Excursió per la comarca d'Osona per fer un tram de camí ramader entre Sant Bartomeu del Grau i l'Hostal del Vilar (dilluns 11 abril 2022)
Els camins ramaders neixen a l’edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l’estiu i retornar-los a l’hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Nosaltres hem fet una part del camí ramader de llevant que travesava el Lluçanès. El punt de sortida l'hem fixat a tocar del poble de Sant Baratomeu del Grau, a la Creu de Pedra. Durant el nostre recorregut veurem moltes cases que mereixen una atenció, ja que responen als cànons més clàssics de l’arquitectura pagesa. Per exemple el mas Santmiquel de Sant Bartomeu del Grau, un edifici del segle XVII, amb coberta a doble vessant, de dos pisos i espai sota teulada. Al costat del nostre punt de sortida, a la Creu de Pedra, hi ha l’església de Sant Jaume de Fenollet. Ens posem en marxa entre grans extensions de camps i amb molt bones vistes. Cal anar amb compte amb el primer tram de camí ja que és per la carretera.
Anem trobant elements típics del camí ramader com les basses on el bestiar aprofitava per beure-hi. Arribem a una altra masia interesssant, els Hostalets. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Seguim entre grans camps i amb una mica de pujada i passem per davant de Casanova de la Tria. Una masia del segle XVII amb diverses ampliacions i reformes posteriors. El camí ens porta cap al collet dels Pobres des d'on veiem un altre mas construït a cavall entre els segles XVI i XVII, el mas de Vila-rasa i seguim a tocar d'altres cases de renom com cal Sant Ponç i les Roquetes.
Passem per un tram ben empedrat on encara hi trobem algun mur de contenció lateral bastit amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. Després de sortir de Sant Bartomeu del Grau i de passar per el municipi de Sobremunt, arribem a Perafita, un petit poble amb molt d'atractiu i història. Seguim cap a un altre gran mas, Puig Major, dels segles XVIII i XIX. Les vistes ens continuen acompanyant a banda i banda del camí. Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Santa Maria de Lluçà, el Pedraforca, el Cadí .. Ens enfilem per un turonet que ens ha de portar al cim del Serrat de les Forques, un topònim molt freqüent. I més cases, Rocatova de Baix i de Dalt, Cal Pastor.
Deixem un moment el camí principal per visitar la Bauma de les Heures, un dels altres atractius d'aquesta zona. Te unes dimensions de 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada. Està formada per comunitats de degotalls d'aigües calcàries. També és una zona d'interès arqueològic, ja que s'hi trobaren diversos fragments de ceràmica de l'Edat de Bronze.
Un cop vista recuperem el camí ramader ja en el seu tram final ja que de seguida arribem a l'Hostal del Vilar, ja al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. L’hostal del Vilar és un edifici del segle XVIII (1756) molt emblemàtic, malgrat que presenta degradació en els murs, l'arrebossat no és gens uniforme i la humitat perjudica diverses façanes.
Aquest era un dels punts importants per reposar els ramats i els pastors que feien la transhumància cap al pirineu. Encara es conserva una fira ramadera cada 28 de setembre. Una de les fires més importants que tenia Catalunya d'origen ramader vinculada a l'antiga activitat de transhumància. Una interessant excursió que a més hem fet amb la companyia d'en Josep Salvans més conegut com en Cuca, el pastor d'Olost, i que ha vetllat per preservar aquest camí on malauradament ja hi passem molt poques ovelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: