divendres, 22 de gener del 2021

Tarragona - Altafulla

Dimecres, 16 desembre 2020 (Antoni Llagostera)
 
Els camins de ronda son un lloc d’excursió molt interessant pels hiverns. Podem gaudir d’una caminada, sense calor, i si el dia acompanya d’un paisatge encisador com son generalment els camins de ronda. Avui us proposem un tram del camí de ronda a la Costa Daurada, entre la Platja Llarga de Tarragona i Altafulla. Una excursió senzilla però plena, d’elements interessants.
Tarragona i el seu terme ocupen quasi 15 kilòmetres de litoral amb diverses platges. En visitem algunes en aquest camí de ronda. Començem a la platja llarga, que com diu el seu nom és la més llarga de Tarragona amb uns 3 kilòmetres de sorra fina i una amplada mitjana de 30 metres. És una de les de major qualitat de la Costa Daurada. Doncs som-hi, començem direcció nord deixant enrere les vistes a la ciutat i fins i tot algun vaixell que s'hi acosta. 












Ens anem acostant a l'altre extrem de la platja Llarga on hi trobem la punta de la Creueta. Aquí ja començem a trobar elements interessants. Amagades entre les esquerdes i els forats trobem grans acumulacions de petxines de diferents espècies, algunes de les quals tenen un petit forat a la base de la closca. Aquest orifici és provocat per les mandíbules del cargol lluna. Aquest cargol, molt actiu a les nits d'estiu, forada amb moviments circulars i constants fins que arriba a l'interior de la closca. I al costat ens trobarem una pedrera romana plena de punts d'extracció de carreus (Opus quadratum), blocs de pedra calcària que s'utilitzaven per a les bases de les construccions romanes. Estem en una pedrera romana, molt més petita que la més coneguda pedrera d’El Médol, que forma part del conjunt monumental de la antiga Tarraco declarada Patrimoni Mundial. Ens comencem a introduïr a l'espai natural de la Punta de la Mora. El primer que trobem son dues petites platges: Calabeig també anomenada Calabecs o platja de la Roca Plana i Cala Fonda, Arbosa o platja d’Arboçar, coneguda popularment com a Waikiki. Alguna té l'accés una mica complicat però val la pena acostar-s'hi per gaudir dels espectaculars penyasegats.












Seguim direcció la Punta de la Mora travessant el bosc de la Marquesa, amb pins de dimensions importants on trobem un espai natural que conserva les característiques dels boscos de pi al costat del mar. És un paratge preciós i molt valuós que tots hem de cuidar, gaudint-ho i conservant-ho com una joia natural. Enfilem uns metres fins a la Torre de la Móra. És una torre d’origen medieval de construcció circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. A diferència de la resta de torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques. No cal dir que és un bon mirador de la zona. Als peus de la torre hi trobem un càmping amb el mateix nom, que és de molta anomenada i concurrència. 











Si baixem trobarem la platja de la Móra de 520 x 65 m de sorra fina i està dintre del PEIN de la Punta de la Móra. Compta amb aparcament, restaurants, activitats nàutiques i gaudeix del guardó de bandera blava.
Seguint el GR-92 trobarem una altra torre, la d'en Segur. Una construcció circular de quatre metres de diàmetre interior i un gruix de mur de 0.75 metres. L'altura total resulta ser de 12 metres sobre la porta principal d'entrada. Caminant encara dins del terme municipal de Tarragona, arribem al castell de Tamarit. Està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània. Les seves muralles envolten la vila closa de Tamarit, que es confon amb l'arquitectura del propi castell. El conjunt de vila closa i castell barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista. Dins el recinte castral de Tamarit hi trobem restes del castell, l'església, alguns habitatges i espais lliures, tots al voltant d'una plaça i envoltats per una muralla, molt evident a l'oest. La torre de planta quadrada que hi ha al costat de l'església està datada en època romànica. L'església de Santa Maria és una de les parròquies més antigues del Baix Gaià. Actualment és un espai privat per gaudir de celebracions i esdeveniments.


Deixant el castell enrere passem per la platja de Tamarit. És la platja més septentrional del municipi de Tarragona i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d’interès PEIN Riu Gaià, cogestionat per l’entitat Associació Mediambiental La Sínia, d’un gran valor ecològic i paisatgístic. Té 1750 x 45 m de sorra fina. La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.











Al final de la platja de Tamarit hi trobem l'espai anomenat la Roca del Gaià on també hi ha un bunquer. Aquí acaba el terme de Tarragona i entrem ja a Altafulla per la seva platja i per el carrer de les Botigues de Mar, punt on acabem la sortida d'aquest tram de camí de Ronda.
Altafulla també és una vila amb molta història i indrets interessants per visitar, com la Vil·la Romana dels Munts o el castell d'Altafulla o de Montserrat. I si voleu també es pot seguir el GR-92 fins a Torredembarra amb racons interessant.

dimarts, 19 de gener del 2021

Sant Salvador de les Espases

Aeri de Montserrat - la Puda - Sant Salvador de les Espases
Dimecres, 9 desembre 2020 - Antoni Llagostera
 

Entre les agulles montserratines i la Mola de Sant Llorenç hi ha una eclipsada zona muntanyosa, la serra de Puig Ventós i altres, un conjunt de serralades que es troben davant del riu Llobregat i que estan també incloses en el PEIN del Parc Natural de Montserrat. El camí cap a Sant Salvador de les Espases és una de les rutes més populars entre els habitants dels municipis propers, però encara poc conegut i poc concorregut per a molts amants de la muntanya de fora d’aquesta zona. Les impressionants vistes del massís de Montserrat que es poden apreciar des dels cims del recorregut valen la pena per fer una aturada en aquesta zona plena d’història. Sortim a tocar de l'Aeri de Montserrat, un telefèric que ens pujaria fins al Monestir de Montserrat amb poca estona, però avui no és el nostre objectiu. Per tant agafem el GR-270, Camí fluvial del Llobregat, camí de la Sal i col·lector de salmorres. Agafarem el Camí del Llobregat, un sender de gran recorregut projectat per la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, uneix Castellar de N’Hug i el Prat de Llobregat. Per tant la primera part del recorregut ens porta a caminar a tocar del Llobregat amb tota la seva història al darrere com la resclosa i pont medieval del Cairat o el col·lector de Salmorres.
 
 
 


 
 
 
 
 
 
Seguim i el camí ens porta per darrera i per sobre del nivell on hi ha les instal·lacions malmeses de l’antic balneari de La Puda. El Balneari de La Puda de Montserrat ja és dins del terme municipal d’Esparreguera, ja que deixem el de Monistrol una mica abans d’arribar a l’inici de les edificacions. Els edificis resten abandonats, tal qual com si s’haguessin abandonat a corre-cuita, el que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador. Les aigües brollen a 32º i van començar a utilitzar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s, que s'aboquen actualment directament al riu Llobregat. És el seu component en sofre, amb la seva olor característica d’ou podrit, el que va donar el nom a la font i al complex. La nostra intenció es assolir dos dels cims més importants de la zona, el Puig Cendrós (499 m alt) i Sant Salvador de les Espases (412 m alt). Des del balneari de La Puda agafarem el camí tradicional de Sant Salvador de les Espases, passant per sobre de la línia ferroviària dels Ferrocarrils Catalans que va a Manresa. Comencem a veure les Agulles de Petintó, també conegudes com Les Espases de Baix, de color blanc, son tres: La Talaia de les Espases, la més alta i situada més a llevant,  el Ciri de Sant Salvador, una esvelta agulla situada a la seva esquerra, i la Veïna. Seguint el camí que ressegueix el torrent de l’Afrau arribarem a un punt on, a la dreta hi ha un trencant (238 m alt), que agafarem per anar pujant cap a la Balma de l’Espluga (381 m alt). En aquest punt, a l’esquerra de la balma hi ha un pas equipat que ens permetrà pujar fins la cresta oest que baixa de Puig Cendrós. Efectivament hi trobem unes cordes que ens ajuden a pujar un tram una mica complicat. Arribem fins al cim de 499 metres i que forma part dels projecte 100 Cims de la FEEC. Malgrat que no es pas el cim més alt de la serra de Puig Ventós (606 m alt), ja que el Puig de l’Hospici (518 m alt) i el Turó de la Socarrada (519 m alt) tenen major alçada, és un autèntic balcó a Montserrat. Se’ns obre una panoràmica de tot el massís montserratí i el monestir, com també una immensitat de muntanyes que en conjunt conformen la Serralada Prelitoral Catalana. 
 
 
Baixarem del Puig Cendrós cap el Pla del Fideuer, un important nus de camins, darrera el Puig Ventós. Seguim per el coll de Pedra de la Brossa i el coll de Sant Bernat Menton. Anem a buscar el cim de Sant Salvador de les Espases després de passar wl pas de la Burreta. Un altre cim inclòs al llistat dels 100 cims. Hi trobem una capella d’un antic castell de les Espases. Estem davant una capella castral, datada els segles X-XIV, amb diverses restauracions durant el segle xx.
Sant Salvador de les Espases sorprèn per a ubicació que té. Es situa dalt d'un cim aïllat i espadat, d'ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat. Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. L’actual edifici de l'ermita és del segle XVI amb reformes posteriors. Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’accés a l’ampli menjador és lliure tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador si vens pel sud, cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. De ben segur que es tracta de l’únic dels 308 cims de la FEEC al que s’hi accedeix a través d’una porta.
 
 




 
 

Tirarem una mica enrere, passant pel camí de la Burreta, per anar a trobar l’indicatiu de can Tobella. Cal agafar aquest camí que en ràpida baixada mena cap al torrent de Sant Salvador i a unes torres de conducció d’alta tensió. Passem a tocar de Can Tobella. L'edifici és un magnífic casal de planta basilical i coberta a dos vessants, amb alguns edificis annexes al seu voltant. Un cop en el gran mas de can Tobella, agafem un camí amb marques vermelles que a poc a poc es converteix en corriol i que, tot resseguint-lo pel costat dret de la via del tren, ens portarà de
nou fins a l'estació de l'aeri. Una sortida interessant d'uns 15 kilòmetres amb vistes constantment de Montserrat.