Torres de Cabrenç

Aquest dissabte 27 d'octubre hem fet una excursió per paratges del Vallespir, a la Catalunya Nord, per anar fins a les Torres de Cabrenç o Cabrenys. Son tres elevacions coronades per edificacions fortificades. De l'antic castell que hi havia, s'en conserven restes de la muralla on hi havia la Torre de l'homenatge i l'església de Sant Miquel. En un altre turonet hi ha la torre mitjana que coinsisteix en diferents fortificacions fetes en diversos moments, també s'anomena la presó. I la tercera és la torre dels senyals, d'uns 12 metres d'alçada, i és la que està més ben conservada i destacada ja que ha estat restaurada recentment.

Des que qualsevol d'aquestes torres hi ha una vista magnífica.
Per arribar a aquest punt, hem caminat força. La sortida l'hem fet des de la Manera, un petit poble on destaca l'església parroquial, dedicada a Sant Salvador. Des d'aquí hem pujat per un corriol fins a la petita església de Santa Cristina de Serra, una capella romànica d'una nau i volta de canó i campanar d'espedanya.
De seguida veiem davant nostre les torres de Cabrenç, però per accedir-hi hem de seguir el camí que pràcticament va en paral.lel, per arribar al pla del Castell on hi ha l'accés directe.
Hem de passar per el coll de les Falgueres, coll Perer, coll del Llistonar i pla de la Muga. Part d'aquest tram va vorejant la frontera i fins i tot passem per l'Alta Garrotxa. De fet estem seguint un ramal del camí ramader de Marina, un camí transfronterer que utilitzaven els ramats catalans que passaven l'estiu al costat francès.
Un cop al pla de la Muga girem a l'esquerra i una mica més endavant trobem el naixement d'aquest riu empordanés. I un cop al pla del Castell ens toca pujar una mica per accedir a les torres. Fins ara hem fet més de 12 kilometres i la majoria força planers.

I la tornada l'em fet directe baixant al coll de les Estanones i amb poc més d'una hora hem tornar a la Manera. Una excursió doncs llarga, de 17 kilòmetres, fàcil de fer. Nosaltres hem gaudit de la tardor en molts trams d'aquesta caminanda, dels colors del paisatge i també dels seus fruits ja que uns 5 quilets de rovellons els hem trobat. El que els ha patit ha set en Ramon que els ha portat gran part del regorregut en un parell de bosses. I avui a més de les explicacions de l'Antoni hem gaudit de la companyia d'en Jordi de Sant Pau que sap tots els camins que hi ha i coneix tot el paisatge que anem trobant. Un luxe.

Mes fotos al Facebook del Caminant
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10151489429543776.610116.161274228775&type=1