SANTA FE DEL MONTSENY – TURÓ D’ARENYS ( o Turó de Grenys)
Dissabte 2 de novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Una sortida molt interessant, pel sempre impressionant massís del Montseny, tot aprofitant l’esclat de colors de la tardor.
Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de Can Casades, centre d’informació del Montseny, i ens dirigim a l’ermita i l’hotel de Santa Fe.
De l’ermita es tenen noticies escrites des de 1231. L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. L'Hotel de Santa Fe es va construir entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor de Barcelona que va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaràs, de Sant Celoni. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i entre 1920 i 1935 es va construir l’actual pantà de Santa Fe. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica.
Una sortida molt interessant, pel sempre impressionant massís del Montseny, tot aprofitant l’esclat de colors de la tardor.
Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de Can Casades, centre d’informació del Montseny, i ens dirigim a l’ermita i l’hotel de Santa Fe.
De l’ermita es tenen noticies escrites des de 1231. L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. L'Hotel de Santa Fe es va construir entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor de Barcelona que va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaràs, de Sant Celoni. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i entre 1920 i 1935 es va construir l’actual pantà de Santa Fe. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica.
Vistos l’ermita i l’entorn de l’hotel, prenem un sender molt ben fresat, el PR-C 204, antic camí d’Arbúcies a Santa Fe del Montseny.
Passem per davant la Torre d’en Lleonard, l’Escola de Natura, i de la curiosa Casa Partida, i en dirigim a Coll Samola. El camí és molt agradable, envoltat de faigs i molts castanyers, que ens mostren els colors daurats de les seves fulles, tant típic de la tardor. Arribem al coll i ens desviem uns metres per assolir el cim de la Serra de Collsamola, una fantàstica talaia amb molt bones vistes.
Tornem al coll i enfilem cap a coll de Te, on a pocs metres i ha un restaurant. Aquí prenem un altre desviament per assolir el cim del turó d’Arenys, o de Grenys, segons les cartografies. La pujada és forta, fins assolir els 1116 metres que té aquest cim, però val la pena, per gaudir de les impressionants vistes, sobretot a Les Agudes, cobertes de groc i de roig. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.
Passem per davant la Torre d’en Lleonard, l’Escola de Natura, i de la curiosa Casa Partida, i en dirigim a Coll Samola. El camí és molt agradable, envoltat de faigs i molts castanyers, que ens mostren els colors daurats de les seves fulles, tant típic de la tardor. Arribem al coll i ens desviem uns metres per assolir el cim de la Serra de Collsamola, una fantàstica talaia amb molt bones vistes.
Tornem al coll i enfilem cap a coll de Te, on a pocs metres i ha un restaurant. Aquí prenem un altre desviament per assolir el cim del turó d’Arenys, o de Grenys, segons les cartografies. La pujada és forta, fins assolir els 1116 metres que té aquest cim, però val la pena, per gaudir de les impressionants vistes, sobretot a Les Agudes, cobertes de groc i de roig. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.
De tornada al coll de Te, seguim per la pista fins la Font de Marianegra, o Font dels Quatre Raigs, fent al·lusió als quatre brolladors que ragen amb força.
I ara toca una mica de pujada. Hem de remuntar el torrent, fins dalt de l'impressionant salt Salt de Marianegra., que baixa amb força.
I ara toca una mica de pujada. Hem de remuntar el torrent, fins dalt de l'impressionant salt Salt de Marianegra., que baixa amb força.
I encara ens queda un bon tram de pujada, fins la Font del Conill, que està seca. Prenem la pista fins que som a prop del Convent i allà ens desviem, tot travessant una fageda molt neta sense camí marcat, i en pocs metres ja trobem el camí de Cal Trompo, fins a trobar el Faig Enforcat, un arbre que el seu tronc
sembla haver engolit literalment una forca. És possible que, de petit, aquesta forca quedés arrepenjada i oblidada al seu tronc, i amb els anys s’hi anat integrant. Passem per davant la casa de Cal Trompo i, una mica més avall, girem per tornar a l’ermita de Santa Fe i l’hotel.
sembla haver engolit literalment una forca. És possible que, de petit, aquesta forca quedés arrepenjada i oblidada al seu tronc, i amb els anys s’hi anat integrant. Passem per davant la casa de Cal Trompo i, una mica més avall, girem per tornar a l’ermita de Santa Fe i l’hotel.
Una preciosa caminada per una zona pot ser no tant coneguda del Montseny com les més clàssiques, però que ens ha permès gaudir dels espectaculars colors i fantàstiques vistes d’un entorn de gran bellesa com és el massís del Montseny. No és planera, però tampoc té cap complicació, excepte els desnivells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.