Ullastret

Una sortida per gaudir amb calma de la historia, els paisatges i la bellesa dels petits pobles del Baix Empordà.   Ullastret (divendres 18 febrer 2022) 

Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada al poble de Ullastret, on a peu de carretera hi ha un ampli aparcament per deixar els cotxes amb comoditat. El primer que fem és donar un vol per aquest poble, amb calma, recorrent la muralla i endinsant-nos per estrets carrerons amb racons de gran bellesa, fins l’església de Sant Pere. El poble va créixer a recer de les muralles (segles XIII-XIV), imponents parets de pedra a manera de talús, que conserven encara deu torres, nou de planta quadrada i una de circular, que es correspon amb l’antiga presó. Els carrers, estrets i costeruts, s’enfilen fins a l’església romànica de Sant Pere, de tres absis amb decoracions llombardes i capelles rectangulars, afegides el segle XVII. Situada fora del recinte emmurallat s’alça la llotja medieval gòtica (segles XIV o XV) i també altres edificis notables, alguns amb finestres gòtiques o renaixentistes. Les màquines de fer fotos treuen fum...

Vist el poble, prenem direcció Nord, passem pel Molí d’en Bou, travessem a gual el riu Daró i ens arribem al petit nucli de Fonolleres, que depèn del poble de Parlavà. La població es concentra a l’entorn de l’església parroquial, dedicada a Sant Cristòfol. Un regidor de l’Ajuntament ens obre l’església i podem admirar tota la seva bellesa interior. També ens permet pujar fins dalt el campanar, per una escala exterior, adossada a la façana i normalment tancada. Les vistes des d’aquí dalt són esplèndides, i a més, podem transitar pel carenat de la nau de l’església fins un antic colomar, ara sense coloms, però que ens permet ampliar les vistes. 

Baixem del teulat i encara aprofitem per recórrer un parell de carrerons i gaudir de magnífics racons. Tornem a dirigir-nos al Daró, el resseguim uns metres, i ens encaminem cap a Sant Iscle d’Empordà, per amples pistes forestals, gaudint de la bellesa d’extensos camps de ferratge i de pomeres. Sant Iscle es troba situat dalt d’un turó, a prop de Serra de Daró. Es va formar a redós del seu castell medieval, del segle XII i del qual en queda tan sols una esvelta torre, i de l’església parroquial, que va ser fortificada el Segle XVII. Les cases formen un conjunt urbà molt desdibuixat, quasi com un agregat de masies. Moltes d'aquestes cases han estat rehabilitades com a segona residència, conservant tanmateix la seva estructura i fesomia originals, amb interessants portals i finestres de diverses tipologies, dels segles XVI i XVII. Davant l’església hi ha una plaça, amb molt bones vistes, on ens aturem a esmorzar. 

No podem perdre massa temps, encara queda molt per veure, i ara posem rumb a la propera població de Serra de Daró. Aquí en destaca l’església de Santa Maria, totalment reconstruïda a partir de 1881. És un gran edifici, d'un estil poc definit però amb detalls decorats neoclàssics. El seu campanar, del segle XVII, és l'únic que en resta d'època anterior; la seva coberta, en forma de piràmide, no sobrepassa l'alçada que té la teulada del temple. I des d’aquí ens dirigim a la Ciutat Ibèrica de Ullastret, que es troba ocupant tot el cim del turó de Sant Andreu, a un parell de Km del poble de Ullastret. El conjunt forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya i inclou una sala d'exposició amb una mostra permanent on es poden contemplar moltes de les troballes del jaciment. A més, s'hi organitzen també visites guiades enfocades des de diferents perspectives.

Aquesta és una visita que recomano fer amb molta calma. Val la pena recórrer tots els seus elements, entrar al museu i gaudir de la projecció que s’ofereix als visitants. La ciutat ibèrica d’Ullastret va constituir, entre els segles VI i II aC, una de les majors concentracions de població preromana de la península Ibèrica i, durant aquest període, va esdevenir la capital del poble dels indigets. El primer assentament amb continuïtat que va haver-hi en aquest turó, però, va ser un poblat d'inicis de l'edat del Ferro, establert en el darrer quart del segle VII aC, del qual se'n coneixen bàsicament els materials. El poblat ibèric es comença a construir a la segona meitat del segle VI aC i la primera fortificació data, molt probablement, de les darreries d’aquest segle. Més endavant, aquest recinte va ampliar l’assentament de forma considerable, amb un nou perímetre.

Vist amb calma tot aquest recinte, ja tan sols ens queda tornar a Ullastret, on tenim els cotxes. La d’avui ha sigut una caminada molt fàcil i planera, apta per a tothom, amb la possibilitat d’allargar o escurçar al nostre gust. Molt enriquidora i recomanable. Desitgem que us hagi agradat i fins la propera.

Powered by Wikiloc