dimecres, 27 de febrer del 2013

Castell de Creixenturri


(Sortida dissabte 23 febrer 2013)

Tot i que el dia abans i a la matinada havia nevat, les prediccions indicaven que el dissabte al matí faria bon temps i amb un sol radiant, i el cert és que ho han encertat de ple. Així doncs, els integrants de la sortida d’avui no s’han fet enrere.
El punt de partida ha estat l’aqüeducte del canal, que passa un centenar de metres més enllà del càmping Vall de Camprodon. En Toni Llagostera, guia d’avui, ha fet la presentació de l’excursió al gual de can Beia, a tocar del Ter. La primera destinació ha estat l’església del Remei, una construcció de mitjan segle XIX, que crida l’atenció per les seves proporcions, més pròpies d’una catedral. Aquí hem gaudit de la companyia d’uns cavalls que buscaven menjar enmig d’un terra cobert per dos dits de neu.











Seguidament hem seguit la pista que passa per darrera l’església i es dirigeix vers el solell que queda a la nostra dreta. Aquí, en un turó, de difícil visió fins que no hi ets, hi ha les restes del castell de Creixenturri. Lluny de ser quatre rocs, hi ha força paraments de paret, això si, la majoria estan coberts de terra i vegetació. La presència d’una vegetació exuberant impedeix fer-se una idea de la situació estratègica del castell.

Sota un cel blau, i trepitjant neu, sensació que sempre és molt agradable. Hem reculat uns metres per agafar un viarany vers el coll d’en Sivilla, punt més alt de la sortida (1.175 m altitud). El vent que bufava ha obligat a esmorzar als peus d’un immens pi, que estava arrecerat.











Hem reprès la marxa passant pel coll del Remei fins al coll de l’Alec, on hem “gaudit” de la visió dantesca d’una torre de la MAT del coll d’Ares. Des d’aquí hem baixat fins a l’avenc de la Tomba del Sitjar, el qual està delimitat per una tanca per impedir que algú hi prengui mal. El forat és perillós ja que té una fondària de 54 m.

Hem girat a l’esquerra en direcció a la gran casa del Sitjar, però hem passat de llarg, en direcció a l’església de Sant Bartomeu. La finalitat era, però accedir la cova de la Casa Falsa del Sitjar, que queda a la riba dreta del torrent del Sitjar. La presència de neu, i un terreny humit han aconsellat no apropar-nos-hi no fos cas que algú hagués pres mal. El seny és un precepte a complir  en tot moment.

De tornada, a el Sitjar s’ha explicat la importància de la finca, on hi ha les restes d’una torre de defensa. De nou s’ha passat per l’avenc de la Tomba del Sitjar i cap avall enmig d’un vent, que de quant, feia alguna manxada que duia neu a la cara dels caminants. Baixant, baixant s’ha arribat al punt de partida.



L’excursió ha transcorregut per una petita àrea del municipi de Camprodon, d’un gran interès paisatgístic, i més avui. Dir per últim que hem tornat a gaudir de la companyia d’un dels pesos pesants del Caminant, l’Agustí Dalmau, que ha promès venir més sovint.

Escriu: Agustí Dalmau Fotos: Ramon Busquets