Vora el Ter (2)

Aquest dissate 24 de novembre hem fet una nova sortida amb en Toni Vilaró per els entorns del Ter, intentant seguir els meandres que fa el riu fins al pantà de Sau. La sortida es pot fer a peu de riu, al municipi de les Masies de Roda on hi ha moltes restes de les antigues colònies que hi havia. Precissament a la casa del Guarda iniciem la ruta direcció el Mas de Salou que deixem abans d'arribar-hi per enfilar l'antic camí del castell, primer punt de parada. Es un camí espectacular, en alguns trams conserva l'empedrat i passa enmig de baumes i roques de totes mides i formes. Amb menys d'una hora arribem al turó on hi ha el castell de Savellana. En queden les restes d'algun mur i una escala i la base d'una torre. Està documentat des del 1067. No cal dir que d'es d'aquest punt gaudim d'unes magnífiques vistes.

Tormem enrere però enfilant direcció el Puig de Conangle on de seguida trobem l'ermita de Santa Magdalena de Conangle. Un monestir d'orígen romànic amb modificacions amb el pas del temps. Hi podem veure l'esglèsia amb el campanar, les capelles laterals i el claustre. Aquest últim construït als anys 60 i acabat al 1984. Un bon lloc per esmorzar.

Amb la panxa plena hem baixat fins al pont que travessa la riera de Tavernoles just abans d'abocar al Ter. Ara cal seguir un tram de pista amb un parell de parades obligatòries. Primer el pou de glaç de Salou molt ben restaurat i que ens dóna una idea de l'us del gel en èpoques remotes i com s'ho feien per conservar-lo.

I uns metres pista amunt hi ha la font del Pujol que sol rajar amb força tot l'any. Seguim camí passant per la casa de la Bauma i fins a les primeres cases de Tavèrnoles. Al carrer Pirineu trobem el sender que ens ha de dur a una altra de les joies d'aquesta sortida, ens referim a Sant Feliuet de Savassona, una església romànica construïda als segles X-XII i reformada al S XVI. Està enfilada en un turó que conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval. Abans d'arribar-hi trobem un seguit de blocs de gres aïllats,despresos del turó, com la Pedra del Sacrifici, la del Dau i diferents pedres gravades, que donen testimoni dels efectes de l'activitat erosiva i al mateix temps de la presència humana des de la prehistòria.

I sense perdre el riu Ter de vista seguim fins a Sant Pere de Casserres. 

Ens separen 7 kilòmetres que nosaltres hem fet amb cotxe per recuperar el temps perdut amb les gravacions. Es precissament en aquest punt on els meandres del Ter son més espectaclars, fent un recorregut que ens deixa rodejats d'aigua formant una península molt estreta i curiosa.

I que dir del antic Monestir benedictí, un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana. L'església té  tres naus separades per dos pilars en forma de creu. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època.

El campanar és de torre molt baixa. El claustre es va construïr a la segona meitat del segle XI, i es conserven pocs elements. Amb les restes que s'han trobat s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.

Un indret molt recomanable per gaudir de la història, la natura i el paisatge que ens ofereix el Ter just abans d'entrar al pantà de Sau.