Medinyà - Ravós del Terri

MEDINYÀ – Veïnats, ermites i castells i grans camps de conreu.

Mª Clara Martínez (dimecres 23 març 2022)

Avui fem una ruta a cavall dels municipis de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, i Cornellà de Terri a la comarca del Pla de l’Estany. Iniciem la caminada al nucli de Medinyà que va ser un municipi independent entre 2015, que va independitzar-se de Sant Julià de Ramis, i 2018 que s’hi va tornar a integrar. Aparquem just davant del castell, que podem visitar per tot el seu exterior. Actualment el castell està format per diversos edificis que configuren una planta quadrada. 

La major part d'edificacions responen a reformes realitzades en època moderna i contemporània, adaptant-les als usos i corrents de l'època i on destaca especialment les galeries porticades tant exteriors com interiors, convertint l'antic castell en un gran casal. Vist el castell, sortim del poble i comencem a caminar, per pistes forestals i enmig de immensos camps de ferratges d’un verd intens, i altres de colza florida. Grans masies trenquen la monotonia i esquitxen el paisatge. Creuem el riu Terri per una passera de formigó. Avui va força crescut per les darreres pluges, i ens arribem al petit veïnat d’Olivars, unes poques cases on hi ha l’ermita de Sant Joaquim d’Olivars, quasi ensorrada.

Seguim la pista en direcció a Sant Andreu del Terri, ara ja en terme municipal de Cornellà de Terri. Fem una parada per visitar l’església de Sant Andreu, d'origen romànic, amb absis i campanar gòtics i edificada pels monjos de Santa Maria d'Amer, tal i com es pot comprovar en documents dels anys 840 i 860. Aprofitem per fer una parada i esmorzar una mica. 

A pocs metres del temple trobem un pont d'època medieval. Recentment ha estat restaurat. Està format per tres arcs, el central de grans dimensions, per permetre el pas del riu Terri, malgrat que ara ja tan sols es pot passar a peu. Tornem a la pista principal i posem rumb a Ravós de Terri, que divisem de seguida enfilat en un petit turó. L'actual església de Ravós, església parroquial Sant Cugat, era originàriament la capella del castell que encara avui es pot veure, encara que convertit en casa de pagès. 

El castell, documentat al segle XII, va ser durant llarg temps de senyoria eclesiàstica. Més tard, amb la supressió de les senyories feudals i ja al segle XIX amb la desamortització, el castell esdevé casa de pagès i comença a ser desfigurat amb l'obertura de finestrals i l'enderrocament d'algun merlet. Seguim la ruta, tornem a travessar el Terri, passem per sota les vies del tren d’alta velocitat, i seguim enmig de grans camps de ferratge d’un verd intens. 

Carenem la zona de Les Serres, on no tardem en arribar a un altre petit veïnat compost per un parell de cases i l’ermita de Santa Fe de la Serra. Aquest és un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular sense arcuacions; la porta a la façana de ponent, com també el campanar de paret, corresponen a modificacions posteriors. És documentada des de mitjan segle XIV. I ja tan sols ens queda seguir per la mateixa pista, que ens portarà de tornada a Medinyà, on hem deixat els cotxes aquest matí. 

Avui hem pogut gaudir dels colors intensos del camps florits de colza, alternats amb els verds ferratges. Hem passat per un bon nombre de petits veïnats, amb airoses esglésies i castells. Una caminada del tot planera, per pistes de bon caminar i envoltats de gran bellesa. Molt recomanable.

Powered by Wikiloc

Tavèrnoles - Savassona

TAVÈRNOLES – BAUMES – CASTELL DE S’AVELLANA – SAVASSONA

Dijous 3 de març de 2022 (Mª Clara Martínez) Caminada per la comarca d’Osona, entre els municipis de Tavèrnoles i Masies de Roda.

Deixem els cotxes i arrenquem la caminada d’avui al petit poble de Tavèrnoles. Creuem la carretera, travessem la zona del Roquet i seguim caminant per pista forestal, fins arribar al Mas la Bauma, una antiga masia-granja encara habitada i en funcionament. 

El nom de la casa fa referència a la bauma situada a l'indret on es troba. Aquesta bauma està ben aprofitada, en part obrada i tancada en alguns punts, o utilitzada com a magatzem. Fou refugi del famós bandoler Serrallonga. Es diu que, durant la guerra civil espanyola, va impactar un obús a la casa que va causar greus desperfectes. Seguim per la pista, i en un encreuament trobem el Pou de Salou. Originari del segle XVIII i ben restaurat l’any 2010 per l’Ajuntament de les Masies de Roda, és un dels principals al·licients patrimonials del municipi, amb unes dimensions de 5,63 m de profunditat i 6,9 de diàmetre i uns murs d’un gruix considerable. La utilització dels pous de glaç, des de la fi de l’edat mitjana, i sobretot a l’inici de l’època moderna, es va acabar convertint en un element necessari en la vida quotidiana. Això va provocar que la construcció de pous de glaç s'estengués i que amb el temps es convertís en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya.

Seguim la nostra marxa, fins el meandre del Ter, on hi ha el pont, la casa del guàrdia i la teuleria de Salou, que formaven part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. I una mica més endavant, el Mas Salou, que dona nom a tota la finca. És un dels masos més antics, un casal de extraordinàries dimensions, centre d'una gran explotació agrícola. Datat del segles XIV i XV, va ser de les primeres cases pairals que va disposar d'un camí de fàcil accés i prou conegut. Es creu que podia haver estat una fortificació, residència de soldats, tot i que no s'ha pogut comprovar. Seguim, en direcció a l’ermita de Santa Magdalena, però no hi arribem. Abans d’una gran bauma, enfilem un sender que s’enfila un parell de metres per suavitzar-se tot seguit, resseguint la cinglera per la seva base, fins el castell de s’Avellana.

Aquest camí, sense complicacions, és d’una bellesa extraordinària, amb baumes de grans dimensions i racons de gran bellesa. Arribem al castell de s’Avellana i ens hi enfilem per un camí excavat a la roca. Del castell de s’Avellana, conegut des del 1067, tan sols en queden unes poques restes, però el fet que estigui enfilat sobre un turó ens dona idea de la seva importància estratègica. Les vistes són espectaculars. Posem rumb a la zona de Savassona, passant per la pedrera Font de la Fradera, ara ja inactiva i des don podem veure un dels meandres del Ter quasi sec del tot. Al arribar al mas Passarella posem rumb al jaciment neolític de Savassona, on hi ha tot un seguit de roques gravades amb enigmàtics dibuixos, i l’ermita de Sant Feliuet, enlairada al cim d’un gran pedregam, i des d’on es tenen unes vistes espectaculars.

Toca visita al castell de Savassona, amb l’esglesia de Sant Pere i la rectoria. La primera referència escrita del terme de Savassona és de l'any 889. L'antic castell de Savassona comprenia un terme jurisdiccional que es correspon, gairebé en la seva totalitat, amb l'actual terme municipal de Tavèrnoles. Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921, i les de l'església parroquial de Sant Pere de Savassona són de l'any 1035. 

Ja tan sols ens queda fer l’ultim tram de camí abans de tornar a Tavèrnoles, passant per la impressionant Bauma de la Baronessa i, ja tocant el poble, un bonic mirador. Una atractiva i entretinguda caminada, amb racons de gran bellesa i molta historia. Esperem que us hagi agradat i fins la propera.

Powered by Wikiloc

Fonts del Ritort

Sortida a la comarca del Ripollès, el passat dilluns 21 de febrer amb l'Antoni Llagostera, per visitar les fonts del Ritort.

Ens situem al municipi de Molló i més concretament en un dels seus nuclis, Espinavell. A la part més baixa del poble, podem deixar els cotxes a la zona coneguda com les Planes, molt popular ja que acull cada 13 d'octubre la Tria de Mulats. El nucli queda més amunt i el podem visitar de tornada. Agafem la pista forestal que ens portaria cap a la Collada Fonda i Setcases i començem a caminar. Només començar ja tenim el riu Ritort que ens fa companyia. Un cop arribem a la cruïlla de la Ribera de la Casassa hem de deixar la pista i agafar un camí que s'enfila per la dreta del Ritort. És un camí fressat dels de tota la vida, ens portarà a trobar la pista forestal que puja a la casa de la Gresa. La seguirem sempre tot pujant, mentre va resseguint el Ritort, fins el seu final que trobem després de les Deus de la Molina d'en Bertran. 

Aquí creuem el Ritort i pujem pel seu costat. Més amunt ens apartarem del Ritort, per pujar dins d'una canal herbada molt ampla, fins trobar una cruïlla de camins (té una fita grossa). En aquest punt seguirem el camí que marxa en direcció al nord a trobar les Fonts del Ritort. El riu Ritort és el primer afluent important del riu Ter, a qui s’ajunta Camprodon. Neix als peus del Costabona en la seva cara sud-est, amb unes deus de considerable cabdal, que a vegades han estat nomenades deus d’en Sitjar. Son una autèntica força de la natura. La déu d’aigua que surt, almenys en temps normals, té una extraordinari cabdal. Nosaltres hi hem estat en una època de poques pluges i deu n'hi do l'aigua que sortia. Un bon lloc també per recuperar forçes.

Un cop visitades les fonts pujem en un petit pla que queda per la cara de ponent, on trobem un camí que marxa en direcció nord a trobar un petit Rec. Aproximadament uns setanta metres més endavant del Rec, trobem una canal herbada. Aquí deixem el camí momentàniament, per pujar per la canal que ens porta a l'Avenc del Ritort. Aquest Avenc sembla que es va forma amb les pluges del mes de maig del 2011. Estem, doncs, dins del temps geològics, davant un fenomen geològic molt tendre, acabat de fer-se. Dins d'un embut o dolina d'uns 8 metres de diàmetre, s'accedeix a un únic pou de 12 metres de desnivell (des del llavi inferior), normalment ruixat i amb el fons totalment curullat pels materials que es desprenen pel desmantellament de la dolina exterior. Els primers metres de descens són verticals i de parets molt terroses que s'esllavissen. Aquesta colmatació ha fet que el pou hagi perdut uns 8 metres de fondària respecte a la primera exploració (2011). No seria estrany que en un temps relativament curt la cavitat resti totalment curullada. Segons el SIS del Club Excursionista de Terrassa té uns 24 metres de fondària i uns 10 a 15 metres de diàmetre. La dolina es vallada amb una tanca, ja que es molt perillós acostar-s'hi, dons les parets son de terra i s'esllavissen molt fàcilment. Un cop visitat, retornem a la cruïlla per continuar pel camí en direcció a Llevant fins arribar a les Mines del Turon. Tota la zona del Costabona ha estat minerològicament important. Hi trobem poca cosa, una escombrera i la bocamina. El que si que hi ha son molt bones vistes a la vall del Ritort. Una mica més enllà hi ha la font del Turon.

I seguint el camí per anar a trobar el GR 11.6 passem per la jaça de les Picatoses.

Hem de ser molt conscient que tot el paisatge que estem veient ha estat fruït d’una explotació ramadera ancestral, d’una gran importància social i econòmica. I ens acabem d'enfilar fins als 1.628 metres coincidint amb el coll de Siern situat a la carena que també fa de frontera entre Molló i Prats de Molló, al Vallespir. Hi trobem la fita fronterera número 514 entre els estats francès i espanyol. Les vistes son impressionants, el Costabona, les crestes de Rojà, el Canigó ...  

Seguint la carena podríem anar al coll Pregon, sobre Espinavell, però optarem per baixar cap el Coll Pany, on deixarem el GR, per agafar la pista forestal que marxa al sud a trobar el Coll de la Buixeda. A partir d'aquí seguirem sempre per la pista que ens portarà a sota del turó de Sant Joan.  Més avall trobarem en una cruïlla el GR 11.6 que hem deixat al Coll Pany. El seguirem tot baixant fins arribar a Espinavell. Té una població d’uns 42 habitants (2019). Havia arribat a tenir-ne 1.094 (1857) i 875 (1787) i 380 (1717). Aquest poble, enfilat a la falda del Coll Pregon, camí natural cap a la Presta, es situat a 1.350 m d'altitud, va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus. A l’estructura urbana d’Espinavell s'identifiquen clarament quatre carrers orientats als quatre punts cardinals respecte d'aquest edifici, i que són: a migjorn el carrer d'Avall, a ponent el carrer d'Enllà, a llevant el carrer d'Ençà, i al nord el carrer d'Amunt. Un llogaret ple de racons molt fotogènics i curiosos, com per exemple els seus carrers empedrats.

L’església que ha estat restaurada pels veïns, de manera bastant respectuosa, depèn de la parròquia de Santa Cecília de Molló. L’edifici s’aixecà a darreries del segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants.  Les antigues escoles s'han convertit en un refugi de muntanya, una gran iniciativa.

Només ens cal baixar cap a les Planes on tenim els cotxes i on ens hem entaulat en un restaurant per gaudir d'un bon àpat i de molt bona cuina.

Ullastret

Una sortida per gaudir amb calma de la historia, els paisatges i la bellesa dels petits pobles del Baix Empordà.   Ullastret (divendres 18 febrer 2022) 

Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada al poble de Ullastret, on a peu de carretera hi ha un ampli aparcament per deixar els cotxes amb comoditat. El primer que fem és donar un vol per aquest poble, amb calma, recorrent la muralla i endinsant-nos per estrets carrerons amb racons de gran bellesa, fins l’església de Sant Pere. El poble va créixer a recer de les muralles (segles XIII-XIV), imponents parets de pedra a manera de talús, que conserven encara deu torres, nou de planta quadrada i una de circular, que es correspon amb l’antiga presó. Els carrers, estrets i costeruts, s’enfilen fins a l’església romànica de Sant Pere, de tres absis amb decoracions llombardes i capelles rectangulars, afegides el segle XVII. Situada fora del recinte emmurallat s’alça la llotja medieval gòtica (segles XIV o XV) i també altres edificis notables, alguns amb finestres gòtiques o renaixentistes. Les màquines de fer fotos treuen fum...

Vist el poble, prenem direcció Nord, passem pel Molí d’en Bou, travessem a gual el riu Daró i ens arribem al petit nucli de Fonolleres, que depèn del poble de Parlavà. La població es concentra a l’entorn de l’església parroquial, dedicada a Sant Cristòfol. Un regidor de l’Ajuntament ens obre l’església i podem admirar tota la seva bellesa interior. També ens permet pujar fins dalt el campanar, per una escala exterior, adossada a la façana i normalment tancada. Les vistes des d’aquí dalt són esplèndides, i a més, podem transitar pel carenat de la nau de l’església fins un antic colomar, ara sense coloms, però que ens permet ampliar les vistes. 

Baixem del teulat i encara aprofitem per recórrer un parell de carrerons i gaudir de magnífics racons. Tornem a dirigir-nos al Daró, el resseguim uns metres, i ens encaminem cap a Sant Iscle d’Empordà, per amples pistes forestals, gaudint de la bellesa d’extensos camps de ferratge i de pomeres. Sant Iscle es troba situat dalt d’un turó, a prop de Serra de Daró. Es va formar a redós del seu castell medieval, del segle XII i del qual en queda tan sols una esvelta torre, i de l’església parroquial, que va ser fortificada el Segle XVII. Les cases formen un conjunt urbà molt desdibuixat, quasi com un agregat de masies. Moltes d'aquestes cases han estat rehabilitades com a segona residència, conservant tanmateix la seva estructura i fesomia originals, amb interessants portals i finestres de diverses tipologies, dels segles XVI i XVII. Davant l’església hi ha una plaça, amb molt bones vistes, on ens aturem a esmorzar. 

No podem perdre massa temps, encara queda molt per veure, i ara posem rumb a la propera població de Serra de Daró. Aquí en destaca l’església de Santa Maria, totalment reconstruïda a partir de 1881. És un gran edifici, d'un estil poc definit però amb detalls decorats neoclàssics. El seu campanar, del segle XVII, és l'únic que en resta d'època anterior; la seva coberta, en forma de piràmide, no sobrepassa l'alçada que té la teulada del temple. I des d’aquí ens dirigim a la Ciutat Ibèrica de Ullastret, que es troba ocupant tot el cim del turó de Sant Andreu, a un parell de Km del poble de Ullastret. El conjunt forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya i inclou una sala d'exposició amb una mostra permanent on es poden contemplar moltes de les troballes del jaciment. A més, s'hi organitzen també visites guiades enfocades des de diferents perspectives.

Aquesta és una visita que recomano fer amb molta calma. Val la pena recórrer tots els seus elements, entrar al museu i gaudir de la projecció que s’ofereix als visitants. La ciutat ibèrica d’Ullastret va constituir, entre els segles VI i II aC, una de les majors concentracions de població preromana de la península Ibèrica i, durant aquest període, va esdevenir la capital del poble dels indigets. El primer assentament amb continuïtat que va haver-hi en aquest turó, però, va ser un poblat d'inicis de l'edat del Ferro, establert en el darrer quart del segle VII aC, del qual se'n coneixen bàsicament els materials. El poblat ibèric es comença a construir a la segona meitat del segle VI aC i la primera fortificació data, molt probablement, de les darreries d’aquest segle. Més endavant, aquest recinte va ampliar l’assentament de forma considerable, amb un nou perímetre.

Vist amb calma tot aquest recinte, ja tan sols ens queda tornar a Ullastret, on tenim els cotxes. La d’avui ha sigut una caminada molt fàcil i planera, apta per a tothom, amb la possibilitat d’allargar o escurçar al nostre gust. Molt enriquidora i recomanable. Desitgem que us hagi agradat i fins la propera.

Powered by Wikiloc

Calders

CALDERS – ALZINA DE L’EROLA – CASTELL DE CALDERS – FORAT MICÓ

Mª Clara Matínez, dissabte 12 febrer 2022

Caminada per la comarca del Moianès, sense dificultats i gaudint de grans vistes i curiositats. Deixem els cotxes just davant l’església parroquial de Sant Vicenç, al poble de Calders. Aquesta esglesia està documentada ja l’any 980, i és un edifici medieval molt ampliat i restaurat. Sortim del poble i anem a trobar l’alzina de l’Erola, declarada arbre monumental, supervivent del gran incendi del 1994. Al seu voltant hi ha un banc per descansar a la seva ombra. Seguim per un sender amb marques grogues i blanques de PR, és el PR-C 197, Sender del riu Calders. Un sender on podreu descobrir racons inèdits del municipi de Calders: elements patrimonials, arquitectònics i naturals. Hem d’estar atents, trobarem desviaments marcats amb marques grogues que ens portaran a llocs de interès, com les Roques dels Gitanos i la Balma del Cargolaire, que visitarem. 

La Balma del Cargolaire rep aquest nom por haver estat habitada per un home que quan plovia es dedicava a buscar cargols per vendre. A més d’aquesta podem resseguir la cinglera on hi trobem més balmes de grans dimensions. Tornem al camí que portàvem i posem rumb al Castell de Calders, que ja veiem enlairat al cim d’un turó. Anem passant per grans camps de cereal que comencen a verdejar, amb moltes barraques de pedra seca. 

Aquest és un conjunt medieval majoritàriament del segle XI bastit damunt un turó, encerclat per un antic meandre del Calders. Està format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella del castell, Santa Maria del Castell de Calders. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell, possiblement es tracta d'una masoveria, amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Des d’aquí tenim unes esplèndides vistes de la plana i el poble de Calders, enlairat en la muntanya. Un bon lloc per fer una aturada i esmorzar. 

Ja recuperats, tornem a baixar a la plana i tornem a resseguir el PR, que ens porta fins una raconada on hi ha el Molí del Castell, un antic molí fariner, amb un bonic salt d’aigua. 

Passem a prop de l’ermita de Sant Andreu de Bellveí, hi ha un plafó informatiu, però està tot emboscat i quasi no s’aprecia res de l’edifici. I no massa lluny, la Font i la Fàbrica de Bellveí, testimonis d’un passat en que els cursos d’aigua eren aprofitats per generar energia i crear colònies tèxtils. Seguim per la pista, i en un altre desviament anem a donar un cop d’ull al Forat Micó, una curiositat geològica. Aquesta formació rocosa de material calcari, s'ha anat formant durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava per les parets i que hi va anar dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic. Diverses tosques i petites estalactites folren el túnel, donant-li un aspecte molt interessant.

Ja tan sols ens queda tornar al poble de Calders, passant per un parell de miradors al castell que fan les nostres delícies. Una ruta sense complicacions, per anar fent, aprofitant per visitar racons que ens poden arribar a sorprendre molt. A la part final ens ha plogut una mica, però hem pogut completar la gravació del programa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc