Aiguamolls de l'Empordà

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Dissabte 15 juny 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una magnífica caminada, completament plana i apta per a tothom, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Deixem els cotxes en un gran aparcament que hi ha a l’entrada de Sant Pere Pescador, just travessar el riu Fluvià, i comencem a caminar allà mateix. Resseguint el curs del riu Fluvià, per la dreta, en direcció cap a al mar.
De seguida veiem que el riu s’eixampla i hi veiem l’illa Caramany, on s’hi localitza un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català. L’Espai Natural Mig de Dos Rius és un dels indrets amb més encant, poc freqüentat i tranquil de la zona. Estem seguint el Camí de les Llúdrigues, que rep aquest nom per la recent introducció d’aquests animals en aquest tram del riu Fluvià. El camí és completament pla, ben fresat i amb alguns bancs i miradors que ens permeten gaudir de tota la bellesa i la natura de l’entorn del Fluvià. 

 

Quan som a tocar del mar ens hem de desviar a l’esquerra per esquivar uns canals que es van construir a la dècada dels setanta. Hi havia un projecte urbanístic per convertir tota la zona on ara hi ha el parc natural en una macro urbanització, com Empuriabrava... Per sort, amb la pressió d’associacions per la defensa dels aiguamolls, es va aturar, i el 13 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls del Baix Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural.
Arribem a la platja, a la gola del Fluvià, on podem gaudir del contrast en la trobada de les aigües del Fluvià, que arriben ben tranquil·les, amb les del mar, força esvalotades. Voltem el càmping Nàutic Almatà i, seguint en tot moment les senyals blanques i vermelles del GR-92, ens endinsem a la zona dels aiguamolls. Passem per passeres de fusta en mig d’imponents canyissars, camins molt ben marcats amb molts aguaits, ideals per fer fotos o observar els ocells sense ser vistos, ens delectem amb els molts animals (sobretot ocells) que tenim oportunitat de veure força de prop....

 

Avancem amb calma, gaudint de tots els detalls, fins El Cortalet, que és el Centre d'Informació del Parc. Aquest és el punt de recepció o centre d'acollida i informació, una instal·lació interpretativa de l'espai; tanmateix, és el punt d'inici dels itineraris més bàsics en la descoberta d'aquest espai protegit. També hi ha un bar, que ens permet fer una aturadeta i apaivagar la forta calor amb una cervesa. Reculem un tram de camí, fins l’encreuament amb el Mirador de Senillosa, i ens hi dirigim.

 

Aquest mirador es troba situat al cap de munt d’una de les quatre grans sitges que en el seu temps varen servir per emmagatzemar i assecar l’arròs. Per descomptat que no dubtem en pujar fins la part més alta, des d’on tenim una
esplèndida vista dels aiguamolls i tot el seu entorn. Des d’aquí dalt podem veure les llacunes, els estanyols, i la gran varietat d’espais que alberguen aquest aiguamolls. Per tornar a Sant Pere Pescador ho fem arribant-nos a la carretera des del mirador de Senillosa, la travessem, i seguim una ample pista en direcció Nord fins que es creua amb una una via verda. Podríem haver deixat cotxes a Sant Pere Pescador i a El Cortalet, fent d’aquesta manera la ruta molt més curta. Però fent la tornada que hem fet ens ha permès passar per una zona imminentment agrícola, travessant camps de conreus i de fruiters. Prenem direcció Est, i no tardem en arribar de tornada a Sant Pere Pescador, on tenim els cotxes.

Una sortida molt recomanable per fer amb mainada i per gaudir de la natura i l’observació dels animals.
Completament plana, amb una gran diversitat de senders, camins i itineraris per recórrer. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.