El Salt del Mir és una visita obligada per els amants de l'excursionisme i la natura, a la comarca d'Osona. Nosaltres hi hem accedit des de Santa Maria de Besora amb l'Antoni Llagostera (31 juliol 2025).
El punt de sortida l'hem fet des de la Cabana del Mir, a Santa Maria de Besora. Cal tenir en compte però que s'hi arriba per una pista d'uns 3 kilòmetres des del poble. Està prohibit circular-hi i aparcar-hi. Només es pot passar si es va al restaurant de la Cabana del Mir. Nosaltres ho hem solucionant deixant un cotxe ja que un parell de companys hi han anat a dinar al final de la ruta, i així els altres hem deixat els cotxes a Santa Maria de Besora. El nostre objectiu era acabar a Sant Quirze de Besora, per tant també hi hem deixat un cotxe i al acabar la ruta hem pogut tornar a buscar els cotxes i deixar els companys al restaurant. L'alternativa és fer els 3 kilòmetres a peu per el GR 151. En tot cas hem sortit del aparcament del restaurant on al costat també hi ha la casa del Mir, una autèntica casa de pagès.
El camí s'inicia per una pista que va baixant cap a la riera envoltats d'ombres. Hi a un moment on es pot agafar un caminet a l'esquerra que baixa encara més ràpid ¡ evita les corbes de la pista. De seguida arribem a la riera de la Foradada on podem travessar per una passera. Aquí podem veure restes de l'antiga resclosa que recollia l'aigua per el molí que visitarem. Una mica més endavant ja podem veure el salt des de dalt, la bassa on arribava l'aigua i la canalització molt peculiar que s'endinsa a una roca. El recorregut baixa de cop cap als tres molins fariners que hi ha a la zona. dos d'ells enllaçats. Aprofitaven el desnivell i l'aigua que anava baixant. Tot i estar en runes, l'estructura és d'una bellesa espectacular. Estem parlant dels molins del Mir. Al primer molí hi veiem un parell de pedres espectaculars i intuïm el que era la casa del moliner. Més avall, al següent molí, podem veure l'estructura i les restes de la turbina de ferro. I per unes escales arribem al llit de la riera on hi ha el tercer.
Aquí ja es pot veure l'espectacular salt del Mir. Tot i que aquest dia no baixava gaire aigua, val la pena veure'l. Fa uns 35 metres d'altura. Destaca també la gran acumulació de calç a la paret sota el salt i les cassoletes formades per l'erosió de l'aigua a les roques. Una mica més avall hi ha les restes de la central en una caseta ben petita molt camuflada per la vegetació. A dins encara hi ha la turbina i tots els enginys però en força mal estat. Un cop vist tot això cal tornar a recuperar el camí per anar a buscar la pista que baixa del restaurant. És una bona sortida i ben fàcil de fer i acabar amb un bon dinar, però nosaltres hem de fer més recorregut per omplir el programa. Així que un cop a la pista, enlloc de pujar cap a la Cabana del Mir, hem trencat a l'esquerra que segueix per la pista de molt bon fer i amb força ombres. Les vistes s'obren al Castell de Besora i si ens hi fixem, també al poble de Santa Maria de Besora. Seguim baixant i recuperem l'aigua amb el petit salt del Rodal. Una mica més avall tornem a trobar la riera de la Foradada que seguirem gairebé fins al final del nostre recorregut. I cal travessar-la forces vegades. Si el cabal no és molt abundant és de bon fer tot i que en algun lloc ens hem mullat els peus. És divertit i alhora refrescant. Tot i que hi ha alguna pujada, el recorregut és en descens i molt agradable de fer.
Ja a la part final tornem a creuar la riera ja per un pont i deixant el municipi de Santa Maria de Besora i entrant a Sant Quirze de Besora. També hi ha un moli, aprofitant la mateixa riera. Es tracta del moli de la Foradada o de Can Domènech. La casa de la Foradada, en runes, es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior. El 1806 es va reformar i va deixar de funcionar el 1975. La casa està abans de creuar el pont i el molí ja travessat, per tant en terme de Sant Quirze. Encara avui es conserven elements de la seva estructura original, com les parets superiors fetes de terra i les bigues de fusta. Actualment és un habitatge familiar i encara manté la turbina, la resclosa i la maquinària interna en un estat de conservació excel·lent. Entrem a Sant Quirze per la zona del polígon industrial i trobant el riu Ter, on també arribem les aigües de la riera de la Foradada.
Hem començat amb la industrialització en forma de molins i acabem a tocar d'empreses del sector metal·lúrgic com és Some o l'antiga fàbrica de Can Guixà que es dedicava al sector tèxtil. Aquí val la pena visitar uns petis jardins amb bambú i curioses escultures. Al fons hi ha una petita capella amb la imarge de la Mare de Déu de Montserrat. I acostant-nos al nucli urbà ja teniem el cotxe aparcat per acabar amb la logística que us hem comentat. Un recorregut de 11 kilòmetres amb un desnivell positiu de 100 metres i negatiu de 400 metres.
Powered by Wikiloc