OSOR - SANTUARI MARA DE DÉU DEL COLL – SANT BENET
Dissabte 12 octubre 2019 (Mª CLara Martínez)
Interessant i vistosa sortida a les Guilleries. Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al cor de les Guilleries. La seva orografia és molt abrupta i coberta d’una exuberant vegetació. La Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m) Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries.
Interessant i vistosa sortida a les Guilleries. Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al cor de les Guilleries. La seva orografia és molt abrupta i coberta d’una exuberant vegetació. La Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m) Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries.
En quant al poble, els carrers i places d’Osor tenen un encant molt especial. Carrers estrets i empedrats, l’església parroquial de Sant Pere, els dos ponts medievals.... i tota una sèrie d’elements amb regust d’antic que el fan molt atractiu. Val la pena fer una vistia un cop acabada l'excursió.
Aparquem els cotxes a l’inici de la carretera asfaltada que porta al Santuari del Coll i allà mateix comencem a caminar. Anem seguint marques blanques i vermelles de GR, que es corresponen amb el GR-83 (de Mataró al Canigó) i el GR-178, ruta d’en Serrallonga. Arribem a la quasi enrunada capella de la Mare de Déu del Part. Es tracta d’un petit santuari molt antic, existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll. Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.
Aparquem els cotxes a l’inici de la carretera asfaltada que porta al Santuari del Coll i allà mateix comencem a caminar. Anem seguint marques blanques i vermelles de GR, que es corresponen amb el GR-83 (de Mataró al Canigó) i el GR-178, ruta d’en Serrallonga. Arribem a la quasi enrunada capella de la Mare de Déu del Part. Es tracta d’un petit santuari molt antic, existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll. Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.
Seguim caminant, en moderat ascens, fins el coll de Nafré. Pas tradicional entre les valls d’Osor i Susqueda. Continuem seguin les marques de GR, que ens fan anar tallant pistes i carretera, per senders de vegades amb força desnivell, fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Coll. El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. Les vistes són impressionants. A banda Nord, el pantà de Susqueda, presidit per les cingleres del Far, de Tavertet i de Rupit. A banda Sud, Sant Miquel de Solterra i la Roca Cercenedes, separats de nosaltres pel fondall de la riera d’Osor. Un lloc immillorable per fer una aturada per fer una aturada i esmorzar una mica.
El tram que ens falta per arribar al cim de Sant Benet és força costerut, però de bon fer. Sant Benet és un dels cims més alts de les Guilleries, amb 1144 metres, i està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC.
El tram que ens falta per arribar al cim de Sant Benet és força costerut, però de bon fer. Sant Benet és un dels cims més alts de les Guilleries, amb 1144 metres, i està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC.
Les vistes són espectaculars, i cal anar fins les antenes per gaudir-ne de tot el conjunt. Comencem el descens, que volíem visitant els masos derruïts de la Rovira i el Boscà, seguint un track de GPS, però de seguida ens adonem que els camins estan del tot abandonats, plens de bardisses i molt difícils de seguir.
Completament esgarrinxats, i amb molta lentitud, aconseguim arribar a les ruïnes del mas de la Rovira. Seguim un tram de camí més, direcció Sud, per un bosc d’alzines, i arribem a una pista. Aquí decidim no continuar més avall (el camí és molt perdedor i amb molt fort pendent en descens), i seguim la pista en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i prenem el matei camí que havíem fet al matí per tornar al poble. Una sortida de caràcter moderat pel desnivell acumulat, i que aconsello fer la pujada i la baixada pel mateix lloc si no es vol tornar a casa completament esgarrinxat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Completament esgarrinxats, i amb molta lentitud, aconseguim arribar a les ruïnes del mas de la Rovira. Seguim un tram de camí més, direcció Sud, per un bosc d’alzines, i arribem a una pista. Aquí decidim no continuar més avall (el camí és molt perdedor i amb molt fort pendent en descens), i seguim la pista en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i prenem el matei camí que havíem fet al matí per tornar al poble. Una sortida de caràcter moderat pel desnivell acumulat, i que aconsello fer la pujada i la baixada pel mateix lloc si no es vol tornar a casa completament esgarrinxat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.