dijous, 4 d’abril del 2013

Gallina Pelada i la Creu de Ferro de la serra d'Ensija


L’excursió de la gent de Caminant per Catalunya del dissabte, dia 30 de març, dissabte sant, ha estat un autèntic goig pels que han participat en ella (Andreu, Joan, Antoni i Pere).
La Gallina Pelada o Cap de Llitzet és el cim més alt de la serra d’Ensija i té unes vistes molt recomanables sobre el Pedraforca, la serra del Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte i tot un immens  conjunt de muntanyes i de territori del Ripollès, Berguedà i Solsonès. Al fons, es veia Montserrat.

Amb voluntat de guanyar la partida a Ramon Busquets, que era al Marroc per pujar el Toubkal, de 4.000 m alt, i que fa unes setmanes havia anat a entrenar-se pujant la Gallina Pelada, nosaltres hem volgut aprofitar l’avinentesa per pujar la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, els dos cims de més entitat de la serra d’Ensija.
I els dos objectius han estat assolits, amb la sorpresa que hi havia molta neu, molta neu. Neu fins a mitja cuixa en alguns llocs.












L’excursió es molt recomanable. Sembla estrany a aquestes altures de la primavera, que en el costat obaga de la serra d’Ensija, amb unes altures que no superen el 2.325 metres, hi hagi encara tanta neu.
El caminar per la neu té les seves particularitats, però resulta com agradable, ja que camines sobre flonjo.
Pujar a la Gallina Pelada ho fan, com varem comprovar, gent que li agrada caminar amb raquetes de neu. Però anaven mal orientats. El camí des del refugi de la Serra d’Ensija cap a la Creu de Ferro, en direcció contraria a la Gallina Pelada, és una espai esplèndid per fer raquetes, amb molt més espai i condicions de pujada lleugeres i agradables.

La baixada pel torrent de les Llobateres fou també una experiència plena d’al·licients, amb neu que va fer el descens un autèntic plaer. 

Nosaltres varen gaudir de la serra d’Ensija amb neu, però els espais herbats del cims molt segurament ofereixen moltes vistes i agradables sensacions durant la resta de l’any. Recomanem, doncs, l’excursió. Antoni Llagostera.


dilluns, 1 d’abril del 2013

Alpens - Santa Eulàlia de Puig-oriol


Sortida 28 març 2013 (Antoni Llagostera)
Per aprofitar els dies de Setmana Santa varem organitzar una excursió pel camí ramader del Lluçanès, en el tram entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Estem davant una excursió plena d’al·licients per qui li agradi la natura, l’arquitectura popular i fer reviure una activitat ramadera que va donar durant molts segles una gran prosperitat a la zona del Lluçanès.

El camí ramader del lluçanès entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol es juxtaposa amb el GR 1, el sender de llarg recorregut que va des d’Empúries i Fisterra, del Mediterrani al Atlàntic. El camí ramader és en aquesta zona un típic camí de carena, entre les rieres Gavarresa i del Lluçanès. I estem davant un camí sense grans desnivells, surts de 889 m alt, arribes a 898 m alt al Graell, a 895 m alt al Perotet i baixes fins a 744 m alt, al final del carrer major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

El recorregut, quasi sempre per pista forestal, permet acostar-se a tot un seguit de construccions que criden molt l’atenció.

Primer hi ha tres grans masies que cal visitar i admirar: El Graells, la Vila d’Alpens i la Coma de Borrassers.











Estem davant magnífiques mostres de l’arquitectura tradicional catalana dels segles XVII a XIX. Unes cases que impressionen i que mostren la gran potencia econòmica del camp català i del Lluçanès en l’època on la ramaderia transhumant va viure els seus dies de glòria.


I al costat d’aquestes cases, que quasi totes tenien capella, una era enrajolada, unes construccions auxiliars espectaculars, arbres monumentals i teuleries auxiliars, hi havia mostres de cases a peu del camí, masoveries humils, però amb uns llindars de pedra a portes i finestres que resulten molt interessants (Perotet, Collades, el Gascó, Cal Coix,...).
















I arribats a Sant Eulàlia de Puig-oriol ens trobem en un nucli urbà, el més gran del terme municipal de Lluçà, que va néixer al peu del camí ramader del Lluçanès. El carrer major, ple de cases amb llindars gravats, és el camí ramader que es dirigeix cap a Sant Martí d’Albars i Santa Creu de Joglars.



Tot esperant el transport que en retornaria a Alpens, varem gaudir un senzill vermut a Cala Penyora, una antiga casa de returada, lloc de descans dels pastors, situada en un encreuament del carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Una excursió molt senzilla, on cal preveure transport per anar al punt d’inici i al punt d’arribada.