Avui dijous, 31 de
juliol de 2014, no es pas dilluns de Cincogesma
(dilluns de Pascua granada), el
gran dia dels aplecs en l’àmbit ripollès, però si que fet el tradicional camí,
avui massa en desús, que portava des de Ripoll fins el santuari de Vidabona.
I aquest camí que podríem haver fet apressats, directes i lleugers, per
arribar quan abans millor al santuari, nosaltres l’hem amanit, fent un camí
variat i saborós.
La nostra excursió,
per evitar-nos un trajecte gens interessant, el varem començar a Comallevosa,
un conjunt de cases situades darrera la muntanya de Sant Roc, sobre la vall de
Ripoll.
La finca havia
estat propietat de la família de Tomàs Raguer, ja que es esmentat alguna vegada
com “hereu de confiança de la finca”.
En aquesta casa hi
va fer moltes estades el dibuixant i pintor Josep Ribot, un gran col·laborador
del Grup de Folkloristes de Ripoll, que va deixar constància de molt treball
pictòric a la zona
De camí cap el coll
de Comallevosa, a mà dreta, hi ha el Pla d’en Pere. Estem davant un lloc
important dins de la història arqueològica del neolític ripollès. En aquest
indret es varen trobar el 1901 un dipòsit de destrals de bronze (del segle VIII
abans de Crist) un total de quatre destrals tubulars, una llança “de enmangue
tubular” i altres materials.
Es tracta de
material de procedència atlàntica, de la zona bretona francesa, que per causes
no aclarides (un dels grans misteris arqueològics de Ripollès) varen quedar-se
varat per aquests verals, quan feien el camí comercial entre Atlàntic i el Mediterrani.
Una mica més amunt
del coll de Comallevosa o de Baubs hi ha el pla de l’Home Mort. Un conjunt de fites de terme
acompanyen una pedra amb una creu datada el 1902. Quina història hi ha darrera?
Una mica més amunt, camí de Vidabona, molt prop, hi ha el collet de les
Qüestions. Podríem dir que les qüestions, potser sinònim de batussa, va
provocar un home mort?
El camí de romiatge
de Vidabona, un típic camí de carena, des de la collada de Comallevosa o de Baubs,
passa pel pla de l’Home Mort, el collet de les Qüestions, per arribar al pla de
les Tres Termes.
En aquesta punt
varem fer una petita marrada fins la casa de l’Adroguer, amb una panoràmica esplèndida i
una cisterna.
Posteriorment el
camí de Vidabona va cap l’era d’en Nestre o collada del Grog de l’Olla (on
varem esmorzar), s’ arriba al Camp Roig o Collada Fonda, per seguir pel collet
de la Lleona o de la Llagona, Saleres de Vidabona o collet d’en Baptista, fins
les restes de la casa de Vidabona. L’arribada és al Santa Maria de Vidabona
(1.166 m alt). Al peu del santuari hi ha una font que avui rajava un rajolí.
I una mica més
amunt, anant cap el collet del Vent, un nom molt indicatiu, el Pas del Maquis
(1.287 m alt).
Aquest era el
primer objectiu arribats al punt. Trobar la cova del maquis. I la varem trobar
gràcies al record d’Enric Colomer que ens acompanyava.
El 30 de juny de
1944 va tenir lloc a Vidabona un enfrontament entre un escamot de la Guardia
Civil i el maquis. Un dels morts fou el guardia civil Basilio González
Escribano i l’altre un maquis que per la documentació era Silvestre
Lorente Sáez. Realment
aquest no era el nom real, ja que era Manuel Sánchez Esteban, un personatge que
intentava d’arribar a Madrid per reforçar la política clandestina del partit
comunista, per ajudar a Jesús Monzón, que va encapçalar la direcció comunista a
Espanya des de 1943 i fins 1948. Estem un mesos abans de la invasió guerrillera
antifranquista per la vall d’Aran, que s’inicià el 16 d'octubre de 1944.
Que la zona de
Vidabona era un lloc propici pel pas dels maquis, més enllà de l’enfrontament
de Vidabona, n’és un exemple que el 1955 foren empresonats els habitants de la
casa can Barraca de les Vinyes, a la clotada de la ribera de Ribamala, els
germans Ramon i Pere Bartés, de 25 i 25 anys, així com l’anterior masover (Pere
Fonts, de 51 anys) que havien rebut i hostatjat diverses vegades a Quico Sabaté
a la seva casa, ja des de 1944.
L'església de Santa
Maria de Vidabona ja molts anys que està caient a trossos, sense cap queixa. La
nau del santuari de Vidabona s'esfondrà l'hivern del 1969.
Estem davant un
edifici romànic del segle XII que cau per la desidia de tots.
Un dels elements important dins del món religiós son les celebracions
festives, que marquen cada època de l’any, amb una profunda càrrega simbòlica i
element de projecció i relació social inqüestionable. L’aplec de Vidabona es
celebrava el dilluns de
Cincogesma, que era la gran diada dels aplecs (Falgars, Montgrony i La Cau ho
celebren el mateix dia).
La festa religiosa a Vidabona tenia els elements tradicionals (missa,
rosari i goigs). La part profana el joc de virola, el sorteig d’ous, llangonisses i
aviram i, sobretot, danses. En el cas de Vidabona hi havia particularitats: Es
ballava el Ballet dels Pavordes, amb dues parelles,
una dona fadrina i l’altra casada; i també el Ballet dels de Bruguera, que es
podia ballar pagant una pesseta.
Com sempre els
llocs de romiatge tenen miracles associats. A Vidabona abans de la seva ruïna, hi havia uns grillons
penjats a manera de presentalla. Aquest grillons varen acabar al Museu de
Ripoll. La llegenda de l’alliberament d’un devot que va passar set anys
presoner amb el grillons, a la Moreria, té molta gràcia.
Antoni Llagostera.