divendres, 30 de juny del 2017

Siurana

Mª Clara Martínez (dimecres, 31 maig 2017)
Preciosa ruta, la que hem fet avui, per la comarca del Priorat. Anem fins a Cornudella de Montsant, i poc abans d'arribar, trobem una desviació a la dreta que ens porta fins un aparcament a tocar de la presa del pantà de Siurana. Deixem els cotxes en aquest aparcament i comencem a caminar allà mateix, per una pista que trobem a la nostra dreta, i que va vorejan el pantà.
Avui no és massa ple, però el color i la transparència de les seves aigües, amb el reflex de les altes cingleres que l'envolten, li atorguen una gran bellesa.
Anem vorejant el pantà fins arribar al riu Siurana. Aquí prenem un sender per anar remuntant el seu curs. El que sembla un riu com qualsevol altre, amaga tolls i salts d'aigua de gran bellesa, com el toll del Forn, o el de la Palla, al Barranc de la Foradada. Són racons que a l'estiu conviden a fer una aturada i donar-se un bon bany. Aigües de colors sorprenents, farcides de petits peixets i granotes, custodiades per altes parets de roca calcària.











Anem seguint riu amunt fins a trobar una bifurcació amb un camí que surt a la nostra esquerra i que ens ha de portar al petit poble de Siurana, a dalt la cinglera. Hi ha un pal indicador que informa que en menys de dos km serem a dalt. La calor es forta, i el camí té un desnivell considerable. Es tracta d'un grau, un d'aquest passos que s'utilitzen per pujar i baixar de les cingleres: el Grau de la Trona. Aquest és un antic camí de bast, empedrat i molt còmode de pujar. A mesura que anem pujant, les vistes van guanyant bellesa. En pocs minuts tenim, molts metres per sota nostre, el pantà i el riu que uns minuts abans anàvem seguint. Alternem cingleres de pedra calcària de color blanc, amb d'altres de color vermell intens. El blau del cel, el verd de la vegetació i el canviant color de la roca, ofereixen un espectacular contrast de colors.
Anem pujant de mica en mica, i arribem a un lloc anomenat La Trona. Una balconada sobre el riu i un impressionant sortint de la roca, formen un racó de gran bellesa. Ja quasi som dalt de la cinglera, i aquest és un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.
Ja refets de la pujada i amb les piles carregades, acabem de pujar fins dalt, fins el poble de Siurana. Aquest poble es troba situat al cim de la cinglera, amb imponents estimballs a cada costat.











És un petit nucli de població que depèn de Cornudella de Montsant. Petit però amb molta història i farcit de llegendes. El primer que trobem és el castell, o el que en queda d'ell, atès que es troba força malmès. Actualment està en procés de restauració. Aquest castell va ser construït durant la invasió dels musulmans i que per la seva situació va ser molt difícil de reconquistar. Va ser l'últim castell reconquistat pels cristians a Catalunya.
Al seu costat hi ha el «Salt de la Reina Mora.» És una balconada sobre el pantà, amb una gran roca al costa que fa de mirador. Conta la llegenda que, quan els cristians van conquistar el castell, la reina mora que n'era la propietària en aquells moments, va preferir saltar al vuit amb el seu cavall des d'aquest punt abans de caure en mans dels enemics....











A continuació del castell hi ha el poble. Molt petit, de cases antigues i carrers estrets i costeruts, però amb una gran bellesa. Conserva molts elements arquitectònics antics: finestres d'estil gòtic, porxos, parets molt gruixudes i finestres amb porticons de fusta. Són diversos els llocs que, per la situació d'aquest poble, ens fan de miradors i ens permeten gaudir de vistes espectaculars. I l'església de Santa Maria, consagrada a la Mare de Deu de l'Aigua. També aquí hi trobem una història molt antiga que ens diu que, anys enrere, es feia una romeria fins a aquesta església per demanar a aquesta Mare de Deu aigua o protecció per les collites.
Vist el poble i tots els seus elements més interessants, iniciem el retorn cap el pantà de Siurana. Anem seguin un camí empedrat, en fort descens i amb marques grogues i blanques de PR. No tardem massa estona en tornar a ser a la riba del pantà. Ja tan sols ens queda acabar de vorejar-lo, passar la presa, i tornar al lloc on al matí havíem deixat els cotxes.


Aquesta ha sigut una ruta molt bonica i variada. Hem gaudit de salts d'aigua amb fantàstics tolls, de vistes espectaculars, i ens hem amarat d'història.
Una ruta fàcil de seguir, amb la única dificultat del desnivell per pujar i baixar de les cingleres. Molt recomanable a l'estiu si, a més, es vol gaudir d'un agradable bany en el pantà o en algun dels gorgs, però precaució amb el sol i la calor, sobretot a la part baixa del riu, on l'humitat i la manca de vent poden convertir la riba del riu en un forn. Esperem que us hagi agradat i us convidem a continuar seguint les nostres rutes, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

diumenge, 25 de juny del 2017

Gósol - Serra del Verd

Mª Clara Martínez (27 maig 2017)

Avui hem fet una bonica ruta per la comarca del Berguedà. Hem visitat el poble de Gósol i hem fet un recorregut per la serra del Verd, assolint el punt més elevat, el Cap del Verd, amb 2.289 metres.
Gósol forma part de la comarca del Berguedà, però pertany a la província de Lleida. Es troba als peus d'una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, el Pedraforca, i encerclat per tot un seguit de serres, entre elles el Cadí, Ensija, Rasos de Peguera, serra del Verd... És per això que, avui dia, la vida en aquesta població gira en torn al muntanyisme i l'escalada.
És molt gran i variada l'oferta de rutes, caminades i llocs d'esbarjo que s'hi pot trobar. Pujar al Pedraforca, circular al Pedraforca, ruta dels Segadors, Camí dels Bons Homes, alguns pics de la Serra del Cadí (Comabona, Costa Cabirolera, Vulturó.... ) A més, durant la primavera-estiu de l'any 1.906, Picasso hi va fer estada. I per conèixer els racons més interessants del municipi, tal i com ho va fer Picasso, s'han dissenyat vuit petites rutes. La del Castell, la del barri de La Guàrdia,Torrentsenta, Santa Margarida.... I el conegut Camí Picasso, que segueix les seves passes des de Guardiola de Berguedà fins a Bellver de Cerdanya. Seixanta kilòmetres que es poden fer en diferents etapes.











Nosaltres hem sortit de la Plaça Major del poble i ens hem dirigit al Tossal, un turó enlairat, on hi ha les restes de l'Església de Santa Maria del Castell, de la Torre del Castell i de l'antic nucli de població. Va ser aquí, dins el recinte emmurallat i a redòs de l'església i el castell, on es va iniciar el poble de Gósol, i que més tard es va desplaçar a la vall buscant més espai pel bestiar o els seus conreus i per a la seva vida en general.
Un cop visitat aquest espai, enfilem direcció de l'ermita de Santa Margarida, amb molt bones vistes de la vall i les muntanyes que envolten Gósol. Seguim pujant, en moderat ascens, seguint marques de GR. És el GR-150 que, amb més de 151 Km, dona tota la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Arribem al Coll de Mola, on hi trobem una important cruïlla de camins. Ara deixem el GR-150, que gira a la dreta i es dirigeix a Tuixén, i prenem un sender que s'enfila molt decidit per un bonic bosc de pi roig, fins al Portell de l'Ós, on s'ens mostren unes magnífiques vistes sobre la vall de La Vansa, amb el Port del Compte a la dreta, i els últims contraforts de la Serra del Cadí al Nord.
A mesura que hem anat pujant, les vistes han anat guanyant bellesa, amb l'omnipresent Pedraforca escortant-nos en tot moment.












Al Collet del Pla de la Font sortim del bosc i comencem a caminar per immensos prats herbats. El desnivell es fort, i la pujada es fa feixuga. En breu ja tenim el cim del Cap del Verd davant els nostres ulls, amb un últim repetjó en forta pujada, per un gran prat herbat i al que sens dubte val la pena pujar.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants: el massís de Port del Compte, els pobles de La Coma i La Pedra i Sant Llorenç de Morunys, pantà Llosa del Cavall, serra de Busa, el Pirineu.... Per aquí passa la Ruta Caracremada, de Pako Crestas, provinent de Gósol i que es dirigeix a Coll de Port, en direcció al refugi de l'Arp.











Després d'admirar les vistes i fer les fotos de rigor, comencem a baixar. Deixem el Cap del Verd enrere, baixant camp a través pels grans prats, fins el Coll del Belitres. Aquest coll és un altre important encreuament de camins. Comunica la vall del Torrent de La Borda (municipi de La Coma i La Pedra), amb la vall del Torrent Fosc (municipi de Gósol). I en surten diferents camins per anar a fer cims o serres properes. En aquest punt iniciem una forta baixada pel Torrent Fosc (o Torrent Forcat, segons algunes fonts). Durant un kilòmetre el desnivell de baixada és molt fort, pel llit rocallós d'un torrent sec, fins arribar a un pont de pedra amb una pista que el creua. Si la seguíssim cap a l'esquerra, tornaríem a l'ermita de Santa Margarida que hem visitat a primera hora. Però nosaltres seguim baixant pel torrent, que ja en pocs minuts es comença a fer més planer, fina a trobar una pista.
Seguint aquesta pista, passem pel paratge de Torrentsenta, on hi ha el riu, la font i l'àrea de Torrentsenta. Una zona molt coneguda i apreciada per la gent de Gósol i els visitants, on es pot passar una molt bona jornada amb la família i els nens, on es pot fer barbacoa i gaudir de la natura, en un entorn molt ben cuidat. I en uns pocs minuts més ja som a l'alberg El Molí de Gósol.
En aquest molí hi molien tota la farina, tant per fer pa com per donar a les bésties. Aprofitava l'aigua dels dos rius de la vall, el Torrentsenta i el de les Fonts. L'edifici ha estat restaurat i no queden elements antics a la vista, però si anem pel darrera, encara es poden veure dues sortides d'aigua i restes de maquinària. Actualment ha estat restaurat i condicionat com alberg juvenil, i ens trobem ja a tan sols un kilòmetre del poble. En aquest bonic espai condicionat amb taules i bancs, a l'ombra d'uns pollancres que voregen el riu al seu pas pel costat del molí, donem per finalitzada la sortida d'avui.


La d'avui ha sigut una preciosa ruta per descobrir part de la serra del Verd, alguns dels seus punts d'interès, els seus punts més elevats i espectaculars vistes, presidides en tot moment per l'omnipresent Pedraforca. Esperem que us hagi agradat i que continueu amb nosaltres, seguint les nostres caminades i gaudint de tot l'encant de la nostra terra.
Fins a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.