Santuari dels Oms - Sant Julià de Cosp

El dimecres 3 de gener de 2024 ja vam començar l'any amb la primera sortida per visitar el Santuari dels Oms a la comarca del Berguedà i l'església de Sant Julià de Cosp situada en terres Ripolleses.

Per arribar al punt de sortida, el Santuari, hem d'anar fins a Sant Jaume de Frontanyà des del poble de Borredà. Una mica abans d'arribar hi ha un trencant a l'esquerra que ens hi porta. Està a uns 100 metres de la carretera. El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici del segle XVIII, construït sobre una base romànica del segle XIII. Consta d'una nau amb capelles a banda i banda i presbiteri de grans dimensions on s'hi troba el cambril de la Mare de Déu, una imatge gòtica força restaurada. També hi trobem pintures murals que decoren tot l'interior. Incendiat durant la guerra civil va perdre el seu retaule barroc. El seu campanar és quadrat amb pinacle típic del període barroc. I just al costat hi trobem una gran masia, els Oms.

Un cop visitat el Satuari ens posem en marxa direcció les Lloberes de baix, una masia que ja veiem a prop. Una mica més amunt al coll de Lloberes ens endinsem en un dels extrems de la comarca del Ripollès. Si us fixeu en el mapa de la comarca, a la part inferior esquerra, hi ha un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. En aquest espai és on es situa Sant Julià de Cosp del municipi de Les Llosses. Si ens hi fixem la veurem a la llunyania però per arribar-hi primer passem per el molí de Cosp o de Cortines que està gairebé en runes. A partir d'aquí el camí s'enfila una mica per anar a trobar l'església romànica de Sant Julià de Cosp que la trobem situada sobre un cim de roca a 1.157 m. 

El lloc és esmentat ja a l'any 905. Avui ja sense culte està una mica deteriorada. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubi, de Castell de l'Areny. L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular. Hi veiem un campanar d'espedanya de dues obertures. La porta de dos arcs en degradació és oberta a la façana de migdia. El seu interior sembla més aviat una cort de bestiar. Des d'aquí hem de superar un desnivell de gairebé 100 metres de cop per un grau que ens ha de portar a una pista de més bon fer. Al cap d'una estona arribem de nou a les Lloberes, però en aquest cas de Dalt entrant de nou a la comarca del Berguedà. Abans hem passat per les de Baix. De fet no son gaire lluny una de l'altre. I si seguim la pista ens trobem amb el GR 241 (que té sortida i arribada a Borredà). Passem també per la gran casa de Frontanyà. Aquesta disposa d'un edifici principal de planta rectangular d'uns 240 metres quadrats, amb planta baixa i dos pisos. Hi ha altres dependències a tocar de la casa principal. Una mica enfilats veiem el nostre punt de sortida, el Santuari dels Oms. Nosaltres però seguim encara la pista que de mica en mica ens ha de portar fins al Pla del Cingle a 1.205 m. En aquest punt hi trobem una creu i és un excel·lent mirador de l'entorn i sobretot del poble de Sant Jaume de Frontanyà que ens queda ben be als nostres peus. 

Allà ens dirigim recuperant part del camí i baixant per un grau que ràpidament ens acosta fins aquest bonic poble. La seva església és un exemple emblemàtic del romànic català del segle XII, en part, gràcies al seu cimbori de dotze costats, únic al país. En destaca la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de les línies i volums així com una austera decoració que li donen una gran personalitat. Un altre element digne d'esment són els tres absis, que formen un dels conjunts estèticament més perfectes de tota l'arquitectura romànica catalana.

Pel que fa al poble disposa d'una vintena de cases, arrenglerades en part en dos carrers el de Dalt i el de Baix i que conflueixen en una plaça on hi ha l'església. Antigament hi havia algun restaurant però malauradament actualment sembla que està tancat. Nosaltres hem anat a dinar a Borredà. El Santuari dels Oms es troba a prop del poble. Nosaltres de bon matí hem deixat un cotxe aquí per no tornar a peu per la carretera fins al punt de sortida. (Hi ha uns 2 kilometres).

Sant Mateu i Traiguera

Sortida al Baix Maestrat per  fer un parell de programes el passat 15 i 16 de desembre de 2023. En concret per visitar les poblacions de Sant Mateu i de Traiguera. El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià amb capital a Vinaròs. Limita amb Catalunya per la comarca del Montsià a terres de l'Ebre. Totes dues poblacions tenen una interessant història i un patrimoni digne de visitar i explorar.

 

La primera població que visitàvem era Sant Mateu fent un reccorregut per els seus carrers i places, les seves muralles i portats. Si comencem per la oficina de turisme hi podem veure un antic forn medieval molt interessant, documentat des del 1.386. També podem veure el Palau Borrull, un dels conjunts més importants del gòtic civil valencià també conegut com a l'Audiència. A la plaça Major hi conflueixen fins a 7 carrers i està envoltada de d'uns porxos amb pòrtic format per columnes de carreu. Fou ideada des del segle XIII per acollir el mercat setmanal i des de sempre ha estat el centre neuràlgic de la vida social de la localitat. A la mateixa plaça també hi ha la font de l'Àngel que ja es cita l'any 1.373 tot i que la composició actual és posterior, del segle XVI i principis del XVII.

 

L'església de Sant Mateu recull elements de tots els estils arquitectònics des del segle XIII fins a finals del XVIII. Les parts més destacades son la portalada romànica i dos trams de nau de la primitiva església de reconquesta del segle XIII, l'àbsis i la nau gòtica inacabada dels segle XIV i XV entre d'altres. A la població també hi trobem l'església de Sant Pere on hi destaca un retaule medieval de pedra dedicat a Sant Pere i Sant Pau del segle XIV. A la part exterior del poble encara hi ha un tram de muralla de 260 metres dels 1.600 que havia tingut de perímetre. Es tracta del segon recinte emmurallat ja que va substituir-ne un de més antic dels segle XIII. Dels 8 portals d'accés d'en conserven un parell com el Portal de Morella o la Torre de Cantacorps. Si volem visitar a fons la població encara hi podem trobar més punts interessants però nosaltres com que hem volgut caminar una mica més hem sortit del centre per visitar el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat a 3 kilòmetres del casc urbà, al cim d'un turó. Per arribar-hi gaudim de bones vistes i d'espais agrícoles on predominen les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries.

El Santuari és un interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII compost per l'església, l'hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes. Val la pena pujar-hi i gaudir de tots aquests espais.

 

 

El segon dia de ruta el vàrem dedicar a Traiguera. Aquí també podem descobrir un ample llegat històric que es remunta fins a més enllà de l'edat mitjana i l'època romana i és que Traiguera es troba en una cruïlla de camins de l'antiga Via Augusta. Si comencem per l'ajuntament cal dir que es tracta d'una edificació històrica, anomenat popularment la Sala de la Vila que acull el saló plenari, la sala de reunions i deliberacions dels jurats i Consell de Traiguera i tres convocatòries a Corts del Regne de València. A la façana hi podem veure un finestral gòtic interessant. I a les seves dependències hi trobem l'antiga presó medieval. Presideix el poble l'església de l'Assumpció que té els seus orígens en els segles XVI-XVII. És un edifici inacabat d'estil renaixentista construït sobre una edificació gòtica anterior, avui en dia desapareguda. El campanar és de planta octogonal. Cal visitar el museu parroquial situat en una de les sagristies. Hi podem veure peçes d'un valor artístic excepcional com creus processionals o talles de pedra, capitells gòtics, monedes romanes, ceràmica ... També cal vistar la capella de Sant Jaume i la Capella font de Sant Vicenç. I com a Sant Mateu també hi ha restes de muralles i portals. Es conserven restes de llenços de muralla medieval i un portal que tanca el recinte emmurallat. És la única mostra de la muralla que envoltava la població a l'Edat Mitjana. També es va iniciar una segona muralla que no es va acabar. Actualment moltes de les restes de les fortificacions s'han integrat en el paisatge urbà de la vila i el seu entorn. 

I per acabar la sortida i buscant algun punt interessant al seu entorn com en el cas de Sant Mateu, a Traiguera ens podem acostar fins al Reial Santuari Font de la Salut. Es tracta del vestigi del pas per la població de les ordres de Montesa i els Hospitalaris. Té el seu origen al segle XIV, però té el seu període de màxima esplendor al segle XVI. És únic amb la categoria de Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542. Hi ha un conjunt d'edificacions que corresponen bàsicament al segle XVI amb diverses transformacions del tempre gòtic. Al centre del conjunt hi ha el temple, a la dreta hi trobem un pou i la font del Miracle i la cuina medieval. També hi ha una hostatgeria, l'antiga casa dels Capellans i les restes d'un antic i inacabat palau. Precedint l'entrada del temple se situa un pòrtic renaixentista de 1588. L'espedanya és l'element més emblemàtic de l'ermitori medieval, construïda l'any 1439.

Com veieu dues poblacions amb característiques similars, amb molta història i patrimoni per veure i amb dos Santuaris que poden completar les visites que nosaltres vàrem aprofitar per fer amb un parell de dies i així gravar dos programes.

Vallgorguina i Olzinelles

Sortida per el Baix Montseny, des de la població de Vallgorguina al Vallès Oriental amb en Víctor Ligos el passat dimecres 13 de desembre de 2023

Sortim de la mateixa població de Vallgorguina passant per Can Mora tot seguint un tram del GR 92. Ens endinsem en el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai d'interès natural. De moment la vegetació dominada per els pins i les alzines no ens deixen veure cap vista. Trobarem l'indicador que ens acostarà a la Vall d'Olzinelles on de moment anem trobant petites basses que recullen l'aigua. És del cas de la bassa de Cal Agustí, una gran masia. Seguin la ruta i el paisatge i les vistes s'obren una mica. Trobem el forn de Cal Agustí que semblaria que era de calç tot i que també es diu que era de ceràmica. Per una zona de plataners arribem a Can Valls on també hi ha altres arbres monumentals.

Un camí de plataners ens acosten a la bassa de l'Aranyal i a tocar de la casa de Can Valls hi trobem uns forns de pega que daten del segle IX. La pega era utilitzada per aïllar botes de vi o impermeabilitzar els cascs dels vaixells entre d'altres. Ens endinsem de nou entre mig dels boscos per anar a buscar l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Abans passem per la font del rector que gaiebé no raja mai. I arribats a Olzinelles trobem un conjunt amb l'església, la rectoria i el cementiri. D'estil romànic amb diverses modificacions en desctaca el campanar d'espedanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau amb volta de mg punt i tres trams i l'absis és circular. De l'església romànica primigènia en queden restes dels fonaments de l'absis, visibles des de la rectoria. La rectoria és un interessant casal de finals del segle XVI o principis del XVII.

I ja només ens queda fer la tornada per un altre camí per aquest si, ens obre les vistes i fa que acabem de gaudir de la sortida tot tornant cap al poble on també hi destaca la parròquia de Sant Andreu.

Calella

Sortida a la comarca del Maresme, des de la població de Calella el passat dissabte 9 de desembre de 2023 amb en Josep Grau.

Gairebé és obligat començar la ruta a ran de mar i si pot ser, coincidint amb la sortida del sol. Ens situem a la platja de les Roquetes i les seves cales. Hem aprofitat aquest moment màgic i per iniciar la ruta ens dirigim cap a muntanya. Agafem el camí anomenat com a Ruta de les Torretes. Amb un desnivell d'uns 300 metres travessa part dels municipis de Sant Pol de Mar i Calella. 

A mida que anem pujant podem anar guanyant vistes panoràmiques d'aquest sector de la costa del Maresme. Ens anem endinsant a la muntanya i arribem a les Torretes de Calella, dos edificis de planta quadrada. La primera de les torretes és una mica més baixa que la segona i és d'estructura militar. La segona és de tipus civil. Van ser construïdes per el servei de transmissions com a telegrafs òptics que funconaven per un sistema de senyals. La primera es va construïr l'any 1848 com deiem per a un us més militar. La segona és de l'any 1857 per un us més civil i que gairebé no va funcionar. Estàn restaurades i apuntalades per mantenir en el record el que queda d'elles. I dom deiem les vistes son meravelloses. El camí és de pujades i baixades per camins on cal anar amb compte amb el sauló que pot provocar relliscades. Anem trobant alguns dels turons que envolten la ciutat de Calella. Un d'ells és el Puig de la Cabra on hi trobem les antenes de comunicacions com la televisió. Hem de seguir ara la ruta dels Turons que també coincideix amb la ruta de la Guilla, un itinerari molt popular que travessa la costa nord. El punt més alt de la sortida és el Puig de Golinons a 261 metres d'altitud i que ens regala potser les millors vistes de la zona. Fins i tot veiem part de la ciutat de Barcelona. I un altre dels turons és el Puig de Popa de 209 metres.

I ara toca fer la baixada de mica en mica per camins i pistes. Entre la vegetació també hi sobresurten camps de conreu i zones amb hivernacles. Com ja sabeu Calella i part del Maresme és conegut per les seves maduixes que són d'una qüalitat única amb l'ajuda del seu microclima o l'orografia de la zona muntanyosa. De mica en mica ens anem acostant al final de la ruta. Hem escollit acabar a un dels símbols per excel·lència del municipi, el Far de Calella. Antigament era una torre de guaita i defensa que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. Les vistes a les seves platges son espectaculars.

A l'interior del Far hi trobem el centre d'interpretació que pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest envers el seu entorn. Ho fa a través de tres punts de vista: les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació de les embarcacions, les terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, i finalment la comunicació urbana amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars. En definitiva es tracta d'una visita que sense cap dubte, val la pena. A més està concebut per a ser visitat per a adults i per a infants ja que disposa de jocs interactius i de participació. I com dèiem, a fora és una balconada i un mirador privilegiat de passar-hi una bona estona.

Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.

Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 

Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.

Hostalric

Sortida a la bonica població d'Hostalric, a la comarca de la Selva, el passat dijous 16 de novembre de 2023 amb en Salvador.

La Vila d'Hostalric és declarada Bé d'Interès Nacional i conserva un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.  Situat en un emplaçament privilegiat, al costat del riu Tordera i a les portes d'entrada al Montseny. Comencem la caminada endinsant-nos dins la vila. El primer punt és la Torre d'Ararà, que deu el seu nom a la casa de la qual estava adossada. També és coneguda com a Torre de l'Homenatge o Torre de la Presó. Està considerada la torre més noble de tot el recinte amb 22 metres d'alçada. S'hi pot accedir i és un excel·lent mirador. Seguim el tram de muralla per la seva part exterior que segueix el traçat de l'antic camí Ral i data del segle XIV. 

Se'n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell que presideix el poble. Si seguim ens trobem amb el Portal de Barcelona, una de les quatre entrades al recinte emmurallat i una de les imatges icòniques de la vila. Ens endinsem en els seus carrerons on cada racó és ben curiós. Arribem a l'església de Santa Maria dels Socors situada a la part alta del poble. L'edifici actual és del segle XV. La notícia més antiga sobre l'existència de l'església data del 1280. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb capelles en els contraforts, d'estil gòtic tardà i volta de creueria. El campanar és quadrat amb façana amb elements barrocs.

Arribant a la part més antiga de la vila emmurallada trobem el Portal de les Hortes. És l'únic dels quatre portals que es conserva tal i com era originàriament. Aquí i trobem el camí que baixa a les hortes i al molí. I és cap on ens dirigim nosaltres. Al acostar-nos al riu trobem un antic molí que també va funcionar com a central elèctrica des de principis del segle XIV. Més endavant va servir de molí com a molí de gra i va estar en us fins a mitjans del segle XX. Actualment s'utilitza com habitatge i a l'interior s'hi conserva la maquinària que es feia servir per elaborar la farina.  

La nostra ruta s'endinsa ara per l'horta i la ribera de la Tordera. El bosc de ribera i els colors de tardor son els protagonistes. En aquestes dates hi hem trobat poca aigua. Un riu que neix al Montseny i acaba al mar entre Blanes i Malgrat de Mar formant el delta de la Tordera i que ha estat notícia els darrers anys per les crescudes i inundacions en el seu tram final. Entre punt i punt té un recorregut de 55 kilòmetres. Durant el recorregut també podem veure algun edifici que era una antiga farga. Eren petites fàbriques on s'obtenia ferro per transformar-lo en reixes, claus o eines del camp. Passem també per una zona de conreu vitivinícola, i tot sense perdre de vista el Castell, punt on ens dirigim. Cal suar una miqueta però, ja que està una mica enfilat. Val la pena pujar-hi ja que com hem dit,  és un dels llegats més notables de l'època medieval catalana. De seguida hi arribem a través del camí ral. Es troba situat sobre un aforament de pedra basàltica. El castell compta amb quatre cisternes. La que trobem en el nostre camí fins i tot és visitable. Té una profunditat de 88 metres. La provisió d'aigua era un dels problemes del castell i calia tenir aquestes cisternes per solucionar-ho. Tot seguit ens trobem amb el Portal de Carros, construït al segle XVIII. Era la porta principal d'accés a l'interior de la fortalesa. Hi ha un pont que en els seus orígens tenia un tram llevadís i fou construït per permetre-hi l'accès al trànsit rodat. Unes espitlleres a cada costat de la porta expliquen com es feia la defensa del pont. 

Ens acabem d'enfilar tot gaudint de molt bones vistes tant de l'entorn, com de la població i les seves torres de la muralla que tenien a funció de defensa de tot el conjunt. Més amunt ens topem amb la Torre del Rellotge. Antigament hi havia funcionat un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Actualment és utilitzada com a rellotge de la vila. I encara ens queden unes escales per arribar fins al pati d'armes i els espais centrals a partir dels quals es distribueixen les dependències de la fortalesa. Tot i que és de visita lliure us recomanem fer una visita guiada per els seus espais i així conèixer tots els seus racons i curiositats.  

El cos de guàrdia, el polvorí, galeria a prova de bomba ... Al tractar-se d'una fortificació militar tot el recinte té el sistema balauart, o hi trobem els típics elements defensius de l'època, tals com recinte interior, fossat, obres exteriors i camí cobert. I des d'aquest punt podem baixar directament cap al centre de la vila i tornar a passar per el seu casc antic. Una ruta genial que ha combinat història i patrimoni amb paisatge i natura.

Sant Vicenç d’Obiols, molí del Bellús i Graugés.

Us proposem una excursió pel baix Berguedà, pel municipi d’Avià, amb tres elements patrimonials interessants, com son l’església de Sant Vicenç d’Obiols, el molí de Bellús i Graugés, amb la seva zona agrícola i l’estany. (Divendres 10 novembre 2023) Antoni Llagostera.

Iniciem el nostre recorregut al pàrquing de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, una joia del preromànic català, amb una interessant història, que es remunta a l’època visigòtica, fou una de les possessions berguedanes del monestir de Santa Maria de Ripoll i té un element espectacular en les tomba excavades sobre la roda on s’assenta el monestir. Estem davant una construcció del segle X, preromànica, amb una portalada del segle XIII i un campanra posterior, dels segles XVII-XVIII. Al seu entorn hi trobem tres edicicis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre una base de roca natural. Nosaltres hem visitat l'interior i realment val la pena.

L'espai interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes. Actualment, Sant Vicenç d'Obiols és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa i interessant necròpoli de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades.

Un cop vist aquest espai i també les seves vistes espectaculars començem a caminar seguint el GR 1 i passant per la font d'Obiols. Envoltats de camps de conreu arribem al colletó de Bellús. I tot seguit arribem a la masia de Bellús, de grans dimensions. Havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià. 

Com tota gran casa pairal, Bellús comptava amb mes de capella, amb un molí, i, segurament, amb una teuleria. Doncs seguim baixant a l'esquerra on trobarem el Molí de Bellús, a tocar de la riera de Graugés. Es tracta d'un antic molí fariner. La propietat està documentada ja al segle XVI. De fet, però, el molí fou construït a finals del segle xvii o principis del següent. Actualment és utilitzat com a residència. L'edifici és al costat d'un desnivell on la riera fa una petita cascada d'uns 10 m per sobre d'una balma. El salt i bauma de Bellús son espectaculars. La gran bauma del salt del molí de Graugés té 80 m d'amplada, 10 m d'alçada màxima i 10 m de fons màxim., amb l’erosió del substrat argilós. L’aigua de la riera de Graugés s’escola per entre les roques per formar el salt de Bellús, de 10 m d’alçada. Seguim la ruta deixant el GR-1 i agafant un corriol on els camps de conreu i les masies agafen el protagonisme pel que fa al paisatge. Ens anem acostant a la colònia Graugés. El primer que trobem és el Salt de Vilajoana a tocar de la casa del mateix nom. A l'altre costat del camí tocant a la riera d'Avià hi ha el molí de Vilajoana (Les Llums). El nom de Les Llums té relació amb que des d’aquesta lloc es produïa energia elèctrica. Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval. Després d'una bona caminanda arribem a Graugés. Es tracta d'un nucli el municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola, agrària o agropecuària. Una colònia agrícola, agrària o agropecuària és un nucli urbà, d’habitatges o població de nova creació establerta per a fer productius terrenys erms, a vegades de l'Estat, que estan sense conrear o bé per a introduir nous mètodes de cultiu o nous cultius, sempre sota la supervisió de l'Estat, si bé també es poden enclavar en terrenys privats. L'any 2014 aquest nucli de la colònia agropecuària de Graugés tenia 163 habitants. L'antiga Colònia constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; uns estanys, i carreteres. Actualment una part d'aquests edificis s'ha destinat a un restaurant, una altra part resta abandonada i una altra fou ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000.

Hem comentat que també hi ha algún que altre estany. L’estany de Graugés és la unitat més gran del conjunt hidrològic artificials creat pels Rosal per la seva granja-colònia. És molt bonic situat en un paratge per passejar excel·lent, amb un recorregut curt i fàcil entre vegetació i bosc de ribera. Hi ha instal·lats bancs, lletreros informatius , taules de picnic i un restaurant. A més de l'estany gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La bassa més gran de totes, coneguda amb el nom de llac o Estany Gran de Graugés, té una extensió de 7 hectàrees, una profunditat d’entre 2 i 18 metres, i una capacitat d’uns 600.000 m3 ; es va construir a la part baixa de la finca per tal de poder acumular el màxim possible d’aigua. Només ens queda fer el camí de tornada cap al punt de sortita. Es tracta d'uns dos kilòmetres per una pista de molt bon fer, seguint de nou el GR-1. Ens trobem algunes masies com cal Roca o cal Gris. En aquesta darrera hi trobem unes antigues tines. De fet per aquesta zona en podem trobar forçes, fet que demostra que hi havia hagut vinyes. De fet encara n'hem trobat alguna.

I finalment arribem al punt de sortida fent una excursió en el temps amb diferents punts interessants de veure i gaudir.

Plana d'Enveig

Fantàstica sortida a la Cerdanya per fer endinsar-nos a la Plana d'Enveig. Una ruta senzilla i planera entre Puigcerdà i la Tor de Querol que ens ofereix molts atractius. Antoni Llagostera (dimarts 7 de novembre de 2023)

La sortida ja ens ofereix molt interès. Puigcerdà com a capital de la Cerdanya és un punt d'atracció del turisme i les segones residències. Iniciem el recorregut a la plaça Santa Maria on encara es pot contemplar el campanar de l'antiga parròquia de Santa Maria, que fou destruïda el 1936. Se sap que havia estat fundada al segle XII, que fou reconstruïda al XIV (tenia tres naus i un notable portal d’arquivoltes apuntades en gradació) i modificada al XVIII. El campanar de Santa Maria és una alta torre de 35 m d’alçada, de base quadrada (conserva una rosassa medieval) i cos vuitavat, reformat en la part superior al segle XVIII. Des del 1991, en què fou restaurat, és obert al públic. A la part baixa s'hi ubica la oficina de turisme i si pugem dalt del campanar gaudirem de molt bones vistes.

Sortim del centre de la població per la zona de l'Estany de Puigcerdà que visitarem de tornada i agafem el camí amb vistes espectaculars i colors de tardor (una bona època per fer la ruta). Passem per la font del Cucurú. Hi trobem un doll d'aigua que dona nom a l'indret i també diverses taules i bancs de pedra i uns bons fogons per fer-hi brasa. Està molt atapeït d'arbrat amb una bona ombra. A l'entorn, antigament, hi havia hagut un pou de glaç que s'omplia amb el glaç de l'estany aprofitant els durs hiverns.

Seguim amb vistes al poble de Bolvir i al fons la serra del Cadí. Amagat entre les muntanyes ja veiem Enveig, una comuna de la Catalunya Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i que administrativament pertany a l'Estat Francès. Anem seguint envoltats de camps mentre el sol comença a escalfar una mica. Alguns dels cims ja tenen la primera enfarinada de la temporada. Creuem ara la línia de tren que ellaça Puigcerdà fins a la Tour de Querol i seguim avançant ja en terme francès. Més endavant ens trobem amb el riu Querol, també conegut com a Arabó, que neix a les crestes del Pirineu i el Carlit. Seguint paral·lels a les vies iniciem la tornada cap a Puigcerdà, però per una altra vessant i així fer una ruta circular.

Arribem a l'estació de tren de la Tour de Querol - Enveig, una linia internacional. Els primers estudis per fer arribar el ferrocarril a Puigcerdà daten de 1857. La construcció del transpirinenc oriental va fer-se amb una certa diligència i avui és l’únic en funcionament i servei dels tres que es varen acordar (Canfranc, Lleida-Saint-Gitons i Barcelona-Tolosa). El ferrocarril havia arribat a Vic (1875) i a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (1880). La construcció del tram Ripoll-Puigcerdà va haver de solucionar moltes dificultats tècniques i humanes, a més de les econòmiques i polítiques de l'època. La climatologia de la zona és força extrema; s'havien de perforar molts túnels, que en el de Toses era d'una longitud considerable (4 quilòmetres aproximadament); el pendent era tant acusada que per permetre a les locomotores d'aquells temps poder superar-les es va fer una volta de 360° que perllongués el traçat (Túnel del Cargol). Pel costat francès d’Acs a Enveig, les dificultats eren molt semblants. El ferrocarril havia arribat (21 d’abril de 1888),  a Ax les Thermes. Calia perforar el Pimorent (de 6.400 metres de llargada)  i fer també fer un túnel helicoidal per salvar el fort desnivell (túnel de Saillens, de 1.750 metres de llarg, situat entre Mérens les Vals i L' Hospitalet près l'Andorre). L'any 1922 el tren va arribar a Puigcerdà i el 21 de juliol 1929, uns anys d'esperes, però, s’inaugurava oficialment el Transpirinenc, amb presència del rei d'Espanya, Alfons xiii i el president de la República Francesa Gastón Doumergue. Des de fa uns anys (1995), compleix el rol d’estació internacional, ja que cap tren francès arriba a l’estació de Puigcerdà. L’estació de Tor de Querol-Enveig és una de les estacions més peculiars existents a la Catalunya, ja que malgrat que té un tràfic ferroviari molt minso (any 2016: 6.000 passatgers de la línia renfe i 44.196 passatgers de la sncf), hi arriben tres amples de via i electrificació diferents:

- Ample estàndard (1,435m) a la línia «Portet-Saint-Simon–Puigcerdà» en direcció a Tolosa de Llenguadoc, amb catenària i electrificat a 1.500 volts en corrent continu.

- Ample mètric (1.000 mmm) o via estreta a la línia del Tren Groc, o línia de Cerdanya), en direcció a Vilafranca de Conflent, amb tercer rail i electrificat a 850 volts en corrent continu.

- Ample ibèric (1,668m) a la línia Ripoll-Puigcerdà, amb catenària i electrificat a 3.000 volts en corrent continu.

Deixem l'estació i seguim cap al centre d'Enveig on hi trobem molts punts interessants. És el cas de Cal Cavaller on hi ha les restes de l¡antic castell, consistents en una torre, que es troba a l'interior del casal particular. Amb vistes a l'eglésia podem beure aigua a la font de la place Joseph Meranges. L’església de Sant Sadurní o Serní d’Enveig  és de finals del segle xii o començaments del XIII, però fou profundament modificada els segles XVII i XVIII. La finestra absidal romànica de l’absis va ser declarada monument històric (4 de setembre del 1936) de França. L'interior conserva una col·lecció de retaules barrocs molt interessants; el dedicat a sant Sadurní es considera obra del 1760, de Lluís Baixa i Pau Sunyer. Els únics vestigis que romanen de la primitiva església romànica són un fragment de l'absidiola i la molt notable finestra de l'absis. 

Seguim el camí de tornada tot seguint la Sèquia de Puigcerdà. La sèquia, rec o canal de Puigcerdà, neix a Riutés (Quers, segons denominació oficial cartogràfica francesa), prop de la Tor de Querol, prenent les aigües del riu anomenat Querol o Aravó. És la principal sèquia, rec o canal de la Cerdanya, que compta amb moltes infraestructures d’aquest caràcter. Era nomenat Canal Reial o Sèquia de Puigcerdà. L'aigua arriba fins a l'estany de Puigcerdà desprès de 9 kilòmetres i un desnivell de 60 metres. Estem davant una important infraestructura hidràulica del segle XIV (1.310). El principal motiu de la seva construcció fou la molineria urbana, raó per la qual l’aigua era utilitzada en exclusiva pels molins reials i, per contra, n’estava prohibit l’ús per a la irrigació d’horts i prats. Molins no sols fariners, ja que Puigcerdà tenia una important indústria paraire, per tant necessitat de molins drapers. Com tantes vegades ha passat amb els canals i sèquies, han existit molts conflictes, entre els lloc de captació allunyats i del lloc d’utilització. En el cas de la sèquia de Puigcerdà, s’han agreujat per l’existència d’una frontera.

Anem seguin el petit canal per un camí molt fàcil i agradable passant a tocar de la Torre de Gilabert que té moltes curiositats. Passem per Rigolisa, un antic poble del segle X, que va pertànyer al monestir de Sant Miguel de Cuixa fins al segle XVIII. Ens fixem en l'església de Sant Jaume de Rigolisa, un edifici medievalitzant, amb una rosassa sobre el portal, apuntat. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, amb un estilitzat campanar de torre de 17 metres, amb coberta piramidal de pissarra. Ja veieu que aquest camí de tornada està ple d'atractius. Arribem ara a l'estany del Torniquet, un espai també magnífic.

Per el cami dels enamorats seguim la sèquia ja entrant a Puigcerdà i finalitzant la ruta a l'Estany. Un dels llocs més emblemàtics de la vila.  de gran bellesa paisatgística, amb cignes i ombrejat per fileres de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Ocupa 2,28 hectàrees i té un perímetre de 580 m. Alimentat per la sèquia de Puigcerdà, l’estany ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. Acabem aquesta ruta en aquest entorn magnífic i us recomanem que algun dia la feu.