Plana d'Enveig

Fantàstica sortida a la Cerdanya per fer endinsar-nos a la Plana d'Enveig. Una ruta senzilla i planera entre Puigcerdà i la Tor de Querol que ens ofereix molts atractius. Antoni Llagostera (dimarts 7 de novembre de 2023)

La sortida ja ens ofereix molt interès. Puigcerdà com a capital de la Cerdanya és un punt d'atracció del turisme i les segones residències. Iniciem el recorregut a la plaça Santa Maria on encara es pot contemplar el campanar de l'antiga parròquia de Santa Maria, que fou destruïda el 1936. Se sap que havia estat fundada al segle XII, que fou reconstruïda al XIV (tenia tres naus i un notable portal d’arquivoltes apuntades en gradació) i modificada al XVIII. El campanar de Santa Maria és una alta torre de 35 m d’alçada, de base quadrada (conserva una rosassa medieval) i cos vuitavat, reformat en la part superior al segle XVIII. Des del 1991, en què fou restaurat, és obert al públic. A la part baixa s'hi ubica la oficina de turisme i si pugem dalt del campanar gaudirem de molt bones vistes.

Sortim del centre de la població per la zona de l'Estany de Puigcerdà que visitarem de tornada i agafem el camí amb vistes espectaculars i colors de tardor (una bona època per fer la ruta). Passem per la font del Cucurú. Hi trobem un doll d'aigua que dona nom a l'indret i també diverses taules i bancs de pedra i uns bons fogons per fer-hi brasa. Està molt atapeït d'arbrat amb una bona ombra. A l'entorn, antigament, hi havia hagut un pou de glaç que s'omplia amb el glaç de l'estany aprofitant els durs hiverns.

Seguim amb vistes al poble de Bolvir i al fons la serra del Cadí. Amagat entre les muntanyes ja veiem Enveig, una comuna de la Catalunya Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i que administrativament pertany a l'Estat Francès. Anem seguint envoltats de camps mentre el sol comença a escalfar una mica. Alguns dels cims ja tenen la primera enfarinada de la temporada. Creuem ara la línia de tren que ellaça Puigcerdà fins a la Tour de Querol i seguim avançant ja en terme francès. Més endavant ens trobem amb el riu Querol, també conegut com a Arabó, que neix a les crestes del Pirineu i el Carlit. Seguint paral·lels a les vies iniciem la tornada cap a Puigcerdà, però per una altra vessant i així fer una ruta circular.

Arribem a l'estació de tren de la Tour de Querol - Enveig, una linia internacional. Els primers estudis per fer arribar el ferrocarril a Puigcerdà daten de 1857. La construcció del transpirinenc oriental va fer-se amb una certa diligència i avui és l’únic en funcionament i servei dels tres que es varen acordar (Canfranc, Lleida-Saint-Gitons i Barcelona-Tolosa). El ferrocarril havia arribat a Vic (1875) i a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (1880). La construcció del tram Ripoll-Puigcerdà va haver de solucionar moltes dificultats tècniques i humanes, a més de les econòmiques i polítiques de l'època. La climatologia de la zona és força extrema; s'havien de perforar molts túnels, que en el de Toses era d'una longitud considerable (4 quilòmetres aproximadament); el pendent era tant acusada que per permetre a les locomotores d'aquells temps poder superar-les es va fer una volta de 360° que perllongués el traçat (Túnel del Cargol). Pel costat francès d’Acs a Enveig, les dificultats eren molt semblants. El ferrocarril havia arribat (21 d’abril de 1888),  a Ax les Thermes. Calia perforar el Pimorent (de 6.400 metres de llargada)  i fer també fer un túnel helicoidal per salvar el fort desnivell (túnel de Saillens, de 1.750 metres de llarg, situat entre Mérens les Vals i L' Hospitalet près l'Andorre). L'any 1922 el tren va arribar a Puigcerdà i el 21 de juliol 1929, uns anys d'esperes, però, s’inaugurava oficialment el Transpirinenc, amb presència del rei d'Espanya, Alfons xiii i el president de la República Francesa Gastón Doumergue. Des de fa uns anys (1995), compleix el rol d’estació internacional, ja que cap tren francès arriba a l’estació de Puigcerdà. L’estació de Tor de Querol-Enveig és una de les estacions més peculiars existents a la Catalunya, ja que malgrat que té un tràfic ferroviari molt minso (any 2016: 6.000 passatgers de la línia renfe i 44.196 passatgers de la sncf), hi arriben tres amples de via i electrificació diferents:

- Ample estàndard (1,435m) a la línia «Portet-Saint-Simon–Puigcerdà» en direcció a Tolosa de Llenguadoc, amb catenària i electrificat a 1.500 volts en corrent continu.

- Ample mètric (1.000 mmm) o via estreta a la línia del Tren Groc, o línia de Cerdanya), en direcció a Vilafranca de Conflent, amb tercer rail i electrificat a 850 volts en corrent continu.

- Ample ibèric (1,668m) a la línia Ripoll-Puigcerdà, amb catenària i electrificat a 3.000 volts en corrent continu.

Deixem l'estació i seguim cap al centre d'Enveig on hi trobem molts punts interessants. És el cas de Cal Cavaller on hi ha les restes de l¡antic castell, consistents en una torre, que es troba a l'interior del casal particular. Amb vistes a l'eglésia podem beure aigua a la font de la place Joseph Meranges. L’església de Sant Sadurní o Serní d’Enveig  és de finals del segle xii o començaments del XIII, però fou profundament modificada els segles XVII i XVIII. La finestra absidal romànica de l’absis va ser declarada monument històric (4 de setembre del 1936) de França. L'interior conserva una col·lecció de retaules barrocs molt interessants; el dedicat a sant Sadurní es considera obra del 1760, de Lluís Baixa i Pau Sunyer. Els únics vestigis que romanen de la primitiva església romànica són un fragment de l'absidiola i la molt notable finestra de l'absis. 

Seguim el camí de tornada tot seguint la Sèquia de Puigcerdà. La sèquia, rec o canal de Puigcerdà, neix a Riutés (Quers, segons denominació oficial cartogràfica francesa), prop de la Tor de Querol, prenent les aigües del riu anomenat Querol o Aravó. És la principal sèquia, rec o canal de la Cerdanya, que compta amb moltes infraestructures d’aquest caràcter. Era nomenat Canal Reial o Sèquia de Puigcerdà. L'aigua arriba fins a l'estany de Puigcerdà desprès de 9 kilòmetres i un desnivell de 60 metres. Estem davant una important infraestructura hidràulica del segle XIV (1.310). El principal motiu de la seva construcció fou la molineria urbana, raó per la qual l’aigua era utilitzada en exclusiva pels molins reials i, per contra, n’estava prohibit l’ús per a la irrigació d’horts i prats. Molins no sols fariners, ja que Puigcerdà tenia una important indústria paraire, per tant necessitat de molins drapers. Com tantes vegades ha passat amb els canals i sèquies, han existit molts conflictes, entre els lloc de captació allunyats i del lloc d’utilització. En el cas de la sèquia de Puigcerdà, s’han agreujat per l’existència d’una frontera.

Anem seguin el petit canal per un camí molt fàcil i agradable passant a tocar de la Torre de Gilabert que té moltes curiositats. Passem per Rigolisa, un antic poble del segle X, que va pertànyer al monestir de Sant Miguel de Cuixa fins al segle XVIII. Ens fixem en l'església de Sant Jaume de Rigolisa, un edifici medievalitzant, amb una rosassa sobre el portal, apuntat. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, amb un estilitzat campanar de torre de 17 metres, amb coberta piramidal de pissarra. Ja veieu que aquest camí de tornada està ple d'atractius. Arribem ara a l'estany del Torniquet, un espai també magnífic.

Per el cami dels enamorats seguim la sèquia ja entrant a Puigcerdà i finalitzant la ruta a l'Estany. Un dels llocs més emblemàtics de la vila.  de gran bellesa paisatgística, amb cignes i ombrejat per fileres de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Ocupa 2,28 hectàrees i té un perímetre de 580 m. Alimentat per la sèquia de Puigcerdà, l’estany ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. Acabem aquesta ruta en aquest entorn magnífic i us recomanem que algun dia la feu.