dimecres, 3 de maig del 2017

Camí de la Retirada

El passat 20 de març vàrem fer el Camí de la Retirada, tot Caminant per Catalunya. Unes rutes que a les acaballes de la Guerra Civil espanyola a Catalunya, unes 100.000 persones van fer servir per travessar el Pirineu, de la Vall de Camprodon al Vallespir, l'any 1939.
Nosaltres hem fet el tram de Molló a Prats de Molló d'uns 15 kilòmetres, seguint el GR 11, el camí ral tradicional.  El veritable camí de la retirada passava per el que és ara la carretera que arriba fins a Coll d'Ares.


Desprès de gaudir una mica del poble de Molló i la seva esglèsia romànica de Santa Cecília hem iniciat camí cap al veïnat del Riberal on hi trobem el pont de can Fumat que travessa el riu Ritort. Nosaltres però no travessem sino que seguim la indicació cap a la dreta del GR 11. El seguim una estona i el deixem ja que segueix cap a Rocabruna. Seguim pujant per el Pla Jugador i ens sorprèn una edificació considerable abandonanda. Era la casilla dels carabiners que tenia com a missió vigilar les fronteres.
I amunt i desprès d'uns 7 kilòmetres arribem a Coll d'Ares, punt fronterer a 1.512 metres. Antigament hi havia hagut una duana per controlar el pas. Actualment només en resta l'edifici francés que funciona com a bar i restaurant, sobretot a l'estiu. Aquí les vistes a les dues vessants son magnífiques.
Hi ha un parell de mouments conmemoratius de la retirada. La carretera no continuava cap a França durant la retirada. És per aquest motiu que al barranc s'hi abocaven cotxes i tot alló que suposava un impediment per continuar amb l'exili. Coll d'Ares era un dels punts claus de pas de milers de persones.











Seguim avall amb les vistes del Vallespir davant nostre. Una mica més avall trobem les restes del que havia estat l'Hospital de Santa Margarita de Coll d'Ares. Una església romànica que feia funcions de refugi i aplegava als ferits que necessitaven ajuda durant la retirada.
Ens espera una forta baixada fins a Prats de Molló. Creuem la carretera, combinem pistes amb camí, travessem algun torrent tot arribant al Cortal Amadeo. Un indret amb una altra de les històries de la retirada.












Finalment hem arribat a Prats de Molló la Presta on en un turó hi destaca el Fort Lagarde. Val la pena fer una passejada per aquesta vila que encara conserva part de la seva muralla i algun dels seus portals. Un lloc d'acollida amb una actitut molt lloable amb els exiliats. L'escola va servir de primer lloc d'acolliment, però també garatages, esglésies i les pròpies cases dels veïns.
Una excursió molt emotiva que recomanem fer-la acompanyats d'algú que recordi els fets d'aquesta retirada. Nosaltres hem  tingut un guía perfecte, l'Antoni Llagostera. 





També ens ha acompanyat en Carles Treviño que precisament ha editat una guia molt complerta de camins de retirada, amb l'objectiu de promocionar aquesta activitat ludico-esportiva per despertar l'interès i el coneixement de la memòria històrica i que realci el patrimoni cultural. Us deixo l'enllaç de la sesva web. Val la pena.