Serra de Madres

Sortida a la Serra de Madres el passat 12 d'agost amb l'Antoni Llagostera, amb l'objectiu de fer el seu cim: el Madres, o Roc de Madres (2.443 m alt).

El punt de sortida el trobem al coll de Sansa. Hi podem arribar des de Formigueres per una pista o també des de la carretera de Perpinyà a Puigcerdà. Al poble de Oleta hi ha una cruïlla a la sortida del poble, que ens portarà a Sansa (uns 18 quilòmetres), i desprès seguirem al coll del mateix nom, a uns 3 quilòmetres per una pista, la meitat asfaltada, cruïlla de sis camins on podem deixar el cotxe. Al coll de Censà (1.770 m alt), hi ha un trifini amb els municipis de Real i Formiguera (Capcir) i Censà (Garrotxes de Conflent). Estem doncs en el límit de dues comarques. Estem a 1775 m. Éss un punt important del camí ramader que lligava el Capcir i el massís del Carlit amb la plana rossellonesa i també un lloc de pas de romiatge.

Iniciem la ruta agafant la pista que va direcció nord i que és la única que guanya altura. Cal seguir-la poc més d'un kilòmetre i ens endinsem al bosc per la dreta on hi ha fites i una creu pintada en un arbre. El sender puja fort entre el bosc fins a sortir al carener que forma el contrafort de l’emboscat puig d’Esquena d’Ase. Encara que podríem vorejar el cim per l’esquerra, podem arribar al punt culminant del puig d’Esquena d’Ase (2.006 m alt), on tenim una primera visió de la coma de Pontells, per on baixarem a la tornada, així com del pic de la Pelada, a l'altre costat d'aquesta extensa coma. Trobem un camí ramader amb un petit refugi. Seguim en direcció nord, anant a buscar la carena per anar-la seguint mentre anem dexant el bosc enrere. Passem per un replà i continuem enfilant carena amunt tot fent petits cims i gaudint de les vistes.

Passem per el coll dels Gavatxos (2.349 m) i seguim trobant petits cims fins arribar al Pic de Madres  (2.469 m alt). Contiuem trepitjant diferents municipis. Al coll dels Gavatxos per exemple hi conflueixen els municipis de Ral (Capcir), le Bousquet (Pais de Sault) i Censà (Garroxes de Conflent). I al Pic de Madres de  nou Censà i le Bousquet i Mosset (Garrotxes de Confent). El cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC i com era d'esperar les vistes son impressionants.

Continuant la ruta, seguim per la carena per anar a buscar el Roc Negre, un altre dels cims (2.459 m alt). Passem per un pas de roques. Un cop al cim seguim cap al sud per buscar l'ample carena. A la nostre esquerra podrem veure els gorgs Estelat i Blau. 

Seguint baixant passem per la font de la Perdiu. Al fons de la carena hi ha el Puig de la Pelada, 2.370 m alt. Desprès de fer tanta carena, optem per baixar cap la ribera de Pontells, i atravessar el fôret domaniale de la Coume de Ponteils. És un bosc públic situat al municipi de Sansa. A França hi ha una llarga tradició de gestió forestal. Abans peró passem per el refugi de Nohédes amb vistes al Gorg Negre. I finalment arribem de nou al punt de sortida d'una excursió exigent ja que haurem fet 17 kilòmetres i un desnivell acumulat de 1200 metres tant de pujada com de baixada.

Fotos Ramon Busquets

Riera d'Arbúcies

Riera d’Arbúcies – Molí de les Pipes – Vall del Vidal – Salt de la Nou

Mª Clara Martínez (dissabte 8 agost 2020)

Avui, buscant una mica de frescor, hem triat una ruta on l’aigua és l’element predominant. Hem anat a Arbúcies i hem fet un bonic recorregut per la seva riera i el seu entorn. Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Situada al fons d'una llarga i profunda vall, entre el Montseny i les Guilleries, per on s'hi escola la riera. Sortim de la Plaça de la Vila, on hi destaquen l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, l’Ajuntament, el Museu Etnològic del Montseny i l’Arbre de la Llibertat.

                                                                            

L'Arbre centenari de la Llibertat, situat al mig de la plaça de la Vila, és un altre dels símbols del poble. Segons explica la llegenda, els habitants d'Arbúcies van plantar aquest plataner per celebrar la proclamació de la I República i el van anomenar Arbre de la Llibertat. Anys més tard li van haver de canviar el nom pel d'Arbre d'Esbarjo perquè les tropes carlines no el destruïssin.

Comencem a caminar i ens dirigim a la riera, que porta una bona quantitat d’aigua. Al llarg del seu recorregut ens anirem trobant plafons que expliquen llegendes de bruixes, histories del municipi i indicadors d’altres rutes que ens permetran conèixer més la vila, com l'itinerari Santiago Russinyol, sobre l'artista que va pintar el paisatge de la riera d'Arbúcies. Anem seguint les indicacions cap el Molí de les Pipes, per un passeig molt ben arranjat, vorejant la riera, amb bonics racons i salts d’aigua. Tot el bonic itinerari que transcorre paral·lel a la riera d’Arbúcies i senyalitzat com a PR C-202 o ruta del Molí de les Pipes, està replet d’atractius patrimonials i paisatgístics de primer ordre. Un dels punts de gran interès és la Corbadora.

Primer trobem el Parc de la Corbadora, al costat de la popular font i l’afamat restaurant, amb una extensa zona de lleure: taules i bancs i un complert parc infantil, amb tirolina inclosa. I una mica més endavant, l’antiga fàbrica de la Corbadora. L’edifici d’aparença majestuosa havia estat una de les fàbriques més importants d’Arbúcies on s’hi feien cadires i rodes. Es deia que era la més antiga de la població, però un incendi va acabar amb la seva vida. Seguim per camins ben arranjats, fins el Molí de les Pipes, ara reconvertit en un prestigiós restaurant.

El Molí de les Pipes és un antic molí fariner. La seva ubicació, a ran de la riera d'Arbúcies, fa que sigui un indret d'una gran bellesa paisatgística per la frondosa vegetació que l'envolta. Anteriorment havia estat anomenat també molí del Congost i molí del Marcús però el nom que li ha quedat és l'actual de Molí de les Pipes per la seva funció de fabricació comercial de pipes de fumar que va assolir força importància en altres temps. Molt a prop seu, hi ha el pont medieval del Molí de les Pipes. És un pont estret, de petites dimensions, la qual cosa només permet el pas a peu i en el que el terra està esglaonat. 

Era un pont per a matxos de bast que inicialment no tenia escaletes, era pla, i les escales s’hi van construir per a facilitar l’accés a peu cap a la Font de les Pipes. Aquest pont tenia una certa importància en la xarxa de comunicacions locals, doncs per aquest sector passaven diversos camins: l’antic camí de Lliors i de Sant Marçal, i la carrerada transhumant en direcció a coll de Revell.

A partir d’aquest punt deixem la riera i seguim una pista forestal que ens portarà fins el càmping La Vall del Vidal. Aquesta és una zona elevada que ens permet tenir unes excel·lents vistes del massís del Montseny, sobretot de les Agudes. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces. Un cop refets, deixem el càmping, passem per la masia de Can Pere Costa, i anem a veure el Salt de la Nou, que es troba al Sot de la Nou.

És un esplèndid salt d’aigua, amagat entre l'espessor del bosc i que ens deixa bocabadats a tots per la seva bellesa, la seva alçada i la quantitat d’aigua que porta. Impossible no remullar-se els peus ni deixar de fer fotos. Vist el salt, seguim el nostre camí, passem per Can Caupenes i El Monjo, i ja anem a enllaçar amb la pista que voreja la riera d’Arbúcies. Ara ja anem de retorn al poble. Seguim la pista, passem pel Mas Oller, la Casanova del Monjo, el Casal de Pau, i arribem de nou al Molí de les Pipes. Ja tan sols ens queda desfer el camí que havíem fet al matí per arribar de tornada al poble de Arbúcies. Una caminada fantàstica, una mica llarga si es vol fer completa, però per camins de molt bon caminar i amb poc desnivell. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.