dilluns, 6 de maig del 2019

Parròquia de Ripoll

El passat 11 de març l'Antoni Llagostera ens va proposar una sortida per els entorns de Ripoll, que antigament havien tingut entitat pròpia, a la parròquia de Ripoll. Segurament molts dels indrets visitats son poc coneguts i molt poc transitats, però val la pena recordar el nostre passat i alhora reivindicar que potser alguns edificis estàn en molt malt estat i es poden acabar perdent.
Hem començat a caminar tocant la pista que ens porta a Llaés des de Sant Bernabé de les Tenes. Un cop aparcats els cotxes, enfilem per un camí direcció al primer punt, el Bofí. Estem davant un conjunt d'edificacions deshabitades i que estan en mal estat, en un entorn extraordinari.











Molt a prop hi ha l'església de Sant Vicenç de Puigmal que existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV, després s'iní com a sufràgia a Llaés. L'església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII el seu estat de conservació és nolt deplorable. Una altra masia que hem visitat és la de les Corts de Llaés. Just al costat hi ha una capella romànica del segle XIII, molt poc coneguda i visitada, la de la Mare de Déu de les Corts o del Puig de França. Estem davant una església rectangular, amb carreus ben treballats, sense absis, però amb una part posterior notable per l’existència d’una petita finestra amb un carreu superior treballat. També és conegut com el Santuari del Puig de França.










I seguim la ruta ara baixant per anar a buscar la riera de Vallfogona on hi trobarem el Molí de la Sorra, el més important de Llaés. Tot i que també està en molt mal estat, encara s'hi pot veure alguna pedra del molí fariner. I ens anem acostant ja a la zona de Llaés on hi trobem molts punts d'interés. És el cas de la
casa de La Vila de Llaés, una de les grans masies de la zona. Estem davant una obra arquitectònica popular, d’autor desconegut, dins del neoclassicisme del segles XV-XVIII. Una de les coses que voliem veure en aquesta sortida és la quantiat d'arbres monumentals que hi ha a la zona. La majoria d'ells estàn en els terrenys d'aquesta casa. Hi ha tres exemplars d’alzina que mereixen sense cap dubte el qualificatiu d’arbres monumentals: El primer és l’Alzina del Capelló.
El segon sense cap dubte és l’Alzina Bifurcada i el tercer l’Alzina Rodona. 











També trobem roures espectaculars i algun llorer. Abans de marxar hem visitat el panteó de Llaés, un monument dedicat als soldats afusellats pels carlins el 1874 en aquesta zona. Està situat en un prat a sota del castell o església de Llaés. Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions, 6 metres d’alçada. Fou inaugurat el 18 de febrer de 1879 i relacionat amb un luctuós episodi històric de la guerra dels Carlins que commemora l’afusellament en aquell indret de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874.










I tornant enrere encara hem passat per l'Hostal de la Serra, avui convertit en un hostal. És una obra arquitectònic a interesant, amb un conjunt edificat d’una certa consideració. Estem davant una obra popular, d’autor desconegut, amb elements dins de l’estil medieval i del barroc, del segle XVII.



Com veieu un sector de Ripoll que val molt la pena visitar i gaudir-ne si a més tenim en compte que encara ens ofereix moltes més possibilitats. Nosaltres hem previst deixar-hi un cotxe de bon matí per tornar cap al punt de sortida.
Fins a la propera.