Castell de Sant Miquel

Ruta plena d'història i natura amb el Castell de Sant Miquel com a protagonista situat a la Serralada Litoral i amb la companyia d'en Marc Cazorla que ens ha fet de guía. (Dissabte 18 gener 2025).

Ens situem a la part alta de la urbanització de Can Corbera, en terme de Vallromanes on podem aparcar els vehicles. De fet, des d'aquest punt ja podem veure el nostre objectiu, el Castell de Sant Miquel. Una mica de pujada i ja hi seriem, però ho deixem per el final de la ruta. Així que iniciem la caminada en direcció sud per un corriol estret direcció les Vinyes de Can Barbeta seguint unes marques de color groc. Deixem el terme de Vallromanes i entrem al de Montornès del Vallès. A l'esquerra ens incorporem al camí de Can Barbeta que coincideix amb el GR 97-3 i ens trobem amb les restes de Can Ros. Una masia completament enrunada situada en una zona boscosa. S'hi conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular. En aquesta masia s'hi allotjaven els treballadors de les diverses pedreres de la zona. Una d'elles la trobem tot seguit i està batejada amb el mateix nom que la casa, la Pedrera de Cal Ros. S'utilitzava sobretot per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. 

No em de caminar gaire més per trobar-nos un punt molt emblemàtic de la zona, la font de la Mercè. Hi trobem un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular que es troba envoltada per un paviment tot bastit de pedra. Tant la font com la pedrera que hem vist abans, ja son del terme de Santa Maria de Martorelles. La font fou inaugurada a finals dels anys 70. Porta el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica pertanyien a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. Subministrava aigua a tota la fica de Can Girona i algunes masies.

Seguim un tram més i fent un gir a la dreta deixem el GR i ens endinsem en un corriol. Trobem una altra antiga pedrera, en aquest cas amb el nom de Mercè, i també les restes d'una antiga ferreria, actualment en molt mal estat. Fem un tram més de GR i novament deixem la pista i seguim per la dreta endinsant-nos en un bosc espès on predominen les alzines i passem per el bosc d'en Sunyer on hi veiem una antiga carbonera. Ens acostem a la masia de Can Bernades i fem parada i fonda en un espai on les vistes ens acompanyen. Tenim a tocar el campanar de Santa Maria de Martorelles. Seguim cap a la font de Can Bernades i a tocar de la finca de Can Girona que era qui s'encarregava de l'explotació de les pedreres que hem vist. Durant els anys ha tingut varis usos, darrerament era una casa de colònies. Està formada per diversos cossos. El nostre proper objectiu, el coll de Mercader. Abans passem per un camp de vinyes molt ben distribuïdes i fotogèniques i per el mas de Ca  n'Oliveres. Un cop al coll Mercader trenquem a la dreta i ens toca pujada. Hem de superar uns 200 metres de desnivell fins al castell. Si ens ho agafem en calma i anem parant podem gaudir de les vistes que tenim a l'esquena amb gran part del Vallès. Hem tornat a canvia de terme municipal, ens trobem a Montornès. De mica en mica comencem a veure el castell situat a 430 metres d'altitud. 

La resta més visible és la torre de planta circular que està escapçada i té un diàmetre de 3'4 metres i un gruix dels murs de 2'2 metres. També es conserva un mur de 20 metres de llargada per 2 d'ample. La intervenció arqueològica de l'any 2016 va deixar de manifest que a part de la gran torre de l'homenatge també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures. En un dels recintes jussans podem veure les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular que dataria de l'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval, encara es desconeix la seva ubicació. La línia divisòria dalt del turó fa que les ruïnes del castell siguin del municipi de Vallromanes i les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès. I no cal dir que les vistes són espectaculars. 

I des d'aquest punt ja només ens queda tornar al coll de Can Corbera que el tenim a tocar. Més o menys a un kilòmetre tot baixant un corriol. Un recorregut molt agradable ple de punts interessants, d'uns 10 kilòmetres i 350 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Sant Vicenç de Calders

Excursió a Sant Vicenç de Calders, a la comarca del Baix Penedès amb en Josep Grau i amb alguns dels membres del grup de Pedra Seca. (Divendres, 17 gener 2025)

Sant Vicenç de Calders és un nucli de població que pertany a El Vendrell, situat a uns 3 kilòmetres. S'agrupa en un nucli de cases, dalt d'un turó, i té poc més d'un centenar d'habitants. Ens situem al centre del poble on hi ha moltes cases antigues que envolten l'església de Sant Vicenç. Hem deixat els cotxes a la plaça de la Font on evidentment, hi ha una font. Deixem el poble enrere i després de passar el cementiri seguim a l'esquerra per acostar-nos al Molí o Torre de Sant Sebastià. Un indret molt fotogènic on hi havia un antic molí fariner. La torre és de planta circular de datació incerta i formaria part d'un antic molí de vent. Va ser propietat d'una tieta d'Àngel Guimerà. 

A partir d'aquí ens endinsem a la ruta de la Pedra Seca seguint unes marques blaves. El primer que trobem és el Cocó de Cal Rabassó, una estructura que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i l'embrutiment, però prou airejada perquè l'aigua no es faci malbé. I seguim amb la pedra seca ja que ben a prop hi ha la barraca de l'Olivera. Just al costat hi ha una olivera centenària coneguda per haver resistit la glaçada de l'any 1956, que va ser l'onada de fred més intensa del segle XX. Seguim per un parell de barraques més força similars, cada una amb les seves peculiaritats. Podem entrar a dintre per veure la tècnica de construcció. I més elements, una cisterna de Vinya, i de nou una nova barraca. en aquest cas doble. Una part era per al pagès i l'altre per al bestiar. Totes aquestes barraques han estat restaurades per el grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders i alhora han senyalitzat aquesta fantàstica ruta. Trobem altres construccions, tant barraques normals, com dobles i una altre cisterna de vinya. 

En Josep Borrut, membre d'aquest grup de pedra seca, ens ha acompanyat durant la excursió i comentat tots els detalls de construcció i alhora el fet de que hi hagi tantes barraques en poc tros de terreny. No hem fet ni tres kilòmetres i deu ni do el que hem vist. Tornem a ser a la zona del cementiri de la població i ara seguim cap a l'esquerra per completar la nostra gravació pel programa Caminant per Catalunya. Tot i així encara ens trobem amb una nova barraca doble molt ben restaurada. Seguim camí amunt en direcció als prats d'El Saldonar i a l'Era de Mas d'en Gual. Es tracta d'un camí asfaltat que no té res a veure amb el primer tram de la sortida. Seguim per el camí del Vendrell, acotat a banda i banda per murs de pedra seca i en voltats d'oliveres per un cantó i amb vistes a El Vendrell per l'altre. A l'alçada del Mas d'en Gual i aprofitant un túnel de desaigua, travessem l'AP 7 per sota en direcció oest, per anar a buscar el camí vell de Sant Vicenç de Calders a Albinyana. Fem també un kilòmetre paral·lels a la línia de tren d'alta velocitat. I ens tornem a endinsar en zona boscosa on recuperem les construccions de pedra seca. En aquest cas es tracta de les barraques de la Teuleria. També hi ha les restes de la masia del mateix nom que s'anomenava així perquè òbviament s'hi fabricaven teules, restes de les quals encara es poden identificar. A sobre de l'antic forn de la teuleria, s'hi van construir dues barraques que actualment presideixen l'espai, unes construccions diferents de les que havíem vist fins ara, on hi predomina la presència de l'argila que molt probablement provenia de l'antic forn. A pocs metres hi ha l'antiga mina de Sauló, imprescindible per la producció de teules. Seguin per un camí empedrat ens anem acostant a Sant Vicenç de Calders i després de tornar a travessar l'AP 7 per sota i un nus de carreteres vàries. Entrem per el carrer de les Roques i ens situem al centre situat dalt d'un turó format per un petit nucli al voltant de la plaça Major. L'any 1983 l'Ajuntament del Vendrell va aprovar un pla urbanístic que limitava l'edificabilitat amb l'objectiu de garantir la protecció paisatgística del nucli històric. La majoria de cases pertanyen al segle XVIII i així ho testifiquen les dates gravades en algunes façanes. L'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders és documentada des del segle XI i va ser reconstruïda el 1784. 

Aprofitem per visitar una Premsa de Lliura de Mas Borràs, que la  família Güell ens ha deixat  veure. Data de l'any 1853 i als seus inicis servia per premsar oli. Més endavant va premsar el raïm. Un cop a l'any encara es posa en marxa. La trobem en un espai que és com un petit museu. 

Ens acomiadem avui donant les gràcies al Grup de Pedra Seca que ens ha descobert aquesta magnífica ruta.

Powered by Wikiloc