diumenge, 22 de setembre del 2019

Casserres - Set Portes

CASSERRES – SERRAT DE LA MADRONA – BAUMA DE LES SET PORTES
Mª Clara Martínez. Dissabte 3 agost 2019
Una caminada vistosa, entretinguda i amb racons molt interessants per visitar. I sobretot, planera i assequible a molta gent. Iniciem el recorregut d’avui a la vila de Casserres. El poble de Casserres es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però fou una gran fortalesa i jugà un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori. Aquest carrer era format per cases unifamiliars entre-mitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII;
avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu.



 







Sortim del poble i enfilem cap el Serrat de la Madrona. Per pistes forestals i terreny planer. Passem pel costat d’alguns masos que, malgrat les seves reformes, mantenen traces de la clàssica estructura típica catalana. No tardem en arribar al Serrat de la Madrona i coronar el seu cim, on hi trobem un vèrtex geodèsic i una estelada. I el millor de tot, les impressionants vistes sobre la plana berguedana, les serres que envolten Berga, Montserrat... fins i tot el Port del Compte, que treu el nas per darrera. És un cim arrodonit, molt erosionat i format per grans roques que ens fan de mirador. Al seu voltant s’han trobat
restes arqueològiques que indique que podria haver-hi hagut assentaments humans que es remuntarien a l’Edat del Bronze, passant per algun punt de vigilància o assentament temporal a l’Edat Mitjana.
Baixem del turó, visitem la petita ermita del Roseret i ens dirigim al petit nucli de Fonollet, on hi destaca l’església romànica de Sant Sadurní de Fonollet. l’absis queda mig amagat per la casa de Cal Fuster, i a migdia hi ha adossada la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l’obra romànica. 

 









La primera notícia que es té de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. També en formen part de Fonollet alguns masos disseminats que hi ha per la zona. Fa molta calor, i a l’ombra de l’església trobem el lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb l’esmorzar. Degut a la forta calor, no podem oblidar en cap moment la constant hidratació. En dies com aquest cal portar gran quantitat d’aigua. Les fonts són majoritàriament seques.
Ens tornem a posar en marxa i comencem a trobar diferents camins amb indicacions per fer la tornada a Casserres, i triem la que ens porta a visitar la Bauma de les Set Portes, també coneguda amb el sobrenom de Cafè de les Set
Portes. Abans d’arribar a la bauma ens desviem uns metres per veure el Roc de la Mel. És una gran bola de pedra sorrenca que per la banda del darrera té un parell de cordes que ajuden als més intrèpids a enfilar-se fins al cap de munt.
Sembla ser que aquest bloc de pedra hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una
olla molt gran plena de mel. Seguim per la pista forestal i arribem a la gran Bauma obrada de les Set Portes. 












Es tracta d’una bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946.
Després de passar una bona estona tafanejant per tots els racons de la bauma, ja posem rumb directa a Casserres. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


dijous, 19 de setembre del 2019

Setcases

SETCASES – TORRENT VALL-LLOBRE – TORRENT DE CARBONER
Mª Clara Martínez - dissabte 20 juliol 2019
Espectacular i entretinguda caminada pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Fem una circular en que l’inici i el final és el petit poble de Setcases. El municipi de Setcases ocupa l'extrem nord- oest de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter. Aquest antic nucli rural ha esdevingut un dels punts més turístics de la comarca gràcies a la proximitat de les pistes d'esquí de Vallter 2000, i a l'espectacularitat del seu entorn. Aquest és punt d’inici de gran quantitat de rutes a peu, i també per pujar a l’estació d’esquí de Vallter 2.000, on podrem esquiar o fer raquetes a l’hivern, o algun dels emblemàtics cims que l’envolten..














Aparquem just a l’entrada on hi ha un parell de bones explanades, creuem el Ter pel pont d’en Xecó, i comencem a resseguir el torrent de Vall-llobre. El camí és marcat i molt ben fresat. El Vall-llobre és un dels molts torrents o rierols afluents del Ter. Neix a la Font de Fra Joan, als peus del Costabona.
La pujada és constant, però fa de bon fer, tot gaudint de l’exuberant vegetació i d’alguns bonics racons amb petits salts..
Arribem a la cabana de la Rodonella. La no existència de masies disperses pel territori, a causa de les difícils condicions, va fer que la gent que vivia al poble disposés d'aquestes cabanes com a bordes, per a tenir el bestiar recollit a l'hivern. A mitjan tardor, el bestiar que passava l'estiu a dalt, en els prats de muntanya, es baixava aquí i pasturava els prats dels voltants. També es guardaven els utensilis del camp, l'herba i es podia estabular algun animal malalt, dormir i menjar. Continuem pujant, resseguint el torrent i creuant-lo en nombroses ocasions, cosa que fa desaconsellable aquest recorregut, o en tot cas extremar les precaucions, en cas de pluja, neu o gel. Passem per trams molt rocallosos i poden ser perillosos.














Seguim fins arribar a la pista que ve de Setcases i va a Espinavell, ls seguim uns metres, i n’agafem una altra, a la dreta que ens porta en pocs minuts al refugi forestal Jaume Ferrer. Aquest és un refugi lliure, que ens pot anar be com a aixoplug en cas de tempesta o per fer nit si fem una travessa. Estem a la collada de la Balmeta, i des d’aquí tenim unes vistes esplèndides de tot el nostre entorn. D’una banda, la Collada Fonda, el Costabona i el Roc colom. A l’altra banda, una espectacular vista de Bastiments, Gra de Fajol, Coma de l’Orri, les Borregues.... I per davant del refugi, les properes pastures i boscos de Puig de Sistra, Coll de Lliens, Pla de Bigues.... amb molts ramats majoritàriament de vaques, però també hem trobat ovelles que buscaven l’ombra dels arbres, i alguns cavalls. Tot un luxe!! Després de passar una bona estona gaudint de l’entorn, iniciem el descens, en fota baixada, directes cap el Torrent de Carboner, tot seguint marques vermelloses. 














A mesura que davallem, podem observar el canvi en la vegetació. Els prats de la zona alta dona pas als boscos de pi negre i pi roig. I quan arribem al fons del torrent de Carboner ens trobem immersos una altra vegada en un agradable i frondós bosc de rivera.
Aquest torrent pren aquest nom pel fet que els arbres que l’envolten varen ser utilitzat per fer carbó. En aquest torrent s’hi amaguen espectaculars salt i racons de gran bellesa, un d’ells el salt del Cossi d’en Batlló.
A partir d’aquí el camí i el descens es suavitzen molt, i no tardem en arribar a la carretera de Vallter 2.000, que la seguim fins arribar al lloc on tenim els cotxes.
Una sortida molt recomanable per gaudir de la natura, d’espectaculars vistes, i de racons de gran bellesa. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, tot Caminant per Catalunya.



dimecres, 4 de setembre del 2019

Vilobí d'Onyar

VILOBÍ D’ONYAR – VOLCÀ DE LA CROSA  
Dissabte 13 juliol 2019 - Mª Clara Martínez
La comarca de la Selva, per la seva gran extensió, ens mostra molts contrastos tant en paisatge, com en vegetació o usos del territori, des de la zona meridional de la Costa Brava, fins els cims enlairats de les Guilleries, passant per l’extensa plana central. Un dels municipis de la plana central és Vilobí d’Onyar, amb un paisatge format per suaus ondulacions cobertes de camps de conreus i boscos d’alzines, roures, pins i suros i quasi a tocar de l’aeroport de Girona Costa Brava.
Iniciem la caminada en aquest municipi, visitant l’església parroquial de Sant Esteve, construïda sobre la primitiva capella romànica del castell, i on hi està adossada. El castell és l’origen del poble de Vilobí d’Onyar, i per la seva situació, fa pensar que en lloc de tenir funcions defensives, va servir més aviat com a refugi de la gent del poble en moments de perill.











Per un pont de fusta, creuem l’Onyar i comencem a caminar per còmoda pista i envoltats de grans camps de blat de moro, en direcció a Salitja, un petit nucli d’uns 300 habitants, amb l’església parroquial de Santa Maria al centre del poble. Seguim la ruta per anar a buscar l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, envoltada d’un entorn de gran bellesa. Tan bon punt sortim de Salitja, trobem indicadors que ens menen cap a un camí molt ben arranjat, envoltats de grans arbres i creuant bonics prats de dall. Abans d’arribar a l’ermita passem per l’antic Molí de les Fonts, on encara es conserva la bassa, ara poblada per diverses espècies d’ànecs i tortugues d’aigua. 











En arribar a l’ermita de la Mare de Déu de les Fonts ens trobem amb un ampli prat amb taules i bancs on poder menjar i descansar una estona, lloc que aprofitem per esmorzar. Aquesta ermita està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, advocació lligada a la deu que brolla al costat de la capella, les aigües de la qual es recullen en una bassa que antigament servia de safareig. Suposadament, aquesta ermita es va construir a sobre d’algun antic temple de culte pagà. Abans de 1936, l'ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella.
Poc després de l’ermita, ens endinsem en un bosc d’alzines, suros i roures, en suau ascens, fins la part més alta del cràter del volcà de la Crosa, on hi trobem la capella mig enrunada de Sant Llop. Està envoltada per un fossar, i té una torre quadrada adossada al campanar que, en el seu temps, va fer les funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica.
A pocs metres d’aquesta capella, un mirador sobre una gradera, ens permet una fantàstica panoràmica de les Guilleries, amb les Agudes, Matagalls i Puigsacalm al fons. I uns metres més endavant, un sender ben indicat a la dreta, ens permet baixar fins l’interior del cràter.



 







El cràter del volcà de la Crosa, és el més gran de la península, i un dels més grans d’Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. No es coneix amb exactitud l’època en que es va formar, tot i que pel seu bon estat de conservació es dedueix que es tracta d’un volcà relativament recent, que va entrar en erupció durant el quaternari, com els de la Garrotxa i de la vall del Llémena.
L’interior del cràter és ocupat per camps de blat de moro, cereal i noueres, tot aprofitant l’aigua i la fertilitat d’aquestes terres.
Tornem a l’exterior del cràter, creuem la carretera i de seguida trobem indicadors cap a Sant Dalmai, el nostre proper objectiu. Abans d’arribar a aquest poble, passem per diversos llocs prou interessants. Els eucaliptus d’en Piferrer, la mina i la font de can Bosc, que comunica directament amb el cràter del volcà i va ser utilitzada per drenar l’estany que hi havia. La Bassa de can Turon, que en el seu temps servia per emmagatzemar aigua per a regar els conreus. I tot seguint el curs de l’Onyar, ens veiem immersos en en espectacular bosc de ribera que fa las nostres delícies, alhora que ens va molt be per apaivagar una mica la sufocant calor d’aquests dies estivals.
Sant Dalmai és un altre petit poble, d’uns 600 habitants on hi destaca l’església parroquial, dedicada a Sant Dalmau. A partir d’aquí, i per camins molt ben indicats iniciem el retorn a Vilobí d’Onyar, on tenim els cotxes, i on donem per finalitzada la sortida d’avui.


Aquesta caminada ens ha sorprès molt gratament pel fet de descobrir un gran contrast de paisatges, amb camins molt ben arranjats i senyalitzats, i amb més zones d’ombra del que esperàvem. Molts punts interessants i amb camins de bon caminar, fan que sigui molt recomanable per gaudir amb tranquil·litat de plàcides caminades per un entorn de gran bellesa. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

dilluns, 2 de setembre del 2019

De Núria a Fontpedrosa

El passat dimecres 10 de juliol nova sortida per un dels camins de romiatge de la Vall de Núria amb l'Antoni Llagostera. Una manera de reivindicar aquestes rutes, algunes d'elles gairebé oblidades. És el cas de la nostra, utilitzada pels devots del Conflent i la conca del riu Tet, el camí de Núria a Fontpedrosa.
Hem passat la nit a les instal·lacions de la Vall de Núria per poder sortir ben d'hora a caminar. Un primer tram ens ha de portar fins al coll de Noufonts seguint el GR 11 amb la companyia del torrent de les Molleres amunt fins al pont que el creua, el Pont de l’Escuder. Enfilem cap a la coma de Noufonts i el coll homònim. Hi arribem desprès d'una forta pujada. Som a 2.651 metres, el punt més alt de la excursió, on ja tenim vistes a les dues vessants.











Un segon tram ens ha de portar fins al refugi de l'Orri, en aquest cas sense senyals, només algunes fites. Primer hem d'anar a buscar el coll d'en Bernat ja en territori francès. Ara toca baixar per un fressat corriol de zigzagueja vessant avall. Passem per la Barraca de l'Estanyol i més avall les clotades de l'Estanyol on hi ha un petit llac. El paisatge és fascinant amb els cims que ens envolten.
I continuem baixant a tocar de la riera de Balaguer per una part més pedregosa i incòmoda i tot seguit entrem al Pla del Bosc i la Jaça Grossa. En aquest prat hi trobem el camí que dóna accés al refugi de l'Orri. Aquest és un refugi lliure amb una zona oberta i una altra tancada només per a pastors. Abans haurem passat també per la cabana de la Jaça Grossa, una magnífica construcció de pedra seca.











En aquest punt coincidim amb el GR 10 peró hem d'agafar un PR (marques grogues) en el darrer tram de la excursió que ens ha de portar fins a Prats de Balaguer i Fontpedrosa. Ens trobarem amb la bassa d'Aumat que hem de creuar per sobre de la presa i tot seguit seguir el corriol marcat que ens ha d'acostar fins al Castell de Prats de Balaguer. Son les ruïnes d'un antic castell datat probablement del segle XIII. En queden les restes d'una torre quadrada i d'un recinte. I seguim per un corriol fins a Prats de Balaguer, un petit llogaret agregat al municipi de Fontpedrosa. Hi destaca la torre del rellotge o l'església de la Trinitat, esmentada el segle IX. Un indret també conegut per les piscines d'aigües termals a l'aire lliure.











I ja només ens caldrà arribar fins a Fontpedrosa, un poble del Conflent d'uns 130 habitants situat a la riva nord del riu Tet. També conegut per els banys termals de Sant Tomas i on hi trobem una estació del Tren Goc. Aquesta és una de les opcions de tornar fins a Puigcerdà. Nosaltres però, hem previst que ens vinguin a buscar per tornar cap a Ripoll.


Una fantàstica ruta on hem ensopegat amb un molt bon dia. Son uns 21 kilòmetres força agradables pro exigents. Cal superar un desnivell positiu de 700 metres i un de negatiu de 1600 metres.



divendres, 30 d’agost del 2019

Muntanyes de Roses

Dissabte 6 juliol 2019 (Mª Clara Martínez) 
Magnífica sortida a l’Alt Empordà, al terme municipal de Roses. Malgrat que Roses és un municipi amb magnífiques cales i platges, avui no ens hi acostarem. El recorregut d’avui transcorre per tota una sèrie de turons que es troben a la zona sud del municipi, presidint la capital, Roses..
Per iniciar el recorregut ens dirigim a la zona residencial del Mas Oliva, de Roses. Quan arribem a tocar de les oliveres aparquem els cotxes. Per davant nostre tenim les muntanyes que ens disposem a recórrer. Per la via directa, de front a les muntanyes, però és un camí molt costerut. Anem a buscar una pista, al final dels edificis, que més tard es converteix en sender, i que flanqueja les muntanyes per l’esquerra. Primer passem per camps d’oliveres, fins que comencem a enfilar-nos muntanya amunt, per un sender molt ben fresat, però en fort ascens. Assolim el Puig d’en Massot, passem pel Coll dels Sinols i ens enfilem al cim del Puig del Cabrit. La pujada és forta, però les espectaculars vistes que anem guanyant compensen l’esforç. La Serra de Rodes, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la ciutat de Roses amb la seva espectacular badia als nostres peus. Tot un luxe.








 


Seguim endavant, carenant, i ens enfilem al Puig de l’Àliga, que amb els seus 463 metres queda per sobre de les demés muntanyes amb espectaculars vistes. Seguim pel Puig de la Sardina, fins que arribem a uns plans i a un gran mas quasi enrunat: Can Causa. No massa lluny hi ha un altre gran mas: el Mas dels Arbres. Aquests grans masos són el mut testimoni d’èpoques antigues, quan aquests eren autosuficients. Amb el bestiar, el bosc (anys enrere hi havia boscos d’alzines fins que els incendis els van fer desaparèixer), les vinyes i les oliveres, feien intercanvi de productes amb els habitants de la plana, sobretot cereal. Arribats a aquest punt, tenim moltes opcions de ruta. Podem fer el cim del Puig Alt, baixar a la Cala Montjoi, al Cap de Norfeu.... Les possibilitats són moltes. Avui però, la calor és molt intensa i decidim escurçar una mica. Des de Can Causa, en direcció Sud, prenem un camí en molt bon estat i en suau ascens, fins la pista forestal que passa per la base del Puig Rodó. Creuem la pista i ens enfilem per un sender per seguir la cresta entre el Puig Rodó i el Puig de la Malaterra.











Tornem a la pista forestal i passem pel costat d’una cista del neolític coneguda com la Tomba del General. De fet, ens trobem en una zona molt rica monuments megalítics, coneguda com a necròpoli de Montjoi. Datada del 4.300 –3.500 aC., ocupa una zona d’uns 1’5 km, a la zona alta que hi ha per sobra d’aquesta cala. Sembla ser que era la zona d’enterrament dels habitants de les terres més baixes. Són moltes les restes de monuments megalítics funeraris que hi ha en aquesta zona. El mes de maig, l’ajuntament de Roses organitza una ruta megalítica.
Seguint la mateixa pista arribem a una zona plana, el Pla de les Gates, on hi ha un mirador i les restes d’unes antigues construccions, les Tombes de la Pesta. Aquí és on eren traslladats els contagiats de la pesta durant la gran epidèmia, i els que arribaven malats en els vaixells. Una bona manera de prevenir més contagis. Deixem el Pla de les Gates, i a pocs metres trobem un camí que surt per la dreta i que hem de seguir. A trams reconeixem el que antigament era una carrerada, i e arribar al coll del Puig d’en Marès, iniciem el descens, directes fins la Vall de l’Alzeda, i seguint un petit tram de la riera, arribem als lloc on hem aparcat els cotxes a primera hora del matí.


Una caminada de dificultat mitjana, que es pot escurçar o allargar com es vulgui, i que ens permet tenir molt bones panoràmiques del nostre entorn, alhora que visitar i conèixer la història dels masos, els primers pobladors de la
zona i un munt de coses més. Molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.