Cingles de Bertí

Sortida als Cingles de Bertí el passat 2 de febrer de 2024 amb en Josep Grau.

Els Cingles de Bertí són uns riscos o cingles i relleus que formen part de la Serralada del Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Ofereixen moltes possibilitats de fer excursions en un entorn espectacular. Nosaltres hem sortit des de la vessant osonenca, dins el poble de Sant Martí de Centelles. Ens hem acostat amb el cotxe fins a les cingleres i així estalviar-nos part del desnivell que hi ha si es fa des de les zones més baixes. Ens situem al Racó de les Avellanes on ja les vistes són magnífiques. Aquí hi trobem unes marques que ens indiquen la ruta dels Cingles de Bertí que coincideix amb un tram del GR 5 que correspon al sender dels miradors o dels parcs naturals. Al cap d'una estona cal deixar el GR 5 i seguir-ne un de petit recorregut que s'enfila una mica passat per la masia de Bellavista Vell. Una casa documentada al fogatge de l'any 1553. Sembla que es va construir a l'Edat Mitjana tot i que no s'han  trobat evidències arquitectòniques. Les construccions actuals daten del segle XVIII. Seguim pujant cap a la part alta de les cingleres i enllaçem amb els camins del Moianès direcció a Sant Pere de Bertí situat a uns 2 kilòmetres. És inevitable anar parant per gaudir de les vistes a la zona. Fent ja baixada passem per el coll de Nou i més endavant el coll dels Oms. Baixant per un corriol ens trobarem amb la font del Pollancre i un petit estany. L'aigua surt d'una esquerda de la roca i és recollida en una petita cisterna. La bassa és artificial i recull l'aigua de la font. Recuperem el caminar per pistes amb vistes ara a la Mola. Ens trobem amb les restes de Can Barnils i des d'aquí ja es veu l'ermita de Sant Pere de Bertí. Continuem baixant i desprès de trobar les cases de Bernils i Cal Magre arribem a l'església romànica. Pertany al municipi de Sant Quirze Safaja de la comarca del Moianès. És un edifici d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. També hi trobem la sagristia i un comunidor de planta quadrada. A la façana de la rectoria hi destaca un rellotge de sol.

Molt a prop hi trobem el Clascar o Castell de Bertí que ja vàrem visitar en una altra sortida per la zona i per tant no ens hi hem acostat. Seguim la ruta ja de tornada però buscant una alternativa. En aquest cas ens trobem de nou amb el GR 5 direcció a Ca l'Esmolet, una altra masia en runes. Anem direcció la Trona tot seguint la cinglera, ara ben be a tocar. Un camí realment espectacular. Les balconades son constants i val la pena aturar-se. Seguim trobant restes d'antigues masies com Can Volant o Can Rombella. Entre les parets dels cingles també s'observen petites baumes. 

El que crida més l'atenció però és la Trona. Tot i que sembla impossible, es pot pujar fins al cim sense cap dificultat. Així que hem deixat les motxilles ja que és un anar i tornar i hi hem pujat. Novament les vistes son espectaculars. Tornant enrere i recuperant el camí de seguida tornem al punt de sortida. Aprofitant aquesta zona i ja de tornada amb el cotxe, hem fet una parada a l'església de Sant Miquel de Sesperxes. (la trobem a 2 kilòmetres d'on teníem els vehicles). Està situada arran del camí ral que des de l'edat mitjana unia les parròquies de Sant Martí de Centelles i la de Sant Pere de Bertí i baixava cap al Vallès. L'antic temple romànic fou reedificat i posteriorment modificat de nou, fet que li han donat la fesomia actual. En destaca el campanar d'espedanya acabat amb punta i amb espai per a dues campanes. El dilluns de Pasqua s'hi acostuma a celebrar l'Aplec dels Ous i reuneix els habitants de les masies veïnes i poblacions properes. Una bonica ruta que combina patrimoni i paisatge.

Batalla del Pasteral

Excursió per recordar la Batalla del Pasteral que va passar els dies 26 i 27 de gener del 1849. I precisament hem fet aquesta sortida el 26 de gener del 2024 coincidint amb el 175è aniversari.

Ens situem al nucli del Pasteral en terme municipal de la Cellera de Ter. Ens trobem en un petit barri que inclou les cases de la carretera, el carrer de les Brugueres o de les Serps i diverses masies escampades pel que es coneix com el Plademunt. Hem deixat els cotxes a l'antiga estació de tren de la via verda del carrilet d'Olot situada entre les poblacions d'Amer i la Cellera de Ter. Un lloc de pas de ciclistes que fan aquesta ruta. 

Després de passar per el veïnat del Pasteral ens dirigim cap a les vores del riu Ter que tenim a tocar. En aquest punt hi ha l'aiguabarreig del riu Brugent i el Ter. La bellesa d'aquest aiguabarreig radica en la manera com es produeix, amb aigües tranquil·les i amb una vegetació típica del bosc de ribera. Segurament us sonarà el Pasteral també per el seu embassament que trobem més amunt. Abans però ens trobarem amb la resclosa de la Burés, també coneguda com el Pasteral II que va ser construïda per substituïr la resclosa de can Coll de Rieral destruïda durant l'aiguat de l'octubre del 1940. Aquest recull les aigües i les canalitza fins a Anglès. Servia per fer arribar l'aigua a la indústria tèxtil de la Burés situada a Anglès. 

Seguim caminant cap als ponts de la carretera. N'hi ha dos sobre el riu Ter, el de la carretera C-62 i el del carrilet. Aquí és on volem recordar la Batalla del Pasteral. Hi haurem de posar imaginació i fer present un pont de fusta que fou el principal escenari de la batalla. Aquesta fou la principal batalla, que no la única, i quasi la darrera que mereix aquest nom, més enllà de batusses i escopetejades de l'aixecament o guerra dels Matiners (setembre 1846 - maig 1849). També anomenada segona guerra carlina fou una guerra civil del segle XIX espanyol o, com considera l'historiador Robert Vallverdú, un aixecament armat de Catalunya contra Madrid. El pont era un lloc estratègic per travessar el riu. Al capvespre d'aquell dia d'hivern va començar l’enfrontament entre els dos bàndols que tan esperat com per les forces liberals. El resultat dels combats foren 16 morts i 10 ferits i, al mateix temps, una eufòria suïcida entre els carlins, que decideixen plantar cara a l’exèrcit liberal. Us recomanem conèixer tota la història ja que en aquest blog fem un petit resum. Un cop coneguda part de la història hem seguit direcció el Pantà del Pasteral. De fet es veu la resclosa de seguida. Cal tenir present que també, en aquest punt, hi ha la captació d'aigua que subministra la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Si seguim veurem la presa i voregem un tram del pantà.  L’embassament del Pasteral, juntament amb el de Sau (527,8 hectàrees, amb capacitat per 151,3 hm³ ), inaugurat el 1965; i el de Susqueda (466 hectàrees, amb capacitat per 233 hm³), inaugurat el 1967 ; forma part d'un sistema de tres pantans que regulen el riu Ter. Avui aquesta tres embassament uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament del Pasteral és el més petit dels tres, té una llargada de 17 quilòmetres i 3 quilòmetres d'amplada màxima, amb una capacitat màxima de 2 hm³, ocupant 34,6 hectàrees. La presa actual té un mur de 34 m d'altura, una longitud de coronació de 150 metres.

Seguim la ruta i ens enfilem de nou al barri del Pasteral per a dirigir-nos al traçat de l’antiga carretera, per a contemplar el pont del carrilet. just davant l’antiga estació, enfilem el camí que circumval·la la muntanya de Canet, passant per darrera la central hidroelèctrica del Pasteral, on ens rep un dels meandres de la cua del pantà i les gegantines muntanyes de les Guilleries, amb els cims de Puigdefrou i Sant Gregori davant nostre. Pugem fins a Colldegria per a trobar-nos amb el seu dolmen prehistòric i una màgica panoràmica sobre les Guilleries i el Ter als seus peus. També és conegut com el “Balcó del Pasteral”, per les seves belles vistes al meandre que ocupa el pantà. Poc més endavant hi ha les pedreres de Colldegria, un grup de quatre excavacions d’on es va extreure marbre de finals del segle XIX fins al 1988. I si seguim el camí direcció de nou cap al Pasteral, tot baixant trobem una cova. La cova del Pasteral és una cavitat d'uns 35 metres de recorregut conegut i es considera la més important de la comarca i la de més entitat del Massís de les Guilleries. Presenta tres entrades artificials a la seva base i dos accesos naturals a la seva part superior. Cal dir que estàn tancades i s'hi han trobat restes arqueològiques.

I finalment hem tornat cap al punt de sortida. Ja veieu que amb un recorregut d'uns 9 kilòmetres i amb poc desnivell, hem pogut veure molts espais i sobretot conèixer la història d'aquestes contrades.

Pedralta i Puig de les Cols

Sortida al Massís de l'Ardenya amb la companyia de la Mª Clara el passat 18 de gener del 2024.

Ens situem al Baix Empordà entre les poblacions de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro. Entrant a Sant Feliu pel nord trobem un trencant a la dreta amb indicacions de Pedralta. El punt de sortida el trobem en aquest paratge, Pedralta, on podem deixar els cotxes. Hi veiem una monumental pedra basculant, coneguda com a Pedra Cavallera o Pedralta que dona nom al indret. El seu pes és de més de mil tones i té sis metres de llarg per tres d'ample i altres tres d'alçada. Es troba enfilada en sobre altres roques sense cap mena de subjecció, tan sols s'aguanta amb l'equilibri que la natura li va donar. La gent més gran del poble records haver-la fet girar i bascular amb la mà. L'any 1996 una forta tempesta la va fer caure i gràcies a un grup d'amics, l'any 1999 es va aconseguir situar de nou amb dues grans grues però sense tenir mobilitat. 

A prop de la roca hi trobem l'ermita dedicada a Ntra. Senyora de l'Assumpció i un cop l'any es fa un romiatge molt participatiu per la gent de les contrades. Iniciem la ruta i una mica més amunt trobem un fantàstic mirador. Una balconada sobre el litoral, de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, la Serra de les Gavarres i la vall del Riudaura, les planes gironines i selvatanes, els cingles de la Garrotxa i la Serralada Prelitoral fins al Montseny, i més enllà, el Pirineu. Ja veieu que només de sortida hi ha molts punts interessants. Però seguim caminant per una pista de suau pujada que cal anar fent fins a trobar a mà esquerra, un desviament cap al cim del Puig de les Cols. La pista forestal es converteix en un corriol empedrat, on fins i tot hi ha punts on cal ajudar-nos de les mans. De mica en mica grimpant i desgrimpant amb vistes als Carcaxells i el Montclar coronem aquest modest cim de només 418 metres d'alçada, però espectacular per les vistes que ofereix. 

Després d'esmorzar una mica continuem ara de baixada per l'altre banda del cim direcció el Menhir del Terme Gros i fins el coll de Sant Baldiri o agafem el camí de la dreta que ens portarà a passar per sota del poblat ibèric de la Plana Basarda. Quan ens trobem per sota dels seus cingles podem fer un parell de desviaments i anar a veure unes formacions rocoses, la Roca Sella d'una banda, i d'altra el Forat dels Bujonis o Pont de Roca de la Plana Basarda. Es tracta d'un anar i tornar del mateix camí i en algun punt ho hem trobat força brut i embardissat. El poblat ibèric de la Plana Basarda va ser habitat entre el 350 i 50 aC, situat al damunt d'una plana a 298 metres d'alçada, era un petit poblat que disposava d'un carrer central, una cisterna d'aigua, i una trentena de sitges subterrànies per guardar el gra. En una de les parts febles s'hi va construir una muralla. Seguim el nostre camí cap al Torrent de les Molieres, trenquem a la dreta i amb una mica de pujada arribem de nou a Pedralta on tenim els cotxes. 

Una sortida molt vistosa i entretinguda i una mica complicada si tenim en compte les grimpades i zones brutes de vegetació.

Montbarbat i Santuari del Vilar

Sortida a la població de Blanes, en zona de muntanya, per fer el cim de Montbarbat i visitar el Santuari del Vilar amb la companyia d'en Josep Grau (12 gener 2024)

La sortida l'hem fet des de la urbanització de Sant Daniel on trobem indicadors de la ruta de les ermites. Seguim un tram del GR 92 que també passa per aquesta zona. El protagonista és el sauló, que trepitgem per els camins i pistes. Anem enfilant per boscos de pins i alzines i comencem a gaudir de bones vistes. Al cap d'una estona arribem al primer objectiu: la Creu del Vilar. La trobem situada enmig d'una cruïlla de camins. Des d'aquest punt ja podem arribar fins al santuari però nosaltres hi passarem de tornada. Així que seguim amunt guanyant vistes al mar. El nostre objectiu, arribar fins al Turó de Montbarbat de 331 metres d'altitud i on hi trobem també les restes d'un poblat ibèric. L'assentament està situat en un lloc estratègic i envoltat de muralles on hi havien dues torres de defensa. 

La seva època d'esplendor va ser dels segles IV i III aC. Des d'aquí es controlaven les principals vies de comunicació. Al punt més alt hi trobem la Roca Grossa on les vistes son magnífiques. Ens trobem al terme de Maçanet de la Selva limitant amb el de Lloret de Mar. Ara toca fer la torada, de baixada i anant a buscar el Santuari. Un recorregut novament per terra de sauló que cal vigilar ja que és relliscós. El primer que trobem és la font, on sembla que es va trobar la Mare de Déu. El Santuari és un referent cultural i religiós de la vila de Blanes. Al seu interior hi trobem la verge, una talla romànica de fusta que sosté el nen Jesús. Diversos estudis sobre la talla, fan pensar però, que és una talla de la primera meitat del segle XIII. 

L'ornamentació del temple és profusa i variada i en destaquen les ceràmiques del presbiteri i els ostentosos exvots. Predomina la temàtica marinera, ja sigui en gravats i pintures d'escenes de naufragis i tempestes de l'interior com en la decoració esgrafiada de llagostes, estrelles de mar i peixos del porxo. Hem conegut en Josep, que és l'ermità i en fa el manteniment. S'ha entretingut a restaurar gran part de la decoració durant 7 anys. Ell és devot de la Verge del Vilar des de fa anys. Viu amb la seva mare a l'ermita del costat i té cura d'aquest espai on molts blanencs paren a menjar quan fan excursions per la zona. El dimarts de pasqua s'hi celebra l'aplec i el darrer diumenge d'octubre és l'aplec de Sant Rafael amb el Vot de Vila.

I ja només ens queda un kilòmetre de tornada fins als cotxes. Us recomanem també fer la ruta de les ermites de Blanes que recorre fins a 7 edificacions singulars des del centre de la població i passant també per el Santuari que hem visitat.

Santuari de Puiggraciós

Sortida al Santuari de Puiggraciós el passat 9 de gener de 2024 amb la companyia d'en Salvador

Ens situem al poble de el Figaró-Montmany, a la comarca del Vallès Oriental, i concretament al contrafort dels Cingles de Bertí. Podem arribar fins al santuari amb el cotxe. Situat a 700 metres de desnivell va ser construït el 1701 molt a prop d'on, segons la llegenda, s'hi havia trobat una imatge de la Mare de Déu, una talla gòtica que era venerada des del segle XV i que al segle XVII, ja sortida cada any en processó. L'any 1973 hi arribaren les monges benedictines i ha esdevingut centre d'acolliment permanent. Al seu interior hi trobem un cambril on s'exposa la Mare de Déu.

Molt a prop hi trobem la Torre de Puiggraciós que havia funcionat com a torre de telègraf l'any 1845. Les vistes son espectaculars. Des d'aquí si volem podem per el cim de Puiggraciós a 808 metres. Nosaltres peró no hi hem pujat. Després de gaudir del Santuari la nostra ruta passa per anar cap al Collet d'en Tripeta i el Grau Mercader per fer el cim del Puig Giró. El Grau Mercader o Grau de Can Mestret era el camí que es feia servir per anar a mercat a Granollers i així els pagesos de la zona podien comerciar amb els seus productes. El camí és espectacular i de molt bon fer, envoltat de les cingleres i molt bones vistes. Alguns trams es veu com el camí es va fer barrinant les parts rocoses i així obrir un pas. Un cop a sobre la cinglera ens acostem fins al Puig Giró també conegut com a Turó de la Bandera a 857 metres. Seguint per la part alta dels Cingles de Bertí anem a buscar el Grau de Montmany que ens acostarà al nostre proper objectiu: Sant Pere de Bertí. Hi arribem passant per les restes de Ca l'Esmolet. Sant Pere de Bertí és una petita i acollidora església romànica que ja se'n té constància escrita l'any 1031. Es troba en terme de Sant Quirze Safaja a la comarca del Moianès. És d'una sola nau pràcticament rectangular, amb volta apuntada i absis carrat. Posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. H i trobem un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. Al costat hi trobem la rectoria on a la seva façana i destaca un rellotge de sol. 

No gaire lluny d'aquest punt i fent ja el camí de tornada ens trobem amb el Castell de Bertí "el Clascar". La edificació està en estat ruïnós i molts elements han estat robats. Es tracta d'una casa forta documentada el 1298, tot i que s'ha identificat com a castell del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. Destaca per molts motius, però un dels que crida l'atenció és com hi ha alguns elements gòtics, finestres o impostes d'arc, i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzats. I ara només ens cal tornar cap al punt de sortida, fent una mica de baixada i on part del camí coincideix amb el que hem fet. Val la pena de gaudir de les vistes i el paisatge.

Santuari dels Oms - Sant Julià de Cosp

El dimecres 3 de gener de 2024 ja vam començar l'any amb la primera sortida per visitar el Santuari dels Oms a la comarca del Berguedà i l'església de Sant Julià de Cosp situada en terres Ripolleses.

Per arribar al punt de sortida, el Santuari, hem d'anar fins a Sant Jaume de Frontanyà des del poble de Borredà. Una mica abans d'arribar hi ha un trencant a l'esquerra que ens hi porta. Està a uns 100 metres de la carretera. El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici del segle XVIII, construït sobre una base romànica del segle XIII. Consta d'una nau amb capelles a banda i banda i presbiteri de grans dimensions on s'hi troba el cambril de la Mare de Déu, una imatge gòtica força restaurada. També hi trobem pintures murals que decoren tot l'interior. Incendiat durant la guerra civil va perdre el seu retaule barroc. El seu campanar és quadrat amb pinacle típic del període barroc. I just al costat hi trobem una gran masia, els Oms.

Un cop visitat el Satuari ens posem en marxa direcció les Lloberes de baix, una masia que ja veiem a prop. Una mica més amunt al coll de Lloberes ens endinsem en un dels extrems de la comarca del Ripollès. Si us fixeu en el mapa de la comarca, a la part inferior esquerra, hi ha un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. En aquest espai és on es situa Sant Julià de Cosp del municipi de Les Llosses. Si ens hi fixem la veurem a la llunyania però per arribar-hi primer passem per el molí de Cosp o de Cortines que està gairebé en runes. A partir d'aquí el camí s'enfila una mica per anar a trobar l'església romànica de Sant Julià de Cosp que la trobem situada sobre un cim de roca a 1.157 m. 

El lloc és esmentat ja a l'any 905. Avui ja sense culte està una mica deteriorada. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubi, de Castell de l'Areny. L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular. Hi veiem un campanar d'espedanya de dues obertures. La porta de dos arcs en degradació és oberta a la façana de migdia. El seu interior sembla més aviat una cort de bestiar. Des d'aquí hem de superar un desnivell de gairebé 100 metres de cop per un grau que ens ha de portar a una pista de més bon fer. Al cap d'una estona arribem de nou a les Lloberes, però en aquest cas de Dalt entrant de nou a la comarca del Berguedà. Abans hem passat per les de Baix. De fet no son gaire lluny una de l'altre. I si seguim la pista ens trobem amb el GR 241 (que té sortida i arribada a Borredà). Passem també per la gran casa de Frontanyà. Aquesta disposa d'un edifici principal de planta rectangular d'uns 240 metres quadrats, amb planta baixa i dos pisos. Hi ha altres dependències a tocar de la casa principal. Una mica enfilats veiem el nostre punt de sortida, el Santuari dels Oms. Nosaltres però seguim encara la pista que de mica en mica ens ha de portar fins al Pla del Cingle a 1.205 m. En aquest punt hi trobem una creu i és un excel·lent mirador de l'entorn i sobretot del poble de Sant Jaume de Frontanyà que ens queda ben be als nostres peus. 

Allà ens dirigim recuperant part del camí i baixant per un grau que ràpidament ens acosta fins aquest bonic poble. La seva església és un exemple emblemàtic del romànic català del segle XII, en part, gràcies al seu cimbori de dotze costats, únic al país. En destaca la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de les línies i volums així com una austera decoració que li donen una gran personalitat. Un altre element digne d'esment són els tres absis, que formen un dels conjunts estèticament més perfectes de tota l'arquitectura romànica catalana.

Pel que fa al poble disposa d'una vintena de cases, arrenglerades en part en dos carrers el de Dalt i el de Baix i que conflueixen en una plaça on hi ha l'església. Antigament hi havia algun restaurant però malauradament actualment sembla que està tancat. Nosaltres hem anat a dinar a Borredà. El Santuari dels Oms es troba a prop del poble. Nosaltres de bon matí hem deixat un cotxe aquí per no tornar a peu per la carretera fins al punt de sortida. (Hi ha uns 2 kilometres).

Sant Mateu i Traiguera

Sortida al Baix Maestrat per  fer un parell de programes el passat 15 i 16 de desembre de 2023. En concret per visitar les poblacions de Sant Mateu i de Traiguera. El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià amb capital a Vinaròs. Limita amb Catalunya per la comarca del Montsià a terres de l'Ebre. Totes dues poblacions tenen una interessant història i un patrimoni digne de visitar i explorar.

 

La primera població que visitàvem era Sant Mateu fent un reccorregut per els seus carrers i places, les seves muralles i portats. Si comencem per la oficina de turisme hi podem veure un antic forn medieval molt interessant, documentat des del 1.386. També podem veure el Palau Borrull, un dels conjunts més importants del gòtic civil valencià també conegut com a l'Audiència. A la plaça Major hi conflueixen fins a 7 carrers i està envoltada de d'uns porxos amb pòrtic format per columnes de carreu. Fou ideada des del segle XIII per acollir el mercat setmanal i des de sempre ha estat el centre neuràlgic de la vida social de la localitat. A la mateixa plaça també hi ha la font de l'Àngel que ja es cita l'any 1.373 tot i que la composició actual és posterior, del segle XVI i principis del XVII.

 

L'església de Sant Mateu recull elements de tots els estils arquitectònics des del segle XIII fins a finals del XVIII. Les parts més destacades son la portalada romànica i dos trams de nau de la primitiva església de reconquesta del segle XIII, l'àbsis i la nau gòtica inacabada dels segle XIV i XV entre d'altres. A la població també hi trobem l'església de Sant Pere on hi destaca un retaule medieval de pedra dedicat a Sant Pere i Sant Pau del segle XIV. A la part exterior del poble encara hi ha un tram de muralla de 260 metres dels 1.600 que havia tingut de perímetre. Es tracta del segon recinte emmurallat ja que va substituir-ne un de més antic dels segle XIII. Dels 8 portals d'accés d'en conserven un parell com el Portal de Morella o la Torre de Cantacorps. Si volem visitar a fons la població encara hi podem trobar més punts interessants però nosaltres com que hem volgut caminar una mica més hem sortit del centre per visitar el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat a 3 kilòmetres del casc urbà, al cim d'un turó. Per arribar-hi gaudim de bones vistes i d'espais agrícoles on predominen les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries.

El Santuari és un interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII compost per l'església, l'hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes. Val la pena pujar-hi i gaudir de tots aquests espais.

 

 

El segon dia de ruta el vàrem dedicar a Traiguera. Aquí també podem descobrir un ample llegat històric que es remunta fins a més enllà de l'edat mitjana i l'època romana i és que Traiguera es troba en una cruïlla de camins de l'antiga Via Augusta. Si comencem per l'ajuntament cal dir que es tracta d'una edificació històrica, anomenat popularment la Sala de la Vila que acull el saló plenari, la sala de reunions i deliberacions dels jurats i Consell de Traiguera i tres convocatòries a Corts del Regne de València. A la façana hi podem veure un finestral gòtic interessant. I a les seves dependències hi trobem l'antiga presó medieval. Presideix el poble l'església de l'Assumpció que té els seus orígens en els segles XVI-XVII. És un edifici inacabat d'estil renaixentista construït sobre una edificació gòtica anterior, avui en dia desapareguda. El campanar és de planta octogonal. Cal visitar el museu parroquial situat en una de les sagristies. Hi podem veure peçes d'un valor artístic excepcional com creus processionals o talles de pedra, capitells gòtics, monedes romanes, ceràmica ... També cal vistar la capella de Sant Jaume i la Capella font de Sant Vicenç. I com a Sant Mateu també hi ha restes de muralles i portals. Es conserven restes de llenços de muralla medieval i un portal que tanca el recinte emmurallat. És la única mostra de la muralla que envoltava la població a l'Edat Mitjana. També es va iniciar una segona muralla que no es va acabar. Actualment moltes de les restes de les fortificacions s'han integrat en el paisatge urbà de la vila i el seu entorn. 

I per acabar la sortida i buscant algun punt interessant al seu entorn com en el cas de Sant Mateu, a Traiguera ens podem acostar fins al Reial Santuari Font de la Salut. Es tracta del vestigi del pas per la població de les ordres de Montesa i els Hospitalaris. Té el seu origen al segle XIV, però té el seu període de màxima esplendor al segle XVI. És únic amb la categoria de Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542. Hi ha un conjunt d'edificacions que corresponen bàsicament al segle XVI amb diverses transformacions del tempre gòtic. Al centre del conjunt hi ha el temple, a la dreta hi trobem un pou i la font del Miracle i la cuina medieval. També hi ha una hostatgeria, l'antiga casa dels Capellans i les restes d'un antic i inacabat palau. Precedint l'entrada del temple se situa un pòrtic renaixentista de 1588. L'espedanya és l'element més emblemàtic de l'ermitori medieval, construïda l'any 1439.

Com veieu dues poblacions amb característiques similars, amb molta història i patrimoni per veure i amb dos Santuaris que poden completar les visites que nosaltres vàrem aprofitar per fer amb un parell de dies i així gravar dos programes.

Vallgorguina i Olzinelles

Sortida per el Baix Montseny, des de la població de Vallgorguina al Vallès Oriental amb en Víctor Ligos el passat dimecres 13 de desembre de 2023

Sortim de la mateixa població de Vallgorguina passant per Can Mora tot seguint un tram del GR 92. Ens endinsem en el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai d'interès natural. De moment la vegetació dominada per els pins i les alzines no ens deixen veure cap vista. Trobarem l'indicador que ens acostarà a la Vall d'Olzinelles on de moment anem trobant petites basses que recullen l'aigua. És del cas de la bassa de Cal Agustí, una gran masia. Seguin la ruta i el paisatge i les vistes s'obren una mica. Trobem el forn de Cal Agustí que semblaria que era de calç tot i que també es diu que era de ceràmica. Per una zona de plataners arribem a Can Valls on també hi ha altres arbres monumentals.

Un camí de plataners ens acosten a la bassa de l'Aranyal i a tocar de la casa de Can Valls hi trobem uns forns de pega que daten del segle IX. La pega era utilitzada per aïllar botes de vi o impermeabilitzar els cascs dels vaixells entre d'altres. Ens endinsem de nou entre mig dels boscos per anar a buscar l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Abans passem per la font del rector que gaiebé no raja mai. I arribats a Olzinelles trobem un conjunt amb l'església, la rectoria i el cementiri. D'estil romànic amb diverses modificacions en desctaca el campanar d'espedanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau amb volta de mg punt i tres trams i l'absis és circular. De l'església romànica primigènia en queden restes dels fonaments de l'absis, visibles des de la rectoria. La rectoria és un interessant casal de finals del segle XVI o principis del XVII.

I ja només ens queda fer la tornada per un altre camí per aquest si, ens obre les vistes i fa que acabem de gaudir de la sortida tot tornant cap al poble on també hi destaca la parròquia de Sant Andreu.

Calella

Sortida a la comarca del Maresme, des de la població de Calella el passat dissabte 9 de desembre de 2023 amb en Josep Grau.

Gairebé és obligat començar la ruta a ran de mar i si pot ser, coincidint amb la sortida del sol. Ens situem a la platja de les Roquetes i les seves cales. Hem aprofitat aquest moment màgic i per iniciar la ruta ens dirigim cap a muntanya. Agafem el camí anomenat com a Ruta de les Torretes. Amb un desnivell d'uns 300 metres travessa part dels municipis de Sant Pol de Mar i Calella. 

A mida que anem pujant podem anar guanyant vistes panoràmiques d'aquest sector de la costa del Maresme. Ens anem endinsant a la muntanya i arribem a les Torretes de Calella, dos edificis de planta quadrada. La primera de les torretes és una mica més baixa que la segona i és d'estructura militar. La segona és de tipus civil. Van ser construïdes per el servei de transmissions com a telegrafs òptics que funconaven per un sistema de senyals. La primera es va construïr l'any 1848 com deiem per a un us més militar. La segona és de l'any 1857 per un us més civil i que gairebé no va funcionar. Estàn restaurades i apuntalades per mantenir en el record el que queda d'elles. I dom deiem les vistes son meravelloses. El camí és de pujades i baixades per camins on cal anar amb compte amb el sauló que pot provocar relliscades. Anem trobant alguns dels turons que envolten la ciutat de Calella. Un d'ells és el Puig de la Cabra on hi trobem les antenes de comunicacions com la televisió. Hem de seguir ara la ruta dels Turons que també coincideix amb la ruta de la Guilla, un itinerari molt popular que travessa la costa nord. El punt més alt de la sortida és el Puig de Golinons a 261 metres d'altitud i que ens regala potser les millors vistes de la zona. Fins i tot veiem part de la ciutat de Barcelona. I un altre dels turons és el Puig de Popa de 209 metres.

I ara toca fer la baixada de mica en mica per camins i pistes. Entre la vegetació també hi sobresurten camps de conreu i zones amb hivernacles. Com ja sabeu Calella i part del Maresme és conegut per les seves maduixes que són d'una qüalitat única amb l'ajuda del seu microclima o l'orografia de la zona muntanyosa. De mica en mica ens anem acostant al final de la ruta. Hem escollit acabar a un dels símbols per excel·lència del municipi, el Far de Calella. Antigament era una torre de guaita i defensa que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. Les vistes a les seves platges son espectaculars.

A l'interior del Far hi trobem el centre d'interpretació que pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest envers el seu entorn. Ho fa a través de tres punts de vista: les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació de les embarcacions, les terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, i finalment la comunicació urbana amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars. En definitiva es tracta d'una visita que sense cap dubte, val la pena. A més està concebut per a ser visitat per a adults i per a infants ja que disposa de jocs interactius i de participació. I com dèiem, a fora és una balconada i un mirador privilegiat de passar-hi una bona estona.

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.

Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 

Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.