dissabte, 7 d’agost del 2021

El Papiol

El Papiol – Escletxes – Rierada – Ermita del Roser – La Salut – Puig Madrona
Dissabte 12 juny 2021 (Mª Clara Martínez)
El Papiol és un municipi força singular de la comarca del Baix Llobregat, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb molts indrets i racons per descobrir i gaudir. És un poble mil·lenari, que es va anar construint sobre un turó d’uns 160 m d’altura al voltant del castell (s. X), l’edifici més emblemàtic de la localitat, que es veu de lluny des de l’autopista o la carretera.












El castell es troba documentat des del 1115, essent Ramon Berenguer III el primer senyor del castell. Està construït 
directament sobre la roca, la qual cosa li dóna un caràcter distintiu. És de planta rectangular i disposa d'una torre. A l'interior conserva alguna part antiga, com una masmorra medieval. Dediquem una bona estona a admirar el castell, les cases del voltant i les magnífiques vistes.
Travessem el poble i quan trobem el cementiri ens desviem per darrera unes naus per un sender per anar a veure les bescletxes. Les Escletxes són unes esquerdes naturals obertes en un massís de roca calcària. És un lloc que fascinant per als aficionats l’escalada i, d’altra banda, per als interessats en la geologia. A les parets d’aquestes esquerdes es poden observar fòssils coral·lins que evidencien que durant el període del Miocè, fa milions i milions d’anys, el mar arribava fins a aquesta zona. 











Passem per dins d’algunes d’elles i un cop vist el lloc sortim a una pista que seguirem fins anar a trobar la riera de Vallvidrera. Estem al juny i fa temps que no plou, i malauradament la riera és seca. On hi hauria d’haver un bonic salt d’aigua tan sols en queda un petit toll i quatre degotalls. Si aneu després de pluges de ben segur que podreu gaudir de tota la seva bellesa. Seguim la pista fins la masia de can Castellví, on hi ha un restaurant i l’ermita del Roser, amb una historia ben curiosa: l’edifici va acollir un cafè fins que l’any 1943 es va celebrar la primera missa. Gracies a aportacions dels feligresos es va comprar la finca i l’any 1978 es celebrava la benedicció de l’església. Passat el restaurant, en una cruïlla, trobem indicadors cap a La Salut. Seguirem la pista, per bosc de pins, alzines i roures. Passarem per diversos colls i encreuaments, tots ben senyalitzats, fins el coll de Faja. Aquí farem anada i tornada a la Salut i el Puig Madrona.



L’ermita conserva una part de la seva construcció preromànica, amb diverses restauracions i modificacions tardanes. La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle XI (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la devoció a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut. Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va quedar com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec. Al voltant de l’ermita hi ha una amplia zona amb bancs i taules o podrem gaudir d’un bon pic-nic. I no podem deixar de fer el cim del puig Madrona, una pujada potent però curta. 












De darrera l’ermita, per mig el bosc, trobarem un sender que en forta pujada ens puja fins el cim. Aquest modest cim (341 metres) forma part del repte dels 100 cims de la FEEC, i des d’aquí tenim unes fenomenals vistes de tot el Baix Llobregat, fins el mar. També tenim una fantàstica vista de Montserrat, des d’un angle que ens presenta un perfil molt diferent del que estem acostumats a veure.
Tornem a l’ermita, on ens podem refer de l’esforç, en uns bancs a l’ombra de grans arbres. I ja tan sols ens queda prendre el camí de baixada. Tornem al coll de Faja i anem seguint els indicadors. En pocs minuts tornem a ser a El Papiol. 
Una bonica caminada per un indret que, envoltat com està de grans nuclis de població, s’ens fa estrany que pugui haver-hi un entorn tant boscós i ple de tresors amagats. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.
Powered by Wikiloc

dimecres, 4 d’agost del 2021

Sadernes - ermites alta garrotxa

Sadernes - Sant Grau d’Entreperes – Sant Andreu de Gitarriu – Cingles de Gitarriu – Sant Feliu de Riu. Una fantàstica sortida per terres de l’Alta Garrotxa. Dijous, 10 juny 2021 (Mª Clara Martínez)
Sortim del petit nucli de Sadernes, que pertany a Sales de Llierca. En destaquen l’església de Santa Cecília,romànica i de la que es té noticia des de l’any 977, la Rectoria Vella, actualment arrenjada i usada com a casa de colònies, i can Galceran, una antiga masia de grans dimensions, actualment dedicada al turisme rural. Aparquem en un dels aparcaments habilitats a Sadernes i reculem a peu un petit tram de carretera, fins el pont de Plansarenes, on trobem el primer indicador. Iniciem un bonic sender en direcció a Sant Grau d’Entreperes.











El camí s’enfila de valen per un bonic camí sota bosc, salvarem uns 500 metres en poc més de tres Km, però fan de bon fer. Entreperes és un antic veïnat que pertany a Sales de Llierca. Havia tingut unes deu cases que varen ser quasi totes abandonades. Ara n’hi ha alguna que ha sigut rehabilitada. Sant Grau és una bonica ermita del segle XII, i que als segles XVII o XVIII va ser sobrealçada i allargada per ponent. Té un bon porxo a l’entrada que ens va de meravella per fer l’aturada de l’esmorzar. Ens tornem a posar en marxa, en direcció a Sant Andreu de Gitarriu. Anem per camins més planers i ben senyalitzats, i ens arribem al Puig de Bistoltes, amb unes vistes impressionants i una caiguda de roca quasi vertical. Un lloc ideal per fer una mica de postureig i un bon grapat de fotos. 












Seguim el camí, per senders molt bonics, per boscos de pins, alzines i roures, fins la petita ermita de Sant Andreu de Gitarriu, enlairada en un turó i envoltada de prat. Sant Andreu de Guitarriu és un exemplar típic de l'art romànic de la primera fase, segle XI, tot i que parcialment modificat. És oberta i podem entrar. L’interior és tot enguixat, i el terra de la nau pavimentat amb rajola ceràmica vermella. Fins aquí podríem arribar amb cotxe, des de Montagut-Sadernes, direcció a Bassegoda-Lliurona passant pel coll de la Faja. Però abans d’aventurar-nos per aquestes pistes, pot ser bo demanar informació del seu estat a algun ajuntament o àrea de turisme. Deixem l’ermita, passem pel costat de la masia de Serradell, la seva font i un roure monumental, i arribem als cingles de Gitarriu. Per baixar ho hem de fer a través del Treu Petit, un grau o canal que, en forta baixada, en pocs minuts ens farà arribar a la part baixa. Però abans de baixar, val la pena recórrer la cinglera, per les roques i cap a la dreta, per gaudir de les espectaculars vistes que s’obren davant nostre, presidides pel Bassegoda. 











Després de gaudir una bona estona de les vistes, ens endinsem pel Treu Petit i comencem un vertiginós descens fins a Sant Feliu de Riu. És una església situada a l'antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Gitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol. És una construcció romànica del segle XII i que conserva la ferramenta original en un baten de la porta d’entrada. En aquest punt es comença a sentir a tronar i el cel es cobreix de negres nuvolades i per tant, en lloc de baixar per un sender fins el pont d’en Valentí, fem tot el tram fins a Sadernes per la pista forestal. Una ruta molt vistosa, amb molts punts d'interès i molta historia. 


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.
Powered by Wikiloc

diumenge, 1 d’agost del 2021

Pont d'Armentera

PONT D’ARMENTERA – QUEROL – SEGUER
Dissabte 29 maig 2021 (Mª Clara Martínez)
Us presentem una divertida i interessant caminada per terres de l’Alt Camp, a la província de Tarragona. Iniciem la ruta a Pont d’Armentera, i com que és una ruta lineal, el primer que hem de fer és anar a portar un parell de cotxes a Seguer per poder tornar en finalitzar la caminada. Un cop tots reunits de nou, donem un vol pel nucli de Pont d’Armentera, que conserva encara nombrosos testimonis del passat de vila fortificada, i on en destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, que destaca pel retaule, i de restes arquitectòniques com les del pont de les Femades o les del castell, del segle X.












Ens encaminem cap el riu Gaià i anem seguint un sender molt ben fresat, amb alguns trams equipats amb unes passarel·les de fusta i passamans que donen un toc una mica aventurer i divertit a aquest primer tram de la caminada. També anirem creuant el riu de tant en tant per ponts de fusta. Cal dir que tan les passarel·les com els ponts són ben segures, tan sols cal anar amb una mica de compte. Es tracta d’un bonic recorregut que ressegueix el riu en la seva major part i permet descobrir encantadors llocs que gairebé havien quedat esborrats per la vegetació i la malesa. 












Passem per masos que havien estat molt importants, com mas Boixanc i mas Esplugues; trobarem marges de pedra seca, restes de moltes carboneres i una balma murada per guardar el bestiar; visitarem restes preindustrials com la presa, el canal i la mina de mas Esplugues que produïen electricitat a la central del Molinot, i caminarem per la resclosa i el reg dels Regants del Pont encara en ús. Passada la balma murada farem un tram de camí en moderat ascens i força assolellat, cal anar amb compte amb la calor. Creuem un darrer pont i arribem a uns amplis camps on hi ha el mas Boixanc. Seguim el camí que, en moderat ascens, ens porta a la Font de Querol, una bonica raconada que ens permet refer-nos d’aigua i reposar una mica a l’ombra dels grans arbres. Ja som al poble de Querol, presidit per les ruïnes del Castell de Querol, imposants encara, i que donen una característica silueta a la població, malgrat que no es pot visitar. Les cases s'enfilen als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses. 



A la Plaça U d’Octubre, en un porxo obert, hi l'Aixopluc dels Castells del Gaià. L’espai compta amb dues maquetes, una del castell de Querol i una altra del de Saburella, situat dins el mateix terme municipal. L’Aixopluc es completa amb cinc plafons, on s’ofereix informació de la Marca Hispànica, els tipus de castells construïts al llarg del riu Gaià durant aquella època i la vida al seu entorn. El Gaià és un dels rius que travessen la província de Tarragona. Allò que el fa especial és que al llarg del seu curs per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès (de forma perpendicular a la costa) es troba la major concentració de castells medievals de tot el territori català. Per entendre millor tota la història d’aquest castells i els motius que n’hi hagi tants en aquesta zona, és molt recomanable la «Ruta dels Castells Medievals del riu Gaià». Aquesta ruta pels castells del riu Gaià, a més d'un viatge per la geografia tarragonina és principalment un itinerari que us durà a un altra època. Ens referim a l'època de les lluites territorials, dels senyors feudals i els cavallers. L’època de la Reconquesta.












Travessem el poble i la carretera i seguim el nostre camí, ens tornem a trobar amb el riu Gaià i un tram més amunt comencem a seguir uns indicadors que ens porten fins a un recòndit paratge conegut com el Gorg Negre, on una petita resclosa (part d'un projecte inacabat d’una presa) fa que l'aigua quedi reclosa i formi un impressionant toll de color fosc, tot reclòs entre les parets que formen el congost, un paratge impressionant. Es tracta d'un espai de gran valor ecològic i històric que, gràcies a l'impuls de l'ajuntament de Querol s'ha salvaguardat i ara contempla refugis pels ratpenats i s'ha convertit en un nou itinerari de natura.
Tornem uns metres enrere i passem un darrer pont de fusta. Seguim una pista en suau pujada, en direcció a Seguer. Uns 800 metres després de passar el pont de fusta trobem una bifurcació. Els dos camins ens porten a Seguer. Nosaltres prenem el de la dreta, és una mica més llarg amb un tram d’asfalt, però més suau. El de l’esquerra s’enfila més decidit cap el poble. Arribem a Seguer, nucli depenent de Pontils, on destaca l’antic castell al cim del turó i l’església de Sant Bartomeu al seu costat. I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta fàcil i divertida, amb un munt de punts d’interés. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc