsem en un dels extrems de la comarca del Ripollès. Si us fixeu en el mapa de la comarca, a la part inferior esquerra, hi ha un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. En aquest espai és on es situa Sant Julià de Cosp del municipi de Les Llosses. Si ens hi fixem la veurem a la llunyania però per arribar-hi primer passem per el molí de Cosp o de Cortines que està gairebé en runes. A partir d'aquí el camí s'enfila una mica per anar a trobar l'església romànica de Sant Julià de Cosp que la trobem situada sobre un cim de roca a 1.157 m. 

El lloc és esmentat ja a l'any 905. Avui ja sense culte està una mica deteriorada. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubi, de Castell de l'Areny. L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular. Hi veiem un campanar d'espedanya de dues obertures. La porta de dos arcs en degradació és oberta a la façana de migdia. El seu interior sembla més aviat una cort de bestiar. Des d'aquí hem de superar un desnivell de gairebé 100 metres de cop per un grau que ens ha de portar a una pista de més bon fer. Al cap d'una estona arribem de nou a les Lloberes, però en aquest cas de Dalt entrant de nou a la comarca del Berguedà. Abans hem passat per les de Baix. De fet no son gaire lluny una de l'altre. I si seguim la pista ens trobem amb el GR 241 (que té sortida i arribada a Borredà). Passem també per la gran casa de Frontanyà. Aquesta disposa d'un edifici principal de planta rectangular d'uns 240 metres quadrats, amb planta baixa i dos pisos. Hi ha altres dependències a tocar de la casa principal. Una mica enfilats veiem el nostre punt de sortida, el Santuari dels Oms. Nosaltres però seguim encara la pista que de mica en mica ens ha de portar fins al Pla del Cingle a 1.205 m. En aquest punt hi trobem una creu i és un excel·lent mirador de l'entorn i sobretot del poble de Sant Jaume de Frontanyà que ens queda ben be als nostres peus. 

Allà ens dirigim recuperant part del camí i baixant per un grau que ràpidament ens acosta fins aquest bonic poble. La seva església és un exemple emblemàtic del romànic català del segle XII, en part, gràcies al seu cimbori de dotze costats, únic al país. En destaca la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de les línies i volums així com una austera decoració que li donen una gran personalitat. Un altre element digne d'esment són els tres absis, que formen un dels conjunts estèticament més perfectes de tota l'arquitectura romànica catalana.

Pel que fa al poble disposa d'una vintena de cases, arrenglerades en part en dos carrers el de Dalt i el de Baix i que conflueixen en una plaça on hi ha l'església. Antigament hi havia algun restaurant però malauradament actualment sembla que està tancat. Nosaltres hem anat a dinar a Borredà. El Santuari dels Oms es troba a prop del poble. Nosaltres de bon matí hem deixat un cotxe aquí per no tornar a peu per la carretera fins al punt de sortida. (Hi ha uns 2 kilometres).

Sant Mateu i Traiguera

Sortida al Baix Maestrat per  fer un parell de programes el passat 15 i 16 de desembre de 2023. En concret per visitar les poblacions de Sant Mateu i de Traiguera. El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià amb capital a Vinaròs. Limita amb Catalunya per la comarca del Montsià a terres de l'Ebre. Totes dues poblacions tenen una interessant història i un patrimoni digne de visitar i explorar.

 

La primera població que visitàvem era Sant Mateu fent un reccorregut per els seus carrers i places, les seves muralles i portats. Si comencem per la oficina de turisme hi podem veure un antic forn medieval molt interessant, documentat des del 1.386. També podem veure el Palau Borrull, un dels conjunts més importants del gòtic civil valencià també conegut com a l'Audiència. A la plaça Major hi conflueixen fins a 7 carrers i està envoltada de d'uns porxos amb pòrtic format per columnes de carreu. Fou ideada des del segle XIII per acollir el mercat setmanal i des de sempre ha estat el centre neuràlgic de la vida social de la localitat. A la mateixa plaça també hi ha la font de l'Àngel que ja es cita l'any 1.373 tot i que la composició actual és posterior, del segle XVI i principis del XVII.

 

L'església de Sant Mateu recull elements de tots els estils arquitectònics des del segle XIII fins a finals del XVIII. Les parts més destacades son la portalada romànica i dos trams de nau de la primitiva església de reconquesta del segle XIII, l'àbsis i la nau gòtica inacabada dels segle XIV i XV entre d'altres. A la població també hi trobem l'església de Sant Pere on hi destaca un retaule medieval de pedra dedicat a Sant Pere i Sant Pau del segle XIV. A la part exterior del poble encara hi ha un tram de muralla de 260 metres dels 1.600 que havia tingut de perímetre. Es tracta del segon recinte emmurallat ja que va substituir-ne un de més antic dels segle XIII. Dels 8 portals d'accés d'en conserven un parell com el Portal de Morella o la Torre de Cantacorps. Si volem visitar a fons la població encara hi podem trobar més punts interessants però nosaltres com que hem volgut caminar una mica més hem sortit del centre per visitar el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat a 3 kilòmetres del casc urbà, al cim d'un turó. Per arribar-hi gaudim de bones vistes i d'espais agrícoles on predominen les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries.

El Santuari és un interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII compost per l'església, l'hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes. Val la pena pujar-hi i gaudir de tots aquests espais.

 

 

El segon dia de ruta el vàrem dedicar a Traiguera. Aquí també podem descobrir un ample llegat històric que es remunta fins a més enllà de l'edat mitjana i l'època romana i és que Traiguera es troba en una cruïlla de camins de l'antiga Via Augusta. Si comencem per l'ajuntament cal dir que es tracta d'una edificació històrica, anomenat popularment la Sala de la Vila que acull el saló plenari, la sala de reunions i deliberacions dels jurats i Consell de Traiguera i tres convocatòries a Corts del Regne de València. A la façana hi podem veure un finestral gòtic interessant. I a les seves dependències hi trobem l'antiga presó medieval. Presideix el poble l'església de l'Assumpció que té els seus orígens en els segles XVI-XVII. És un edifici inacabat d'estil renaixentista construït sobre una edificació gòtica anterior, avui en dia desapareguda. El campanar és de planta octogonal. Cal visitar el museu parroquial situat en una de les sagristies. Hi podem veure peçes d'un valor artístic excepcional com creus processionals o talles de pedra, capitells gòtics, monedes romanes, ceràmica ... També cal vistar la capella de Sant Jaume i la Capella font de Sant Vicenç. I com a Sant Mateu també hi ha restes de muralles i portals. Es conserven restes de llenços de muralla medieval i un portal que tanca el recinte emmurallat. És la única mostra de la muralla que envoltava la població a l'Edat Mitjana. També es va iniciar una segona muralla que no es va acabar. Actualment moltes de les restes de les fortificacions s'han integrat en el paisatge urbà de la vila i el seu entorn. 

I per acabar la sortida i buscant algun punt interessant al seu entorn com en el cas de Sant Mateu, a Traiguera ens podem acostar fins al Reial Santuari Font de la Salut. Es tracta del vestigi del pas per la població de les ordres de Montesa i els Hospitalaris. Té el seu origen al segle XIV, però té el seu període de màxima esplendor al segle XVI. És únic amb la categoria de Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542. Hi ha un conjunt d'edificacions que corresponen bàsicament al segle XVI amb diverses transformacions del tempre gòtic. Al centre del conjunt hi ha el temple, a la dreta hi trobem un pou i la font del Miracle i la cuina medieval. També hi ha una hostatgeria, l'antiga casa dels Capellans i les restes d'un antic i inacabat palau. Precedint l'entrada del temple se situa un pòrtic renaixentista de 1588. L'espedanya és l'element més emblemàtic de l'ermitori medieval, construïda l'any 1439.

Com veieu dues poblacions amb característiques similars, amb molta història i patrimoni per veure i amb dos Santuaris que poden completar les visites que nosaltres vàrem aprofitar per fer amb un parell de dies i així gravar dos programes.

Vallgorguina i Olzinelles

Sortida per el Baix Montseny, des de la població de Vallgorguina al Vallès Oriental amb en Víctor Ligos el passat dimecres 13 de desembre de 2023

Sortim de la mateixa població de Vallgorguina passant per Can Mora tot seguint un tram del GR 92. Ens endinsem en el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai d'interès natural. De moment la vegetació dominada per els pins i les alzines no ens deixen veure cap vista. Trobarem l'indicador que ens acostarà a la Vall d'Olzinelles on de moment anem trobant petites basses que recullen l'aigua. És del cas de la bassa de Cal Agustí, una gran masia. Seguin la ruta i el paisatge i les vistes s'obren una mica. Trobem el forn de Cal Agustí que semblaria que era de calç tot i que també es diu que era de ceràmica. Per una zona de plataners arribem a Can Valls on també hi ha altres arbres monumentals.

Un camí de plataners ens acosten a la bassa de l'Aranyal i a tocar de la casa de Can Valls hi trobem uns forns de pega que daten del segle IX. La pega era utilitzada per aïllar botes de vi o impermeabilitzar els cascs dels vaixells entre d'altres. Ens endinsem de nou entre mig dels boscos per anar a buscar l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Abans passem per la font del rector que gaiebé no raja mai. I arribats a Olzinelles trobem un conjunt amb l'església, la rectoria i el cementiri. D'estil romànic amb diverses modificacions en desctaca el campanar d'espedanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau amb volta de mg punt i tres trams i l'absis és circular. De l'església romànica primigènia en queden restes dels fonaments de l'absis, visibles des de la rectoria. La rectoria és un interessant casal de finals del segle XVI o principis del XVII.

I ja només ens queda fer la tornada per un altre camí per aquest si, ens obre les vistes i fa que acabem de gaudir de la sortida tot tornant cap al poble on també hi destaca la parròquia de Sant Andreu.

Calella

Sortida a la comarca del Maresme, des de la població de Calella el passat dissabte 9 de desembre de 2023 amb en Josep Grau.

Gairebé és obligat començar la ruta a ran de mar i si pot ser, coincidint amb la sortida del sol. Ens situem a la platja de les Roquetes i les seves cales. Hem aprofitat aquest moment màgic i per iniciar la ruta ens dirigim cap a muntanya. Agafem el camí anomenat com a Ruta de les Torretes. Amb un desnivell d'uns 300 metres travessa part dels municipis de Sant Pol de Mar i Calella. 

A mida que anem pujant podem anar guanyant vistes panoràmiques d'aquest sector de la costa del Maresme. Ens anem endinsant a la muntanya i arribem a les Torretes de Calella, dos edificis de planta quadrada. La primera de les torretes és una mica més baixa que la segona i és d'estructura militar. La segona és de tipus civil. Van ser construïdes per el servei de transmissions com a telegrafs òptics que funconaven per un sistema de senyals. La primera es va construïr l'any 1848 com deiem per a un us més militar. La segona és de l'any 1857 per un us més civil i que gairebé no va funcionar. Estàn restaurades i apuntalades per mantenir en el record el que queda d'elles. I dom deiem les vistes son meravelloses. El camí és de pujades i baixades per camins on cal anar amb compte amb el sauló que pot provocar relliscades. Anem trobant alguns dels turons que envolten la ciutat de Calella. Un d'ells és el Puig de la Cabra on hi trobem les antenes de comunicacions com la televisió. Hem de seguir ara la ruta dels Turons que també coincideix amb la ruta de la Guilla, un itinerari molt popular que travessa la costa nord. El punt més alt de la sortida és el Puig de Golinons a 261 metres d'altitud i que ens regala potser les millors vistes de la zona. Fins i tot veiem part de la ciutat de Barcelona. I un altre dels turons és el Puig de Popa de 209 metres.

I ara toca fer la baixada de mica en mica per camins i pistes. Entre la vegetació també hi sobresurten camps de conreu i zones amb hivernacles. Com ja sabeu Calella i part del Maresme és conegut per les seves maduixes que són d'una qüalitat única amb l'ajuda del seu microclima o l'orografia de la zona muntanyosa. De mica en mica ens anem acostant al final de la ruta. Hem escollit acabar a un dels símbols per excel·lència del municipi, el Far de Calella. Antigament era una torre de guaita i defensa que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. Les vistes a les seves platges son espectaculars.

A l'interior del Far hi trobem el centre d'interpretació que pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest envers el seu entorn. Ho fa a través de tres punts de vista: les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació de les embarcacions, les terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, i finalment la comunicació urbana amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars. En definitiva es tracta d'una visita que sense cap dubte, val la pena. A més està concebut per a ser visitat per a adults i per a infants ja que disposa de jocs interactius i de participació. I com dèiem, a fora és una balconada i un mirador privilegiat de passar-hi una bona estona.

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.

Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 

Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.