Tavertet, Balmes i Cingleres

Son moltes les opcions que tenim per fer a la població osonenca de Tavertet, i déu n'hi do les que hem fet tot Caminant per Catalunya. En aquest cas hem optat per fer una ruta entre Balmes i Cingleres de la mà d'en Salva. (dissabte 15 juny 2024)

El punt de sortia el situem a la carretera entre l'Esquirol i Tavertet, a prop del kilòmetre 7. De seguida comencem a enfilar-nos cap a les Roques de la Corbera on ja hi trobem un parell de balmes: la de Corbera i la de la Visera. La de la Corbera es tracta d'una cavitat de 26 metres d'amplada i 7 metres d'alçada màxima. Hi podem veure restes de murs de pedra, especialment a la zona sud-est, que podrien correspondre a una antiga casa. Al costat hi trobem la balma de la Visera a l'interior d'una penya i amb una gran visera sobresortint que li dóna el nom. Té 10 metres d'alçada, 38 d'amplada i 14 de fons. Les seves dimensions son espectaculars.

Seguim per un camí entre mig del bosc i fent una bona pujada que ens porta, si volem, a enfilar-nos a sobre la visera on les vistes son espectaculars. De fet els miradors son constants en aquesta ruta. El pròxim objectiu és la Balma del Castell de la Fossa. És un tram d'anada i tornada, en el nostre cas. Es tracta d'una gran balma fortificada que es troba a la cinglera sota el pla de la Fossa. Es conserven unes restes d'un mur defensiu. Recuperem el camí i seguim tornant a agafar una mica d'alçada. Ens trobem amb la masia de Can Casacuberta que està totalment destrossada. Sembla que fa uns 30 anys que estaria abandonada. Més endavant trobem Cal Gavatx, una masia moderna que abans era anomenada la Maserata o la casa nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en runes. El fet de canviar el nom sembla que és degut a el casament d'una de les filles o de la pubilla amb un francès. Seguim ara de baixada i travessem el pont de la Balma Destral  i veiem el torrent del Noguer amb força aigua. La propera visita és les Balmes  dels Carlins que veiem en un anar i tornar del camí. També conserva restes de murs de pedra seca que servien de paravents. 

També trobem una font, la de la Serra. Es tracta d'una font ben arranjada a l'interior d'un cobert de pedra amb un gran safareig. A l'exterior hi ha un abeurador pel bestiar. L'aigua sobrant és en part, canalitzada cap a la casa de la Serra. Precisament aquesta casa és el punt més alt de l'excursió. Està formada per un conjunt d'annexos que constitueixen un barri. També hi ha una capella. Tot seguit ens introduïm en un bosc que sembla encantat. La frondositat dels boscos, les fites que trobem i el cruixir de les fulles omplen de màgia aquesta baixada. Davant nostre ens apareix el Crous, una masia de planta en forma de L. Consta de planta baixa i dues plantes pis. A la façana hi ha una galeria coberta i una finestra amb llinda datada amb l'any 1791. Encarem ja la recta final però encara tenim temps de visitar una altra balma. Després de travessar una pista en perfecte estat trobem la Balma de Bosques Cabanyes. Hi ha restes de construccions que demostrarien que van ser habitades. Al terme de Tavertet es calcula que hi havia més de 70 balmes habitades.   

Continuem emboscats entre parets de pedra per un tram fosc, ombrívol i força fresc. Es tracta de les Escletxes. És un tram força curiós. Tornem a trobar el torrent del Noguer i apareixem a la casa de la Corbera, una masia que es troba documentada al capbreu de Tavertet de l'any 1484. I ja tenim els cotxes a tocar. Una bona ruta de 11 kilòmetres i uns 500 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Nevà - Castellar de n'Hug

Sortida entre les poblacions de Nevà (Ripollès) i Castellar de n'Hug (Berguedà) amb l'Antoni Llagostera el passat (dijous 13 juny 2024)

Us proposem fer un camí poc usual però que deuria ser molt emprat antigament. Seria el camí que uneix el nucli de Nevà que pertany al poble de Toses amb el de Castellar de n'Hug. Un camí d'unió entre les baronies de Toses i Mataplana. Les dues poblacions tenen bastants elements patrimonials interessants però nosaltres centrem la ruta als espais de pastura estival que tenen els dos municipis. Com hem dit Nevà pertany al poble de Toses juntament amb Fornells i Dòrria. A Nevà hi trobem un parell d'esglésies, la de Sant Cristòfol i la de la Mare de Déu del Carme. La de Sant Cristòfol, situada en el Raval és d'estil romànic del segle XI. Hi queden les parets i el campanar de base quadrat i sense sostre. La de la Mare de Déu del Carme està al mateix nucli, una construcció d'una sola nau amb un campanar de base quadrada i un finestral de mig punt i coronada per un teulat de punxa en forma piramidal quadrangular. Es conserva en molt bon estat. 

I des d'aquests punt iniciem la ruta que fa una bona pujada ja que hem de superar uns 600 metres de desnivell. Els paisatges però son espectaculars i val la pena anar parant per gaudir-ne. Aquest camí també era molt utilitzat per la gent de Castellar de n'Hug, especialment a l'època en què el ferrocarril de Toses era la seva sortida més fàcil cap a les terres baixes i va ser font d'intercanvi comercial i el motiu pel qual encara avui existeix una gran relació entre els dos pobles i els seus habitants. Comencem a trobar prats de pastura i bestiar que hi descansa. Ens introduïm als plans de Nevà. Un dels espais de pastura estival remarcables. Son uns espais oberts, sense gaires arbres, molt adequats per la pastura. 

Agafem un camí entre el final de la pista i el filat i seguim en sentit contrari al que hem vingut i continua pujant, ara entremig del bosc fins al collet de les Fontetes de Castellar. En aquest punt ja haurem fet tota la pujada i ens introduïm a la Serra de Montgrony. Des d'aquí podem gaudir d'una meravellosa panoràmica dels dos vessants, especialment el que ens anem trobant durant el descens. Tot baixant trobem un abeurador pel bestiar. Passem ara per les Fontetes de Castellar, un element molt important en el món ramader de la zona. Un gran dipòsit ofereix aigua als ramats que pasturen a l'estiu. Seguim baixant i passem per la Jaça Gran, un altre dels grans llocs ramaders. Hi ha restes d’un gran pleta, que en les orto-fotos aèries es pot apreciar. Rodejarem la tanca del corral per l’esquerra fins a anar a parar a la carretera que uneix Castellar amb La Molina. Agafem la carretera cap a l’esquerra, en sentit descendent, fins que just després de la corba on hi ha l’entrada a una pedrera, saltem la tanca de protecció per als cotxes i seguim un camí antic empedrat que ens porta novament a la carretera estalviant-nos un bon grapat de corbes. Un cop aquí seguim baixant per aquesta, fins que a la dreta trobem indicat el camí del camp de futbol. Prenem aquest camí. Passat el camp de futbol de Castellar, arribem finalment a Castellar de n’Hug. 

Es tracta d'un poble de postal miris per on miris. Les seves cases de pedra i el seu paisatge fan que sigui molt fotogènic. Hi ha moltes coses per veure-hi, la seva església, el museu del Pastor o una mica més avall les Fonts del Llobregat. I al ser un poble turístic no hi falten els restaurants per fer-hi un bon àpat. I si acabeu la ruta aquí heu de preveure un cotxe per tornar cap a casa.

Bon Nadal

Un any més per aquestes dates us volem desitjar un molt BON NADAL i una bona entrada d'any 2025 i donar-vos les gràcies per seguir-nos. I com sempre que sigui ple de muntanya i natura tot Caminant per Catalunya.

Gallifa

Sortida a la comarca del Vallès Occidental, al poble de Gallifa i el seu entorn amb la companyia d'en David Garcia (historiador) (dissabte 1 juny 2024)

 

Gallifa disposa d'un ric patrimoni històric i artístic amb esglésies romàniques i també castells medievals. Es tracta d'un indret ideal per passejar i gaudir de la natura. La població, té un cens de poc més de 200 habitants. Tot i estar al Vallés Occidental, la relació sempre ha estat més propera amb el Vallès Oriental. El punt de sortida el trobem a tocar de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. És d'estil romànic de la segona meitat del segle XI, d'una sola nau i absis trilobulat amb decoració de tipus llombard. Apareix documentada per primera vegada l'any 1060. 

Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població. Molt a pop hi trobem la rectoria amb el campanar. És curiós ja que està adossat a una masia que en el seu moment també havia fet la funció d'escola. Comencem a caminar i de seguida trobem un altre punt d'interès. Es tracta d'un forn de ceràmica o de maons. Gallifa té una estreta relació amb la ceràmica i aquest forn només és una mostra. Acabem de recórrer el petit poble i travessant un pintoresc pont ens comencem a enfilar amb vistes al poble disseminat i els cingles de Sant Sadurní. Un tram de pendent pronunciat ens fa suar una mica però de seguida trobem una pista de molt bon fer i que ens acosta fins al Castell de Gallifa. Es conserven part de les muralles que envolten el turó, amb un portal fortificat, la capella romànica i alguns vestigis d'altres edificacions, com els fonaments d'una torre exempta de planta circular. El castell ja està documentat des de l'any 999, però s'hi han trobat restes ibèriques del segle VIII aC que demostren l'ocupació del lloc des d'una època ben reculada. Només podem veure les muralles ja que està tancat. Dins el clos del castell hi ha l'ermita de Santa Maria del Castell també romànica del segle XI. El primer pis és rectangular amb un absis. Al segle XII es va elevar un pis més per fortificar-la. Les vistes des d'aquest punt son magnífiques i podem fer-hi una bona aturada per esmorzar.

El camí a partir d'aquí comença a fer baixada i recuperem la pista de bon fer i continuem envoltats de pins i de prats coincidint al pas per la Quintana del Puig. Una mica més lluny tenim una bona imatge de la situació del castell i la seva església i com les mateixes cingleres fan de muralla protectora. Passem a tocar de Cal Font. Després de fer un petit tram del GR 5 el deixem i passem per una altra masia, can Polvoré. Malauradament està completament en runes. A uns metres hi trobem Santa Maria del Grau, situada al mig del bosc. És també una església romànica del Segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única. amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Ha tingut diverses reparacions força peculiars com ens explica en David al programa. La última l'any 2002. I a uns 50 metres encara trobem unes altres restes d'una altra possible església. S'intueix un absis com si es volgués fer un altre edifici. No se sap ven bé quina es va fer abans i el perquè es van fer pràcticament a tocar. 

Tenim també molt a prop l'església de Sant Sebastià de Motmajor també d'estil romànic que us recomanem visitar ja que és un dels monuments per excel·lència del romànic vallesà. Nosaltres que a vegades anem a pas de cargol no hi hem acabat arribant i hem continuat cap a un corriol d'anada i tornada per visitar el gorg de les Elies. Situat a la part final de la Vall de Gallifa es tracta de la riera del mateix nom i que a partir d'aquí es converteix amb la riera de caldes. Un bon lloc per refrescar-se a l'estiu. Recuperem el camí i el tornem a deixar per veure el Gorg Negre de la mateixa riera. I de mica en mica ens anem acostant al final de la ruta, a Gallifa. 

Una ruta circular de molt bon fer d'uns 11 kilòmetres i 350 de desnivell.

Powered by Wikiloc

Les Pallargues

Excursió al poble de les Pallargues i el seu entorn a la comarca de la Segarra. (24 maig 2024)

Començem al mateix poble situat en un tossal a la dreta del riu Sió, agrupat a redós del temple parroquial i del gran casal o castell que s'aixeca al punt més alt. Un llogaret molt interessant de visitar que nosaltres hem deixat per el final del programa. Així que ens posem en marca deixant el poble enrere tot descobrint els paisatges de la Segarra. Seguim la ruta de la Pleta, nom que prové de les construccions rurals de pedra destinades a guardar-hi el bestiar i que constitueixen una de les manifestacions més genuïnes  de l'arquitectura popular segarrenca. Passem a tocar del canal Segarra-Garrigues que ha donat vida a aquestes terres podent regar moltes hectàrees de cultiu. La Segarra també es caracteritza per al conreu de secà. 

Ens desviem a l'esquerra per anar a visitar la Pleta de les Pallargues. És de dimensions considerables i servia per refugiar els ramats i pastors. La part interior sembla un claustre romànic i es pot considerar una meravella de l'arquitectura popular. La tècnica de construcció és similar a la de les cabanes de pedra seca. Seguim caminant envoltats de cabanes i barraques de pedra seca. De mica en mica ens acostem al poblet de Ratera. El nom sembla que prové del zoònim comú rat, tot i que és difícil una interpretació d'aquesta versió. El si que hi trobem es una mena d'escultura en forma de ratera. És habitual entrar-hi per un portal a una petita plaça on hi ha totes les cases ben disposades. El primer que veiem és la petita església de Sant Llorenç. Un edifici del segle XVIII que no es pot descartar que tingui orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l'any 1098.

Seguim ara cap cal Castell de Ratera. Abans però passem per la petita església de Sant Vicenç. Ens anem acostant al castell molí de Ratera que durant els segles XIV i XV es va convertir en un gran casal gòtic, al segle XVI. Quan els Erill esdevenen els amos, es va transformar en un molí fariner que aprofitava les aigües del riu Sió. Actualment podem observar-ho com a antic castell fronterer medieval que tenia les funcions residencial i productiva que encara es conserven gràcies a la restauració del conjunt realitzada a mitjans del segle XX. Es tracta d'una casa fortificada d'estil gòtic, més que un castell. És de propietat privada i no es pot visitar. Seguim de nou el camí entre camps i masies, la majoria abandonades i que van caient de mica en mica. I una altra església, la Mare de Déu de Bellvilar, situada als afores del nucli de Sisteró. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau. Encarem la recta final de la excursió enfilant una carretera que ens porta fins a un altre poble amb encant: Pelagalls. Abans d'arribar-hi ens trobem amb l'església vella romànica de Sant Esteve. És d'una sola nau i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi va afegir un creuer i un robust campanar de pedra ben tallada. La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Hi veiem vuit columnes coronades per sis capitells. L'absis és de grans dimensions i semicircular. 

 

Ens acostem fins a Pelagalls, que pertany al poble dels Plans de Sió. El llogaret és ben petit i té el seu encant. I a uns dos kilòmetres ens espera de nou el poble de les Pallargues. Hen deixat pel final endinsar-nos per els seus carrers i sobretot fer una visita al seu castell. El seu interior ens permet fer un viatge al passat i veure amb els nostres ulls com vivien al segle XI. 

La família Rovira, actuals habitants i propietaris del Castell, és la que avui ens deixa visitar part de les seves dependències i gaudir d'un plàcid passeig pel passat de tots aquests mil anys d'història. Estances que ens transporten a la vida quotidiana dels Senyors del Castell: l'entrada, el celler, la cuina, la sala principal, la capella, la presó ... i que fan que sigui una visita inoblidable. És recomanable fer la reserva prèviament ja que en funció de l'època de l'any poden canviar els horaris i dies d'obertura.

Una sortida recomanable cent per cent que ofereix paisatge i patrimoni a la comarca de la Segarra.

All - Gréixer - Olopte

Recorregut interessant entre poblets de la comarca de la Cerdanya: All, Gréixer i Olopte. (10 maig 2024)

 

 

Ens situem al municipi d'Isòvol que també conté els pobles d'Isòvol, Olopte i All. En concret comencem amb aquest darrer, All. Ens fixem amb la seva església dedicada a Santa Maria. Es tracta d'un edifici construït al segle XII, d'una sola nau de tipus trapezoidal amb una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. La part més notable és la magnífica portalada formada per dues arquivoltes de secció rectangular i una intermèdia sobre columnes. Les recents intervencions arqueològiques han mostrat les estructures originàries de l'edifici, a més d'unes destacades pintures romàniques que es remunten al segle XIII.

Deixem el poble enrere seguint el camí de Gréixer, el nostre proper punt d'interès. El recorregut fa una mica de pujada però és fantàstic. Les vistes a la Cerdanya son magnífiques i amb una gran presència de la Serra del Cadí. Seguint per el camí vell de Gréixer travessem la carretera que ens portaria fins a Meranges. El soroll de l'aigua també ens acompanya degut a que tenim al costat la Séquia de Gréixer aprofitada per el reg. Després d'una bona pujada arribem a Gréixer, un poble que pertany al municipi de Ger situat a 1.345 metres. Hi destaca l'església romànica de Sant Climent. Es tracta d'una antiga parròquia documentada des del segle X. L'edifici que ens ha arribat és del segle XII, si bé amb molts afegits i modificacions posteriors. Com a All, també en destaca la portada que conserva un arc de mig punt esculpit amb caparrons, malgrat que ha perdut les arquivoltes, substituïdes per dovelles de pedra rogenca. Si ens fixem en els detalls esculpits hi podem veure caps barbuts i cares que criden l'atenció. La ferramenta de la porta encara es conserva de l'època romànica.

Una mica més amunt del mateix poble hi ha una font i un banc on hem decidit esmorzar-hi. Es tracta de la font de Dalt. L'aigua que raja està classificada com aigua molt tova, poc mineralitzada i amb poca quantitat de sòlids. I les vistes continuen espectaculars. Amb la panxa plena seguim envoltats de natura, ara sense pujada, seguint el recorregut horitzontalment i una mica de baixada. Ens sorprenen en uns camps, un grup de cavalls que pasturen i fan que la imatge sigui de postal. I ens anem acostant cap a Olopte, un altre dels pobles que visitem avui i de nou, entrant al nucli d'Isòvol. Ens passegem per els seus carrers que tenen un encant especial i al fons ja veiem una mica elevada, l'església de Sant Pere d'Olopte. Es calcula que l'església va ser construïda cap a finals del segle XII o inicis del XIII. l'absis està decorat amb un fris de dents de serra que es recolza en mènsules, algunes de les quals estan esculpides amb caps humans i d'animals. També està decorada la portalada que està protegida per un pòrtic. 

A diferència de la resta de portalades de la Cerdanya d'aquesta mateixa època, la que veiem aquí és diferent ja que és apuntada. Com veieu avui la sortida s'ha centrat en aquests tres elements patrimonials a banda del paisatge que envolta aquestes contrades. De tornada però cap a All, encara ens queda un punt interessant i curiós de visitar. Es tracta dels Esterregalls d'All, un conjunt rocós fortament erosionat per l'acció del vent i de l'aigua al llarg dels segles. Com a curiositat també son anomenats "bad lands" en anglès, el que es tradueix com a "males terres". Sigui com sigui es tracta d'un paisatge diferent i espectacular. 

Son formacions fetes per materials rocosos, poc cohesionats o de color daurat. Aquestes erosions es van formar fa 11 milions d'anys degut a un conjunt de sediments dipositats per un antecedent de l'actual riu Duran. Aquest riu erosionava i anava transportant materials des de la muntanya fins a la fossa de la Cerdanya, la qual amb el temps es va anar enfonsant donant pas a les formacions que podem veure avui en dia. El recorregut es pot fer per unes escales, ponts de fusta i miradors per gaudir i observar el fantàstic paisatge. En definitiva es tracta d'un paratge peculiar per la seva geologia, pel seu antic ús miner i pel seu atractiu estètic ben singular.

I ja només ens queda acabar d'arribar fins a All per completar la sortida d'uns 11 kilòmetres i 350 metres de desnivell. Fins a la propera.

Powered by Wikiloc

Pantà de Sant Ponç i Olius

Nova sortida a la comarca del Lluçanès, en aquest cas per veure el Pantà de Sant Ponç i el patrimoni d'Olius. (2 maig 2024)

 

Ens situem al municipi de Clariana de Cardener, tot i que gran part de la ruta és per Olius. El punt de sortida el trobem a prop de la presa del pantà on hi trobem la capella de Sant Ponç. Es tracta d'una petita capella que es va construir després d'inundar l'antiga església amb la construcció del pantà. 

Un cop situats ens posem en marxa i de seguida arribem a la presa del pantà. Es tracta d'un embassament que aprofita l'aigua del riu Cardener i fou construït entre els anys 1949 i 1954. Amb una presa de 59,5 metres d'alçada i una longitud de coronació de 311 metres, té una capacitat de 24,4 hectòmetres cúbics, una llargada de 5,8 kilòmetres i la superfície total de l'embassament és de 144,5 hectàrees. Seguim la ruta tot vorejant el pantà i ens trobem amb la Caseta del Pantà, un lloc ideal per prendre alguna cosa i gaudir de les bones vistes. I de fet tot el camí ens permet anar badant i contemplant les seves aigües i racons màgics que varien en funció de la capacitat de l'embassament i les pluges. També és habitual trobar-hi pecadors que miren de fer alguna captura. Una de les peculiaritats si hi ha poca aigua és que ens podem acostar fins a l'antiga església de Sant Ponç. És tracta d'un edifici d'una sola nau amb dos absis semicirculars contraposats i coberta de volta de canó reforçada per arcs torals. Al mur de migdia s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat. L'aparell de l'església era fet amb blocs de pedra ben picats i col·locats a contrapunt. 

Seguim caminant i de mica en mica l'aigua va desapareixent amb alguna imatge desoladora que ens indica que estem en època de sequera. Creuem el torrent d'Albereda, un dels afluents del Cardener que haurien d'aportar aigua al pantà però que també està completament sec. Més amunt trobem un banc molt ben posat per gaudir del paisatge. Anem arribant a la cua del pantà, encara amb una mica d'aigua i anem deixant el color blau per el verd de la vegetació i els camps. I al cap d'una estona arribem a Olius, un conjunt monumental i espectacular on hi destaca l'església de Sant Esteve. 

Es tracta d'un exemplar del romànic llombard consagrat l'any 1079 a petició del comte d'Urgell i els habitants del lloc. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar és de planta quadrada i té quatre finestres en arc de mig punt. Sota l'altar cal destacar la cripta que forma un espai rectangular amb sis columnes totes elles diferents i que s'obren en forma de palmera, aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta, i donen a l'estança una bellesa extraordinària. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l'art romànic mundial. A l'exterior hi podem veure unes sitges ibèriques d'uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar el gra, sinó que per la seva quantitat, més de cent, es creu que eren un gran comerç de gra. Molt a prop de l'església podem visitar el cementiri modernista d'Olius, que crida l'atenció perquè fuig de l'esquema dels altres cementiris. S'hi combinen les roques caigudes de la muntanya amb fulles d'alzines sempre verdes. És obra de l'arquitecte Bernardí Martorell, que va rebre la influència modernista de Gaudí. Es va inaugurar l'any 1915. 

I abans d'acabar encara podem gaudir d'un parell d'edificis més. Un és la Torreta que data de l'any 900. Es tracta d'una masia fortificada de planta rectangular (segons alguns documents podria ser l'antic castell d'Olius. Té uns 300 m2, amb cuina, menjador, dues saletes d'estar, sis habitacions i altres sorpreses. I just al costat hi trobem la Masia el Molí dels Cups a tocar del riu Cardener. Es tracta d'un antic molí fariner que data de l'any 1000. El seu interior ha estat reformat i habilitat com a central elèctrica. I fins aquí aquesta ruta que us recomanem de fer algun dia.

Castell i Monestir de Lluçà

Sortida amb l'Antoni Llagostera a Lluçà per conèixer el Monestir de Santa Maria i l'antic castell. (Dimecres 24 abril 2024). Una ruta curta, però amb un gran paisatge i indrets patrimonials interessants.

El Lluçanès, recentment declarada comarca és un altiplà situat entre la Plana de Vic i el Llobregat, en contacte amb el Prepirineu. El punt de sortida el trobem al Monestir de Santa Maria de Lluçà que hem deixat per visitar-lo al final del recorregut. El nucli originari del municipi de Lluçà té uns 80 habitants (dades del 2023) i el modern de Santa Eulàlia de Puig-oriol els altres 175 habitants. El poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol és el principal nucli del municipi, que es desenvolupà durant el segle XVIII seguint el camí ramader, mentre que Lluçà representa el nucli històric, amb el seu castells i on hi havia l’antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà amb un petit i bonic claustre i un museu.

Comencem a caminar des de l'ampli aparcament del monestir de Lluçà, baixant per la carretera i deixant-la de seguida per agafar el camí que va darrere la fonda. El primer tram de la ruta segueix el GR 1. Continuem per la pista i de seguida albirem l'alzina del Vilaró, un arbre monumental a la vora del camí.Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 279 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. Just davant de l'alzina s'inicia el corriol que, descendent entre boixos, condueix a la balma dels Bous, el nostre proper objectiu. La bellesa de la balma dels Bous és notable. A més, aquesta formació geològica té unes grans dimensions.  Destaca per la seva gran profunditat de 40-60 metres de llargada, amb una alçada màxima de 3,5 metres i una profunditat màxima de 14 metres. En alguns punts de la balma hi ha restes d’un antic tancat per a guardar bestiar. En un dels extrems hi ha la font dels bous, que està feta amb teules.

Recuperem el camí que ens porta a passar per cal Vilaró, una gran masia que comptava amb un oratori i, també quasi com es costum amb una teuleria, situada en un punt enclotat uns metres al nord-est del pantà del Vilaró i al nord del Vilaró. Sols li manca un molí. Si que tenia en canvi dues  tines de glans circulars de grans dimensions picades a la roca. Deixem ara el GR i seguim cap a la Bassa del Rec de Miralles o també dita de Vilaró. L'hem trobat gairebé buida per la manca de pluges però acostuma a tenir aigua tot l'any i esdevé un punt interessant de vida aquàtica. Un bon lloc per fer-hi la parada de l'esmorzar.

El camí segueix amb pujades i baixades mentre anem guanyant alçada i millorant les vistes al castell i tot l'entorn, per exemple el Pirineu. Després de passar per el coll de la Costa del Collet ens trobem amb la casa del Castell que no es troba en gaire bon estat. Aquest mas es troba documentat en el fogatge de 1553 i és força gran amb planta baixa, primer pis i golfes, i un parell de edificis més al costat com la pallissa. A prop també hi trobem una tia de glans, en aquest cas rectangular. Iniciem ara l'ascens al castell, un tram que ens fa suar una mica. Primer de tot ens trobem amb l'església de Sant Vicenç del castell de Lluçà. Té la peculiaritat de que és rodona. Coberta amb perfecta volta hemisfèrica, té un petit portal cap a ponent amb arc de mig punt, i un absis a llevant prop del qual s'obren dues finestres de doble esqueixada. Les seves mides són; sis metres i mig de diàmetre i una alçada en el seu centre de cinc metres. De llarg (portal fins al fons) mesura vuit metres i mig. Té un absis a llevant i és coberta amb volta circular. Al costat de ponent s'obre la porta d'arc de mig punt i és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada. 

I si pugem una mica més arribem als primers murs del Castell de Lluçà. Situat a 850 metres dóna nom a la comarca. Té una situació estratègica amb magnífiques vistes a 360 graus. El castell, és documentat per primer cop l'any 905 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà. La part del castell que millor es conserva és el mur de la banda nord-oest, d'uns 4 o 5 metres d'alçària, que mostra un bon aparell de construcció. Les estances estan plenes de runa.  Queden importants restes de la planta baixa d'una edificació del segle XII, d'un sector refet el segle XIV del castell de Lluçà i la capella, sencera, de Sant Vicenç del Castell. Del castell, només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud. Se n'han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud- oest, adaptant-se a la topografia del terreny. Al sud-oest hi havia probablement una torre rodona de la qual en resten unes traces molt minses del basament. El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d'una finestra bífora (probablement obra de finals del segle XIII o principis del segle XIV) de la qual ha desaparegut la columneta. És probable que bona part de l'obra que, en ruïnes, ha assolit els nostres dies respongui a una edificació del castell portada a terme a finals del segle XIII. Anem ja de tornada cap al Monestir que veiem als nostres peus. Abans però passem per una altra masia interessant, Can Verdaguer. I tot seguit més aigua ja que ens acostem fins al pantà de Garet. Va ser construït entre els anys 1963 i 1964, en un punt on s'hi formaven unes mulleres. Ocupa una àrea aproximada de 5.000 metres quadrats i es troba tancat al sud per una resclosa de terra d'uns 125 metre de llarg i d'alçada notable. És una reserva natural privada, un espai paisatgístic i natural molt bonic. Cal destacar-ne les nàiades o musclos de riu, les libèl·lules i espiadimonis i peixos: la tenca. També serveix de refugi per a molts ocells aquàtics. El pantà té un acord de custòdia (2007) amb el MIT Manlleu–Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis-, amb l’objectiu de conservar i millorar l’estat ecològic i la biodiversitat del torrent, el pantà i el seu entorn, compaginant-hi activitats agràries, forestals i turístiques sostenibles.

I ja només ens queda la cirereta del pastís, visitar el Monestir. Abans encara passem per la casa Nova de Lluçà i un pedró. El temple és una antiga canònica agustiniana i constitueix un petit gran conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic català. Hi ha molts elements a destacar. Per exemple, una còpia del preciós frontal d'altar d'origen italobizantí, datat del segon quart del segle XIII. També conserva una copia de la creu d'altar del Crist Majestat. El monestir a més conserva el seu claustre amb 22 columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i altres dependències. De fet la seva estructura s'organitza al voltant del pati del claustre, un petit i harmoniós espai de planta quadrangular, bastant irregular i cobert als costats per un embigat de fusta. Havia tingut dos pisos d'alçària, però només en conserva un ja que el segon pis va ser enderrocat durant les obres de restauració. Un altre dels atractius son les famoses pintures al fresc, guardades en unes sales del monestir. Es tracta d'un dels millors conjunts de pintura catalana que arquen l'època de transició de la pintura romànica al fresc, a la pintura gòtica sobre taula. L’aspecte exterior de Santa Maria de Lluçà no reflecteix pas l’interès extraordinari que té el conjunt. 

Des de fora sembla talment un de tants complexos parroquials, com tants n’hi ha a la geografia de Catalunya. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. El campanar és d’estil barroc, de planta quadrada i de tres pisos, de paraments llisos i cantoneres de pedra picada fins a la base de l’últim pis. Hi ha finestres d’aparença o forma romànica, però són modernes. Conserva una pica baptismal romànica procedent de l'església de Salcelles. La Mare de Déu de l'altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l'any 1936. Al subsol rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Com veieu una sortida molt interessant amb un gran patrimoni. Us recomanem almenys visitar el Monestir.

Powered by Wikiloc