dijous, 26 de setembre del 2019

Estany de Lanós

Estany de Lanós - Mª Clara Martínez - Dissabte 24 agost 2019

Magnífica sortida a la Catalunya Nord, en aquesta ocasió per anar a veure l’Estany Lanós. La Catalunya Nord és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). Comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya).
Per arribar a l’inici de la ruta d’avui, hem d’anar a la població de Porté-Puymorens per la carretera N20. Just passat el riu, Surt una pista de la nostra dreta amb la indicació Route des Lacs. Està tota asfaltada, i al final hi ha la zona
d’aparcament. Aquesta ruta cal fer-la en sentit horari, sobretot a l’estiu. Al principi farem la pujada forta per la part solana, quan encara estem fresquets, i la baixada per sona més boscosa. Comencem enfilant-nos per un sender força costerut, que en poca estona es troba amb el GR-7, que anirem seguint fins l’Estany Lanós. Passat el tram inicial més costerut, el camí es suavitza una mica, malgrat que no deixa de pujar. Arribem a un enlairat mirador, una esplèndida balconada sobre l’Estany de la Font Viva. Arribats a aquest punt ja hem guanyat
quasi 500 metres de desnivell positiu.











Seguim amunt, pel GR-7, ara ja en suau pujada, fins al peu de la presa de l’Estany Lanós. Hem anat trobant les boques i les escombreres d’antigues mines de ferro, molt comuns en aquesta zona. També hem trobat diferents restes d'instal·lació, restes de les vagonetes que treien el ferro de les mines i restes de
l’antic telefèric que pujava i baixava els materials durant la construcció de la gran presa. La massa d'aigua més gran de la Cerdanya, l'estany de Lanós, es troba situada en un indret idíl·lic i està encerclada per una munió de muntanyes espectaculars. Al mateix temps, aquest estany és un dels punts de partida més
utilitzats per recórrer el massís del Carlit. 



Per la seva gran capacitat, a començaments del segle xx es va plantejar d'aprofitar-lo per proporcionar electricitat a la vall de l'Arieja. Les protestes (1916) dels regants de la Baixa Cerdanya, que temien que s'assequés el riu Querol, no s'acabaren fins a l'arbitratge del rei de Suècia el 1957: es construí una resclosa de 45 metres d'alçada i 177 d'amplada, que elevà 39 metres el nivell del llac i en feu créixer el volum fins als 70 hm3; dos rius tributaris de l'Arieja, el riu de Siscar i el de Bessines passaren a aportar aigua a l'estany, i la resclosa subministrà 50 hm3 l'any a dues centrals elèctriques de la banda d'Acs, a l'Arieja. En compensació, un canal subterrani de 5 quilòmetres passà a tornar al riu de Querol des de l'alt Arieja un cabal de 0,6 m3/s, equivalent als 20 hectòmetres cúbics que, sinó, perdrien els regants riu avall. No deixem passar l’oportunitat de fer un tomb per all i gaudir de la bellesa dels racons i l’entorn. 

 









Iniciem el camí de tornada, tot seguint marques grogues. Passem pel costat del refugi Barraca dels Enginyers, i on se suposava hi havia d’haver un refugi obert, ho trobem tot tancat. I la font que hi ha al davant tan sols goteja. Seguim baixant, el camí és força rocallós, amb algun petit tram que creu alguna tartera.
Arribem a l’Estany de la Font Viva, un espai idíl·lic, amb un grup de cavalls que no dubten en apropar-se a la gent i pidolar alguna cosa de menjar.

 


 





A aquest estany sol venir-hi molta gent a pescar, atès que per la riquesa de les seves aigües hi abundes les truites. Seguim el nostre camí, en direcció a l’Estany de Passet, on hi ha les instal·lacions de l’empresa de tirolines TIROVOL.
A pocs metres de les tirolines tenim els cotxes, i aquí donem per finalitzat el programa d’avui. Una ruta molt recomanable, cal estar una mica en forma pel seu fort desnivell, però no té cap més dificultat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

diumenge, 22 de setembre del 2019

Casserres - Set Portes

CASSERRES – SERRAT DE LA MADRONA – BAUMA DE LES SET PORTES
Mª Clara Martínez. Dissabte 3 agost 2019
Una caminada vistosa, entretinguda i amb racons molt interessants per visitar. I sobretot, planera i assequible a molta gent. Iniciem el recorregut d’avui a la vila de Casserres. El poble de Casserres es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però fou una gran fortalesa i jugà un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori. Aquest carrer era format per cases unifamiliars entre-mitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII;
avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu.



 







Sortim del poble i enfilem cap el Serrat de la Madrona. Per pistes forestals i terreny planer. Passem pel costat d’alguns masos que, malgrat les seves reformes, mantenen traces de la clàssica estructura típica catalana. No tardem en arribar al Serrat de la Madrona i coronar el seu cim, on hi trobem un vèrtex geodèsic i una estelada. I el millor de tot, les impressionants vistes sobre la plana berguedana, les serres que envolten Berga, Montserrat... fins i tot el Port del Compte, que treu el nas per darrera. És un cim arrodonit, molt erosionat i format per grans roques que ens fan de mirador. Al seu voltant s’han trobat
restes arqueològiques que indique que podria haver-hi hagut assentaments humans que es remuntarien a l’Edat del Bronze, passant per algun punt de vigilància o assentament temporal a l’Edat Mitjana.
Baixem del turó, visitem la petita ermita del Roseret i ens dirigim al petit nucli de Fonollet, on hi destaca l’església romànica de Sant Sadurní de Fonollet. l’absis queda mig amagat per la casa de Cal Fuster, i a migdia hi ha adossada la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l’obra romànica. 

 









La primera notícia que es té de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. També en formen part de Fonollet alguns masos disseminats que hi ha per la zona. Fa molta calor, i a l’ombra de l’església trobem el lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb l’esmorzar. Degut a la forta calor, no podem oblidar en cap moment la constant hidratació. En dies com aquest cal portar gran quantitat d’aigua. Les fonts són majoritàriament seques.
Ens tornem a posar en marxa i comencem a trobar diferents camins amb indicacions per fer la tornada a Casserres, i triem la que ens porta a visitar la Bauma de les Set Portes, també coneguda amb el sobrenom de Cafè de les Set
Portes. Abans d’arribar a la bauma ens desviem uns metres per veure el Roc de la Mel. És una gran bola de pedra sorrenca que per la banda del darrera té un parell de cordes que ajuden als més intrèpids a enfilar-se fins al cap de munt.
Sembla ser que aquest bloc de pedra hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una
olla molt gran plena de mel. Seguim per la pista forestal i arribem a la gran Bauma obrada de les Set Portes. 












Es tracta d’una bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946.
Després de passar una bona estona tafanejant per tots els racons de la bauma, ja posem rumb directa a Casserres. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.