Us proposem una excursió pel baix Berguedà, pel municipi d’Avià, amb tres elements patrimonials interessants, com son l’església de Sant Vicenç d’Obiols, el molí de Bellús i Graugés, amb la seva zona agrícola i l’estany. (Divendres 10 novembre 2023) Antoni Llagostera.
Iniciem el nostre recorregut al pàrquing de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, una joia del preromànic català, amb una interessant història, que es remunta a l’època visigòtica, fou una de les possessions berguedanes del monestir de Santa Maria de Ripoll i té un element espectacular en les tomba excavades sobre la roda on s’assenta el monestir. Estem davant una construcció del segle X, preromànica, amb una portalada del segle XIII i un campanra posterior, dels segles XVII-XVIII. Al seu entorn hi trobem tres edicicis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre una base de roca natural. Nosaltres hem visitat l'interior i realment val la pena.
L'espai interior és igualment sobri i
monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a
la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars
i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes. Actualment, Sant Vicenç d'Obiols és una
església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i
un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una
capçalera triple.
Un cop vist aquest espai i també les seves vistes espectaculars començem a caminar seguint el GR 1 i passant per la font d'Obiols. Envoltats de camps de conreu arribem al colletó de Bellús. I tot seguit arribem a la masia de Bellús, de grans dimensions. Havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià.
Com tota gran casa pairal, Bellús comptava amb mes de capella, amb un molí, i, segurament, amb una teuleria. Doncs seguim baixant a l'esquerra on trobarem el Molí de Bellús, a tocar de la riera de Graugés. Es tracta d'un antic molí fariner. La propietat està documentada ja al segle XVI. De fet, però, el molí fou construït a finals del segle xvii o principis del següent. Actualment és utilitzat com a residència. L'edifici és al costat d'un desnivell on la riera fa una petita cascada d'uns 10 m per sobre d'una balma. El salt i bauma de Bellús son espectaculars. La gran bauma del salt del molí de Graugés té 80 m d'amplada, 10 m d'alçada màxima i 10 m de fons màxim., amb l’erosió del substrat argilós. L’aigua de la riera de Graugés s’escola per entre les roques per formar el salt de Bellús, de 10 m d’alçada. Seguim la ruta deixant el GR-1 i agafant un corriol on els camps de conreu i les masies agafen el protagonisme pel que fa al paisatge. Ens anem acostant a la colònia Graugés. El primer que trobem és el Salt de Vilajoana a tocar de la casa del mateix nom. A l'altre costat del camí tocant a la riera d'Avià hi ha el molí de Vilajoana (Les Llums). El nom de Les Llums té relació amb que des d’aquesta lloc es produïa energia elèctrica. Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval. Després d'una bona caminanda arribem a Graugés. Es tracta d'un nucli el municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola, agrària o agropecuària. Una colònia agrícola, agrària o agropecuària és un nucli urbà, d’habitatges o població de nova creació establerta per a fer productius terrenys erms, a vegades de l'Estat, que estan sense conrear o bé per a introduir nous mètodes de cultiu o nous cultius, sempre sota la supervisió de l'Estat, si bé també es poden enclavar en terrenys privats. L'any 2014 aquest nucli de la colònia agropecuària de Graugés tenia 163 habitants. L'antiga Colònia constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; uns estanys, i carreteres. Actualment una part d'aquests edificis s'ha destinat a un restaurant, una altra part resta abandonada i una altra fou ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000.
Hem comentat que també hi ha algún que altre estany. L’estany de Graugés és la unitat més gran del conjunt hidrològic artificials creat pels Rosal per la seva granja-colònia. És molt bonic situat en un paratge per passejar excel·lent, amb un recorregut curt i fàcil entre vegetació i bosc de ribera. Hi ha instal·lats bancs, lletreros informatius , taules de picnic i un restaurant. A més de l'estany gran hi ha quatre estanyols comunicats d'alguna manera amb aquest: el del Carrer Nou, Estanyol Superior de la Font de Sant Ramon, Estanyol Inferior de la Font de Sant Ramon i Estanyol de les Escoles. La bassa més gran de totes, coneguda amb el nom de llac o Estany Gran de Graugés, té una extensió de 7 hectàrees, una profunditat d’entre 2 i 18 metres, i una capacitat d’uns 600.000 m3 ; es va construir a la part baixa de la finca per tal de poder acumular el màxim possible d’aigua. Només ens queda fer el camí de tornada cap al punt de sortita. Es tracta d'uns dos kilòmetres per una pista de molt bon fer, seguint de nou el GR-1. Ens trobem algunes masies com cal Roca o cal Gris. En aquesta darrera hi trobem unes antigues tines. De fet per aquesta zona en podem trobar forçes, fet que demostra que hi havia hagut vinyes. De fet encara n'hem trobat alguna.
I finalment arribem al punt de sortida fent una excursió en el temps amb diferents punts interessants de veure i gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: