dijous, 16 de gener del 2025

Castelló d'Empúries - Roses

Sortida a la comarca de l'Alt Empordà entre les poblacions de Castelló d'Empúries i Roses amb en Salva (dimarts 2 juliol 2024)

 

La vila Comtal de Castelló d'Empúries conserva tots els vestigis de la seva capital medieval: carrers estrets, les muralles, el Call Jueu o el Pont Vell. Era un indret rellevant amb molta activitat comercial, política i administrativa. Començem a ruta a tocar del Pont Vell sobre el riu Muga. Antigament s'anomenava pont Major o pont Nou, ja que n'hi havia un altre de més antic, ara desaparegut. Ens trobem en aquest pont medieval de set ulls desiguals. Sembla que va ser edificat al segle XIV en temps del Comte Pere I. Ha estat reparat en diferents èpoques per haver sofert desperfectes produïts per les guerres i els aiguats.











Iniciem la ruta seguint el curs del riu pel camí natural de la Muga, en la seva part final. La ruta és de molt bon fer, apta per a tothom. Si el riu en la seva part més alta hi trobem un tram més de muntanya, en el nostre cas seguim una mena de via verda molt planera. A la part dreta ja comencem a visualitzar espais del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Gran part de les zones protegides corresponen al terme municipal de Castelló d'Empúries, però el parc, també s'estén per altres municipis. La Muga desemboca al Mediterrani al límit entre els Aiguamolls i Empuriabrava. Des del pont fins a tocar el mar haurem fet uns 6 kilòmetres. La segona part de la ruta continua cap a l'esquera travessant la zona d'Empuriabrava. És una població molt singular plena de canals navegables al pur estil venecià. Pertany a Castelló d'Empúries i és una de les marines més belles del món. Genuïna pel seu disseny i única a Europa. Compta amb més de 25 kilòmetres navegables. Disposa de més de 5.000 amarradors, la majoria amb accés directe a les residències i amb el port més protegit de tota la costa mediterrània.








 


Seguim passant per la platja de la Rubina, també coneguda com a platja salvatge ja que per sort ha quedat preservada del boom urbanístic i no té edificis a tocar a diferència de les platges veïnes. Hem de fer un tram de carretera entre mig d'un espai entre camps i natura. Un recorregut una mica pesat si es fa a l'estiu ja que no hi trobem cap ombra. Ens hem d'allunyar del mar ja que no podem travessar el riu Gran que desemboca a l'alçada de Santa Margarida ja en terme de Roses. Per tant hem de fer una volta considerable per recuperar el passeig vora mar. Trobem també una zona nàutica amb canals i passem a tocar de diversos càmpings per recuperar el mar ja a Roses. Passem per les platges del Rastell i la Nova. La ruta és una mica llarga, gairebé de 20 kilòmetres i sense desnivell. 











Un cop a Roses val la pena fer una visita a la Ciutadella. Es tracta d'un jaciment arqueològic en continua investigació on es pot gaudir d'un complet itinerari senyalitzat i conèixer les diferents ocupacions històriques del lloc a través de les restes conservades, del segle IV ac, data de la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al segle XX. La fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana. De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, fins a la darrera fase, la d'època moderna, de les qual se'n conserven les restes de diferents edificis militars. A més hi trobem espais moderns polivalents que acullen diverses exposicions de diferents temàtiques, conferències, actes o concerts entre d'altres. I com no, es pot acabar la jornada amb una remullada a la platja.


Powered by Wikiloc

dilluns, 13 de gener del 2025

Costabona i Roca Colom

Sortida clàssica de la comarca del Ripollès per fer els cims del Costabona i el Roca Colom (27 juny 2024).

 

La sortida s'acostuma a fer des de la Collada Fonda. Hi arribem per una pisa que enllaça les poblacions d'Espinavell (Molló) i Setcases (ja a la carretera de Vallter). Tot i que no està asfaltada, acostuma a estar en bon estat. Just al punt de la Collada fonda podem deixar el cotxe i és on es canvien els termes de Setcases i Molló. El camí tradicional puja directe al Costabona o va cap a l'esquerra fins al coll de Pal i llavors fer cim. Nosaltres ho hem complicat una mica més i hem trencat cap a la dreta per anar a buscar la carena de la Serra de Finestrol i de nou cap a la dreta ens trobarem amb les Mines de Costabona. Les Escombreres ens demostren que aquí hi havia hagut activitat minera. 








També restes d'alguna antiga edificació i fins i tot un tram de via que servia per les vagonetes. Les explotacions consistien en uns treballs de prospecció de tungstè. Aquestes es van dur a terme a partir de l'any 1951 i durant 6 anys aproximadament, desmantellant-se definitivament l'any 1966. El tungstè o wolframi és un element rar. Un element químic metàl·lic de color gris, com l'acer, es caracteritza per ser molt dur i molt difícil de fondre. Afegir que aquestes mines ja es trobem en territori francès. Sembla que s'hi van fer 5 nivells, amb un total de 5,8 kilòmetres de galeries entre comunicacions i sondatges. Ens queda una forta pujada per fer el cim del Costabona. Situat a 2.465 metres és un dels 100 Cims de la FEEC. Hi trobem una fita geodèsica i diverses creus. Una taula ens indica les meravelloses vistes que tenim als 360 graus. Una de les muntanyes més emblemàtiques que veiem és el Massís del Canigó. També en dies de bona visibilitat, el Golf de Roses i la Plana del Rosselló. I a l'altre cantó el sector d'Ulldeter amb el Gra de Fajol o el Bastiments entre d'altres. Un bon lloc per esmorzar-hi després de l'esforç. 









La baixada és ben fàcil direcció el Coll de Pal. Per aquest punt hi passa el Meridià Verd, un recorregut que segueix, tant a prop com sigui possible, la línia vertical que descriu el denominat meridià de París, que té l'inici a Dunkerque i acaba a Barcelona (El Masnou). A partir d'aquí el camí ens el marca la carena que ens ha de dur fins al següent cim, el Roca Colom. La carena també fa de frontera entre Catalunya i França. El cim de 2.506 metres està situat a la zona del Circ de Concrós. Les vistes continuen essent impressionants.








La baixada la fem paral·lels a la carena per anar a veure en naixement del riu Tec, precisament a les Fonts del Tec. El seu inici transcorre per una vall profunda que forma l'eix vertebrador de la comarca del Vallespir. Ja al seu tram final creua l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera i acaba desembocant al Mediterrani al terme comunal d'Elna, al nord d'Argelers de la Marenda. Acabem d'arribar de nou al coll de Pal, a ara si, seguim per el camí tradicional que ens ha de portar de nou cap als cotxes. Tot baixant ens trobem amb la Font de Fra Joan i cap a la dreta un camí ens acostaria fins al refugi de Costabona. Es tracta d'un espai on hi havia una antiga mina i on es va fer un petit edifici d'entrada lliure que ens permet passar-hi la nit en cas de necessitat. Està pensat per a nou persones. I ja només ens queda acabar d'arribar fins a la Collada Fonda. Una ruta de 12 kilòmetres i 750 metres de desnivell.


Powered by Wikiloc