El Puig Neulós (1.257 m alt), un gegant dels Pirineus

En Ramon Busquets ens havia insinuat i aconsellat que féssim un programa de Caminant per Catalunya, al Puig Neulós (1.257 m alt), un cim que té una destacada presència a l’Alt Empordà. Estem davant el primer cim que puja per sobre dels 1.200 metres d’altitud de la carena axial pirinenca.

I cal afirmar que el consell fou molt encertat. El passat dissabte, dia 10 de novembre de 2.012 férem camí cap a Requesens, havent-nos aixecat molt d’hora.

L’excursió a la que s’anomenava la muntanya de Requesens va complir totalment les expectatives i els colors de la tardor omplien tots els racons.

.

L’excursió que varem preveure era totalment circular, sortint del peus del castell de Requesens. Cal dir que és una excursió mitjanament llarga, uns 15 quilòmetres, amb un desnivell també considerable, d’uns 750 metres entre el punt més baix i més alt.

Una primera pujada es va portar al santuari de Requesens, on parlarem de la processó de la Tramuntana i tot seguit, muntanya amunt, cap el coll Forcat. Amb aquest trajecte varem guanyar els primers tres cents metres de desnivell.

Arribats a aquest punt les vistes panoràmiques no varen deixar d’enlluernar-nos: El Canigó, les planes rossellonesa i empordaneda, els estanys de Barcarès i Leucata i el golf de Roses, tot era sota els nostres peus.

Tot seguint la carena fronterera varem arribar al Puig Neulós, amb el seu cim eriçat de torres de comunicació, que és un cim que cap excursionista ha de perdre’s.

Cal dir que la muntanya de Requesens és una barreja molt especial de botànica mediterrània i continental, des d’alzines sureres, passant per castanyers fins els faigs. I com que la tardor estava fent el seu cicle, la paleta de colors era impressionant, d’una gran bellesa.

La baixada, primer carenejant, per mig d’un bosc de faig fou també una autèntica delícia, encara que dura, però com que el dia següent es celebrava una duatló a la zona, tot estava perfectament senyalitzat.

I com que a Caminant per Catalunya cada cop estem més organitzats i aprenent a viure més bé, varem acabar l’excursió amb un arròs a Espolla, a La Fraternal, de la que no varem deixar ni un gra. No fou un dinar, ja que per l’hora que era és millor nomenar-lo berenar. El final una compra de vi i oli a la cooperativa.

Antoni Llagostera Fernández

Fotos: Ramon Busquets