dissabte, 3 de juliol del 2021

Sant Jeroni (Montserrat)

Nova sortida a la muntanya de Montserrat amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 3 de maig de 2021, passant per el Pas dels Francesos.

El singular Pas dels Francesos, que abans de la Guerra del Francès era conegut com l'estret de Gibraltar o Trencabarralons, és el camí que puja del Monestir de Montserrat al lloc conegut com la plaça de Santa Maria, a la part alta del Massís de Montserrat. Però a més, existeix un camí del Francesos, que puja des de Collbató cap el cim de la muntanya de Montserrat, que fou el trajecte que feren els francesos el juliol de 1811, que va acabar amb el saqueig i destrucció del monestir de Montserrat. Aquesta és la ruta que hem triat nosaltres. El punt de sortida l'hem situat al Mas de la Vinya Nova (Restaurant) on hem aparcat els cotxes.








El Camí dels Francesos comença a can Jorba, un hostal de recomanable gastronomia al qual s'arriba des de la Vinya Nova, en el terme municipal de Collbató. La Vinya Nova  (471 m alt) és un conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme. Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PRC-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos. Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda. El nom de camí dels Francesos es deu, com senyala en Josep Galobart en l’article “Topònims generats o relacionats amb la guerra del francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51 al fet de que hi pujà, el 25 de juliol de 1811, una de les columnes de soldats invasors que ocuparen el Santuari-Monestir. Part d'aquesta columna arribà a Montserrat, guiada per un col·laboracionista, a través de l'antiga drecera de les ermites, que des del Santuari puja a l'ermita de santa Anna, fet que motivà que el pas anomenat Trencabarralons (no confondre amb el de Trencabarrals) o també estret de Gibraltar fos rebatejat amb el nom de Pas (que no camí) dels Francesos. El camí del Francesos tenia antigament el nom del Bassal dels Gats. Una vegada que el camí s'empina i s'estreny, en el serrat dels Tudons o la Socarrada, a l’oest, i el serrat de la Vinya Nova, a l’est, de seguida es pot gaudir de belles vistes cap a Collbató i el Bruc.








El primer tram del camí, entre els Serrats dels Tudons i la Socarrada, té com a cim culminant emblemàtic l'Ajaguda, on hi ha un important coll i cruïlla de camins. Rep el nom per l’Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenç, coronen el serrat. De seguida tenim una gran vista sobre les roques del Montgròs, els Plecs de Llibre. Poc després ens trobem amb aquesta espectacular i impactant panoràmica, sobre la potent Canal del Migdia.  Anirem pujant força suaument per la carena, entre grups d’alzines i de codines. Es continua fins al peu del Camell de Sant Jeroni on s’agafa el camí del Montgròs en direcció al coll de les Pinasses al peu de l’Albarda Castellana. Val la pena deixar un moment la ruta i pujar fins aquest cim de l'Abarda Castellana que és el sostre comarcal del Baix Llobregat (1.177 m alt). La part final s'ha de fer amb una grimpada ajudant-nos d'una corda fixa amb nusos. Val la pena pujar-hi per les fantàstiques vistes. 








Tornem al coll i ja enfilem cap al cim de Montserrat, Sant Jeroni. Un corriol segueix la carena i en poca estona ens porta a un camí de ciment que hem de seguir per l'esquerra. Unes escales ens acaben conduïnt fins al cim (1.236 m alt). És sostre comarcal de les comarques de l’Anoia i del Bages, un cent cims i cim més alt de la serra de Montserrat. El cim de Sant Jeroni és un trifini, ja que marca els límits de tres municipis i comrques, del Bruc (Anoia), Marganell (Bages) i Collbató (Baix Llobregat). Al cim de Sant Jeroni la taula d’orientació facilita la identificació dels pics: La Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó o, més propers, el Matagalls i Les Agudes. Des d’aquest lloc, en un dia clar, es pot veure Mallorca i Menorca. La vista des de Sant Jeroni dona molt sentit als qualificatius de muntanya màgica o “muntanya sagrada”, que s’atribueixen a Montserrat.








Per tornar, baixarem les escales que porten al cim i, més avall, agafarem, a l’esquerra, el camí, en principi encimentat que porta a l’ermita de Sant Jeroni. Abans però fem parada al mirador de Verdaguer, que té com a referència els versos del poeta vigatà. Ara si continuem baixant per trobar-nos l'eermita, que era la més allunyada i alta del monestir. Fou inaugurada per l’abat Deàs el 10 de març de 1891. Fou reedificada entre 1536 i 1541, i després el 1590. Per a baixar de nou a Collbató, i per a no repetir el camí d'ascens, optarem per un dels barrancs del massís: pel camí del pont. Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí (1.033 m alt) que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent. El camí del Pont es senyalitzat amb marques blanques i baixa directe fins a l'aparcament de la Vinya Nova. La baixada per aquest camí passa pel coll de la Roca Mala, considerat per algunes persones com l’Axis mundi del massís de Montserrat. Després d'una bona baixada tornem al punt on tenim els cotxes.



dimarts, 29 de juny del 2021

Sant Sebastià

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER – ERMITA DE SANT SEBASTIÀ
Mª Clara Martínez (dijous 22 abril 2021)

Avui hem fet una vistosa ruta combinant la plana de Vic amb l’ermita de Sant Sebastià, enlairada en un turò des d’on hem gaudit d’espectaculars vistes a la plana junt amb molta història. Iniciem la caminada al poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, per una pista asfaltada que passa a tocar del cementiri i poc a poc, en suau ascens ens va enfilant cap el Pla de Sant Sebastià. Ja des d’un primer moment, i a mesura que anem guanyant alçada, comencem a gaudir de les primeres vistes de la plana i els turons que l’envolten.
Passem per esplèndids camps de ferratges i de colza, amb l’atractiu que en aquests moments es troba en el seu punt àlgid de floració. L’espectacle és meravellós. La pista, asfaltada fins l’ermita de Sant Sebastià, passa a tocar d’alguns grans masos, molt antics però habitats i molt ben conservats, com la Rovira Nova, la Rovira Vella o Ca l’Oms. 











Més amunt trobem Les Casetes, un conjunt d’edificacions molt antigues, aquestes abandonades, però que en podem tafanejar una mica l’interior de les quadres. Seguim la ruta, fins la gran masia del Botei. És una finca particular i no es pot entrar. El camí la voreja. És una edificació moderna, des del qual es divisa tota la Plana. De línies modernistes per bé que hi ha una data damunt del portal principal que indica que es podria remuntar al1804. Té un caire d'edifici defensiu amb grans pretensions senyorials, l'envolta un bell jardí. Deixem enrere la finca i seguim, l’ermita de Sant Sebastià ja és a prop. 











L'ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d'un turó de 770 d'altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell. La plana és un mosaic de colors, on s’alternen el verd dels ferratges i el groc de la colza amb gran quantitat de masies, ermites i petits nuclis de població.


El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc en aquesta ermita el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest és un bon lloc per esmorzar i gaudir de la pau i tranquil·litat del lloc. Baixem de l’ermita per un corriol en fort descens, travessant una roureda, que ens deixa en pocs minuts a la plana, a una gran masia anomenada La Vila. Abans, però, ens aturem a observar una zona ocupada per un conjunt de xaragalls amb fort pendent que desaigüen al riu Mèder. Aquestes terres estan formades per lutites carbonatades (margues), riques en fòssils, molt presents per tota la plana de Vic.
Tornem a Santa Eulàlia de Riuprimer envoltats de camps de colors, resseguint la riera de Muntanyola, on hi ha el Molí de Torruella i la resclosa, que forma un bonic salt d’aigua i sense perdre de viste algunes grans masies i ermites.











Arribats de tornada al poble, no podem marxar sense fer una visita a l’església parroquial de Santa Eulàlia, amb una primera datació de l’any 899.
Caminada fàcil i que es pot fer en qualsevol època de l’any, encara que al més d’abril és quan resulta més vistosa pels colors dels camps. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc