dijous, 1 d’octubre del 2015

Monturull i Perafita

Magnífica sortida per la Cerdanya, aquest passat dissabte 26 de setembre. Aprofitant la jornada de reflexió en Josep Mª ens ha portat a fer un parell de cims, el Monturull de 2760 m. i el Perafita de 2753 m. Tots dos fantàstics i espectaculars. L'accès el vem fer per els estanys de la Pera.


Des de Lles de Cerdanya o des de Aransa  podem arribar amb una pista fins el refugi de Pollineres on hi ha un bon aparcament i una zona molt ben acondicionada per passar el dia. Des d'aquí seguim un camí paral·lel a la pista que ens porta al refugi dels estanys de la Pera. De seguida i davant nostre, veiem un dels cims que avui ens espera, el Perafita. Passem per els dos estanys de la Pera i tirant a l'esquerra. Estem ben be a sota del Perafita, però des d'aquest punt és pràcticament impracticable.Més amunt hi ha la petita bassa de Claror, on hem de girar de nou a l'esquerra deixant el Monturull davant nostre. 











Per pujar-hi hem d'anar a buscar la carena de la serra Airosa, que com indica el seu nom corre l'aire. Desprès d'una forta pujada accedim a la carena i girant a la dreta ens acostem al primer cim d'una forma més placida. El darrer tram torna a fer una bona pujadeta que ens fa suar de nou. Ens trobem al límit de la Cerdanya, Andorra i l'Alt Urgell. El Monturull també és conegut com la Torre dels Soldats. No cal dir que les vistes son impressionants, i més avui que ens ha fet un dia magnífic, veient clarament tot el Pirineu, destacant la Pica d'Estats o la Maladeta i l'Aneto i més a prop els cims d'Andorra. I darrere la serra del Cadí o el Puigmal, amb la plana de la Cerdanya.
Just davant nostre també veiem el Perafita, el proper objectiu. Cal baixar fins al coll de Claror, amb una pendent força dreta que ens fa estar molt atents. I de nou cal tornar a pujar intensament, amb alguna grimpadeta i tot fins arribar de nou al cim. Tot i això no es que sigui complicat, simplement un "divertimento". 










El Perafita, també és conegut amb el nom del Tossal de les Truites. Aquest és una d'aquestes muntanyes que et queden gravades per la seva forma peculiar semblant a una piràmide. Les vistes es repeteixen, amb els estanys de la Pera a vista d'ocell. Continuem la baixada fent camí nou per anar a buscar el collet de Sant Vicenç i desprès cap al refugi dels estanys de la Pera. En aquest cas la baixada és molt més compensada i tranquila, que convida a gaudir del paisatge i les vistes.
Un cop al refugi, descans obligat amb cervesa inclosa, tot i que el temps s'ha complicat i sembla que en algun punt de la cerdanya ja plou.










Des d'aquest punt hi ha poc tros i l'hem fem baixant per un sender envoltat d'aigua. Primer en forma de cascada i tot seguit de petits rierols que ens acompanyen fins al final.


Una sortida molt maca amb un dia radiant, tot i que ens hem abrigat durant gran part del trajecte. Una bona proposta per reflexionar amb calma. Ah! i avui ens hem quedat sense coca ja que l'Andreu estàva de vacances, i al cim no hi havia la típica coca de Perafita !!!

diumenge, 27 de setembre del 2015

Aigüestortes

Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ruta de la Llúdriga + Estany Llong. Recorregut: Uns 12 km. (Diumenge 20 setembre 2015)


Per fer la ruta d’avui ens hem ajudat del servei de taxis que surt del poble de Boí i que arriba fins el Planell d’Aigüestortes. Això ens ha permès arribar fins l’Estany Llong, punt on comencem aquesta caminada, que farem en descens, fins l’aparcament de la Palanca de la Molina. Després de deixar dos cotxes en aquest aparcament (per tornar després), els servei de taxis ens deixa en l’aparcament del Planell d‘Aigüestortes, l’últim punt on arriben els taxis. En vehicle privat tan sols es pot accedir a la Palanca de Molina. I des d’aquí, a pas lleuger, ens situem a la riba de l’Estany Llong, on iniciem la ruta d’avui. Es primera hora del matí, el sol tot just comença a il·luminar els cims mes alts de les muntanyes i l’ambient es força fresc. Pujant hem trobat zones amb les herbes gebrades.Ens trobem en un indret fantàstic, a la riba de l’estany Llong, envoltats d’altes muntanyes, i amb el Portarró d’Espot al fons. Aquest es el pas que separa el Parc d’Aigüestortes del de l’Estany de Sant Maurici.
Els mes agosarats no dubtem en provar la fredor d’aquestes aigües (tan sols 4 ó 5 graus...)











Iniciem el descens i anem seguint el riu Sant Nicolau, per còmoda pista forestal, passant pel refugi d’Estany Llong, fins el Planell Gran. Aquí trobem uns trams de passeres de fusta que ens ajuden a creuar els nombrosos rierols que serpentegen per aquesta planura. Aprofitem l’ombra d’un gran arbre per aturar-nos a fer un most i carregar piles.
Reprenem la marxa i no tardem en arribar al Planell d’Aigüestortes, on un llarg tram de passeres adaptades per a persones amb mobilitat reduïda ens permet gaudir d’aquest impressionant paratge i admirar els canviants colors de les seves tranquil·les aigües. En acabar les passeres ens dirigim al Mirador del Sant Esperit, des d’on tenim una espectacular vista de la Vall de Sant Nicolau, amb l’Estany Llebreta al fons. Agafem un sender molt ben indicat que creua un parell de vegades la pista, i arribem a la Cascada del Sant Esperit. Realment es magnífica. Es obligat aturar-se en el seu mirador i admirar com es desploma entre roques esglaonades, formant grans olles anomenades “marmites de gegant”.











No tardem en arribar a l’Estany de Llebreta, el voregem per una pista asfaltada i al final creuem pel Pont de Pey.
Prenem un sender que suaument s’enfila una mica, fins una zona mes planera que ens permet una extraordinària vista de la vall, on destaca el Tuc del Món.
Continuem, ara ja en suau descens, arribem a un encreuament on hi ha un pont penjat que ens queda a la nostra dreta, creuem alguns canals o torrents, seguint en tot moment el riu Sant Nicolau, que es el que dona nom a tota aquesta vall, passem per zones boscoses, on per la seva orientació no hi acaba d’entrar el sol en tot el dia (encara i trobem herbes gebrades malgrat ser ja mitja tarda), i no tardem en arribar a l’aparcament de la Palanca de la Molina, on donem per finalitzada la sortida d’avui.


La d’avui ha sigut una ruta fantàstica, en la que hem pogut gaudir d’espectaculars vistes, aigua a dojo (estanys, rius, cascades...), i altes muntanyes que semblen enfilar-se fins a tocar el cel.Una ruta molt fàcil i perfectament senyalitzada. Animo a tots a venir a gaudir de la bellesa salvatge d’aquest entorn i fins a la propera, que com sempre serà tot Caminant per Catalunya.

Texte: Mª Clara Martínez
Fotos: Julio Santiago - Josep Mª Baró