dimarts, 27 d’agost del 2019

Montmalús i circ de Colells

Nova sortida a Andorra per gaudir dels seus paratges excepcionals i algun dels seus cims. (Dissabte, 29 juny 2019)
Hem tornat al sector de Grau Roig on ja haviem fet el pic de Pessons. De fet la primera part del recorregut coincideix amb la ruta feta, ja que el primer que hem de fer es pujar fins a l'estany Primer des del mateix aparcament de l'estació d'esquí, a el Cubil. L'Estany Primer, amb les seves aigües tranquil·les, és el primer del conjunt dels estanys de Pessons. Fins hi tot hi trobem un petit restaurant. Un cop hem gaudit ja de les primeres vistes agafem el camí per anar a Pessons que va cap a la dreta, però nosaltres seguirem rectes seguint el GR-7 que de seguida ens deriva davant del gran cartell de fusta que ens indica correctament la direcció a seguir. Anem cap a la Collada de Montmalús i el Pic de Montmalús. Seguim sense pèrdua les marques vermelles i blanques del GR-7 i de seguida el sender agafa una mica de lleu i suau pendent el que farà que ens girem per anar admirant el paisatge que va quedant per sota nostre, l'estany Primer es veu esplèndid. Seguim pujant i arribem de seguida a l'Estany de la Coma Estremera (2.386 m alt).











 

Aquí s'obre el paisatge, suau entorn on podem distingir a la dreta el Pic de Montmalús flanquejat per la Collada de Montmalús. Des d'aquest punt tindrem una bona perspectiva de tot el Circ de Colells que veiem gairebé sencer i la seva fàcil cresta. El paisatge et deixa encantats. Veiem clarament per on pujarem i es veu clarament el cim. Entrem en un sender que puja suaument per aquesta petita però ampla vall. Anem agafant a poc a poc altitud. Podem girar-nos i així admirar el paisatge de darrere de nosaltres, un paisatge amable. Anem seguint el sender que és clar i no dona cap dubte.  No triguem a arribar sota de la Collada de Montmalús.  El sender ara pujarà amb una mica de més de pendent, fent trams llargs i curts de ziga-zaga, per pujar per un desfet i erosionat sender fins a la Collada de Montmalús, on hi ha un aparell amb cable.  Som a la carena, aquí, en aquesta part a cara sud, la zona és un arrodonit i suau vall que baixa lentament amb suaus corbes fins al gran estany de Montmalús, flanquejat per petits llacs i amb una petita platja. Veiem la teulada del Refugi de Montmalús. El lloc és idíl·lic. Un sender arrenca des d'aquí la collada i baixa fins al Refugi de Montmalús. Nosaltres peró ens quedem al coll i trenquem a l'esquerra primer per esmorzar una mica i tot seguit arribar-nos fins a la carena de Colells.
Pujarem lleument i ens acostem a una zona plena de roques, on hi ha el primer cim d'avui, el Pic dels Colells (2.744 m alt). La zona és llarga i extensa. Comencem a veure per sota nostre estanys de Colells, són tres, però més endavant els veurem millor. Des d'aquest punt hi ha la opció de seguir carenejant per fer tots els cims que envolten el circ de Colells, però nosaltres tornem cap al coll per pujar, ara cap a la dreta, al Montmalús.











És recomanable pujar-hi per gaudir de les seves extraordinàries vistes. Un únic sender en pocs minuts ens pujarà, en suau pendent i en pocs metres, dalt del pic de Montmalús, un cim llarg i pla, una pila de roques. (2.781 m). A l'oest veiem part del Circ de Pessons, el Pic de Pessons o de Gargantillar. Al seu costat, el Pic Alt de Cubil. Per sobre l'estany de Montmalús la carena fronterera amb el Pic de Ribuls. Davant nostre la carena fronterera amb Catalunya. A l'altra banda tenim la vall de la Llosa i la població de Lles de Cerdanya. 
Desprès de fer les obligades fotografies on hem comprovat que el nostre company Antoni Llagostera és conegut arreu gràcies al programa Caminant per Catalunya (fins i tot en aquests cim l'han reconegut), és monent de tornar enrere de nou cap al coll i baixar part del camí que hem fet de pujada.
Desprès de la baixada més forta hem trencat a la dreta per baixar fins als estanys de Colells, n'hi ha tres en total, tot i que al final només n'hem gaudit de dos. És en aquest punt on es pot gaudir de l'espectacularitat del circ de Colells.
Aquesta zona es caracteritza per les seves imponents parets verticals de roca granítica i la quantitat de estanys que ens delaten que en l'antiguitat havia glaceres que van modelar tot aquest terreny. Espectacular.











I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida, encara amb una bona baixada que mica en mica ens acosta de nou a les pistes i a l'aparcament de Grau Roig.
Una ruta una mica exigent però de molt bon fer i sense cap perill. A nosaltres ens ha coincidit la forta onada de calor d'aquests dies que, tot i estar a més de 2.000 metres, l'hem patit de valent.


 

dimarts, 13 d’agost del 2019

Aiguamolls de l'Empordà

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Dissabte 15 juny 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una magnífica caminada, completament plana i apta per a tothom, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Deixem els cotxes en un gran aparcament que hi ha a l’entrada de Sant Pere Pescador, just travessar el riu Fluvià, i comencem a caminar allà mateix. Resseguint el curs del riu Fluvià, per la dreta, en direcció cap a al mar.
De seguida veiem que el riu s’eixampla i hi veiem l’illa Caramany, on s’hi localitza un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català. L’Espai Natural Mig de Dos Rius és un dels indrets amb més encant, poc freqüentat i tranquil de la zona. Estem seguint el Camí de les Llúdrigues, que rep aquest nom per la recent introducció d’aquests animals en aquest tram del riu Fluvià. El camí és completament pla, ben fresat i amb alguns bancs i miradors que ens permeten gaudir de tota la bellesa i la natura de l’entorn del Fluvià. 

 









Quan som a tocar del mar ens hem de desviar a l’esquerra per esquivar uns canals que es van construir a la dècada dels setanta. Hi havia un projecte urbanístic per convertir tota la zona on ara hi ha el parc natural en una macro urbanització, com Empuriabrava... Per sort, amb la pressió d’associacions per la defensa dels aiguamolls, es va aturar, i el 13 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls del Baix Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural.
Arribem a la platja, a la gola del Fluvià, on podem gaudir del contrast en la trobada de les aigües del Fluvià, que arriben ben tranquil·les, amb les del mar, força esvalotades. Voltem el càmping Nàutic Almatà i, seguint en tot moment les senyals blanques i vermelles del GR-92, ens endinsem a la zona dels aiguamolls. Passem per passeres de fusta en mig d’imponents canyissars, camins molt ben marcats amb molts aguaits, ideals per fer fotos o observar els ocells sense ser vistos, ens delectem amb els molts animals (sobretot ocells) que tenim oportunitat de veure força de prop....



 








Avancem amb calma, gaudint de tots els detalls, fins El Cortalet, que és el Centre d'Informació del Parc. Aquest és el punt de recepció o centre d'acollida i informació, una instal·lació interpretativa de l'espai; tanmateix, és el punt d'inici dels itineraris més bàsics en la descoberta d'aquest espai protegit. També hi ha un bar, que ens permet fer una aturadeta i apaivagar la forta calor amb una cervesa. Reculem un tram de camí, fins l’encreuament amb el Mirador de Senillosa, i ens hi dirigim.



 







Aquest mirador es troba situat al cap de munt d’una de les quatre grans sitges que en el seu temps varen servir per emmagatzemar i assecar l’arròs. Per descomptat que no dubtem en pujar fins la part més alta, des d’on tenim una
esplèndida vista dels aiguamolls i tot el seu entorn. Des d’aquí dalt podem veure les llacunes, els estanyols, i la gran varietat d’espais que alberguen aquest aiguamolls. Per tornar a Sant Pere Pescador ho fem arribant-nos a la carretera des del mirador de Senillosa, la travessem, i seguim una ample pista en direcció Nord fins que es creua amb una una via verda. Podríem haver deixat cotxes a Sant Pere Pescador i a El Cortalet, fent d’aquesta manera la ruta molt més curta. Però fent la tornada que hem fet ens ha permès passar per una zona imminentment agrícola, travessant camps de conreus i de fruiters. Prenem direcció Est, i no tardem en arribar de tornada a Sant Pere Pescador, on tenim els cotxes.


Una sortida molt recomanable per fer amb mainada i per gaudir de la natura i l’observació dels animals.
Completament plana, amb una gran diversitat de senders, camins i itineraris per recórrer. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dissabte, 10 d’agost del 2019

Muralla de Finestres

MURALLA XINESA DE FINESTRAS - Mª Clara Martínez (8 juny 2919)
Magnífica ruta al municipi de Viacamp i Llitarà, a la província d’Osca, a l’Aragó.
Hem anat a visitar una de les meravelles geològiques naturals més sorprenents d’aquesta zona, i molt possiblement de tota Espanya. Es tracta de l’anomenada Muralla Xinesa de Finestras. Per arribar al lloc: Es pot arribar des d’Estopiñán del Castillo, vàlid si tan sols voleu visitar la Muralla Xinesa. Però aquesta pista està en força mal estat i es recomana fer-la amb 4X4 o amb molta paciència i risc pel vehicle. Nosaltres volem fer una ruta circular i hi hem anat per Viacamp, per la mateixa pista que porta a l’alberg de Montfalcó. A mig camí a l’alberg hi ha un desviament a la dreta amb un cartell que indica: Fet – Finestras. Des de Viacamp hi ha 15 Km de pista, però són de bon fer. Arribats a un encreuament de camins amb un eixamplament de la pista, deixem els cotxes i comencem a caminar. Anem directes cap a Finestras, en moderat descens, per un preciós camí força pedregós i envoltats de ginebrons i savines. De seguida tenim el poble als nostres peus i comencem a gaudir de bones vistes.



 







Finestras és, sense cap dubte, un dels llocs més espectaculars que trobem en la zona sud-occidental de la sempre sorprenent comarca de Ribargorça. Aquest petit nucli, ara deshabitat, ens mostra el seu caseriu, en ruïnes i amb bons exemples d'arquitectura popular, l’església parroquial dedicada a Santa María, i els safareigs. 

 









A uns 300 metres al sud del nucli, enlairada en un turó, s’alça l’ermita de San Marcos, i allà que ens dirigim. Des d’aquest modest turó tenim una privilegiada vista del poble, l’embassament de Canelles, i l’espectacular Muralla Xinesa de Finestras, nom que pren per la seva similitud amb la muralla d’aquest país. La muralla de roca és una meravella geològica de roca calcària. Aquesta formació és una falla geològica que es va formar durant l'Orogènia Alpina, la qual va provocar que els estrats calcaris quedessin en posició vertical. Les vetes més toves es van anar erosionant, deixant al descobert la roca calcària, que és més dura. Actualment observem dues espectaculars muralles separades per una vintena de metres, amb altres més petites en la zona central. Però el més curiós és que totes dues muralles són molt primes, arribant a mesurar escassos centímetres d'amplària en alguns punts.

Des d’aquesta ermita, podem observar que, a l’interior de la muralla i sobre un promontori, hi ha les restes d’unes edificacions: les restes d’un antic castell medieval i de l’ermita romànica de Sant Vicens.
Tornem fins a tocar del poble, seguim un sender amb indicacions a l’ermita de Sant Vicens i recorrem un tram de la pètria muralla, aprofitant alguns dels sortints rocosos per gaudir d’espectaculars vistes. Fa moltíssima calor i el sol cau aplom. La vegetació és bàsicament baixa i tan sols hi ha uns pocs arbres, que no dubtem en aprofitar per aixoplugar-nos de la forta calor. El sender ens fa baixar fins arran del pantà per creuar el torrent de Savinós, per tot seguit tornar a pujat fins arribar a les restes del castell, a l’interior de la muralla. Tant el castell com l’ermita es troben en estat ruïnós, però de nou ens serveix per gaudir de excepcionals vistes, de la muralla, el pantà i el seu entorn, i l’ermita de San Marcos, on estàvem fa una estona. Per accedir a l’ermita de Sant Vicens cal baixar per un pas vertical equipat amb un cable d’acer i unes grapes clavades a la paret. Res de l’altre mon i en tot cas opcional.



 







Un cop vist el lloc i amb un munt de fotos a la butxaca, iniciem el camí de retorn cap a Finestras, pel mateix lloc. I des de Finestras cap el coll de Savinós, on un altra mirador ens sorprèn amb una espectacular vista del Montsec al complert, el congost de Mon-rebei i el nucli deshabitat de Fet, enfilat sobre una esperó rocós. També podem veure l’alberg de Montfalcó i a la llunyania, el Pirineu.
En pocs minuts i ara ja per pista forestal, tornem a ser als cotxes i donem per finalitzada la sortida d’avui. 



Una ruta magnífica que ens ha portat a visitar la sorprenent i espectacular Muralla Xinesa de Finestras, el despoblat de Finestras i alguns miradors amb excepcionals vistes. Molt de compte amb les caminades per aquesta zona a l’estiu, fa molta calor i cal portar una bona quantitat d’aigua.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimecres, 7 d’agost del 2019

Campmagre - Roc Colom

Nova sortida el passat 5 de juny a tocar de la comarca del Ripollès, amb l'Antoni Llagostera. L'objectiu, trepitjar el campmagre, un espai de pastura oblidat i alguns dels cims i atractius que l'envolten.
Sortint de l'estació de Vallter 2000 ens enfilem cap a la portella de Mentet i portella de Morens. Nosaltres seguim cap a la dreta per arribar a aquesta darrera, la de Morens siuada ja a 2.387 metres. En menys de 30 minuts s'hi arriba i de seguida podem gaudir de l'espectacle. Les vistes als cims de la zona son impressionants. Destaquen el Bastiments i el Gra de Fajol.











I des d'aquest punt ja ens endinsem al Calm Magre o Camp Magre. Ens trobem davant d'una gran planura a alta muntanya que té més de 4 kilòmetres de llargada i uns 400 metres d'amplada com a mitjana que va des de la Portella de Mentet fins a la collada de la Mort de l'Escolà, la Portella de Rojà i Roc Colom. Un formidable espai, d'horitzó ample i un paisatge enlluernador. Cal dir també que ens trobem en territori francès dins la Reserva Natural de Mentet, ja al Conflent. Doncs a travessar-lo. La ruta ens permet tenir vistes també al Massís del Canigó, del Pla Guillem, els pics de Sethomes i Tretzevents i de les Esquerdes de Rojà. O el Costabona. Arribem a la Portella de Callau per sobre el circ de Concrós.
Des d'aquest punt, ens acostem fins al Roc Colom de 2.502 metres. Un cim fàcil de fer. Hi trobem un petit colom de metall fent honor al curiós nom del pic.










Als peus d'aquest cim hi trobem les fonts del Tec, un riu que travessa el Vallespir i per l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera, acaba desembocant al Medirerrani dins el terme comunal d'Elna després d'un recorregut de 84 quilòmetres.
I seguim cap al proper punt, la cadira i abeurador de Rotllà, dues roques poc conegudes i visitades, a la Coma del Tec. Unes formacions ben curioses. Un cop visitades les dues roques rotllandianes pujarem amb una petita i divertida grimpada al cim del blanc penyal que és la Mort de l’Escolà (2.463 m alt).











Un cop hem gaudit novament de les vistes baixem cap a la Portella de Rojà (2.300 m alt), perfectament definida com una àmplia bretxa en les majestuoses Esquerdes de Rojà que delimiten l’espai fins el Pla Guillem. I encara ens queda fer un cim, el del Poramola (2.456 m alt) Amb uns 30 minuts s'hi arriba. És un pic molt poc fotogènic.  La vista des del Pomarola té l’al·licient que permet veure tota la plana rossellonesa fins quasi el mar. 
I a la tornada teniem previst veure altres punts d'interès com les cabanes de la Llosa, per exemple, que permeten fer-se una idea de la importància de l'aprofitament ramader d'aquesta zona el Calm Magre. I diem teniem perque el temps ha empitjorat per moments amb un cel amenaçador que ens ha fet posar la directa i tornar cap a Vallter 2000. 


Per sort no ens ha plogut. Una sortida molt interessant d'uns 20 kilòmetres que podem adaptar al nostre gust.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Castells del Sió

LA SEGARRA – MARXA DELS CASTELLS  (Mª Clara Martínez) 1 juny 2019
Avui fem una fantàstica caminada per la comarca de La Segarra. Resseguirem un tram de la coneguda Marxa dels Castells, que va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en aquestes contrades. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge podia acabar d’arrodonir l’espectacle. És molt fàcil de fer, atès que es transita majoritàriament per pistes i camins de molt bon caminar i fins i tot per algun tram de carretera. El desnivell és mínim, tan sols el necessari per pujar i baixar als petits turons on hi ha els petits pobles que anirem visitant, amb els castells i les esglésies. Fem una ruta lineal, per tant a primera hora hem de deixar cotxes als dos extrems de la ruta.  L’inici és a Concabella, un petit nucli de població del municipi de Els Plans de Sió, i el final serà al castell de les Sitges. Concabella, un petit nucli de població del municipi dels Plans de Sió, al voltant de l’antic castell i l’església parroquial de Sant Salvador. El gran castell actual respon a la mutació, habitual en aquestes terres durant la baixa edat mitjana, de la fortalesa pròpia dels temps de conquesta cap al palau renaixentista, per adaptar-se gradualment a les noves necessitats de l'aristocràcia benestant. És el castell o casal fortificat més gran de la comarca. Sortim del poble i posem rumb a un altre diminut nucli: Ratera.











Abans d’arribar-hi però, donem una ullada al Molí del Castell de Ratera, una impressionant construcció que ens agafa de pas, avui dia en mans privades. Seguim camí cap a Ratera. El poble és d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble quedés resguardat de manera que només l'església quedava fora del tancament. A dins hi ha una plaça empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.
Seguim camí, travessem el riu Sió i arribem a Sisteró. Fa un dia esplèndid i el sol comença a escalfar de debò. A l’entrada del poble hi ha una font amb bancs i arbres, ideal per fer una parada i esmorzar una mica.
Seguim la ruta, en direcció a Les Pallargues, la capital de Els Plans de Sió. És un poble edificat al voltant de l'antic castell, que es conserva en bon estat i té una notable arcada gòtica a la façana. Actualment és un casal o palau que, al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d'Argençola, decidí reformar.



 







Deixem el poble enrere i ens dirigim a Florejacs, que ens queda a uns 5 km. El paisatge però, és encisador. Els camps de cereals es troben en el seu màxim esplendor. Els grocs i els verds, en contrast amb el blau del cel i alguns arbres i masies, ens ofereix un espectacle cromàtic de gran bellesa. Al llarg d’aquest tram de camí trobem diferents construccions de pedra seca. Molts murs, alguns d’ells construït amb grans carreus ben escairats, i algunes cabanes.
Florejacs és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs. El nucli antic conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats. La part vella del poble, és tancada dins un recinte que segueix la forma del que va ser la muralla del castell medieval. La part que es conserva de la fortificació, que ocupa el sector est, on es fa més patent la part atalussada del baluard, és el conjunt format per una torre amb merlets del s.XIV, i el basament de la muralla, presumiblement del s.XI, sobre el qual s'assenta un casal senyorial del s.XVI.
També aquí trobem una font que ajuda a apaivagar la sed i el for calor.

 








 
Ja tan sols ens falten un parell de kms, fins el Castell de Les Sitges. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l'Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània musulmana. Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres. Actualment no hi viu ningú, a les Sitges. 



Hem fet una ruta molt variada i enriquidora. D’una banda per tota la historia que s’amaga entre les pedres dels
castells, esglésies i antics nuclis de població. I per altra banda, pels magnífics paisatges segarrencs. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.