Per Sant Esteve el Taga

Escriu: ANTONI LLAGOSTERA Seguint una tradició establerta per joves (avui una mica granadets) de la vall de Ribes, avui hem fet la tradicional pujada al Taga des de Ribes de Freser (des del mateix passeig). Avui, però, hem donat festa a l’Andreu i l’excursió no ha estat gravada. El temps anunciat presagiava una nevada i així ha estat. Ens hem quedat a 1.845 metres d’altitud, per sobre del pla de les Eugues. La ventada i el gel no aconsellaven continuar pujant. Per primera vegada en tots els anys que porta la tradició de pujar al Taga el dia de Sant Esteve, la neu, la nevada, el gel i la ventada han aconsellat no arribar dalt de tot. Amb tot, el dia no ha estat endebades i el paisatge nevat ha fet gaudir a tota la tropa. L’esmorzar, bastant tardà, s’ha fet a la font del Bisbe, que ha estat necessari obrir de la protecció contra les vaques, on s’ha fet la tradicional “plantada” de gots per rebre el cava.

La foto tradicional de grup s’ha fet al bunker del collet d’Ardena.

Del Santuari dels Oms a Sant Julià de Cosp i Sant Jaume de Frontanyà

Interessant sorida la que hem fet aquest dissabte per terres de la comarca del Beguedà, però entrant en un racó del Ripollès on hi trobem Sant Julià de Cosp. I es que si mirem un mapa del Ripollès, a la part inferior esquerra hi ha com un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. Una excursió de 14 kilòmetres que uneix el Santuari dels Oms amb Sant Julià de Cosp i Sant Jaume de Frontanyà.

Hem sortit de bon matí del Santuari dels Oms envoltats de boira i amb quatre graus sota zero. Per això hem optat per deixar la visita per el final. La majoria de camí transcorre per pista forestal i passa per cases de pagés com Cortines, als peus de Sant Julià, o Lloberes i Frontanyà

Amb una hora i vint minuts ens plantem a Sant Julià de Cosp, una antiga església romànica que està situada sobre un cim de roca a 1.157 metres d'altitud. Aquesta però està força abandonada.

El camí de tornada és una mica més llarg si seguim la pista i les seves raconades on trobem les fonts de la guilla o del pastor. Amb menys de dues hores arribem a la casa de Frontanyà i al Pla del Cingle, on hi ha una magnífica vistad'ocell del poble de Sant Jaume de Frontanyà, tot i que la boira ens fa la guitza. Amb 20 minutets baixem al poble per gaudir de l'església.

L'església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d'una petita comunitat de canonges agustíns. Estem davant d'un dels grans exemplars del romànic català del segle XII. La planta és de creu llatina, amb un creuer en el qual s'obren tres absis semicirculars. La nau és coberta amb una volta de canó i el campanar és d'una època posterior. Antigament hi havia un petit claustre i la casa dels canonges al costat de l'església. Afortunadament la Diputació de Barcelona la té molt ben restaurada i cal disposar d'una bona estona si es vol gaudir de tots els elements que trobarem tant a l'interior com a l'exerior.

I deixant aquest pintoresc poblet, tornem al punt d'inici on ens quedava pendent la visita al Santuari dels Oms. El seu interior conserva una popular imatge de l'Arcàngel Sant Miquel i el dimoni i una talla gòtica de la Verge de la Mare de Déu dels Oms, força restaurada. I també hi ha pintures murals que decoren tot l'interior del santuari que són un únic exemplar a la comarca de pintura mural.

Una excursió doncs que tot i que es pot fer amb unes tres hores, cal reservar una bona estona per contemplar tots els seus encants. Tot i que el desnivell és d'uns 75 metres entre el punt d'inici i el punt més alt, s'han de superar pujades i baixades sobtades que en cap cas son superiors als 200 metres.

Nosaltres hem patit una mica les conseqüències del fred i la boira però hem gaudit d'un bon esmorzar, com sempre i de les explicacions del Toni Llagostera.

Escriu Antoni Llagostera:

El passat dissabte, dia 15 de novembre de 2008, vàrem gravar una nou programa de Caminant pel Ripollès a la zona de coll de Pal i sector oriental de la serra Cavallera. L’objectiu era conèixer uns sèrie de cavitats de la zona, que és especialment calcària. En concret vàrem visitar la Cambra de les Monges i la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa. Per fer aquesta excursió vàrem comptar amb l’ajuda d’en Ferran Miquel, un vell conegut de Caminant pel Ripollès, i en Ramon i en Manel, de Sant Joan de les Abadesses, molt bons conèixedors de la zona, que ens feren molt amablement de guia. El dia era radiant i això va permetre tenir unes vistes impressionants, ja que la muntanya del Puig Estela és un gran mirador. La Cambra de les Monges resulta un grata sorpresa. I no pel seu volum, modest, però si per la seva ubicació i manera d’accedir-hi, una gatera que no té problemes específics però on cal contorsionar-se. Per cert, alguns perucs membres de l’expedició ni entraren!

La zona del Pla de l’Abat, es plena de cabanes de pastor. En una d’elles esmorzarem. Un esmorzar on sempre que hi manca en Joan Colomer, hi trobem a faltar el cafè i el “cordial” afegit.

I cap a la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa, on per cert troben uns visitants no previstos, que ens acolliren, això sí, amb molta cordialitat. La cova té una certa entitat i profunditat, encara que cal reptar, tot aixecant una mica de polsaguera per l’existència d’una pols molt fina. En aquest cavitat als perucs de l’anterior cova varen unir-se nous elements. Si sols és un forat! Per cert que la cova té en la seva part inicial, al terra, gravades inscripcions (creus, estrelles, escales,...), molt segurament fetes per pastors.

I d’aquí cap al cim de l’allargada esquena del Puig Estela i el coll de Pal, on podem fruir d’una vista espectacular i nevada des del Torreneules i el Balandrau al Pastuira. I tot baixant, pel camí ramader de l’Empordà, la Gran Jaça, que per l’extensió de les restes de pletes o orris, fa justícia al nom.

Un excursió molt complerta i variada. Per cert, com sempre que hi ha la participació d’un membre concret de la colla, apareixen voltors que ensumen, suposem, alguna particularitat.

Pla de Rus i pla d'Anyella

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte. En concret hem anat al pla d'Anyella, un indret de pastura de l'alt Ripollès. Primer però ens hem acostat al pla de Rus on ja hem contemplat una pleta impressionant i una barraca per els pastors, aquesta però ben moderna. Hem completat la excursió pujant al tossal de Rus de 2.118 metres, ja del Berguedà on les vistes a la Pobla de Lillet i Castellar de Nugh son a vista d'ocell. Hem aprofitat per esmorzar-hi gaudint de les vistes.

Llavors hem baixat fins al Pla d'Anyella on tot i que en aquesta época de l'any no hi ha bestiar, hem contemplat les antigues cabanes de pastor. Una construïda l'any 1923 i l'altra el 1868. Aquí es va el.laborar un dels treballs de camp etnogràfics més emblemàtic del món ramader a càrrec de Tomàs Raguer, Salvador Vilarrasa i Josep Ribot.

Si voleu fer aquesta excursió us podeu acostar amb el cotxe fins ben be el pla d'Anyella i visitar el pla de Rus i pujar al Tossal de Rus. És una excursió de 10 kilòmetres i amb un desnivell d'uns 400 metres fàcils de fer. Nosaltres a més a més hem gaudit dels isards i una miqueta de la nevada que ja hi ha als cims del Pirineu i alguna estació d'esquí. I si la feu a l'estiu doncs segur que veureu els xais i les vaques pasturant.A més avui ens hem quedat a dinar a Fornells de la Muntanya. No cal dir que hem gaudit d'un bon àpat tot i que l'esmorzar també ha estat de nivell, com sempre vaja.

El passat dissabte 25 d'octubre es van realitzar les Trobades Culturals Pirinenques a Ripoll on el programa Caminant pel Ripollès hi va tenir un paper destacat. El periodista Raimon Subirà acompanyat de l'Andreu Pérez van parlar del programa coincidint amb les 100 excursions. Aquí teniu el vídeo de la notícia dels informatius de Televisió del Ripollès i també el video que vàrem preparar per les trobades. És una barreja de com es fa el programa i de la gent que hi surt per fer-se una mica a la idea que va tenir molt bona acceptació. Gaudiu dels vídeos !!!

V Trobades Culturals Pirinenques

El programa Caminant pel Ripollès serà present aquest dissabte a les V Trobades Culturals Pirinenques que es realitzen a la sala Eudald Pradell de l'ajuntament de Ripoll durant tot el dia. En aquesta edició es farà referència a la comunicació al Pirineu. Els espais, sistemes i experiències de comunicació i relació al Pirineu en els àmbits natural, social, cultural, econòmic, vies de comunicació viària i ferroviària, de noves tecnologies i mitjans de comunicació social. La trobada serà de les 9 del matí fins les 2 i després de dinar de 4 a 7. Serà a la tada quan Raimon Subirà explicarà l'experiència de Televisió del Ripollès amb els seus 100 programes de Caminant pel Ripollès i es podrà veure un petit video del programa. Recordeu aquest dissabte a l'ajuntament de Ripoll a partir de les 4 de la tarda !

Puig Estela

Escriu Antoni Llagostera

El passat dissabte, dia 11 d’octubre, pel matí, l’equip de Caminant pel Ripollès va fer una nova excursió. Varem pujar el Puig Estela (2.013 metres), a la serra Cavallera, per una ruta no gaire habitual, pels Escalers. La ruta s’inicia al coll de Can Camps, a Ogassa, i en menys de dues hores varem guanyar els quasi 760 metres des desnivell fins el cim. El camí es espectacular i Els Escalers, una autèntica escala, et puja molt ràpidament. Per cert que, quan érem al llisos de Maús, més de mitja dotzena de voltors varen arrancar el vol des dels cingles. Suposo que varen olorar la ferum de mort d’algun dels caminants. O no és veritat, Agustinet Dalmau? El dia, amb un sol radiant, va resultar esplèndid, permeten unes extraordinàries vistes des de dalt del Puig Estela, un dels millors miradors del Ripollès, sobre tota la carena axial pirinenca, des del Puigllançada fins el Canigó. Pel costat sud, i bastant al sud, hi havia nuvolades, però es veien perfectament el Montseny, Sant Llorenç de Munt i Montserrat. Durant l’excursió, alguns animalons varen col·locar-se en llocs inusuals, com en les cames d’en Víctor.

Fet el mos (sempre considerable i que comforma un dels grans moments de la gravació d’un programa de Caminant pel Ripollès) varem passar per la barraca i l’orri de Can Camps, a la jaçada de Maús, totalment abocat sobre la cinglera. Estem davant un dels llocs més impressionants de la nostra comarca. La baixada fou pel camí del collet del Ases (tothom passa pels camins que li pertoquen). Finalment, per cloure el recorregut, varem visitar el celobert de Can Camps, un dels punts d’extracció de carbó de Surroca, on alguns pogueren recollir un excel·lent carbó, molt brillant i de gran qualitat, per unes calefaccions antiquades (avui quasi tothom té calefacció a gas).

Vall del Segadell

Després d'un setembre de vacances, aquesta setmana hem tornat a sortir a caminar pel Ripollès. I ho hem fet amb una excursió molt fàcil i plena de continguts i paisatge.

De bon matí el fred era intens però de mica en mica el sol s'ha fet amo i senyor i el dia ha estat explèndid. La sortida l'hem fet abans de les 9 des del castell de Ribes pujant cap al mas Ventaiola que ja fa 15 anys que es dediquen al turisme rural. Durant tot el camí trobem moltes senyals de Itirerànnia així com de varis recorreguts que es poden fer des de Ribes de Freser. De seguida arribem a Ribes Altes on la majoria de cases es dediquen al turisme rural. Can Boixo, Can Feliuet, Can Jaumet, Can Trull de l'Agolet ... i finalment ens trobem amb una vista aèrea de Ribes de Freser magnífica. Una hora més tard i ja començem a veure el poble de Pardines i amb 30 minuts més arribem al centre del poble després de fer uns metres de carretera.

Val la pena perdre's una estona per els carrers de Pardines i com no parar a fer un bon esmorzar.

La tornada la fem per l'altra banda del riu tocant la muntanya del taga. Primer passem el mas Ventòs i de seguida travessem el riu Segadell per un pont que ens acosta al càmping de Can Barratort. Una estoneta més i passem per una altra casa important, la de can Perpinyà, amb una esglèsia adossada a la façana i dedicada a Sant Martí. Llavors hem de fer 20 minuts de pujada per encarar una hora de baixada fins a Ribes de Freser passant per el mas Conill, abandonat, i desprès de passar un bosc de pins arribem a la capital de la Vall de Ribes entrant a la font de Santa Caterineta i uns metres al costat la font de la Margarideta. Una arribada ideal per refrescar-nos una mica i fer un glop. En total haurem fet uns 13 kilòmetres amb unes 4 horetes, però com sempre passa, nosaltres arribem a les tantes ja que parem per anar gravant i ens anem encantant, que d'això es tracta perquè realment val la pena i ens ho passem molt be.

I aquí veieu el grup que hem anat a Pardines que de ben segur provocarà algun canvi al ranquing. I avui no podem deixar de comentar la bona companyia d'en Miquel, un ribetà d'aquells que ho porten al cor i que quedant ferit una vegada degut a uns comentaris de que la coca de Ribes no era gaire bona, de bon matí i abans de caminar, hem tingut el plaer de degustar un parell de varietats de coca Ribetana que no tenien res a veure amb la que els meus companys van tastar una vegada. Aquesta per cert era boníssima i ara no entraré en comparacions amb la coca del caminant. I les anècdotes avui m'han tocat a mí ja que un gos molt espavilat s'ha fotut la llangonissa quan estàvem entaulats esmorzant. L'Agustí ha continuat omplint la llibreta amb tots els detalls. La Raquel ha deixat en Jordi a casa per no cansar-lo. L'Albert trempat com sempre, en Josep Mª avui fent de líder controlat per en Miquel pas a pas, l'Andreu en forma com sempre tot i que a primera hora l'hem vist amb el gorro de barrufet, la parelleta que fa poc que s'han casat encara continuen enamorats, i la Cristina que s'ha presentat per sorpresa, no ha provocat cap entrebanc metereològic, ni vent ni boira ni pluja, sorprenent.

Del Costabona al Canigó

Magnífica sortida la que hem fet al Canigó per enregistrar un nou programa de Caminant pel Ripollès. 40 kilòmetres repartits en dues etapes els dies 20 i 21 d'agost ens han acostat des del Costabona, al Ripollès, fins al Canigó, al Conflent. La primera jornada l'hem començat a la Collada Fonda (1.902m) i vorejant el Costabona hem pujat fins a Coll de Pal i el coll de la Portella de Rojà per seguir cap a la collada de Roques Blanques, collada Verda, collada del Vent fins al Pla Guillem. La boira ens ha fet la guitza força estona i ens ha privat les magnífiques vistes que es poden veure del Costabona i la seva fondalada amb el riu Tec i Prats de Molló. Hem contemplat però les pastures del prat Barrat on els mulats que podem veure a Espinavell per la tria, passen l'estiu vigilats per en Ciscu del Querol. El Pla Guillem l'hem travessat amb molta boira i al moment que ha sortit el sol hem aprofitat per dinar i descansar una estona. Finalment ens hem acostat fins al refugi de Marialles (1.718 m.) on hem tingut temps de reposar una bona estona. El sopar el serveixen a les 7 de la tarda i és normalet amb una sopa d'aquelles típiques de refugi. El que sobta és el pa, negre, que costa moltíssim de paír. Queda tot compensat amb la lectura d'un conte desprès de sopar això si, en Francès. Nosaltres tenim la sort de comptar amb la Pilar que ens el tradueix al català. En total haurem fet uns 20 kilòmetres en unes 6 horetes més les parades de gravació i per menjar i reposar. I a les 10 tothom a dormir.

El dijous 21 ha estat dur i llarg però ha valgut la pena. De bon matí ja es veia que seria un dia magnífic, sense cap núvol i amb un sol espatarrant. Desprès d'esmorzar hem començat a caminar seguint els GR 10 i 36 envoltats de fonts i rius i començant a pujar mica en mica ja que el desnivell fins a la pica és de poc més de 1.000 metres. Desprès de deixar el GR arribem al refugi d'Aragó, una petita cabana al costat d'una font. És un bon moment per reposar ja que portem unes dues hores de camí. A partir d'aquí el camí travessa prats i estanys fins arribar al peu del Canigó on comença una forta pujada fins arribar al cim (2.784 m) Els darrers metres es fan per la Xemeneia, un tram espectacular on s'ha de grimpar de valent i on la gent s'acumula tant per pujar com per baixar.

Amb 4 hores ens hem plantat a la pica, encara que els més forts ho han fet en 3 hores i poc més. Les vistes son explèndides amb una gran visibilitat. Nosaltres ho celebrem amb senyeres, una bona ampolla de vi, un bon esmorzar i amb cançons i tot.

Peró el més fort de la caminada encara ha de passar. Ens queden uns 1.700 metres de desivell fins al poble de Casteil (797 m). Cal tornar a passar per la Xemeneia i gran part del camí que hem fet fins arribar al trencant on recuperem el GR. Voregem la Jaça de Cadí per un camí que travessa un bosc de pins fins arribar al Coll de Segalès (2.040 m). Aquí desprès de dinar una mica, començem a baixar els 1.000 metres de desnivell que ens queden. Aquests es fan llargs i durs acumulant kilòmetres a les nostres cames però alhora gaudint de boscos i ombres fins arribar a Sant Martí del Canigó. Uns 30 minutets més i arribem a Casteil on ens espera la furgoneta de Tornasol Aventura per tornar cap a Ripoll.

20 kilòmetres amb uns forts desnivells fets amb unes 9 hores de camí. Hem sortit del refugi a les 7 del matí i arribem a Casteil a les 18.30 h. Ens queda la tornada a Ripoll amb la furgoneta de Tornasol Aventura que ja ens espera.

Una excursió fantàstica feta amb dos dies d'aquesta emblemàtica muntanya que sovint veiem desde molts dels cims de la nostra comarca. Els dos programes enregistrats per Televisió del Ripollès els podreu veure en la programació d'aquesta tardor. No us ho perdeu !!

Tuc de Molières (3.010 m.)

Aquest passat cap de setmana hem fet el cim de Molières (3.010 metres d'altitud) amb el Club Excursionista Ripoll. La sortida ha començat dissabte per aproximar-nos al refugi de Sant Nicolau instal.lat a l'antic Espitau de Vielha i al costat de la boca sud del túnel de Viella. Un edifici fundat al segle XII que ja donava allotjament als viatjers i peregrins que volien travessar el port de Vielha. El diumenge al matí a primera hora hem iniciat l'excursió per superar els més de 1.300 metres de desnivell amb una mica més de 4 hores. De seguida trobem el riu Noguera Ribagorçana que ens acompanya en forma de cascades o planejant durant una bona estona. Desprès de caminar dues hores arribem al refugi de Molières, fet d'una estructura metàlica i només amb 12 places i pintant de color taronja.

En aquest punt i al costat de l'estany de Molières s'assoleixen els 2.300 metres i per tant encara queda una bona apretada fins al cim. El camí combina les roques i alguna petita glacera que es superen sense dificultat. El tram més complexe arriba abans d'arribar al Coll de Molières (2.928 m.) on s'ha de grimpar una mica i amb algun pas un xic aeri.

Finalment s'arriba al cim seguint els grans blocs de pedra. Hem ensopegat un dia molt bo i les vistes son explèndies. Podem recuperar forces i fer-nos alguna foto.

Just al nostre davant podem observar el massís de la Madaleta, amb l'Aneto en primer terme. El Mulleres encara pertany a Catalunya i és un dels pocs cims de 3.000 metres que tenim.

I després d'una bona estona decidim tornar per el mateix lloc superant les grimpades, la neu i els 1.300 metres de desnivell que es fan llargs fins arribar al refigi.

Un cim que val molt la pena tot i que s'ha d'estar una mica preparat per fer-lo amb comoditat.

Núria - Eina

Aquest diumenge 20 de juliol ens hem apuntat a la sortida que organitzava el Club Excursionista Ripoll. En aquest cas es tractava d'enllaçar Vall de Núria amb Eina, un petit poble de la Cerdanya Francesa. I ja ho veieu a la foto, 44 excursionistes hem compartit camí i hem gaudit de vistes i paisatges magnífics.

De bon matí hem sortit de Núria anant a buscar el coll d'Eina i des d'aquest enfilar-nos al Pic d'Eina de 2.786 metres. Fins aquest punt ja hi ha un desnivell d'uns 800 metres que hem fet en poc més de dues hores. Tot i que el vent bufava una miqueta hem esmorzat al cim per tornar al coll d'Eina i baixar per la Vall que travessa la Reserva Natural d'Eina i seguint el curs del riu del mateix nom, enmig d'una naturalesa exuberant com apuntaven des del club. En aquest cas el desnivell ha estat de 1.200 metres, però que es fa de mica en mica sense baixades brusques. Finalment hem arribat a Eina on hem dinat i esperat l'autocar per tornar cap a casa. I en aquest cas com que no veureu el programa per TVR ja que el càmera feia festa, aquí teniu una mostra de fotografies.

Una excursió doncs molt ben organitzada pel Club amb el servei d'autocar fins a Ribes de Freser i per tornar d'Eina a Ripoll. A més en Mariano mirava de portar tot el ramat controlat per anar tots junts. I com us deia l'Andreu avui s'ha avorrit molt sense la càmera i per tant juntament amb els nerviosos del grup han aprofitat per per el cim de la Torre d'Eina. I la filla d'en chueca ha tingut algun problema amb les botes i el tormell i ha acabat descalça fins a Eina. I per acabar dir que algun afortunat ha pogut tastar la coca del caminant i ha quedat meravellat.

Néouville

Si companys, aquest diumenge 6 de juliol hem fet un cim d'aquells que val la pena ! Es tracta del Néuvielle de 3.091 metres situat al Pirineu Francès. Els 6 components de l'expedició segur que us son coneguts del Caminant pel Ripollès.

Per arribar aquí no és fàcil. D'entrada vam sortir dissabte de bon matí de Ripoll per fer uns 360 kilòmetres fins arribar a França travessant el túnel que va de Bielsa a Aragnouet. Un cop a Vic s'agafa l'eix fins a Lleida i s'entra a Huesca per Monzón i Barbastro i Biesca. Abans però us recomanem una parada obligatòria en el magnífic poble de l'Ainsa. Un poble medieval que convida a perdre's per els seus carrers i places i on nosaltres hi vam dinar.

Un cop travessem França i desprès d'uns kilòmetres hem d'agafar la carretera que porta fins al refugi - chalet del llac d'Oredon. Aquí el sopar es serveix a les 7 i cal anar a dormir d'hora per matinar. La veritat és que aquest refugi tot el dia estava envoltat de boira i tot i les previsions de mal temps i la pluja del dissabte a la nit, el diumenge va fer un bon dia. El camí comença una mica més amunt, a 2.142 metres al embassament d'Aubert en plena reserva natural del Néouvielle. Aquí s'hi arriba amb el cotxe. Un cop equipats ens esperaven mil metres de desnivell i els llacs, les pedres i la neu com a protagonistes.

Amb tres hores i mitja vam aconseguir el cim. El camí primer combina trossos d'herba amb pedres fins que començem a trobar blocs de granit ja més grans i empipadors. Tot seguit entrem en zones de neu, aquest any més nombrosa, que fan imprescindibles els grampons i el piulet. El camí va pujant fins davant de la brecha chausenque que utilitzen els francesos per acostar-se al Néouvielle. En aquest punt nosaltres vam optar per trencar a l'esquerra fins arribar a una mena de xemeneia per acabar d'assolir el cim. Aquest tram és força dur ja que primer amb neu la pendent és molt pronunciada i segon per les roques que obliguen a grimpar amb molta precaució.

Al final però vàrem fer el cim on no hi cap gaire gent. Amb la previsió d'esquivar el mal temps no ens vem encantar gaire i de seguida començàvem a baixar en aquest cas per l'altre costat on normalment la gent el fa servir per pujar. Primer roques i roques complexes fins arribar a la gelera on aquí si disfrutes baixant per la neu una bona estona. Ja en un lloc més tranquil vem fer el nostre esmorzar dinar amb la tradicional coca. I desprès de reposar una estoneta optem per baixar per un altre lloc i així gaudir del paissatge amb el cim que hem fet a l'esquerra i al davant els llacs que marquen la fí de la excursió. Gairebé havien passat 8 hores contant les gravacions i els àpats però ara encara ens quedava el més dur, la tornada amb el cotxe. Tot i així no falten les parades per fer la cervesa i una miqueta de berenar sopar arribant a les 10 a Ripoll i més contents que mai tinguent en compte que fins i tot els pronòstics francesos de metereología indicaven plujes i plujes, i es diu que l'encerten més que els nostres !! Cal dir però que el dia va ser fantàstic, tant sols haguèssim trobat una mica de boira o el cel tapat, segur que ens haguéssim plantejat la sortida. Algun dia podreu veure aquest reportatge per Televisió del Ripollès.