Montmalús i circ de Colells

Nova sortida a Andorra per gaudir dels seus paratges excepcionals i algun dels seus cims. (Dissabte, 29 juny 2019)

Hem tornat al sector de Grau Roig on ja haviem fet el pic de Pessons. De fet la primera part del recorregut coincideix amb la ruta feta, ja que el primer que hem de fer es pujar fins a l'estany Primer des del mateix aparcament de l'estació d'esquí, a el Cubil. L'Estany Primer, amb les seves aigües tranquil·les, és el primer del conjunt dels estanys de Pessons. Fins hi tot hi trobem un petit restaurant. Un cop hem gaudit ja de les primeres vistes agafem el camí per anar a Pessons que va cap a la dreta, però nosaltres seguirem rectes seguint el GR-7 que de seguida ens deriva davant del gran cartell de fusta que ens indica correctament la direcció a seguir. Anem cap a la Collada de Montmalús i el Pic de Montmalús. Seguim sense pèrdua les marques vermelles i blanques del GR-7 i de seguida el sender agafa una mica de lleu i suau pendent el que farà que ens girem per anar admirant el paisatge que va quedant per sota nostre, l'estany Primer es veu esplèndid. Seguim pujant i arribem de seguida a l'Estany de la Coma Estremera (2.386 m alt).

 
Aquí s'obre el paisatge, suau entorn on podem distingir a la dreta el Pic de Montmalús flanquejat per la Collada de Montmalús. Des d'aquest punt tindrem una bona perspectiva de tot el Circ de Colells que veiem gairebé sencer i la seva fàcil cresta. El paisatge et deixa encantats. Veiem clarament per on pujarem i es veu clarament el cim. Entrem en un sender que puja suaument per aquesta petita però ampla vall. Anem agafant a poc a poc altitud. Podem girar-nos i així admirar el paisatge de darrere de nosaltres, un paisatge amable. Anem seguint el sender que és clar i no dona cap dubte.  No triguem a arribar sota de la Collada de Montmalús.  El sender ara pujarà amb una mica de més de pendent, fent trams llargs i curts de ziga-zaga, per pujar per un desfet i erosionat sender fins a la Collada de Montmalús, on hi ha un aparell amb cable.  Som a la carena, aquí, en aquesta part a cara sud, la zona és un arrodonit i suau vall que baixa lentament amb suaus corbes fins al gran estany de Montmalús, flanquejat per petits llacs i amb una petita platja. Veiem la teulada del Refugi de Montmalús. El lloc és idíl·lic. Un sender arrenca des d'aquí la collada i baixa fins al Refugi de Montmalús. Nosaltres peró ens quedem al coll i trenquem a l'esquerra primer per esmorzar una mica i tot seguit arribar-nos fins a la carena de Colells.

Pujarem lleument i ens acostem a una zona plena de roques, on hi ha el primer cim d'avui, el Pic dels Colells (2.744 m alt). La zona és llarga i extensa. Comencem a veure per sota nostre estanys de Colells, són tres, però més endavant els veurem millor. Des d'aquest punt hi ha la opció de seguir carenejant per fer tots els cims que envolten el circ de Colells, però nosaltres tornem cap al coll per pujar, ara cap a la dreta, al Montmalús.

És recomanable pujar-hi per gaudir de les seves extraordinàries vistes. Un únic sender en pocs minuts ens pujarà, en suau pendent i en pocs metres, dalt del pic de Montmalús, un cim llarg i pla, una pila de roques. (2.781 m). A l'oest veiem part del Circ de Pessons, el Pic de Pessons o de Gargantillar. Al seu costat, el Pic Alt de Cubil. Per sobre l'estany de Montmalús la carena fronterera amb el Pic de Ribuls. Davant nostre la carena fronterera amb Catalunya. A l'altra banda tenim la vall de la Llosa i la població de Lles de Cerdanya. 

Desprès de fer les obligades fotografies on hem comprovat que el nostre company Antoni Llagostera és conegut arreu gràcies al programa Caminant per Catalunya (fins i tot en aquests cim l'han reconegut), és monent de tornar enrere de nou cap al coll i baixar part del camí que hem fet de pujada.

Desprès de la baixada més forta hem trencat a la dreta per baixar fins als estanys de Colells, n'hi ha tres en total, tot i que al final només n'hem gaudit de dos. És en aquest punt on es pot gaudir de l'espectacularitat del circ de Colells.

Aquesta zona es caracteritza per les seves imponents parets verticals de roca granítica i la quantitat de estanys que ens delaten que en l'antiguitat havia glaceres que van modelar tot aquest terreny. Espectacular.

I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida, encara amb una bona baixada que mica en mica ens acosta de nou a les pistes i a l'aparcament de Grau Roig.

Una ruta una mica exigent però de molt bon fer i sense cap perill. A nosaltres ens ha coincidit la forta onada de calor d'aquests dies que, tot i estar a més de 2.000 metres, l'hem patit de valent.