L’excursió de la
gent de Caminant per Catalunya del
dissabte, dia 30 de març, dissabte sant, ha estat un autèntic goig pels que han
participat en ella (Andreu, Joan, Antoni i Pere).
La Gallina Pelada o
Cap de Llitzet és el cim més alt de la serra d’Ensija i té unes vistes molt
recomanables sobre el Pedraforca, la serra del Cadí, Rasos de Peguera, Port del
Comte i tot un immens conjunt de
muntanyes i de territori del Ripollès, Berguedà i Solsonès. Al fons, es veia
Montserrat.
Amb voluntat de
guanyar la partida a Ramon Busquets, que era al Marroc per pujar el Toubkal, de
4.000 m alt, i que fa unes setmanes havia anat a entrenar-se pujant la Gallina
Pelada, nosaltres hem volgut aprofitar l’avinentesa per pujar la Gallina Pelada
i la Creu de Ferro, els dos cims de més entitat de la serra d’Ensija.
I els dos objectius
han estat assolits, amb la sorpresa que hi havia molta neu, molta neu. Neu fins
a mitja cuixa en alguns llocs.
L’excursió es molt
recomanable. Sembla estrany a aquestes altures de la primavera, que en el
costat obaga de la serra d’Ensija, amb unes altures que no superen el 2.325
metres, hi hagi encara tanta neu.
El caminar per la
neu té les seves particularitats, però resulta com agradable, ja que camines
sobre flonjo.
Pujar a la Gallina
Pelada ho fan, com varem comprovar, gent que li agrada caminar amb raquetes de
neu. Però anaven mal orientats. El camí des del refugi de la Serra d’Ensija cap
a la Creu de Ferro, en direcció contraria a la Gallina Pelada, és una espai
esplèndid per fer raquetes, amb molt més espai i condicions de pujada lleugeres
i agradables.
La baixada pel
torrent de les Llobateres fou també una experiència plena d’al·licients, amb
neu que va fer el descens un autèntic plaer.
Nosaltres varen
gaudir de la serra d’Ensija amb neu, però els espais herbats del cims molt
segurament ofereixen moltes vistes i agradables sensacions durant la resta de
l’any. Recomanem, doncs, l’excursió. Antoni Llagostera.