dissabte, 27 d’octubre del 2018

Sant Pere Despuig - Santa Llúcia de Puigmal

VALL DE BIANYA (Mª Clara Martínez - dimecres 19 setembre 2018)
Sant Pere Despuig – Riera de Santa Llúcia – Santa Llúcia de Puigmal
La Vall de Bianya és un municipi de les comarques gironines, a La Garrotxa. El seu territori és un conjunt de petites valls i rierols, coberts d’exuberant vegetació, i format per onze nuclis de població, tots escampats pel
territori i la majoria al voltant d’un església romànica. Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d'Augusta que portava a Roma. També podem trobar una quinzena d'esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.



Iniciem la sortida d’avui al petit nucli de caràcter disseminat de Sant Pere Despuig. Visitem la seva església romànica, que es troba enlairada en un petit turó. Del segle XII, molt modificada, la seva fundació es deu a la família dels Bianya. Vist Sant Pere Despuig, fem «una mica de trampa», i ens desplacem amb els cotxes 1’5 km, fins a prop del Molí d’en Solà, on deixem els cotxes i comencem a resseguir la riera de Santa Llúcia. Aquesta riera és tributària de la riera de Bianya, molt a prop del nucli de l’Hostalnou de Bianya. Gràcies a que aquest ha sigut un any força plujós, l’entorn de la riera es mostra amb una vegetació exuberant. El bosc, amb rouredes, fagedes, avellaners i d’altres, són frondosos i quasi no deixen passar la llum. Trobem falgueres gegantines, i molses cobrint les roques i els troncs dels arbres. I la riera, formant bonics salts d’aigua, poues, i tosques de gran bellesa. Passem una bona estona gaudint d’aquesta aclaparadora bellesa.











El darrer tram comença a enfilar-se una mica i a allunyar-se de la riera, fins arribar a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal, en terme municipal de Sant Joan de les Abadesses. L'església va actuar com a parròquia, sufragaria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fins al segle XVIII. Hi havia una desena de masos, com la Casa Gran (que hem passat abans) repartits per la vall que formaven part d'aquesta parròquia. Avui tots deshabitats i perduts dins la vegetació. Actualment es troba molt ben restaurada i en un magnífic entorn, perfecte per fer una aturada i refer-nos de l’esforç amb un bon esmorzar.
Ja refets, seguim la ruta, per una pista forestal, i no massa lluny ens trobem amb uns gorgs espectaculars. Som als gorgs del torrent dels Torrents.
Ens enfilem per un sender a l’esquerra del salt, que forma un gorg molt bonic, i en un nivell superior descobrim un magnífic salt en forma de capa, una tosca o travertí de mida considerable. Aquesta tosca és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes. Un indret molt agradable, envoltat de verdor, apte per una bona banyada a l’estiu.











Deixem els gorgs i seguim la pista forestal, que planeja tot resseguint la muntanya, amb petits desnivells. En aquesta part del recorregut d’avui quedem una mica més enlairats i tenim bones vistes de les muntanyes del nostre entorn, a cavall de les comarques de La Garrotxa i el Ripollès, molt a prop de la collada de Sentigosa. Els espesos boscos que que ens envolten, en alguns punts comencen a marcar el color groc de la tardor ja propera.... La pista és de bon caminar, i passem a prop d’alguna de les velles masies (ara enrunades) que en el seu temps ompliren de vida aquestes contrades. Quasi al final, la pista inicia un fort descens que, en pocs minuts, ens porta una altre vegada a tocar de la riera de Puigmal, on de seguida trobem una pista asfaltada.
Passem molt a prop d’un parell de grans masies habitades, i de la casa de turisme rural «el Molí d’en Solà»
Aquesta és una gran masia, envoltada d’altres edificacions, dedicada al turisme rural. Compa també amb una gran extensió de terreny on hi ha gallines, ponis i cavalls, i zones d’esbarjo. I ja tornem a ser als cotxes, donant per acabada la sortida d’avui.


Una magnífica i variada caminada. Hem gaudit del patrimoni arquitectònic de la zona, la bellesa i l’exuberància de la riera de Santa Llúcia amb els seus salts d’aigua i gorgs, i la visió del paisatge a més alçada, i amb possibilitat de bany a l’estiu. Una caminada sense complicacions, per camins molt ben fresats i de bon caminar, que qualifico de moderada per la seva llargària, 14’5 km amb 530 metres de desnivell. En definitiva molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i fins la propera. (Mª Clara Martínez).

dijous, 25 d’octubre del 2018

Pas de Gosolans - Serra del Cadí

Font Terrers – Coll de les Bassotes – Pas de Gosolans – Cortal dels Cortils
Mª Clara Martínez (dissabte 15 setembre 2018)
Una bonica ruta per la Serra del Cadí. La idea inicial era fer el cim del Costa Cabirolera, però estava molt emboirat i no haguéssim tingut gens de vistes. Per tant, vàrem anar canviant la ruta sobre la marxa, intentant trobar les millors vistes i descobrir alguns racons amb molt encant.
Iniciem la caminada a la Font Terrers, una àrea de pic-nic molt a prop de Gósol. Ens va semblar que aquest era el millor lloc per fer l’aproximació amb cotxes baixos. Trucat el refugi Lluís Estasén, ens van informar que la pista que passa pel mirador de Gresolet ens pot donar problemes pels seus talls d’aigües....
La Font Terrers és una amplia zona amb barbacoes, taules, bancs i una bona font, molt a prop de la població de Gósol.











Comencem seguint el GR-107, el Camí dels Bons Homes, en direcció al coll de les Bassotes. Abans d’arribar-hi trobem la Font de la Roca, una surgència natural que brolla d’entre mig de les roques. Arribem al coll de les Bassotes i girem a la nostra esquerra. Trobem una antiga pista que fa grans llaçades i que
anirem seguint, encara que en alguns trams l’anem tallant, per escurçar camí. La pujada és moderada, però de molt bon caminar.











Ja de bon començament el dia es mostra emboirat i no ens permet gaudir de bones vistes. No veiem ni el Pedraforca, que el tenim molt a prop.
Quan arribem a dalt, a un ampli prat, decidim no pujar al Costa Cabirolera. Està totalment cobert de boira i no tindríem gens de vistes. Decidim girar cap a la dreta, i ens enfilem a la Serra Pedregosa, que anirem resseguint per un sender molt ben marcat i que ens ofereix unes amplies vistes de la Coma dels Cortils i la Plana de la Font Tordera. Caminem envoltats de prats, on hi pasturem uns quants cavalls. Ens arribem fins el Pas de Gosolans.
Aquest és un important pas que, des de molt antic, ha sigut utilitzat com a via de comunicació entre el Berguedà i La Cerdanya, sobretot per la gent de Gósol quan es traslladaven a la comarca veïna per anar a segar. També va ser
utilitzat per traginers, contrabandistes, bandolers, músics.... i en general per qui havia de travessar aquesta serralada. Hi ha una ruta, que va de Gósol a Bellver de Cerdanya, que s’anomena Ruta dels Segadors i que passa per aquest lloc.
Les vistes des d’aquest punt són impressionants. Als nostres peus tenim tota la Cerdanya, que malgrat la mala visibilitat, ens permet distingir molts dels seus petits pobles. El que també impressiona és la visió de la cresta de la Serra del Cadí. Per la banda sud, les vessants d’aquestes muntanyes tenen una aparença suau i arrodonida. Però en la banda nord, cauen verticalment sobre la Cerdanya,
formant altes parets verticals, que amaguen algunes canals, Com la del Cristall, de l’Ordiguer o Baridana, camins d’accés als cims més importants de la Serra del Cadí, des de La Cerdanya, com són el Vulturó, Puig de la Canal del Cristall, Costa Cabirolera o Comabona.











Passem una bona estona contemplant les vistes, i a final, tot seguint el GR-150, que és el que dona volta a tot el Parc Natural Cadí-Moixeró, posem rumb a la cabana Cortal dels Cortils, travessant la Coma dels Cortils i baixant fins el fons d’un torrent, tot envoltat de Tora Blava, tant bonica com a verinosa.
El Cortal dels Cortils és una antiga cabana de pastors, just als peus del Costa Cabirolera, que actualment es pot fer servir de refugi lliure. Molt a prop hi ha la Font dels Cortils. A la dreta de la barraca trobem un sender que en forta pujada ens porta fins a un pas per travessar la Serra Pedregosa i fer-nos arribar al seu cim, al lloc on abans havíem iniciat l’ascens a aquesta mateixa serra. El camí, en
la part final, el lloc per on s’ascendeix al cim dels plans superiors, és un estret pas, que ens fa fer algunes petites grimpades sense cap mena de complicació.
Un cop als plans de dalt, on al matí havíem iniciat la pujada a la Serra Pedregosa, tan sols ens queda desfer el camí per on havíem vingut i tornar al coll de les Bassotes i a la Font Tarrers, on donarem per acabada la sortida d’avui. Tornem a casa amb la satisfacció d’haver passat un magnífic dia recorrent part de la espectacular Serra del Cadí, gaudint de bones vistes (malgrat que els núvols ens van fer una mica la guitza...) i per ser a mig setembre, també ens emportem a casa uns quants bolets que hem trobant pel camí. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.