dimecres, 26 de febrer del 2014

Orígens de Mataró

Aquest passat dissabte 22 de febrer hem tornat a fer una sortida a la comarca del Maresme, a Mataró, amb la companyia dels amics de l'Agrupació científico-excursionista. En aquest cas ens han proposat una excursió circular plena d'indrets molt peculiars.
Hem començat a la platja del Callao on precissament comença el conegut GR-83 que enllaça aquesta ciutat amb el Canigó. Nosaltres n'hem fet un bon tram, però de tornada.
Al travessar la via del tren i la carretera per sota de seguida hem trobat l'ermita de Sant Simó, una petita església d'una sola nau, d'antiga tradició marinera. De fet el sant és el patró dels pescadors. 



De mica en mica hem anat deixant els carrers de la ciutat seguint la riera de Sant Simó i cap al veïnat de Mata. De seguida hem anat trobant cases importants com can Català o can Portell Vell i vistes de Mataró amb el mar al fons.
Els primers kilòmetres potser son els més pesats, seguint una pista fins arribar al punt més alt, a prop del Turó d'en Dori, a 380 metres. Hem aprofitat per esmorzar i ens hem acostat fins a can Xerrac, una casa de la zona amb bones vistes del Montseny. A partit d'aquest punt, de tornada cap a la ciutat, ja hem agafat el GR-83, passant per un camí molt més maco i fresat, on antigament hi passaven els carros. I sense deixar gaire el camí trobem un parell d'ermites. Sant Martí de Mata i Sant Miquel de Mata.
La primera és una capella documentada des del segle XI tot i que el seu orígen és anterior, probablement del segle X. Va ser restaurada el 1955. És un edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de punt rodó a la façana lateral. És difícil de fotografiar sencera ja que hi ha molta vegetació que l'envolta. I la segona, Sant Miquel de Mata, està documentada des del segle XI però va ser del tot reconstruïda i més endavant reformada de nou.
Té una sola nau de tres trams coberts amb voltes de creueria nervades. Adossada a la nau hi ha l'antiga casa de l'ermità, cal Monjo. Actualment és un centre de formació.
A mida que anem baixant per el GR per el veïnat de Mata, podem gaudir de les magnífiques vistes de Mataró i els seus entorns, amb el mar com a protagonista.











Més endavant trobem can Tria de Mata on es conserva una torre fortificada de guaita. És de planta quadrada del segle XVI. Consta de planta baixa i quatre pisos. Al tram final de la sortida hem pujat al turó d'Onofre Arnau a 131 metres on les vistes son magnífiques, amb Mataró al fons i als nostres peus s'estenen les planes agrícoles, entre elles les emblemàtiques Cinc Sènies, que sobreviuen a l'especulació-
A tocar d'aquest turó hi havia el castell de Mata, del qual només es conserva una torre de defensa del segle XVI que ha estat restaurada. Segurament també havia servit per avisar de les incursions pirates.
En aquest cim també hi ha una placa conmemorativa del centenari de l'Agrupació científico-excursionista posada l'any 1999.


Després de travessar els camps per el camí de les Cinc Sènies hem arribat a Mataró, al mateix lloc de sortida.
Una caminada d'uns 15 km que ens ha fet gaudir tots aquests indrets plens d'història, explicada per en Victor Ligos i els seus acompanyants. De nou us volem donar les gràcies per fer-nos passar una estona molt agradable en els vostres paratges. 
http://agrupe.cat/category/pagina-principal


Quan viatjavem cap a Mataró discutiem que potser és el punt de platja que tenim més a prop des de Ripoll, i es que només hi hem estat una hora amb cotxe. Dins de les moltes coses que hem vist avui, hi ha un parell de curiositats, una l'antiga estafeta rural de correus, que fou la primera de l'estat espanyol l'any 1956 al costat de la font del Pericó. I la segona, la casa de Can Ribot, que serveix de "decorat" per gravar els plànols exeriors de la novel·la de TV3 la Riera, coneguda com la seu de l'hotel Batea-Maresme. Al ser una gran finca però, no permet que es pugui veure gaire res, només de lluny es pot reconèixer una mica.
I per acabar cometar que al Maresme ens hem menjat els rocs de Santa Brígida d'Amer. Un dolç que ens ha fet arribar en Miquel típic d'Amer, després que fessim la excursió a Santa Brígida. Deliciosos !!!!