Sortim des de 2125 m. alt i per tant hem de superar un desnivell d'uns 800 metres, els quals son bastant exigents, sense gaires llocs plans.
El recorregut comença per una zona de pi negre, seguint unes indicacions de Senders de Catalunya, en aquest cas el número 19.
Passem pel pla de les Someres, que marca el límit de vegetació arbòria i on hi ha les restes d'una cabana de pastor. Primer hi ha un tram de pujada força forta fins un altiplà, i llavors acabem d'arribar al cim.
És una muntanya "agraïda" per les vistes que ens ofereix a 360 graus, potser un dels millors miradors de la Cerdanya.
I de tornada, l'Antoni ens ha preparat un recorregut alternatiu per no refer el de pujada. Hem pujat a un altre cim proper, el de Setut de 2868 m.
Aquest potser encara és més desconegut que l'altre però molt més atractiu.
Es puja a través d'una curta i senzilla grimpada i té unes formes molt reduïdes. Per baixar cal anar amb precaució direcció al port de Setut, un dels molts que te la fama de ser lloc de contrabandistes.
Tota l'estona tenim a la vista el nostre proper objectiu, els estanys de Setut, que hi arribarem baixant gairebé en "picat" i vigilant cada passa que fem.
El primer és l'estany gran que vorejem per l'esquerra, i el segon és més una bassa petita. Des d'aquest punt només cal enllaçar amb el camí de pujada a l'alçada del pla de les Someres i així arribar al punt de sortida.
El refugi ja hem dit que era molt petit. En canvi el de l'estació d'esquí, el de Cap del Rec és més gran i està guardat. Disposa de 68 places en lliteres i diferents habitacions i disposa d'un bon servei de restauració.
Una sortida de poc més de 9 kilòmetres però amb un bon desnivell i no apte per persones amb una mica de vertigen, en el tram del pic de Setut.
A nosaltres ens ha agradat, suposo per la diferència de les dues muntanyes i també perque hem ensopegat un bon dia i hem gaudit del paisatge i les vistes.
