dijous, 8 de març del 2012

Sant Romà de Sau - Sant Llorenç del Munt

Nova sortida aquest passat dissabte per la comarca d'Osona, per continuar el recorregut per el GR-II fent ja la desena etapa que ens acosta al punt final d'Aiguafreda. En aquest cas hem fet 12 kilòmetres des de Sant Romà de Sau fins a Sant Llorenç del Munt. Després de tornar a gaudir de la vista del pantà de Sau hem començat a caminar passant per algunes cases de pagès com el Francès, les Tallades o la Coromina, hem anat seguint el camí que travessa vàries vegades la carretera fins arribar a la primera parada, on hem esmorzat, el bonic poble de Vilanova de Sau amb poc més de 200 habitants respira tranquilitat a tots els seus racons, envoltat de natura. Destaca l'església romànica de Santa Maria del S XI i el seu carrer Major.
El nostre proper objectiu, la Mare de Déu dels Cingles, i ho fem enfilant un sender que supera gairebé 300 metres de desnivell fins arribar a la carena on seguim una pista fins a trobar la Mare de Déu on les vistes ja son espectaculars. Aquest indret també és conegut com el Salt de la Minyona Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.
Nosaltres però, tornem enrere per recuperar la pista i començar a baixar fins a trobar la carretera i llavors per una altra pista arribar a Sant Llorenç del Munt, era un castell al segle IX que es va transformar en monestir agustinià durant l’edat mitjana. Ara de propietat privada, i s'hi han fet importants obres de restauració. Nosaltres ja vàrem tenir la òportunitat de visitar-ho també amb en Toni Vilaró quan feiem programes del Caminant per Osona. Una bona sortida doncs per anar acabant aquest GR II. Suposo que amb un parell o 3 etapes més arribarem a Aiguafreda. Avui ens ha plogut una miqueta, 4 gotes que no ens han molestat, però si que la boira i la calitja ens han privat de bones vistes. I com que ens han fallat les Mascarella, hem tingut doble racció de coca del Caminant.