La Seu d'Urgell

Sortida des de la Seu d'Urgell per gaudir del seu patrimoni i fer una volta per els poblets del voltant, com Calvinyà i Anserall amb en David García (Dissabte 30 agost 2025)

De bon matí ens hem situat a tocar de la Catedral de Santa Maria, un temple catòlic del segle XII. Es tracta de l'única catedral íntegrament romànica que es conserva a Catalunya. L'actual edifici de grans dimensions és el quart aixecat al mateix lloc. L'església té tres naus robustes i un gran absis central d'influència llombarda. També destaca el claustre amb més de 50 capitells. O la verge d'Urgell, una talla de fusta policromada del segle XIII. Us recomanem una visita tant a la ciutat com al monument. Nosaltres hem coincidit amb la festa major i per temes de logística no hem pogut entrar al claustre a gravar. Tot i així el nostre guia, en David, ens ha ben explicat tots els detalls com a bon historiador que és. 

Però com que hem vingut a caminar ens hem posat en marxa deixant el centre i de mica en mica, allunyant-nos-en. El nostre següent objectiu, Calvinyà, que trobarem a uns tres kilòmetres. És el tram de la ruta que fa més pujada. La sort és que les vistes a la Seu d'Urgell son precioses. Hi ha un parell de miradors i fins i tot un banc per seure. 

De seguida també tenim les primeres vistes de Calvinyà mentre ens hi anem acostant. Les seves cases son esglaonades i molt ben adaptades al terreny. Situat a uns mil metres d'altitud compta amb una seixantena d'habitants, un poblet petit però amb molt d'encant. Hi destaca l'església de Sant Tomàs, un edifici d'estructura singular. El poble pertany al municipi de les Valls d'en Valira que té un total de 13 pobles encara habitats, 4 barris compartits amb la Seu d'Urgell i 4 pobles deshabitats. 

Ara el camí ja fa baixada direcció a Anserall que també pertany al mateix municipi. Tot baixant ens trobem amb les restes de Santa Margarida de Calvinyà. D'aquesta antiga església romànica només en queden alguns murs i la part del campanar de torre, amb planta quadrada. També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha les obertures corresponets al segon pis. Una llàstima que estigui en tant mal estat. Seguim baixant per anar a travessar per sota de la carretera que puja a Andorra. Tot seguit travessem el riu que dóna nom a tot el municipi, la Valira. I som als carrers d'Anserall que actua com a capital de tot el municipi. Els seus carrers ens permeten veure cases tradicionals de pedra integrades en el paisatge de muntanya. També és un poble de pocs habitants. El més important i destacat ho trobem a uns 500 metres del nucli. Es tracta d'un dels plats forts del romànic a Catalunya: Sant Serni de Tavèrnoles. Només es conserva una part de tot l'edifici. Fou un centre espiritual molt poderos durant l'Edat Mitjana. No se'n coneixen amb seguretat els orígens, però es creu que és d'època visigòtica i que ja existia al segle IX. Va ser restaurada entre els anys 1971 i 1975. El que es pot veure només és la capçalera de l'església romànica d'una important abadia benedictina. El que podem percebre és la seva curiosa planta basilical amb tres naus, un transsepte capçat per dues absidioles als seus extrems, i uns grans absis centrals trilobulats. 

Ja veieu que aquesta ruta combina patrimoni i natura al cent per cent. És moment de tornar enrere cap al poble i seguir recte, ja cap a la Seu d'Urgell. Es tracta d'un camí planer que voreja la Valira. Aigua per tot arreu i bestiar pasturant tranquil·lament. Abans d'arribar al final encara trobem punts interessants. Passem per la Borda de Sant Esteve i les restes de Sant Esteve del Pont. És una antiga església romànica del segle XI que malauradament està en runes. I just abans d'arribar al final de la ruta ens enfilem una mica per acostar-nos a la Torre de Solsona. Es tracta d'una antiga fortificació militar de defensa que s'aixeca dalt d'un turó estratègic entre Castellciutat i la Seu d'Urgell. Funcionava com una torre per protegir el proper Castell de Ciutat. Es creu que la torre original es va construir durant la segona meitat del segle XII. Es va anar modernitzant arran de les invasions franceses del segle XVII. Va tenir un paper clau en la defensa de la Seu d'Urgell l'any 1714 durant la Guerra de Successió i també es va fer servir més endavant durant les Guerres Carlines del segle XIX. I el que també té, és una meravellosa vista a la ciutat i l'entorn. Travessant la N-260 i de nou el riu que es va acostant al seu final per unir-se al Segre, ja només ens queda endinsar-nos cap al centre per acabar la ruta. Son uns 13 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Podeu completar la jornada recorrent els carrers i plaçes de la Seu on hi han molts racons interessants. O fins i tot per una passejada per el Parc Olímpic del Segre. Un referent mundial per als amants de l'esport d'aventura i també un gran parc urbà per passejar i gaudir de la natura. 

Colomers - Sidillà - Sant Llorenç de les Arenes

Sortida a la comarca del Baix Empordà entre les poblacions de Colomers i Foixà, visitant el Poblat de Sidillà i l'església de Sant Romanç. (Josep Grau-26 agost 2026).

A tocar del poble de Colomers i just al costat del riu Ter hi ha un bon aparcament per deixar els cotxes. Sense entrar al poble, i a un dels extrems del mateix espai hi trobem la font de l'Escaleta. Això si, una mica amagada. Està en un lloc ombrívol i té una estructura cònica amb teulada. A partir d'aquí deixem la part més urbana i a l'esquerra seguim per el Camí del Riu, que és una carretera asfaltada. Després de travessar el Rec del Molí per sobre, hem de seguir fins a trobar la presa de Colomers on hem de creuar el riu Ter. Aquesta construcció va substituir l'antiga que s'havia aixecat a començaments del segle XVII per ordre del senyor de la Baronia de Verges amb l'objectiu de desviar aigua del riu cap al Rec del Molí de Colomers per moure diversos molins fariners. La construcció actual es va fer un kilòmetres riu avall respecte la vella, entre el 1963 i el 1970 per millorar el reg de la plana del Baix Empordà. El pont per travessar també és apte per bicicletes ja que per aquí hi passa la ruta del Ter. I al creuar el riu deixem el terme de Colomers i entrem al de Foixà. 

Vist aquest punt interessant ca seguir per la pista i a un kilòmetre més o menys i endinsant-nos a la zona boscosa de la dreta comencem a trobar punts interessants. Està ben senyalitzat. El primer que podem veure és l'edifici de Sant Sebastià. Estem al conjunt arqueològic de Sidillà. Aquestes primeres restes, tot i que la gent de la contrada en deia tradicionalment capella, torre o sagristia, les excavacions arqueològiques recents han confirmat que es tractava d'un mausoleu funerari de l'alta edat mitjana, construït per enterrar-hi els personatges de gran rellevància social de l'època. I res, a uns 200 metres més endavant ja ens trobem amb la resta d'edificacions. Primer el Poblat de Sidillà i a tocar l'església de Sant Romanç. Es tractava d'un recinte tancat on les cases i edificis es van construir molt junts. Curiosament va ser colgat i abandonat a causa de les dunes de sorra que es movien per l'acció de la tramuntana entre els segles XI i XIV. 

De fet, gràcies a la sorra, es considera un jaciment arqueològic excepcional ja que va quedar protegit. Tot el poblat girava al voltant de l'església de Sant Romà. Com que la sorra també la va sepultar parcialment, l'edifici disposa d'un estat de conservació estructural excepcional per a la seva antiguitat. És d'una sola nau de 22 metres de llargada i està dividida en dos trams i coberta amb una volta de canó. La capçalera de l'església té forma una trapezoidal poc comuna, comunicada amb la nau a través d'un bonic arc triomfal ferradura. 

Un com hem conegut totes les explicacions tant d'en Josep com d'en David, i amb la panxa plena, hem continuat pel mig del bosc fins a trobar una carretera que ens ha de portat al proper objectiu. El tenim a uns 3 kilòmetres i es tracta de Sant Llorenç de les Arenes. Es tracta d'un veïnat del terme de Foixà, molt tranquil format per un grup de masies antigues disseminades, envoltades de camps i boscos de pins. L'església de Sant Llorenç és el punt més destacat. L'edifici actual és d'estil romànic tardà construït entre els segles XII i XIII. És d'una sola nau amb un absis semicircular fet de grans pedres ben tallades. La porta principal té tres arcs de mig punt i un campanar de paret amb espadanya de dos arcs i que conserva només una campana.

Paral·lels al recorregut del riu Ter cal anar seguint fins arribar de nou a la resclosa per poder travessar-lo. Pel camí passem per els Masos, una barri amb una quinzena de masies, algunes molt antigues. Mas Font, Can Badó, Cal Cisteller... Tornem a veure el Ter que acompanyem fins a travessar-lo pel mateix punt que ho hem fet a primera hora. I abans d'arribar al poble trenquem a l'esquerra on podrem veure la resclosa vella de que us parlàvem al inici i un tram del canal del Rec del Molí. També hi ha un safareig aprofitant el pas de l'aigua. I de nou a la zona de l'aparcament gaudim d'un mirador de fauna del Ter i fins i tot hi ha taules i cadires per fer un bon picnic amb vistes al campanar de l'església de Santa Maria de Colomers. També hi ha una empresa de lloguer de caiacs que ofereix rutes molt atractives aprofitant el riu. Una sortida ben fàcil, de només 10 kilòmetres i menys de 100 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc