Fonts del Ritort

Sortida a la comarca del Ripollès, el passat dilluns 21 de febrer amb l'Antoni Llagostera, per visitar les fonts del Ritort.

Ens situem al municipi de Molló i més concretament en un dels seus nuclis, Espinavell. A la part més baixa del poble, podem deixar els cotxes a la zona coneguda com les Planes, molt popular ja que acull cada 13 d'octubre la Tria de Mulats. El nucli queda més amunt i el podem visitar de tornada. Agafem la pista forestal que ens portaria cap a la Collada Fonda i Setcases i començem a caminar. Només començar ja tenim el riu Ritort que ens fa companyia. Un cop arribem a la cruïlla de la Ribera de la Casassa hem de deixar la pista i agafar un camí que s'enfila per la dreta del Ritort. És un camí fressat dels de tota la vida, ens portarà a trobar la pista forestal que puja a la casa de la Gresa. La seguirem sempre tot pujant, mentre va resseguint el Ritort, fins el seu final que trobem després de les Deus de la Molina d'en Bertran. 

Aquí creuem el Ritort i pujem pel seu costat. Més amunt ens apartarem del Ritort, per pujar dins d'una canal herbada molt ampla, fins trobar una cruïlla de camins (té una fita grossa). En aquest punt seguirem el camí que marxa en direcció al nord a trobar les Fonts del Ritort. El riu Ritort és el primer afluent important del riu Ter, a qui s’ajunta Camprodon. Neix als peus del Costabona en la seva cara sud-est, amb unes deus de considerable cabdal, que a vegades han estat nomenades deus d’en Sitjar. Son una autèntica força de la natura. La déu d’aigua que surt, almenys en temps normals, té una extraordinari cabdal. Nosaltres hi hem estat en una època de poques pluges i deu n'hi do l'aigua que sortia. Un bon lloc també per recuperar forçes.

Un cop visitades les fonts pujem en un petit pla que queda per la cara de ponent, on trobem un camí que marxa en direcció nord a trobar un petit Rec. Aproximadament uns setanta metres més endavant del Rec, trobem una canal herbada. Aquí deixem el camí momentàniament, per pujar per la canal que ens porta a l'Avenc del Ritort. Aquest Avenc sembla que es va forma amb les pluges del mes de maig del 2011. Estem, doncs, dins del temps geològics, davant un fenomen geològic molt tendre, acabat de fer-se. Dins d'un embut o dolina d'uns 8 metres de diàmetre, s'accedeix a un únic pou de 12 metres de desnivell (des del llavi inferior), normalment ruixat i amb el fons totalment curullat pels materials que es desprenen pel desmantellament de la dolina exterior. Els primers metres de descens són verticals i de parets molt terroses que s'esllavissen. Aquesta colmatació ha fet que el pou hagi perdut uns 8 metres de fondària respecte a la primera exploració (2011). No seria estrany que en un temps relativament curt la cavitat resti totalment curullada. Segons el SIS del Club Excursionista de Terrassa té uns 24 metres de fondària i uns 10 a 15 metres de diàmetre. La dolina es vallada amb una tanca, ja que es molt perillós acostar-s'hi, dons les parets son de terra i s'esllavissen molt fàcilment. Un cop visitat, retornem a la cruïlla per continuar pel camí en direcció a Llevant fins arribar a les Mines del Turon. Tota la zona del Costabona ha estat minerològicament important. Hi trobem poca cosa, una escombrera i la bocamina. El que si que hi ha son molt bones vistes a la vall del Ritort. Una mica més enllà hi ha la font del Turon.

I seguint el camí per anar a trobar el GR 11.6 passem per la jaça de les Picatoses.

Hem de ser molt conscient que tot el paisatge que estem veient ha estat fruït d’una explotació ramadera ancestral, d’una gran importància social i econòmica. I ens acabem d'enfilar fins als 1.628 metres coincidint amb el coll de Siern situat a la carena que també fa de frontera entre Molló i Prats de Molló, al Vallespir. Hi trobem la fita fronterera número 514 entre els estats francès i espanyol. Les vistes son impressionants, el Costabona, les crestes de Rojà, el Canigó ...  

Seguint la carena podríem anar al coll Pregon, sobre Espinavell, però optarem per baixar cap el Coll Pany, on deixarem el GR, per agafar la pista forestal que marxa al sud a trobar el Coll de la Buixeda. A partir d'aquí seguirem sempre per la pista que ens portarà a sota del turó de Sant Joan.  Més avall trobarem en una cruïlla el GR 11.6 que hem deixat al Coll Pany. El seguirem tot baixant fins arribar a Espinavell. Té una població d’uns 42 habitants (2019). Havia arribat a tenir-ne 1.094 (1857) i 875 (1787) i 380 (1717). Aquest poble, enfilat a la falda del Coll Pregon, camí natural cap a la Presta, es situat a 1.350 m d'altitud, va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus. A l’estructura urbana d’Espinavell s'identifiquen clarament quatre carrers orientats als quatre punts cardinals respecte d'aquest edifici, i que són: a migjorn el carrer d'Avall, a ponent el carrer d'Enllà, a llevant el carrer d'Ençà, i al nord el carrer d'Amunt. Un llogaret ple de racons molt fotogènics i curiosos, com per exemple els seus carrers empedrats.

L’església que ha estat restaurada pels veïns, de manera bastant respectuosa, depèn de la parròquia de Santa Cecília de Molló. L’edifici s’aixecà a darreries del segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants.  Les antigues escoles s'han convertit en un refugi de muntanya, una gran iniciativa.

Només ens cal baixar cap a les Planes on tenim els cotxes i on ens hem entaulat en un restaurant per gaudir d'un bon àpat i de molt bona cuina.