Hortsavinyà

Sortida a Hortsavinyà, a la comarca del Maresme i al massís del Montnegre, amb la companyia d'en Dani. (23 novembre 2024)

Hortsavinyà és un antic municipi format per un conjunt de cases disseminades i una església que actualment pertany a Tordera. La sortida l'hem fet des del Pla de Cal Capità, a prop del veïnat i la casa rural que porta el mateix nom. Hi podem accedir des de Tordera mateix o des de la carretera N-II entre Calella i Santa Susanna. Iniciem la ruta en direcció sud-oest passant pel costat del Sot d'En Gómez. 

Seguim una pista que es comença a enfilar i travessem la riera per la passera de Cal Ros i seguim cap al Molí de Can Mas. Sort que hem trobat poca aigua, ja que la passera deu haver desaparegut. La riera de Pineda, tot i que és bastant curta, tenia fins a 11 molins. Tenien una bassa per emmagatzemar l'aigua i així poder fer funcionar els molins fins que s'acabava l'aigua. En Dani, el nostre guia d'avui, ens ha explicat que acostumaven a moldre a la nit ja que era els anys de la postguerra i hi havia més demanda de blat que no pas oferta. De dia hi havia el perill que passés algún inspector de Barcelona i els descobrís. En canvi a la nit si que podia passar la Guàrdia Civil però era més fàcil de sobornar amb el sarró ple de farina i feien els ulls grossos. Seguim direcció la cova de l'Aram però passem de llarg ja que estem ansiosos a arribar a un dels punts principals de la sortida: el Salt de l'Aigua. També és conegut com a Salt de Pineda i té un 25 metres d'alçada i és el més alt de la comarca del Maresme. Està situat en un espai idíl·lic envoltat de natura i optim per passar-hi una bona estona. És un punt molt emblemàtic per la gent de la zona. Antigament la riera portava aigua tot l'any i amb abundància fet que propiciava que hi hagués molts peixos i fins i tot crancs. 

Seguim pujant pel camí del Sot del Salt de l'Aigua direcció a Can Soler. A mida que guanyem alçada les vistes es van obrint. I con dèiem arribem a la Masia de Can Soler. Tot i estar en un estat d'abandonament, la seva magnitud és realment espectacular i encara se'n conserva una bona part. En aquest punt cal agafar el Camí de les Costes que ens ha de portar fins al nostre objectiu. Es tracta d'un camí de bast o de ferradura, on hi passaven els matxos carregats de carbó. Aquest camins son de bon caminar ja que estaven pensats pels animals i no tenien no fortes pujades ni baixades pronunciades precisament per facilitat el pas dels animals. Per tant el nostre caminar és plàcid mentre passem per un altre punt, el Forat Bufador. Es tracta d'un gran forat en una roca calcària que segons es diu manté una temperatura constant de 14 graus al seu interior, de manera que en dies calorosos ofereix aire fresc i en dies freds, surt vapor d'aigua. I un altre curiositat és la Creu d'en Manel. No us perdeu el vídeo del programa si voleu conèixer la seva llegenda. I de mica en mica anem pujant, en algún tram en fila índia ja que la vegetació és ben espesa. I ara si, arribem a Hortsavinyà, que cim hem dit, hi ha un conjunt de cases disseminades. Presideix la zona l'església de Sant Llop, consagrada primer com a Santa Eulàlia. Està documentada des de l'any 1080 i des del 1246, va dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella original romànica va ser modificada i ampliada al llarg dels temps. L'edifici actual és bàsicament de l'any 1772. Al seu costat també hi trobem el centre d'informació del parc del Montnegre. Abans havia set l'Hostal vell. El seu aïllament i l'entorn paisatgístic li atorguen un gran interès turístic. Una de les peculiaritats és que aquest nucli va recuperar l'escola i avui en dia encara funciona. 

Un cop hem gaudit d'aquest espai ens incorporem al GR-92 que amb uns 500 metres ens porta fins a la capella de la Mare de Déu de l'Erola.  Es tracta d'un oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici és molt senzill, de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una imatge de la mare de Déu i també s'hi troba una petita campaneta que algun dels nostres excursionistes s'ha animat a tocar. bI ara ja només ens queda fer el camí de tornada que pràcticament passa pel mateix lloc que hem fet de pujada, això si, amb perspectives i vistes diferents que potser no hem vist pujant. Es tracta d'una ruta d'uns 10 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. Avui érem una colla ven nombrosa ja que alguns companys de la Xarxa s'han volgut afegir a la caminada per passar un bon dia tots plegats tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Montserrat des de Monistrol

Sortida a Montserrat amb sortida i arribada des de Monistrol de Montserrat amb el Josep Grau. (14 novembre 2024)

Son moltes les possibilitats que ens ofereix la muntanya de Montserrat i no és la primera vegada que el programa Caminant per Catalunya trepitja la muntanya màgica. En aquest cas en Josep ens ha proposat fer-ho des del poble de Monistrol de Montserrat. I com no, ens situem a la plaça de la Font de la població, un dels llocs emblemàtics i des d'on s'inicien moltes rutes. La font que dona nom a la plaça és la primera que es va fer per aprofitar les aigües pures de la muntanya des del segle XIII. Va omplir de vida i d'activitat econòmica Monistrol, ja que va abastir els establiments de l'antic gremi de paraires, que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Iniciem però el camí de pujada ja que ens esperen uns 600 metres de desnivell. I de seguida guanyem vistes al mateix poble presidit per l'església parroquial de Sant Pere. També podem veure la Bestorre, també coneguda com a Torre de Monistrol. Es tracta d'una torre de defensa medieval que durant la guerra de Successió contra Joan II va ser pràcticament enderrocada. Actualment només se'n conserva un tram de paret. Seguim per el trajecte de pujada que el fem per la Drecera dels Tres Quarts i el de tornada per el Camí de les Aigües. El camí es comença a enfilar, amb pendents força pronunciades, tot i que és de bon fer. I de mica en mica comencem a veure alguns pollegons del majestuós massís de Montserrat, amb el Cavall Bernat sobresortint, en aquest cas, entre la boira. 

Més endavant arribem a una cruïlla on cal agafar el camí de la dreta que correspon a la ruta dels peregrins. A la dreta ens queda el camí de les Aigües que farem de tornada. Hi ha un tram de forta pujada i ens ho agafem amb calma. Per sort ja podem gaudir de bones vistes al Monestir de Sant Benet. Passem també per el torrent de la Font del Boix, el primer dels quatre que hem de passar. A pocs metres seguim travessant el torrent de Maçanera, més tard el torrent Soldat, i finalment el torrent de l'Erola. Les vistes ja son impressionants a muntanyes com la Mola o el Pirineu i també al Pedraforca o el Cadí. En molts punts trobem una canonada que abasteix d'aigua el monestir, fins a superar el coll de les Baranes. El desnivell es suavitza una mica i ens trobem amb la connexió amb el camí de la Santa Cova. Però nosaltres seguim amunt ja que ja tenim a tocar el Monestir i el mirador dels Apòstols. I un cop a dalt, res a dir, com sempre espectacular. Miris on miris les vistes són molt agraïdes amb la muntanya de Montserrat a sobre nostre. En aquest cas no hem entrat a veure la Mare de Déu ja que en altres ocasions ja ho hem fer. 

Així que després de vagar una estona i gaudir de tot el que comporta hem reprès el camí de tornada, en aquest cas pel camí de les Aigües. Cal fer un tram del recorregut que hem fet de pujada i llavors enllaçar amb el GR 5. Coincidim de nou amb tubs d'aigua, d'aquí el nom del camí de les Aigües. També segueix  les torres metàl·liques d'una de les línies d'electricitat del monestir. Aquest camí, si es fa de pujada és amb força pendent i va fent llaçades gairebé sempre per unes escales fetes d'obra. Nosaltres l'hem escollit per fer-lo de baixada. Un recorregut de 10 kilòmetres amb un desnivell de 600 metres.