dijous, 30 de setembre del 2021

VILANOVA DE SAU – PANTÀ DE SAU
23 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

Avui us presentem una esplèndida ruta per la comarca d’Osona. El punt de sortida el fixem a la població de Vilanova de Sau, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, on aparquem els cotxes. Travessem la Plaça Major, prenem un carrer a la dreta amb un pal indicador i comencem seguint el GR-151, que coincideix amb el GR-2 durant un tram del camí.


Al principi caminem quasi en pla, per pistes i senders ben marcats, però hem de pujar fins el Pla de Santa Margarida salvant la cinglera. Ho fem per un camí molt bonic, empedrat i fent ziga-zagues per sota bosc. No tardem en arribar a dalt a una cruïlla de camins, on se separen els GRs. El GR-2 segueix en direcció a Aiguafreda, i nosaltres continuarem seguint ara el GR-151. Anem seguint indicacions cap a el Puig del Far, i en una cruïlla en que hi ha una gran bassa ens desviem una mica per anar a donar un cop d’ull a les restes de l’ermita de Santa Margarida d’Ardola, de la que tan sols en queden restes de parets i de la porta d’entrada. Va ser abandonada l’any 1936, i el 1945 es va ensorrar la volta.











Continuem en direcció al Puig del Far. Abans d’arribar-hi, passem per unes grans roques que formen una mena de cova o abric, i unes balmes enormes i de gran alçada. I en pocs metres, el Puig del Far, una talaia fantàstica, amb unes vistes espectaculars. Des d’aquí es veuen els cingles del Munts, el Montseny, el poble de Vilanova de Sau als nostres peus... una meravella!







Hem de recular fins la balma per seguir el camí, però aprofitem un racó amb bona ombra per esmorzar una mica. I ja recuperats seguim de nou fins a tornar a la bassa, i ara anar cap el Roc de Migdia. Aquesta és una altre magnífica talaia, un sortint de roca que sobresurt de la cinglera i que de nou ens permet gaudir de magnífiques vistes. Seguim avançant, vorejant la cinglera, fins un tercer mirador, aquest ja amb vistes al pantà de Sau, a Collsacabra i al Puigsacalm. Ara toca baixar fins el pantà. Ho fem pel grau de Santa Margarida, en fort pendent, per camí fàcil de seguir però força pedregós. Molt de compte! Ja al pantà de Sau dediquem una bona estona a descansar i refrescar-nos amb l’aigua.











Aquest pantà va ser inaugurat l’any 1963, i va ser construït per controlar les avingudes del riu Ter, emmagatzemar-ne l’aigua i proveir d’aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana i produir energia elèctrica. A sota les seves aigües va quedar l’església de Sant Romà de Sau i altres masies disseminades per la vall, així com un magnífic pont de cinc ulls, conegut com el Pont de Sau. Però hem de tornar a Vilanova de Sau. Ho fem per bons camins, en suau pujada, passant pel gran mas de La Vileta Grossa, per sota la cinglera i des d’on veiem els sortints rocosos on hem estat a primera hora. No tardem massa en tornar a ser al poble, on donem per finalitzada la sortida d’avui. Camins en bon estat i ben senyalitzats, la qualifico de moderada pel grau de Santa Margarida que fem de baixada al pantà i que es fa una mica pesat. Pel demés, molt recomanable, per les vistes i els racons que visitem. 


Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

dilluns, 27 de setembre del 2021

Dimecres 21 juliol 2021 (Mª Clara Martínez)

Avui n’hem fet una de clàssica: un recorregut per la serra d’Ensija per assolir el cim del Cap de la Gallina Pelada (Cap de Llitzet). Amb cims de més de 2.000 metres, L'Espai Natural Protegit de la Serra d'Ensija - Rasos de Peguera constitueix un dels límits més meridionals per a la vegetació alpina i subalpina a Catalunya; convé subratllar, per exemple, els prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret.; És un escenari ideal per als amants del senderisme i les rutes en BTT. Es troba situat a la comarca del Berguedà, just al sud del Pedraforca. Sortim de l’àrea de lleure de la Font Freda. Aquest lloc es troba a mig camí de la pista asfaltada que va de Vallcebreal Coll de la Trapa, molt a prop del Coll de Pradell. Iniciem la caminada per un camí amb graons que ens apropa a la Font Freda. Es conserven les taules i els bancs, però la font està destruïda. Possiblement per alguna esllavissada del terreny. Ens enfrontem a una pujada moderada-forta, per bosc de pi negre, amb un sender molt ben fressat, i senyalitzat amb marques grogues i blanques de PR. Ens ho agafem amb calma, atès que amb 2,2 Km pugem 600 metres de desnivell. Però les fantàstiques vistes que anem tenint a mesura que guanyem alçada, presidides pel Pedraforca, ens ajuden a oblidar el cansament.








Quan portem poc més d’un Km de recorregut sortim del bosc i comencem a caminar per prats. Som a Les Planelles, on ens aturem uns moment per contemplar tota la vall del Torrent del Coll de Pradell, on hi havia les antigues mines de carbó, la Mina Enriqueta i la Mina Nova, ja inactives des de fa anys. I ja tan sols ens falta acabar de pujar una mica més per arribar a la part més alta, on hi ha el Refugi Serra d’Ensija, també conegut com a Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
Aquest és un bon lloc per esmorzar, envoltats de prats i bones vistes, amb una font molt propera i amb servei de bar a càrrec de gent molt atenta i simpàtica.
Ja refets de l’esforç inicial, encarem la darrera pujada fins el cim del Cap de la Gallina Pelada. Continuem per prats, en moderats ascens, fins al cim. Un cim que, per les espectaculars vistes 360o, ens deixen sense alè. Pedraforca, Cadí, Rasos de Peguera, Montseny, Montserrat.... Un luxe!!












El Cap de la Gallina Pelada és una muntanya de 2.321 metres i aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Però hem de continuar, i el proper objectiu és la Creu de Ferro. No tornem al refugi, anem carenant per la part més
alta de la serra, gaudint de les impressionants vistes. Els desnivells a aquí dalt són suaus, en un terreny ondulat i cobert de prats. La Creu de Ferro és el segon cim més alt de la serra, amb 2.297 metres. 












Seguim la ruta fins el Pla d’Ensija, on podem anar a fer el Serrat Voltor. Avui el deixem de banda, la forta calor ens ha matxacat molt i encara queda camí per davant. La baixada la fem pel Torrent de Les Llobeteres. En fort pendent i per un torrent sec i amb moltes pedres. Fins i tot alguna fàcil desgrimpada. Molt de compte si les pedres són molles. Pot ser perillós. Arribem a la pista asfaltada, a uns 800 metros d’on hem deixat els cotxes al matí, que fem per un camí molt ben arranjat, amb baranes de fusta, pel costat de la pista. I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Us esperem a la propera!



Powered by Wikiloc